Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dissabte, 26 de març de 2011

LA BURRERA CANTA A RAFELCOFER


Serà a les 19 hores del 26 de març, dissabte, a l'Auditori Municipal de Rafelcofer (foto esquerra). Se celebra la cinquena edició del Festival de Poesia de la susdita localitat saforenca, i nosaltres hem tingut l'honor de ser requerits per a desenvolupar les necessitats escèniques que comporta l'esdeveniment en qüestió.
Cantarem la burrera amb tots els nostres efectius: Salvador Bolufer (clic) serà la veu que clame en el desert, Enric Murillo (clac) al piano i Cristina Martí (cloc) a la guitarra posaran en solfa la veu esmentada amb la màgia de les seues músiques, i Cèsar Monzonís rebentarà les barreres del trellat per a demostrar que, moltes vegades, la realitat supera la ficció.

Però aquesta vegada el nostre cantar festejarà les seues tessitures amb la complicitat de tres potències humanes que, a més d'amics entranyables, formen part de la fèrtil galàxia de savieses que alimenta les parides de la nostra burrera: Francesc Vila, Maria Josep Escrivà i Tomàs Llopis. Francesc serà el mantenidor de l'acte; Maria Josep i Tomàs ens brindaran una especial col·laboració que delectarà el públic assistent i dignificarà l'esperit del nostre espectacle.



EL CANTAR DE LA BURRERA. (cluuuc) 
El nostre cantar, el vostre cantar... EL D'ELLS NO!


Francesc Vila.
Mantenidor de l'acte
Francesc Vila (clic) és un periodista saforenc, beneït per les aures benignes del Grau, que vam conéixer a Barcelona, on viu i treballa, fa un parell d'anys. Havíem sigut convidats a participar a la Setmana de la Poesia de la ciutat esmentada i per una sèrie de boniques circumstàncies (la seua antiga amistat amb la també grauera Maria Josep hi va ser determinant) Paco es va convertir en el nostre perfecte amfitrió. La foto que va fer del potet de pixum que mostrava Bolufer durant l'actuació ha pegat la volta al món, la qual cosa té encara més mèrit si tenim en compte que els orins que contenia el potet van estar fabricats amb la cervesa que acabaven de servir a Francesc, a punt de començar l'espectacle.

Maria Josep Escrivà (cloc) (foto dreta) i Tomàs Llopis (cluc) són els nostres assessors lingüístics. Ells ens han ensenyat a festejar la nostra llengua amb un mínim de dignitat, i sense ells, les nostres literatures encara bambarien demanant almoina per entre els suburbis de la ignorància. Els dos són poetes de prestigi i recitaires de molta qualitat, cadascú amb el seu estil. A Rafelcofer participaran amb intenció de donar suport i adornar els nostres cantars, però és tot un privilegi gaudir d'un tast poètic en solitari de qualsevol dels mestres referits.

Tomàs Llopis.
Amb el guitarrista Miquel Pérez
La qualitat dels recitadors que han actuat en edicions anteriors i l'èxit d'organització són per a nosaltres abellidors al·licients per a afrontar aquest envit que tractarem d'acomplir amb dignitat, amb l'ajuda del públic i amb la força de les ametles i la mistela que sol amenitzar les taules, i que dóna a la sala un toc de gràcia especial.

Organitza el festival l'Associació Cultural el Rebrot (clic). Hi col·laboren: Edicions 96, que obsequiarà tots els assistents amb un quadern de poemes dissenyat per a l'ocasió; l'Ajuntament de Rafelcofer i la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat Valenciana?... Ni està ni se l'espera.

dilluns, 21 de març de 2011

BURRICRÒNIQUES FALLERES

LA BURRERA MÉS FALLERA

Els parroquians i navegants que, per costum o per casualitat han visitat el nostre burribloc durant les passades festes falleres, han tingut l'oportunitat de conéixer l'existència de la comissió fallera virtual creada pels estaments burreracomprimits que regenten aquesta parida internauta.

