BUCOMSA ESTÀ D'ACAMPADA
Sí, senyors i senyores. El passat dijous, després d'assistir a l'emotiu homenatge que es va retre al recordat Pere Inza, vam incorporar l'esperit del burribloc al clam popular que ha esclatat contra la degradació del sistema democràtic i contra la situació insostenible que estem patint en tots els sentits. Pertot arreu de l'Estat Espanyol s'han instal·lat campaments. Lògicament, nosaltres hem situat la nostra ubicació virtual en qualsevol plaça negra del País Valencià, que podríem dir Plaça del 15 de maig, com la que algú ha tingut l'encert de batejar simbòlicament. De moment, només comptem amb un modest cresol per a il·luminar la referida negror, però al cap i a la fi és una llumeta que ens deixa entreveure l'esperança.
Hem abandonat per unes hores la concentració per tal d'anar a votar, i hem triat el nostre vot entre les raquítiques possibilitats que ara se'ns ofereixen i en favor de qui, al nostre parer, pot haver entés millor el missatge d'aquesta moguda que ja es coneix com a 15m, però ho hem fet també amb la confiança que a les properes eleccions les coses seran molt distintes. Una de les pancartes que han circulat entre les concentracions fa referència al lamentable fet d'haver de votar el "menys dolent" per tal d'evitar el pitjor.
La moguda nasqué a Madrid el 15 de maig. Les consignes resaven totes en favor de la democràcia (la "real", clar està) i en contra de la classe política (sobretot els principals partits) i els poders fàctics. Hi havia un fotimer de pancartes, moltes d'elles enginyoses, i cap no mostrava referències anticatalanistes ni invocava batalles de campanar, ni molt menys atemptava contra les llengües, ni les cultures ni les idiosincràsies d'altres pobles. Això ens fa pensar també que les polítiques basades en patriotismes barats comencen a fer oloreta de ranci.Un fragment de l'article que publicàvem el passat 8 de maig en aquest mateix buribloc deia així:
"El 22 de maig votarem i s'iniciarà una nova legislatura que es preveu plena d'altercats, de judicis inacabables, de recursos i contrarecursos, de burles i de cacicades. I si a partir del dia 23 no comencem els pobres de la societat civil a eixir de l'ostracisme, segurament d'ací quatre anys ens trobarem amb un panorama tan desolador com l'actual i, si cap, més lamentable encara.
No negarem que nosaltres tenim les nostres preferències ideològiques (faltaria més!), però ací no estem parlant d'això, sinó de dignificar la vida social i recuperar els valors mínims exigibles en qualsevol estat de dret. I perquè això passe és necessari que els partits polítics es consciencien que el cicle actual ja està esgotat, que cal obrir les finestres institucionals per a propiciar l'entrada d'aire fresc, que cal apartar els mediocres dels càrrecs importants, que cal tornar a la ciutadania el protagonisme que li han afanat, i que cal encetar noves maneres de fer política."
El dia 15 de maig ens vam acabar de convéncer que no som els únics que pensem així.
Bé. Ara tornem al campament. Continuarem en contacte, val?
En nom de l'Assessoria Lingüística de Bucomsa (estic segura que Tomàs Llopis, mestre i coassessor, em permetrà que l'hi incloga també), i en el meu propi, m'afegisc a aquesta acampada. A la porta de la tenda -que com que és virtual té una capacitat d'acollida il·limitada- penjaré una pancarta que diga: "per tota aquella gent honrada que, des de la política, i a pesar de totes les foscors, fa temps que vénen reclamant que una altra manera de fer política és possible". Tant de bo, a partir d'ara, els puguem escoltar amb veu més clara.
ResponEliminaEls deshonrats no tenen cap dret a llevar-nos la il·lusió per una política honesta, moderna, progressista, plural, i que respecte els drets de les minories. Tant de bo açò siga només el principi.
Acabo de legir-te Maria Josep. I sec al teu costat. Amb l'esperança que continuarem creixent sense parar. Hem de treballar. El primer de tot és obrir ells ulls a les persones. Que se n'adonin que no som mercaderia. Hui estic emprenyat, açí a casa, al meu poble, hem perdut un escó dels dos que teniam. Sí, aixó ha passat als Poblets (Alacant). Hui trist, demà amb més ganes de treball. Hi ha tant per fer! Hem de despertar d'aquesta fosca dins la qual ens han embolicat!! Creiu-me hi ha moltes eixides. Junts les trobarem. Eduard
ResponEliminaGràcies per les complicitats, Eduard. T'he de reconèixer que, a pesar del meu optimisme genètic, ara mateix estic fotuda, perquè a Gandia ha guanyat un PP molt salvatge i bròfec, per majoria absoluta. El Bloc no ha sigut capaç d'augmentar ni un sol regidor respecte de les anteriors. Això ens haurà de fer pensar, des d'ací, si volem alçar el cap. M'importen moltíssim les repercussions que tot això pot tenir en cultura, perquè a Gandia s'hi ha treballat moltíssim, i tota aquesta feina no se'n pot anar ara a rodar. En fi, veurem per on podem navegar. Davant d'un gran mal, haurem de ser capaços d'oposar-hi grans remeis. Ara més que mai, el suport moral i l'activisme són necessaris.
ResponElimina