Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dijous, 13 de juny de 2013

ESTELLÉS, BOLUFER I LA SOLFA DE MURILLO

Per Maria Josep Escrivà

Aquest cartell pretén marcar el tret d'eixida que anuncia la distribució, i la possibilitat d'adquisició, d'aquest treball musical i poètic produït per MFactory Music, executat en la composició musical per Enric Murillo, i en la interpretació recitadora per Salvador Bolufer; dissenyat en la part estètica per Pau Àlvarez-Edicions 96 i supervisat en les tecletes poètiques i lingüístiques per Maria Josep Escrivà, que ara redacta aquestes línies. Ja havíem fet una descripció i primera aproximació, al Burribloc, d'Estellés en solfa, quan la criatura donava senyals inequívocs d'aparició imminent.

Els poemes d’Estellés s’han recitat, versionat i musicat en nombroses ocasions. Però no amb la "veu de tro" (ho diu el coassessor i còmplice Tomàs Llopis) del polifacètic Salvador Bolufer, ni amb la pròdiga ornamentació musical (ho dic jo) del compositor Enric Murillo.

Fent-ho més llarg, així és com l'escriptor i còmplice de burreres des de fa molts anys, en Tomàs Llopis i Guardiola, ho escriu en un text introductori inclòs al llibre que fa de suport literari al disc. Es titula 'I fins i tot un Estellés que fa burrera'.

«La
poderosa veu de Salvador Bolufer, d'una forta personalitat, ha estat durant molts anys considerada el complement indispensable i únic a la seua creació poètica, dispersa fins que va ser aplegada per primera vegada en el seu llibre Burrera comprimida (1999). Però arran d’aquesta publicació van quedar demostrades dues coses: que els poemes de Salvador Bolufer no pertanyen sols a la veu del seu autor i que la veu de tro de Salvador Bolufer podia servir per a cantar altres poetes.




 
Muntatge de Pau Àlvarez, en clau de burrera (de la bona, clar!), 
on el trobador Bolufer interpreta Estellés amb la seua veu de tro.
Potser convindria aclarir, amb el permís de l'afectat,
que la veu en qüestió està sent reparada en aquests moments,
després que patira una incòmoda però lleu avaria.
Calculem que, en uns mesos, els trons faran feredat,
de la gana amb què els regurgitarà la caixa de ressonància
boluferiana, després de tant de repòs.


»I arribats en aquest punt, l'elecció era fàcil. L'escriptor i rapsode pegolí va triar el més gran dels poetes valencians contemporanis i el va fer seu per a donar-li unes cadències que sense deixar de ser típicament boluferianes són també pròpiament estellesianes. Al capdavall, qui pot negar que entre tots els estellesos possibles no hi haja un Estellés que fa burrera? Però aquesta aproximació inicialment parcial enceta el camí cap a tots els registres del gran poeta i aquest itinerari és el que ha fet Salvador Bolufer en aquest seu últim treball.»

Un treball que ha perseguit, entre altres intencions, «aplegar-hi una mostra d'algunes de les múltiples inquietuds poètiques d'Estellés [i ara són paraules que jo mateixa vaig escriure en un altre dels textos que hi fan de pòrtic: 'Estellés en solfa']. Per això, qui ja conega treballs anteriors de Salvador Bolufer, que no espere trobar ací, únicament, la seua vena satírica, rebel, desvergonyida, de denúncia.
Arxiu V. A. Estellés.
Gentilesa de la família
per a Edicions 96.

»Estellés és un poeta multiforme, i el trobador Bolufer ha estat capaç de demostrar-ho amb una flexibilitat de registres perfectament adaptats a aquella virtut excepcional i admirable de qui fou "fill del forner", que igual com es reia de la mort, en parlava amb respecte i esgarrifança. Podia ser tendre i bròfec alhora; solemne i voluntàriament frívol; escrivia amb convenciment des de l'amargor de viure i des del més arravatat hedonisme. Era capaç d'elevar a les més altes esferes motius quotidians i clams èpics; i sabia com escopir bilis a la cara dels seus enemics i també cantar l’amor i el sexe sense cap ni un complex.