I dic que la referida comissió fou creada, que no fundada, perquè una de les moltes novetats que aporta aquesta iniciativa és precisament el fet d'haver plantat, festejat i cremat una falla sense haver procedit prèviament a la seua fundació. 

Na Patrocinio Bataclan de la Cacofonia Ronca
Fallera Major 2011
No era la nostra intenció burlar d'aquesta manera la lògica protocol·lària, però la idea ens va abordar d'una manera tan sobtada que no vam tenir temps a estudiar el manual que marca les pautes a seguir en casos similars. Quan estàvem a punt de cremar el monument que havíem plantat, els xicots de la premsa ens van demanar l'acta fundacional per a donar a conéixer al món l'existència de la nostra institució, i fou aleshores quan vam descobrir la mancança del requisit en qüestió. Així doncs, la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS és encara una institució infundada, però prometem fundar-la abans del pròxim Pentecostés. 

ESCUT OFICIAL DE LA FALLA
A continuació inserirem dos enllaços, a través dels quals podran compartir les nostres vivències falleres amb les novetats protocol·làries que hem aportat a la causa i les emocions de l'exaltació de la nostra Fallera Major, galantejada pel mantenidor en Floripondi Sánchez de la Prominència Acústica. Igualment, també podran realitzar una visita virtual al monument de l'artista Macareno les Penyes, amb versos del guionista Rafa Burilla. 

FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS 2011
Lema: Ridículum Vitae
Però, a banda de les innovacions insòlites que podran conéixer si visiten les nostres virtualitats, hi ha altres detalls tradicionals de la festa fallera que hem canviat de manera radical, com ara el procediment que hem utilitzat per a encendre les mascletaes on, en lloc d'ordenar la Fallera Major al senyor pirotècnic que encenga la mascletà, l'encén ella mateixa disparant a la metxa amb una escopeta de dos canons. Un altre detall que ha estat molt comentat és la norma que exigeix haver acomplit els 40 anys per a poder ser fallera infantil... i un altre, la utilització d'un tractor de cadenes amb un picú incorporat, que acompanyava amb música el pas de les falleres (amb aquesta mesura hem estalviat la despesa de la xaranga musical). De tot açò (i més) els informarem en futures ocasions. 

Aquests són els enllaços que hem comentat anteriorment:

Conté el disseny de l'escut de la falla, la composició de la Junta Executiva que presideix Don en Furgoneto Pastizal de la Santa Infància i Martínez de la Barbacoa Alta, un ampli reportatge fotogràfic de l'acte d'exaltació de la Fallera Major, Na Patrocinio Bataclan de la Cacofonia Ronca, i una crònica exhaustiva de l'esmentat esdeveniment. 




Visita virtual al monument de l'artista Macareno les Penyes, amb lectura directa dels versos del guionista Rafa Burilla i informació visual i escrita de les escenes que componen la crítica de la falla. Ací també podran contemplar un dels moments de la cremà, i la sorpresa d'un inesperat final de festa.




Seguint els cànons més tradicionals, tots els components de la falla van ser arrasats pels efectes del foc purificador, a excepció d'aquella figura que, segons mana el protocol, ha de ser indultada. En aquest cas, i per votació popular, aquest va ser l'element que es va salvar de les flames:


El President d'honor de la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS, Don en Furgoneto Pastizal de la Santa Infància i Martínez de la Barbacoa Alta, aprofita l'avinentesa per a saludar-los amb la millor de les seues cordialitats, i per a oferir-los el testimoni més afectuós de les seues consideracions personals més distingides.




dimarts, 15 de març de 2011

El rebost de bucomsa: 21 DE MARÇ. DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Marta Pessarrodona 


 El dia 12 de març publicàvem al Rebost de Bucomsa una informació remesa per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) sobre la celebració, el 21 de març, del Dia Mundial de la Poesia. Aquest dia, dilluns, ja s’haurà botat foc, fins i tot, a la falla Bucomsa-Burrera i adjacents, i la ciutat de València, representada per una fornida delegació de poetes, entonarà, des de múltiples veus i en llengües distintes, aquell poema de la cèlebre Marta Pessarrodona que comença: “Tal com va dir el prevere de les Mallorques:/ guaita l’horitzó de les coses futures”.

