Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

divendres, 12 de juliol de 2013

LA BÍBLIA EN VERS

De xicotet ja m'agradava escriure versets, i la meua àvia, Maria la Morena, lloava les meues rimes amb el toc d'humor que es desprenia d'aquella frase feta: "Això pareix la bíblia en vers". Molts anys després vaig aprofitar un encàrrec de la Falla de Corea, de Gandia, per a escriure una poebíblia que vaig tenir a bé titular LA BÍBLIA EN VERS, en homenatge a la memòria de la iaia esmentada. Es tractava de versar en rimes consonants allò que hi ha escrit a les Sagrades Escriptures. Vaig basar el meu treball en l'Antic Testament, i de manera més especial en el Gènesi i l'Èxode; per tant, servidor de ningú només es va fer responsable de les possibles impudícies de l'estructura poètica, però no mai de la cruesa dels continguts. 


I vaig començar l'obra pel mateix lloc per on comencen els Llibres Sagrats, o siga, pel principi. Heus ací el fragment inicial del capítol primer ("El món i la mona"): una boluferiana bíblica que descriu el no-res amb una sèptima reial i una quarteta incorrupta:

Abans de ser el després... 
quan el tot hi era el no-res 
i les hores no existien, 
els espais es reobrien 
entre els buits d’un gran recés, 
i els silencis es perdien 
al fons del susdit no-res. 

Univers, a més a més, 
llavors tampoc no hi havia, 
i la vida era, només, 
un sospir de fantasia.

Mentre escorcollava entre els volums bíblics per tal d'acomplir la tasca que m'havia proposat, vaig descobrir una sèrie de curiositats que em van deixar atònit. Llavors no vaig voler desvelar-les per por que s'espantara el galliner i que el sr. Maluenda s'hagués de prendre una pastilleta per a prevenir qualsevol sufocació, però una sèrie de proclames publicades recentment sobre l'origen del valencià m'han obligat a reconsiderar la meua postura. 


Gran Ortifus, sí senyor!!

Així doncs, amb la mateixa contundència que els diputats pepistes del sector desesperat asseguren en castellà que, el valencià, el van inventar els ibers, i amb la mateixa emoció enfebrida amb què el president ratpenatí va afirmar l'altre dia que l'origen està en el desmembrament de l'imperi romà, jo diré que Déu va utilitzar la referida llengua per a crear el món, i que, per tant, el valencià ja existia abans que s'iniciaren les tasques creadores. Amb la següent dècima (que no és espinela), La Bíblia en vers explicava com va ordenar Déu que es fera la llum:

Així doncs, el primer dia 
Déu va dir: "faça’s la llum!!" 
...i aleshores... cataplum!! 
Una massa d’energia 
sense límits de consum 
va compondre l’harmonia 
d’una gran policromia 
de matèria resplendent, 
que va omplir de galania 
aquell lloc inexistent...

Tinc fundades sospites per a pensar que, en el mateix moment que Déu va pronunciar "Faça's la llum", una caterva d'àngels, serafins i querubins es van arrancar amb un clamorós "Per a ofrenaaaaaar...", al temps que s'iniciava una sonora mascletà que presumptament dispararia algun arcàngel revestit de pirotècnic (hauran observat que el 3r vers s'acaba amb una onomatopeia coetera: cataplum!!). Tot això dóna a entendre que, possiblement, el Totpoderós es va instal·lar durant el procés de la creació en el mateix punt de l'espai on posteriorment s'ubicaria València; amb els versos que vénen a continuació podríem deduir que la festa d'aquell primer dia es va acabar amb un castell de focs artificials paregut a la coneguda Nit de foc: 


...i en aquell mateix moment,
brums d’espurnes en guerrilla
brollaren en camarilla
dibuixant el firmament
(com la fira de Sevilla,
però més intensament).

Rafa, parlant per
telèfon en valencià
apitxat. Recollons,
Rafelet!
L'any 1994 vaig entrevistar a la ràdio don Vicent González Lizondo, aleshores conegut líder regionalista (dos anys després va morir, sent President de les Corts Valencianes). Segons don Vicent, a casa nostra es parla valencià des que, l'any mil, va arribar a València un tal Ibn Sida (no sé si s'escriu així), qui va importar l'idioma valencià que, sempre segons ell, ací es parlava des d'abans de Jaume I i que, per tant, no té res a fotre amb el català que parlen a Catalunya. En apuntar-li la possibilitat que, a la vista de les clamoroses coincidències, els inventors del valencià i del català foren dos germans ben avinguts, el sr. Lizondo es va espolsar un discurs de repica'm el colze que no va entendre ni ell. Després he sentit milanta versions que intenten demostrar que els burros volen, cadascuna amb uns arguments distints i amb faltes d'ortografia variables (fins i tot, l'exconseller Blasco intentava convéncer el sr. jutge que les gravacions que el vinculen amb la trama corrupta on està imputat, s'han traduït per un català que no entén els secrets del valencià apitxat que parlen a Alzira).