»Escolten atentament el gris i nostàlgic 'Creuant la nit', i comparen-lo amb la bella intensitat eròtica d''Aquella olor que tenia el teu cos'. O proven, igualment, a escoltar seguits, 'Atarantada per la mort', amb el seu caràcter humorístic amb puntades de surrealisme, i 'Ara, senyor', reverencial i transcendent fins a l’esgarrifança.

»Al costat de la personal interpretació del trobador Bolufer, la música, i el compositor que l’ha creada [Enric Murillo], hi intervenen amb una funció que va molt més enllà de l’acompanyament a què ens tenen acostumats aquests projectes discogràfics. Exuberant, riquíssima en instrumentació, ací, la música en absolut pretén funcionar com a adornament secundari, sinó com aquell element que emfasitza, subratlla, eleva, ens condueix, els oients, pel camí que, amb valentia i fent-hi gala de la seua aposta personal, desplega Enric Murillo com a proposta. 

»Hi ha moments en què tenim la sensació que escoltem un poema envoltats per l'atmosfera estupenda d'una pel·lícula de Hollywood (si ho volen comprovar vostès mateixos, escolten atentament la pista 10, dedicada a l'exòtica i sensual, 'Jackeley'); uns altres en què els violins arrapen l'ànima; hi ha pasdobles, i hi ha el bolero magnífic que condueix l''Un entre tants' fins al clímax coral final, on a banda del grapat de veus amigues que hi reciten, emociona al meu entendre la constructiva força col·lectiva que transmet.» 

Ho podran comprovar si cliquen ací: UN ENTRE TANTS, o anant a la pista núm. 15 de la pàgina d'MFactory Music. Crec que els 3 minuts i mig que dura el tema bé s'ho valen.


"Solfa" és una paraula bonica que la tradició popular ha fet servir per a referir-se a una partitura, a un text musical escrit o, en general, al solfeig.
Ens va agradar aprofitar aquest aire col·loquial per a conjugar, precisament, la paraula, els poemes, i la base musical de la partitura.


Aquest caràcter musical, i la intenció de poder fer servir cada peça amb autonomia, ha fet que Enric Murillo decidira incorporar-les al disc de manera autònoma, en 15 pistes més, instrumentals, perquè puguen servir com a base per a la recitació personal de qui ho desitge.

I per acabar caldria fer-nos, davant de vostès, la gran pregunta: com adquirir el disc? A banda de la pàgina de la discogràfica, des d'on es pot comprar còmodament, em permetran que recomane fer ús de les llibreries i/o papereries més pròximes. A banda de contribuir a la dinamització necessària d'aquests establiments, ens ajudaran a fer arribar el llibre-disc a molts més punts de venda dels que, en un principi, ni la distribuïdora ni nosaltres podríem abastir. Així, és ben fàcil: apropen-se a la llibreria que tinguen més a l'abast i pregunten per l'Estellés en solfa. I si no el tenen en aquell moment, demanen que els el porten. La distribuïdora Sendra-Marco (sendra@sendramarco.com) pot donar cobertura a totes les comarques valencianes. Per a més enllà, es poden posar en contacte amb nosaltres: estellesensolfa@gmail.com

I com sempre, a la pàgina d'Amazon hi ha tot allò que existeix en el nostre món globalitzat. I l'Estellés en solfa també hi és (a partir del 17 de juny). Comodíssim, i fiable, adquirir-lo des d'ací





Gràcies per les seues atencions. I bon profit!