La fitxa tècnica de l’esdeveniment −al qual, per descomptat, tothom, i totadona, hi està convidat− és la següent:

Hi participaran, entre altres, els poetes: Encarna Sant-Celoni, Vicent Penya, Vicent Nàcher, Manel Alonso, Mari Carme Arnau, Teresa Pascual, Àngels Gregori, Joan Navarro, Josep Ballester, Mari Carmen Sàez, Josep Picó, Marc Granell, Eduard Verger, Lluís Roda, Rafa Xambó, Isabel Garcia Canet, Begonya Pozo, Carolina Otero, Guillermo Cano, Alicia Martínez, Luci Romero, Marta R., Elena Escribano, Rafael Correcher, Antonio Cabrera, Vicente Gallego, Jesús G.

S’hi llegiran els textos de Marta Pessarrodona en alemany, eslové, serbi, italià, francés, anglés.

Claustre de La Nau

Dia: 21 de març
Hora: 19.00 h
Lloc: Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau (C. de la Universitat, 2, València)
(dades i plànol per a accedir-hi: http://www.uv.es/cultura/v/info/contacto)


21 DE MARÇ. DIA MUNDIAL DE LA POESIA: "El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo, des de la Institució de les Lletres Catalane..." (clique ací per a llegir l'article complet)

dissabte, 12 de març de 2011

ARQUITECTÒNICAMENT DONA

Entre les múltiples i variades activitats que en els últims dies s’han organitzat al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va programar el dia 3 un recital poètic, dintre de les sessions periòdiques d’Escriptors al Terrat. En aquest cas, amb la participació de Christelle Enguix, Maria Fullana, Begonya Pozo, Pepa Úbeda, i Maria Josep Escrivà. Els blocs de Francesc Mompó (clic) i de Mercè Climent (clac) en van deixar constància gràfica i escrita.


Aclarim que aquest “terrat” és una acollidora sala coberta, a la part més alta de l’edifici Octubre CCC de València, des d’on s’albiren unes vistes precioses sobre el Miquelet, la catedral i el Barri del Carme. Aquella nit, un tel blanquinós cobria teulats i cúpules, i la ciutat tenia una aparença molt més benèvola sota la pluja. Les escriptores recitaren textos aliens, com ara de la russa Akhmàtova; de la malaguanyada Nadià Anjoman, afganesa; de la romanesa Denisa Comanescu; de l’enyorada Maria-Mercè Marçal, imprescindible.


Entre les poetes més recents, Begonya Pozo, premiada a l’última convocatòria del Senyoriu d’Ausiàs March, va atraure l’atenció, i l’emoció, de l’auditori (sala plena de gom a gom, per cert) amb un poema titulat “En construcció” que fa: “Ni puta/ ni bruixa/ ni monja/ ni mare/ dona sóc/ senzillament/ dona/ i també puta/ i bruixa/ i monja/ i mare/ totes/ em fan/ dona/ casualment/ dona/ possiblement/ dona/ arquitectònicament/ dona” 

La també escriptora, i organitzadora de l’acte, Isabel Robles, fou l’encarregada d’introduir el recital poètic, i de contextualitzar molt oportunament aquesta celebració de caràcter reivindicatiu que enguany, precisament, arriba al seu centenari: “aquell Women’s International Day que la Internacional Socialista de Dones, reunida a Copenhaguen, va encunyar el 1910, i el qual es va celebrar per primera vegada en la història l’any 1911. 

