...

............................................................................

divendres, 3 de juny de 2011

-----------TELEVISIÓ SENSE VERGONYA ---------- (article dedicat a Mònica Oltra)



DES DEL CAMPAMENT
(BURRICRÒNIQUES MODERNES)










Els visitants habituals del nostre burribloc ja saben que estem d'acampada. El passat 19 de maig ens vam unir virtualment als moviments iniciats el dia 15 del mateix mes sota el lema "Democràcia real, ja" (clique ací per a llegir l'article La llum de l'esperança). Els campaments s'expandeixen pertot arreu de l'Estat espanyol, però nosaltres, per raons de proximitat i per qüestions afectives, estem ubicats en el si de les nostres realitats valencianes. A través d'aquestes burricròniques modernes intentarem transmetre sensacions i opinions que suren entre l'aura pacífica dels acampats i de la gent que visita les acampades (aclarim que les referències campals d'aquest article no tenen res a fotre amb cap president de cap Generalitat). 


The New York Times també
va tocar els cataplins a Don Francisco
Són molts els comentaris que versen sobre els resultats de les darreres eleccions, en especial els concernents al parlament i als municipis valencians. Moltes persones no s'expliquen que el PP haja renovat majories, malgrat les llistes plenes d'imputats i implicats en casos de corrupció que han presentat, el caos polític, social i cultural que estan expandint amb les seues polítiques campaneres, i el ridícul esperpèntic d'alguns dels seus dirigents, que ja ressona amb força més enllà de les fronteres estatals (el comentari que va fer dies enrere The New York Times sobre Francisco Camps és per a arrancar un plor).


Si el temps ens ho permet (i les circumstàncies també) tractarem d'aprofitar aquesta secció que hui encetem per a comentar les causes que, segons opinions  del carrer, dels analistes i les nostres pròpies, han propiciat aquest fenomen, per a molts incomprensible. I començarem per aquella que, per a nosaltres, ha estat l'arma principal de manipulació informativa: CANAL 9.


La susdita televisió, pública ella, s'ha convertit gradualment en la mare de tots els despropòsits: econòmicament, un desastre; artísticament, una pena; informativament, una vergonya; divulgativament, una estafa. Però, malgrat la caiguda en picat de l'audiència i els escàndols protagonitzats per algun que altre dirigent posat a dit (com aquell que deia estar en política per a forrar-se, ara processat per qüestions de pelila), ells continuen utilitzant la potència d'eixe joguet per a pregonar els seus deliris de grandesa i demonitzar, sense dret a rèplica, l'opinió de tot aquell que puga posar en evidència les seues bogeries destrellatades i sectàries. Que conste que ara no estem parlant en contra de les ideologies conservadores, sinó en contra de la gent que ací les representa.


Com que diuen que, com a mostra, un botó, inserim a continuació un vídeo amb les intervencions de Mònica Oltra al debat de Canal 9 on va participar durant la darrera campanya electoral (un debat imposat per llei, que no per voluntat dels governants, que es va gravar de matí i que es va emetre a hora de dormir). Molts de vostés ja el deuen haver vist, però els convidem a revisualitzar-lo i a ensenyar-lo als amics i als familiars que no hagen tingut eixa oportunitat (ja saben que és un reportatge penjat a youtube, i les coses d'Internet, malgrat la seua ràpida expansió, encara no estan a l'abast de la majoria de votants. No obstant això, el vídeo referit triplica en visites l'audiència que va tenir el programa abans mencionat). Després de la visualització, que recomanem, poden preguntar-se si els resultats del 22M serien els mateixos en el cas que aquesta classe d'intervencions, de Mònica o de qualsevol altre benparlat, hagueren aparegut a Canal 9 amb alguna freqüència i regularitat durant els 4 anys de legislatura:

                    

Per ara ho deixem ací. Un altre dia parlarem més de televisions i analitzarem el putxeràs del govern valencià en les concessions de llicències a les TDT (al nostre entendre, amb certa passivitat per part dels grups de l'oposició) en favor dels canals més arrimats a l'extrema dreta i de l'apagada de TV3 al País Valencià.


Plaça del "15 de maig"
València
Ah!, se'ns oblidava: ens sembla que els grups polítics, sobretot els majoritaris, no donen importància a les multituds que, des dels campaments urbans, reclamen democràcia real ja!; com si això no anara amb ells! Pròximament publicarem algunes conclusions extretes de les diverses assemblees, a veure si capten per on van els tirs, mal que siga en la distància.

I acabarem amb un regalet. Es tracta de la intervenció de la ja referida Mònica Oltra, dimarts passat, al programa de Buenafuente (perdonen si ens reiterem amb la sra. Oltra, però s'ho ha guanyat a pols). Gran Mònica i gran Buenafuente (i a més, amic). Sí senyor!

                   

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................