P. S.: L'amic, periodista cultural i còmplice de saraus diversos, Jovi Lozano-Seser, ha publicat al seu bloc, Calcetins desparellats, una entrevista sucosa i molt bonica on ell i el trobador Bolufer es dediquen a dir i contradir amb art i solvència. Entre altres perletes, Jovi hi escriu, a la introducció que precedeix les preguntes i les respostes: 

«De l'amic Bolufer vaig dir que era la nostra Lady Gaga particular, és a dir, algú amb la versatilitat i originalitat suficients com per bastir un discurs artístic únic que no s'assembla a res que no siga ell mateix. Ben mirat, l'asseveració no és incerta. Per a tots els que l'hem escoltat cantar les seues burreres durant tots aquests anys, val a dir, ara que celebrem el llançament del seu nou treball, que continuen ben vives totes aquestes sucoses sinèrgies entre la música i la poesia.» 

Poden accedir des d'ací per llegir l'entrevista completa. I enhorabona, tant a l'entrevistador agut com a l'hàbil entrevistat. 


dijous, 6 de juny de 2013

L'ÚLTIM REI, LLETRAFERITS & COMEDIANTS I EL TEATRE DEL RAVAL DE GANDIA

Reconec que no sóc persona de rialla fàcil, però això no significa que no em divertisquen les coses divertides, sobretot aquelles que provenen de la bona literatura, de l'art i de l'enginy (les riotes que provoquen els que fan el ridícul per sistema són figues d'un altre paner). M'agrada escriure per a interpretar allò que escric, i m'agrada fer-ho en clau d'humor perquè m'encanta que la gent es riga, però jo no solc exterioritzar les meues alegries de manera ostensible. Hi ha hagut vegades que un impacte còmic ha propiciat que se'm descollonara l'ànima durant una bona estona, però en tot eixe temps el cos només sol regalar-me alguns instants de somriures vistosos que en escassos moments es converteixen en rialles sonores i, molt estranyament, en riallades incontenibles. 
Cèsar Monzonís

Cèsar Monzonís, periodista que actualment es dedica per complet al teatre, coneix perfectament aquesta lesió rebordonida del meu caràcter (no debades portem més de 14 anys treballant junts en favor de la Burrera Comprimida; una moguda composta de floritures existencials, escèniques i televisives, de la qual, Cèsar, és part insubstituïble); per això, l'esmentat senyor Monzonís, cada vegada que estrena algun treball teatral de caire humorístic pregunta a la gent pròxima a mi: "El meu cosí s'ha rist? Molt o poc? Quan i com?..." (aclarisc també que, Cèsar Monzonís, és cosí meu perquè el destí així ho ha volgut; és còmplice meu perquè la bona sort així ho ha disposat... i jo me l'estime molt perquè ell s'ho ha guanyat i perquè a mi m'ha donat la gana).

Però el passat divendres, 31 de maig, al Teatre del Raval de Gandia es va produir un fet insòlit en mi: vaig passar les tres quartes parts de la durada de l'obra que allí es representava rient en formes sonores i amb escasses intermitències. A més, com que estic encara recuperant-me d'una disfonia bastant severa, el meu aparell fonador emetia uns sons estranyíssims i d'estètica horrible, però que a mi em resultaven tan divertits com l'espectacle que estava presenciant. La cosa té més mèrit encara si considerem que el Teatre del Raval no presta per a fer massa volantins als que ja no tenim el cos atlètic, i jo, que sóc bastant desficiós, vaig passar tot el temps sense haver de rascar-me cap picor ni ser atacat per cap pixera inoportuna. Prou faena tenia rient-me.


Ignasi Moreno
Al teatre esmentat es representava L'ÚLTIM REI, una obra d'Ignasi Moreno que convida l'espectador a veure entre bastidors, i també des de la seua butaca, tot el que pot passar perquè la representació d'un drama acabe sent una autèntica comèdia carregada de cabassos del millor humor. Mon pare, que va fer teatre molts anys, solia dir que la història de les companyies s'escriu darrere el teló, i em contava anècdotes divertidíssimes sobre accidents escènics que obligaven a reparar els despropòsits a base d'improvisacions insòlites i remeis impossibles, i tot això ho contempla el magistral guió del referit Ignasi Moreno, que és també el director de LLETRAFERITS & COMEDIANTS, la companyia que, amb moltíssima eficàcia, ha posat en escena aquesta singular obra. L'Ignasi i un servidor (de ningú) només ens hem saludat personalment en una ocasió, però com que coincidim amb freqüència passejant entre la polseguera virtual del burrigrup, de vegades tinc la sensació que ens coneixem de tota la vida. L'imaginava una persona ocurrent i creativa, però L'ÚLTIM REI va rebentar a l'alça la millor de les meues expectatives. 