La Internacional [són paraules d’Isabel Robles] va elegir com a fita històrica la impressionant manifestació a l’East Side de Nova York, el 8 de març de 1909, amb motiu dels triomfs recents de les obreres, majoritàriament del tèxtil, després d’una dura vaga de tretze setmanes; alhora que es reivindicaven els drets laborals pendents, entre els quals hi havia el final del treball dels xiquets, així com el vot i l’accés a l’educació que les sufragistes allí presents demanaven per a les dones.”

Després d’algunes altres puntualitzacions històriques precises, Isabel va entonar el constant i necessari desig col·lectiu d’igualtat pràctica i real entre homes i dones, i també la denúncia inevitable. Finalment, va conduir cap al terreny concret de l’escriptura el motiu central de l’acte: «I, en tant que escriptores, ho fem a la nostra manera, des de l’escriptura. Sense instal·lar-nos còmodament en una torre d’ivori [...], i amb Virginia Woolf, pensem que l’escriptora, “la dona extraordinària (,) està en funció de la dona corrent. Sols quan sabem quines són les circumstàncies en les quals viu la dona normal (...), sols quan podem mesurar la forma de vida i les experiències vitals a les quals pot accedir la dona corrent, podem explicar l’èxit o el fracàs de la dona extraordinària, com a escriptora». Totalment d’acord. Per això, ens sembla oportú transportar també fins a aquestes línies, unes altres paraules de la mateixa autora anglesa, pionera feminista, quan en unes notes dels seus diaris apuntava:

“L’ocupació és essencial. I ara, no sense un cert plaer, m’adone que són les set; i que he de preparar el sopar. Llobarro i carn de salsitxa. Crec que, realment, una adquireix una mica de domini sobre la carn de salsitxa i sobre el llobarro gràcies a fer-los constar per escrit.”


Tan extraordinària, la dona corrent, com la que reivindica Carmelina Sánchez-Cutillas (cloc) (Madrid, 1927-València, 2009), escriptora agosarada en una època en què els ecos revolucionaris europeus a penes aconseguien contaminar la nostra rància atmosfera franquista: “Torcar la pols cada matí/ és el cilici que portem/ sobre la carn, i ens dol vivíssim/ I molt aspre. I jo per consolar-me,/ només per consolar-me, pense/ que també podria ésser el ferm/ motiu de la nostra rebel·lió”. 


No podem negar que som de les qui preferiríem compartir reivindicacions, tothom assegut a la mateixa taula (no parlem de gastronomies), els homes i les dones. Ací i allà, en tots els espais i en tots els àmbits. També reconeixem, i lamentem, la utilització frívola i banal que alguns sectors, col·lectius, organismes o institucions, fan d’aquesta data de caràcter social, combatiu i progressista. Encara no ens hem recuperat del xoc que ens va produir un cartellet enganxat a la paret d’un bar de poble −digníssim ell, el poble−, on una associació de mestresses de casa anunciava les activitats previstes per a commemorar la reivindicativa data marçal. Allà, s’hi tenia en compte que, a més del 8, internacional socialista, l’endemà, és a dir el 9, era “Dimecres de cendra”, i per tant, convocatòria preceptiva, per a elles: “Totes a missa”.

 Una sortosa compensació, artística, subtil, suggeridora metàfora visual, podria ser la que, des de fa uns anys, il·lustra les programacions que, amb motiu de cada 8 de març, publica l’Ajuntament de Torís. L’autora de les imatges, incondicional de la bona poesia, és una altra poeta: Consol Martínez Bella, d’una sensibilitat exquisida.


Al claustre de Sant Roc de la Biblioteca Central de Gandia, deshabitat ara de pregàries, s’ha inaugurat una exposició fotogràfica amb imatges de dones de la Safor. Són instantànies d’aquelles que conformen la vida real, transformades en art per obra i gràcia dels qui les han sabudes mirar, i ensenyar, des d’un objectiu particular. Entre d’altres: Anna Amesti, Joan Franco, Suso Morant, Maite Sastre o Bruno Watineaux. És una exposició de l’Associació Fotogràfica de la Safor que Dones en Bloc Safor-Valldigna ha volgut incorporar a la seua particular celebració del Women’s International Day, en clau de proximitat, i comarcal.