El fragment de La Bíblia en vers que inserim a continuació és molt clarificant: 

I així, successivament,
amb tocs sobrenaturals,
fou creat el medi ambient
i les galàxies astrals;
una xarxa incontinent
de peixos i de pardals;
un grandiós assortiment
de productes vegetals,
i un variat assentament
d’animalets terrenals.

Si ens fixem en la base semàntica del 3r vers, arribarem a la conclusió que Déu va crear el medi ambient atenent-se a les Normes de Castelló; per tant, alguns pensaran que el Nostre Senyor era catalanista!

I la vergonya d'on prové?, dels fenicis o de l'home de Neandertal?
Hi ha teories que apunten la possibilitat que el Creador fera fotocòpies de la gramàtica que havia inventat abans de crear el món, i amb el pas del temps, una de les còpies caiguera en mans d'algun iber solt, una altra arribara a algun romà desmembrat, una altra l'arreplegara Ibn Sida (o com s'escriga)... i així, un canvia "medi" per "mig"; l'altre, "nosaltres" per "moatros"; a l'altre se li entravessa allò d'"aleshores" i els més insòlits diuen que els catalans no entenen el seu apitxat. I d'aquesta manera, es refunda el valencià tantes vegades com necessitats hi haja de fer el ridícul. 


Possiblement fóra per eixa època, però jo crec que l'imperi en qüestió
encara no estava desmembrat del tot. Recorde perfectament quan
els cantaors flamencs cantaven seguidilles en valencià, i els
soldats romans feien palmes al temps que exclamaven:
"Visca el pa, visca el vi...!"


Si acceptem la teoria que Déu instal·lara el centre operatiu de la creació sobre l'espai virtual de la nostra terra, és possible que utilitzara fang de l'Albufera per a modelar la figura d'Adam. Així ho explica La Bíblia en vers:

I amb divina benaurança,
llançà un rebufit sublim
sobre un pilot de tarquim
modelat amb temperança...; 


i la prèvia descurança
d’aquell engrut de verrim,
prengué vida a tota ultrança
sobre el motle alt i prim
d’aquell Adam en criança.


Per la manera de reflectir en vers la creació de la dona, a partir d'una costella d'Adam, hi ha qui pensa que el Creador va modelar Eva basant-se en les mesures corporals de la valenciana Rosita Amores, però d'això no n'hi ha proves documentals:

Déu creà sense tardança
la primera figurança
de les humanes femelles,
per a fer a igual semblança
una preciosa lloança
amb dos enormes mamelles.


Eren tan grosses i belles
les floritures aquelles
que Adam es va sufocar...
i va plantar les orelles
en sentir formiguejar
un eixam de meravelles
endolcint-li en cosconelles

la fonteta de pixar.


El que sí que està clar és que Adam i Eva parlaven el mateix valencià que havia emprat Déu durant la creació (per tant, els més suspicaços possiblement els titlen també de catalanistes). I tot apunta que en la Terra no es va parlar altra llengua fins que hi va arribar el guirigall de la torre de Babel, moment en el qual van inventar el llatí a partir del valencià (i no al contrari). Però, de tot açò, ja en parlarem en una altra ocasió; hui només preteníem tractar la part de la Bíblia que narra la creació, finalitzada el seté dia amb tot el Cel cantant a cor "València, és la terra de les flors, de la llum i de l'amor". 

I amb crits de valenciania,
aleshores va arribar
el que fou el seté dia:
tot era llum d’alegria...
Llavors, Déu va descansar!!


Perfil dels nous haca-dèmics que sortiran
després de la remodelació de l'AVL que
ara porten a cap els mandataris que més manen.

En el futur es denominarà HACA-DÈMIA VALENCIANA DELS IBERS
I acabaré aquest brillantíssim article amb una estrofa pertanyent a un altre capítol d'aquesta Bíblia en vers. La dedique als que ara, desesperats pel que diuen els sondejos electorals, han decidit utilitzar —una vegada més— la llengua i els símbols d'identitat per a intentar redimir les seues misèries i encobrir l'empastre i l'ambient de corrupció que ells mateixos han creat. Açò no és nou; ara són uns, abans eren uns altres i, si la nostra accidentada història continua el seu curs tradicional, després en vindran uns altres. Gustavo Adolfo Bécquer va escriure allò de "Volverán las oscuras golondrinas" i em va plagiar així, amb traducció al castellà, un vers que jo escriuria 150 anys després:

...i, ...tornaran les obscures oronelles
a reviure vells fantasmes del passat,

ressorgint entre enganyoses meravelles

les consignes que amenacen les ovelles
que s’entesten a eixir-se’n del ramat.




Versos: Salvador Bolufer
Fonts: Gènesi (2 i 4) i Sífilis (7 i 8)

Fotos i dibuixos: Xarxa

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.