L'ÚLTIM REI. Un caos entre bastidors
Foto: Toni Deusa
La majoria de components de LLETRAFERITS & COMEDIANTS són del Grau de Gandia, un poble marjalenc –com el meu– al qual guarde un especial afecte. Una de les actrius Eva Pellicer–, en conxorxa amb la nostra Maria Josep Escrivà –igualment, grauera de pro– va propiciar la meua assistència a l'espectacle, la qual cosa vull agrair-li, cor en mà. Conec Eva des que la Burrera Comprimida va actuar per primera vegada a Gandia (ella formava part de l'organització) i coneixia els seus dots artístics (a banda de ser una dona molt guapa), però també em van sorprendre per a bé la quantitat  i la qualitat– de recursos escènics que li vaig observar en aquesta ocasió. Fou igualment una grata sorpresa trobar entre els actors l'amic Fino, el qual va representar sant Francesc de Borja en el pregó borgià de l'any 2010, que vaig tenir el gust d'escriure i d'interpretar. 



Com diu el refrany, ací no se salva de l'èxit ni l'apuntador. Els esmentats Eva Pellicer i J. L. Martí (Fino), a més de Joan Banyuls, Anna Ballester, Jesús Garcia, Mariano Velázquez, Marisaro Martí i Lluís Moncho, amb Ignasi al capdavant i un grup de tècnics i ajudants de luxe al capdarrere, van propiciar un terratrèmol escènic de conseqüències imprevisibles. El públic ho va reconéixer entre rialles, i els aplaudiments es deixaren sentir amb força sota el cel benèfic de la Safor. 


El rei (Joan Banyuls),  la reina (Anna Ballester) i la donzella (Eva Pellicer),
en un moment de l'obra on el decorat amenaçava a caure damunt
dels actors. 
Foto: Toni Deusa
Segurament, la sorpresa de veure allò que no m'esperava va influir en l'ataquet de gatzara riallosa que vaig gaudir divendres, però això no minva per a res el mèrit de ningú, sinó més bé tot el contrari. A més, amb L'ÚLTIM REI vaig descobrir que riure's a gust dóna més gust que mantenir el divertiment amagat. Així doncs, en avant em riuré també per fora quan algun motiu em provoque divertiments espirituals. Cèsar Monzonís se sentirà orgullós de mi quan estrene alguna obra d'intencionalitat còmica, i en preguntar a la gent més pròxima: "El meu cosí s'ha rist?" li contestaran: "Sí! S'ha rist tot el temps; i ho ha fet amb rialles tan escandaloses que semblaven renills d'haca disfònica". 


TEATRE DEL RAVAL, lloc on LLETRAFERITS & COMEDIANTS
representaren L'ÚLTIM REI durant tot el cap de setmana
passat. El susdit teatre, conegut entre altres coses per
les seues programacions per a públic infantil, sembla
que tancarà molt prompte les portes si no es produeix
algun miracle. Testimoniem des d'ací la nostra solidaritat
amb els companys de PLUJA TEATRE, la mítica companyia
que ha regentat el local durant molts anys, i que ara es
veu obligada a tirar la tovalla perquè la situació
és ja insostenible. Al final acabarem amb una mà davant
i l'altra darrere.
Des de llavors ençà, quan veig els polítics eixir a la tele a repartir misèries i a fer el ridícul, no puc deixar d'imaginar els llepaires pegant grapats entre bastidors, i els doctes aguantant el teló que intenta dissimular les ficades de pota de na Cospedal de la Manxa. Això també em fa riure, però, com he dit abans, les riotes que provoquen els que fan el ridícul per sistema són figues d'un altre paner. 

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat (pel moment).

Cartell no subvencionat

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.