Adela: pintora. Foto: Maite Sastre

Una altra cara de potències humanes amb arquitectures de dona, possiblement la més saludable sorpresa de la setmana, ha estat el gest irreverent d’un potent braç femení fent butifarra (ja saben..., allò que en la llengua de Camilo Sesto es diu un “corte de mangas”) a l’indoblegable president Camps. Ara la imatge acompanya el manifest que un grup de senyores que diuen estar fins als nassos (a sant de què, col·legues...?) han titulat «Les dones diem prou a Camps» (cliiic), al més pur estil antiberlusconià. 

Apresta't, cavaliere... Van a per tu!

No cal dir que el Burribloc de Bucomsa aplaudeix la iniciativa i s'adhereix a la causa de manera irrevocable. 


Salut, coratge, i TV3

dijous, 10 de març de 2011

PRIVILEGIS D'UN TROBADOR

Per Salvador Bolufer (clic)




El proper divendres, 11 de març, se celebrarà al TEATRE MUNICIPAL DE PEGO un CONCERT EXTRAORDINARI programat per l'Ajuntament pegolí amb motiu del DIA DE LA DONA. L'esmentat concert correrà a càrrec del QUINTET DE METALLS AL VENT (clac), amb la col·laboració especial de la cantant EVA OLIVENCIA (cloc) i de l'humil trobador que ara els parla per escrit.

No és la primera vegada que tinc el gust i el privilegi d'amanir volantins escènics conjuntament amb el referit Quintet. L'any 2006, l'Ajuntament de Gandia ens va proposar la preparació d'un acte al Pati d'Armes del Palau dels Borja, amb la condició que el contingut contemplara referències borgianes, però amb llibertat total per a afrontar el repte al nostre gust i en la forma que consideràrem convenient.

1-10-2006. El Quintet i Bolufer
al Palau dels Borja de Gandia
Una parella de converses amb Ferran Ferrando van ser suficients per a parir la idea i dissenyar una estratègia d'acció: el Quintet prepararia un concert de música renaixentista, i jo m'inspiraria en les peces que ells seleccionaren per a muntar un guió, a manera de novel·la històrica, que tinguera els Borja com a protagonistes. Després, amb els esborranys dels respectius treballs perfilats, només caldria sincronitzar les paraules amb la música i disposar les formes escèniques de manera convenient.

Quintet de Metalls Al Vent
No sé si va ser fàcil o difícil, però confesse que em vaig sentir molt còmode interpretant aquella amanida que havíem embastat en a penes un parell d'assajos, on es combinaven harmònicament les músiques amb les narracions, en prosa i en vers, i amb les històries, reals o imaginàries. Confesse també que sóc una mica bleda, però no tant com per a haver acceptat el tal repte sense la garantia del nivell professional i humà que atresoren els components del Quintet.


Eva Olivencia
Per tot això, estic encantat de repetir l'experiència de treballar l'escenari amb ells. Al Teatre Municipal de Pego no hi haurà borges ni músiques renaixentistes, però tindré una nova oportunitat de fondre la meua bona voluntat amb la música del Quintet, que a més comptarà amb el reforç del percussionista Joan Bou i la col·laboració especial de la cantant Eva Olivencia. Una companyia de luxe per a retre aquest petit homenatge a les dones del meu poble en particular... i a les de tot el món en general. 

Veuen com sóc un trobador privilegiat?

dimarts, 8 de març de 2011

SIN PARAULES (SENSE PALABRAS)

(Secció: L'altra burrera. Capítol quart)


Si pegan una ullada al siguient vídeo entenderan ràpid el títul de la present entradita. Solo són 45 segons. Parla la senyora portavoz del Consell:

                   

Què les ha paregudo?. Puix eso és lo que hay.
Ai!, per sierto... perquè no puedo ver a ma cassa teuve3? Jo entenc todo lo que allí disen...


