Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dijous, 24 de febrer de 2011

QUI T'HA VIST I QUI NO ET VEU

#sensesenyal


#SENSESENYAL


"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions" 


Joan Fuster 





Aquesta imatge i aquest ocurrent aforisme de Joan Fuster presideixen, des de fa una dies, La línia de Wallace (cloc), un bloc molt interessant que comanda l'amic Josep Nebot. Ens ha paregut una bona manera d'encapçalar aquesta publicació, i per això ho hem copiat sense rubor ni remordiment, però amb la seguretat que Pep no tindrà cap inconvenient a compartir amb nosaltres les seues ben pensades intencions.

Al pas que anem, qualsevol dia inventaran
una marca d'aigua de bambolletes que es
denominarà "Vichy Valencian"
Ja ho saben vostés: han tallat la senyal de TV3 i han deixat als valencians sense possibilitats de veure-la. Nosaltres i vosaltres sabem per què ho han fet. Ells també ho saben, però confien que el "gran públic" consumidor habitual del fum de canyot que contínuament ens venen es creurà també les excuses de mal pagador que donaran per a justificar aquesta nova malifeta política. També confien-ells-que les protestes i els manifestos contra aquesta nova cacicada duraran quatre dies. Després es perdran entre els realitys sows propis de la crisi, les reboliques dels països àrabs o la campanya electoral que ja toca la porta, i que aquesta vegada es presenta tan mediocre com sempre i més desagradable que mai.

Mas vol demanar a Camps que rectifique.
Per cert... a la foto sembla estar a Canal 9, no?
Algunes institucions, entre elles la Generalitat de Catalunya, han anunciat que tractaran de convéncer el Sr. Camps-Don Francisco-per tal que rectifique aquesta decisió i torne les coses a la normalitat, però tots sabem que l'Honorable no baixarà del burro, perquè s'ha aferrat al poder de mala manera i està disposat a mantenir-lo siga com siga. Lògicament, una tele que, en qualitat, en quantitat i en dignitat li pega cent patades al Canal 9 que li paguem entre tots, no interessa que estiga a l'abast de la massa electoral valenciana.

València. Dilluns, 21 de febrer de 2011
Sempre hem dit que si la llei electoral limitara el temps dels mandats dels polítics, almenys per als càrrecs més importants, tal vegada evitaríem situacions com aquesta, amb una persona abraçada al seu propi ego i envoltada d'una clac enfebrida i disposada a fer el que faça falta per tal d'impedir el relleu del seu protector (la qual cosa podria comportar la pèrdua de la situació privilegiada que ara gaudeixen). Amb independència dels resultats i les conseqüències de la seua gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana, el Sr. Camps ha estat, durant les dues legislatures que porta sent president, lliurant batalles alienes a les funcions pròpies de la institució que representa; primer amb la brega que va mantenir amb el seu antecessor i coreligionari Eduardo Zaplana (que ja és dir) per guanyar el lideratge polític d'aquestes terres, després amb els addictes al propi Don Eduardo que van aconseguir aferrar-se als càrrecs i pretenien defenestrar-lo, i ara amb els problemes que comporta veure's implicat en un cas com el Gürtel, que no sabem com s'acabarà, però sembla que la cosa va per a llarg.

Haurà begut "Vichy Catalan"? 
Entre unes coses i altres, Don Francisco Camps sembla ara mateix una persona fora de context, que diu i fa coses estranyíssimes per damunt la barrera del ridícul; que no contesta cap pregunta, ni als periodistes, ni als membres de l'oposició ni a ningú que no estiga disposat a alçar-li les pilotes; que s'amaga quan no li convé donar la cara; que sembla patir constantment ataquets d'ansietat que provoquen les seues actituds infantils; que viu recelós de tot allò que no controla ni domina, i sembla sentir-se perseguit per tot aquell que qüestiona o discrepa del valencianisme que ell s'ha inventat, i que alimenta a base d'autobombos i deliris de grandesa. Per tot això, que hem expressat en format molt breu, pensem que el Senyor Camps hauria de retirar-se de la política. Seria bo per a tots, fins i tot per a la seua salut i per a refrescar una mica els aires del partit que està a punt de proclamar-lo de nou candidat a la presidència de la Generalitat. (Què qui sóc jo per a donar-los consells... a ells?... i qui són ells per a impedir que jo veja TV3 a ma casa?).

Com que ens hem allargat més del que preteníem amb el comentari anterior, ara ja no ens queda temps, ni paper ni burrera per a dir la nostra sobre el tema que motiva aquest escrit. Però com que afortunadament s'han publicat moltes coses-i molt bones-sobre la foscada en qüestió, apegarem tot seguit els enllaços d'alguns articles que han arribat a la nostra redacció. No estan tots els que són, però són tots els que estan:

ACCIÓ CULTURAL DEL PV (clic). Conté vídeo amb roda de premsa sobre el tancament de TV3 al País Valencià, concentracions previstes, accions convocades per la societat civil, declaracions i diversos sobre l'assumpte.

EL PAÍS DE MAI MÉS (clac). Magnífic comentari de Xavier Aliaga, periodista independent i escriptor. Ho diu amb poques paraules, però molt bones.

