Moltes vegades, un exemple defineix millor que els diccionaris l'autèntic sentit d'una paraula o expressió. En el seu moment vam glossar el significat del mot "bufanúvols" a través del discurs on el "no culpable", sr. Camps, anunciava la seua dimissió com a President de la Generalitat. I ara aprofitarem un audiovisual que hem emprat a la xarxa, per a mostrar com es pot fer el ridícul en només 39 segons. El fet va succeir a l'hemicicle de les Corts Valencianes (lloc on es donen habitualment aquesta classe d'anècdotes). La diputada Mònica Oltra acabava de proposar que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar. El portaveu del PP va justificar d'aquesta manera els motius del seu vot en contra (no ampliarem comentaris, perquè el contingut del discurs parla per si sol):
Durant
aquests dies de Setmana Santa se celebren en moltes localitats les
tradicionals processons on es poden veure determinats personatges fent
el ridícul, ciri en mà, mudats com a margallons, i botinflant el pit per
tal de ressaltar els medallons presidencials que s'han penjat al coll
(i que no em vinguen amb arguments fervorosos, perquè eixos ja no se'ls
creuen ni ells). No entrarem en eixa classe d'hipocresies perquè, al cap
i a la fi, només serveixen per a alimentar l'ego dels seus
protagonistes (i que em perdonen els penitents que assisteixen a les
processons de bona fe. El comentari no va per ells). Però despropòsits
argumentals com el del vídeo que han pogut veure i escoltar sí que ens
afecten a tots, perquè posen en evidència l'ètica i el nivell d'un
parlament que, en teoria, representa tota la ciutadania.
Vestimenta que solen usar alguns jerarques per a fer el ridícul a les processons. A qui vulga destacar sobre tots, li recomanem uns pantalons com els del personatge del centre.
Estem
segurs que, si en una conferència de metges (per exemple), algun ponent
s'arreara un discurset així, es convertiria en la mofa de tota la
concurrència... i si un artista (per exemple també) pifiara d'eixa
manera alguna creació, posaria en perill el seu prestigi (conten que,
fins i tot el gran Pavarotti, va fugir per cames de l'Scala una vegada que li van eixir un parell de galls cantant el Don Carlo, de Verdi).
Per a ells, inaugurar un aeroport sense avions no és fer el ridícul. Per a nosaltres, sí.
Però
sembla clar que el sentit del ridícul no existeix en el món dels
polítics, i per això no donen cap importància al fet que una consellera de
cultura diga en públic que Ausiàs March fou l'autor del Tirant lo Blanc (sense
posteriors rectificacions ni disculpes), o que l'actual titular de
l'àrea d'educació renegara en públic de la seua llengua (sense aclarir
després el possible malentés). Les brofegades de don Rus, els deliris de
don Camps, els misticismes ressentits de don Alarte, les bravates de
donya Rita o les brosses dialèctiques de l'actual president del Consell
(cada vegada més avorrit i destrellatat) demostren que els de la classe
dirigent no tenen cap interés a predicar amb l'exemple, ni molt menys a
mostrar cap detall que justifique els sous vergonyosos que estan cobrant
ni els privilegis que ells mateixos s'han autoconcedit.
El
pintor i escriptor en Santiago Rusiñol (1861-1931) va dir: "Enganyar
els homes d'un en un és bastant més difícil que enganyar-ne de mil en
mil. Per això l'orador té menys mèrit que l'advocat o el curandero".
Doncs bé; l'orador que ha "orat" al vídeo que il·lustra aquest article
és també advocat. Ignorem si és a banda curandero, si és capaç
d'enganyar algú amb aquesta classe de discursos, i si els mèrits que ha
acumulat durant la seua llarga trajectòria política van més enllà dels
que ell mateix puga atribuir-se. He dit.
Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc, les burrientrades més significatives i entranyables que s'han publicat al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.
I seguim el recorregut amb l'article publicat el 25 d'abril de 2014 dedicat a Miquel Ruiz, amic i mestre de dolçaina mort prematurament. El referit article està il·lustrat amb un vídeo-resum del dia que Miquel i el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor vingueren de convidats al programa que realitzava Burrera Comprimida a Canal 37 TV.
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é "A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entr...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.
I començarem amb la presentació del vídeo "EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor, Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis. El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes de les burrientrades precioses que s'han publicat al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida» que administra la nostra Maria Josep Escrivà.
Aquesta és una de les preciositats més importants del catàleg abans comentat. El poema que la Dama del Grau va dedicar a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* *Per a la meua sorpresa i alegria, l'article que vaig escriure per al llibre(t) de la Falla Corea de Gandia —Els fartons i jo— va resultar guanyador del Premi al Millor Article de Llibret de Falles del 2025. Conec bé la qualitat dels Llibrets de Gandia i estic segur que hi haurà altres articles mereixedors també d'aquesta distinció (això de "millors" o "pitjors" solen ser consideracions un tant subjectives), però reconec que estic molt content que el jurat es decantara per un treballet que vaig escriure, això sí, a la meua manera. Aquest premi —antic «Iaraní»... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