N de la R

Res no tenim contra la persona de la Sra. Paula, ni contra les seues creences ni contra la seua manera de viure, però convindran amb nosaltres que ací està actuant com a portaveu d'un Consell autonòmic que està presidit per un senyor que, entre altres deliris verbals, diu sentir-se orgullós de parlar valencià i que, les poquetes vegades que el parla, atempta contra la modalitat normativa que contempla la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha institucionalitzat el seu propi partit. Entenem que això és una burla i, ja se sap... el que es burla el dimoni el furga!

Articles anteriors d'aquesta secció:



diumenge, 6 de març de 2011

El rebost de bucomsa: CURIOSITAT CURIOSA

 PEDRO J. CONTRA CAMPS
Si peguen una ullada a l'audiovisual inclòs en aquest article (només són 2 minuts) comprovaran que la recent proclamació del senyor Camps com a candidat a la presidència de la Generalitat no la qüestionen només els humoristes i un bon grapat dels seus "damnificats". Ací és Pedro J. Ramirez qui parla, i l'esmentat periodista no és precisament un home considerat d'esquerres. Res de nou hi ha sota el Sol: 
El rebost de bucomsa: CURIOSITAT CURIOSA: "Ja hem comentat alguna vegada que la figura de l'Honorable Camps es presta, cada volta més, a la burla satírica dels periodistes en general..."

dijous, 3 de març de 2011

HUMORS QUE NO MATEN

(de Buenafuente a Vanusa passant per TV3)


"Que un gos mossegue un home no és notícia, però sí que siga l'home qui mossega al gos"

Deduïm que aquest vell acudit fou inventat en una època on els conceptes de la normalitat es componien de lògiques distintes a les actuals, però ara estem tan acostumats a veure homes mossegant gossos (nyaaas!, metàfora al canto) que la parida en qüestió ha perdut força i, si molt m'apuren, gràcia també.

Tot i així, els que en l'actualitat formem part del món dels vius no tenim més castanyes que assumir el temps que ens ha tocat viure i, per tant, no podem sentir-nos aliens a les coses que passen al voltant de les nostres vides, encara que siga per instint de supervivència.

Chaplin. Mestre de mestres
Com deia aquell, el comunicador és una espècie de notari de l'actualitat que altres protagonitzen, per dolenta que siga l'actualitat i per dolents que siguen els qui la protagonitzen. A nosaltres ens encanta la comunicació, siga dalt d'un escenari, amb un micròfon a prop de la boca o amb un teclat ple de tecles. I ens agrada practicar-la en clau d'humor, perquè considerem que la sàtira és una forma divertida i eficaç de contar coses, i perquè el sentit de l'humor és un valor positiu, maltractat pels bufanúvols, pels paladins del poc trellat, pels mentiders convulsius, i per tots aquells que tenen coses a amagar.
En consonància amb l'anterior introducció, hui els presentem tres audiovisuals amb els quals esperem que es divertisquen tant com ens hem divertit nosaltres. Lligen, miren i escolten:

Buenafuente en acció
El primer té com a protagonistes Andreu Buenafuente (cliiic) i Ximo Tur. Ja saben que Buenafuente és un dels humoristes més coneguts pertot arreu de l'Estat espanyol pels seus monòlegs aguts i per la seua forma de conduir programes de TV, molt divertida i poc convencional. Els valencians coneixem Buenafuente des que actuava a TV3, quan ací podíem gaudir eixa tele que ara ens neguen els nostres "paladins". Ximo Tur és un amic nostre (també fill d'amics), músic component del Quintet de Metalls Al Vent (cloooc).