MANIFEST PERSONAL DE MANUEL BAIXAULI (claaac). Publicat al bloc Tirant al cap. Clar i concís, com correspon a un escriptor de la talla del suecà Baixauli.

SENSE SENYAL. VOLEM TV3 (cliiic). Publicat a La comunitat-El País, bloc amic on Francesc López informa, divulga i opina. 

SENSE SENYAL DE TV3, A LA MARINA ALTA (cleeec). Pepa Guardiola, que mai no ha tingut pèls a la llengua ni ploma que se li resistisca, també diu la seua, en format breu, però alt i clar. Acaba oferint diversos enllaços on es parla sobre aquest tema.

FINS A QUIN (cloooc). de Josep Porcar. Clar, breu i concís. Els poetes també saben escriure prosa.  

NO ES PAÍS PARA TV3 (cloooc). Article que signen GUIONISTASVLC. Està escrit en castellà, però ens ha semblat molt interessant, emotiu i sincer, i per això hem decidit incloure'l ací. Miren el final d'aquest article:

TV3 fue, en definitiva, todo lo que Canal 9 no pudo ser, porque no se ha querido que lo fuese: un espacio de libertad y pluralidad y un verdadero motor de la industria. Por eso, cada hora de emisión era una acusación directa a los que han dejado degradarse hasta lo intolerable a nuestro medio propio. Asi pues, habia que cortar. La vamos a echar mucho de menos, porque durante más de dos décadas la TV de Catalunya nos ha traído el aire fresco que en nuestra propia casa se nos ha negado.

Oficialment ja s'ha acabat el nostre article, però, a manera de postdata, permeten-nos afegir un breu afegitó:

Aquesta xica no té res a fotre
amb TV3 ni amb l'article,
però alegra la vista, no troben?
Algun dels comentaris que podran llegir, ací o allà, conviden a reflexionar sobre aquesta classe de cacicades i a suggerir la necessitat de mamprendre accions encaminades a evitar-les, és a dir, que açò no es quede en un simple pataleo dels  que solen acabar en trista resignació. Possiblement (ho dic perquè ha passat altres vegades) els "pregoners oficials del regne" titlaran els referits manifestos d'antidemocràtics, de no respectar les institucions o qualsevol cosa per l'estil... o empraran alguna genialitat com la de Blasco, i ho apanyaran dient que som uns sinvergüenses. I com que són tan reconstitucionals, invocaran que estan allí perquè les urnes així ho han volgut. Però quan a ells els toquen les castanyes, no tenen cap pudor d'arremetre contra el primer que se'ls pose per davant, siga la policia quan investiga els múltiples casos de corrupció, siguen els contraris que, segons diuen, munten complots i tracten de manipular el poder judicial, o siga un jutge que intentava jutjar els crims del franquisme.

Ànims, Don Esteban...
Foc a la barraca!!
Un dels articles que hem enllaçat abans ("El país de mai més", de Xavier Aliaga) reprodueix un dels darrers entusiasmes verbals de l'ínclit González Pons-Don Esteban-quan empentava els ciutadans valencians a omplir les places, com a Egipte, exigint un canvi de règim. Xavier acaba dient "Es referia a ZP, és clar. Però gràcies per la idea".

I això diem nosaltres també, Don Esteban, gràcies per la idea. Perquè si vosté proposa als ciutadans mobilitzar-se contra ZP serà perquè això és legal, i per tant, nosaltres també podem proposar accions cíviques contra les barbaritats de CMPS, no troba?. 

2 comentaris:

  1. a) un escrit magnífic, com sempre (dic jo, perquè reconec que m'he distret amb la foto de la senyoreta rossa i no he pogut llegir-lo bé. Demà sense falta)

    b) un honor immerescut el que em fan vostes cada volta que passen per la Línia, que és també sa casa per al que hagen de menester. Només faltava.

    Gràcies, salut!

    ResponElimina
  2. a) La foto que primerament havíem elegit per a il·lustrar aquest paràgraf era una del Sr. Camps vestit de fallera major, però per por a ferir la sensibilitat del lector vam decidir substituir-la per la senyoreta rossa (qüestions de màrqueting). Lamentem que aquest petit ataquet d'estètica debilitara la concentració de l'amic Pep, qui, malgrat tot, ha qualificat l'escrit de magnífic abans de llegir-lo. A nosaltres també ens va semblar magnífic abans d'escriure'l, i quan ens hem llegit hem descobert alguns aspectes de les nostres gramàtiques que nosaltres mateixos desconeixíem. Possiblement hagem abusat dels pronoms febles i de les agudeses semàntiques, però vosté haurà deduït que això és pura estratègia literària. O no?

    b) En tot cas l'honor serà recíproc, però mai immerescut. Ja fa anys que la gent creativa i les persones bondadoses, que fan les coses sense esperar medalles ni recompenses, mereixen tot el nostre respecte. Visitar la seua línia no és cap compromís, sinó una pràctica saludable i relaxant. Per tant, continuarem gaudint-la. Faltaria més!.

    Gràcies a vosté

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.