Doncs bé. Ximo Tur és amant de la bona broma, i va escriure al programa de Buenafuente a través del seu Twitter (aclarim, als que són tan profans com nosaltres en la matèria, que això de Twitter  és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters  mitjançant el mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com, entre altres, Facebook). Aquest és el missatge que Ximo va enviar:



A ben segur, Buenafuente rebrà milanta missatges aduladors, però ell no és un mandatari egòlatra, sinó el conductor d'un programa d'humor i, per tant, els textos que selecciona no són precisament carnassa d'autobombo. El de Ximo el va seleccionar, i li va contestar així:

                   


I continuem amb Buenafuente. A les poques hores de publicar el nostre darrer burriarticle ("Qui t'ha vist i qui no et veu" (claaac)), es va produir la proclamació oficial de Don Francisco Camps com a candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Ací va ser l'Andreu qui va fer de Ximo Tur i va enviar un Twitter, a manera de broma audiovisual, al referit Honorable i a totes les seues hosts. Miren, miren (i escolten):


                  



El públic riu amb gana
els monòlegs de Buenafuente
No sabem si els experts en bromes de l'equip franciscocamsí (i el marianorajojí) hauran previst alguna resposta oficial, o si ja estudien la forma de declarar il·legals i prohibir també les emissions de LA SEXTA als dominis que ells controlen. De totes maneres, aquest programa i aquesta cadena no són els únics mitjans que trauen partit humorístic a les ridiculeses en qüestió, i això, als al·ludits, no els fa gens de gràcia (recordem Don Esteban GP quan era cosa en el govern de la Generalitat Valenciana, i es feia com un bou cada vegada que algun mitjà d'àmbit estatal emetia alguna notícia o comentari que no era del seu gust).

Per cert, com era d'esperar, ja han aparegut les primeres excuses oficials per a justificar l’apagada de TV3 al País Valencià. Diuen que la desconnexió no s'ha produït per motius de censura, sinó perquè eixes emissions eren il·legals, i qui les facilitava –les emissions– ha decidit interrompre-les per a complir amb la llei. Bé: a mi em diuen Escarlata O'Hara, prenc café tots els dies amb Obama i tinc un gatet que recita poemes en esperanto.

Vanusa desafinant
L'últim vídeo d'humor que hui els presentem conté unes escenes reals ocorregudes al Brasil durant la celebració d'un acte públic on, pel que es veu, hi havia un fotimer de personalitats de rang indeterminat. Una tal Vanusa, cantant de molta fama en aquell país, estava encarregada de cantar l'himne oficial brasiler en el moment més àlgid de la reunió, però, no sabem si perquè s'havia fet alguna copeta, o simplement perquè no va tenir el seu dia, Vanusa va interpretar la peça amb errades en la lletra i completament desafinada. 

Imaginem que amb un públic més comú la cosa hagués acabat com el rosari de l’aurora (no sé si allí encara s'estila tirar tomaques), però tractant-se de gent tan refinada, l'ambient no podia ser més rocambolesc. Sobretot a mitjan vídeo, quan més notòries eren les errades i la desafinació de la cantant, es poden veure entre el públic diverses maneres, molt còmiques, de dissimular impotències o de no saber què fer. Vanusa semblava aliena a l'escàndol reprimit que provocava, i va arribar fins a l'última estrofa, quan una veu en off va donar per conclòs el numeret en qüestió. Heus ací el vídeo:


                  


Ací també hem pogut veure coses similars en actes públics, quan Donya Rita canta enfervorida "per a ofrenar..." i algun desficiós li acosta el micròfon. Però cal tenir en compte que la Sra. Barberà no és una professional com Vanusa; la seua veu és una més entre el clamor popular; i, al cap i a la fi, Donya Rita és Donya Rita, València és València... i el Brasil és el Brasil.

Ja veuen com els humoristes no inventen els humors. Simplement es limiten a aprofitar les humorades que altres proporcionen.

Salut

Escarlata O'Hara 




«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.