Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dilluns, 24 de gener de 2011

EL PROTA DE LA PEL·LI

L’altre dia vaig pujar al cotxe amb intenció d’aparcar-lo en algun lloc on no molestara l’imminent pas de les falleres. El meu vehicle, com altres molts, està dotat d’un dispositiu que posa la ràdio en marxa (vulgues o no vulgues) pel simple fet d’arrancar. Emetien un programa de cinema al qual no vaig prestar massa atenció fins que vaig sentir que el locutor pronunciava una expressió, per a mi estranyíssima: “El prota de la peli” (com que parlava castellà no pronunciava “pel·li” amb la ela geminada, sinó “peli” amb ela sense geminar). Mogut per la curiositat, vaig aguditzar l’orella fins que vaig descobrir que es referia al “protagonista de la pel·lícula”; el xicot, no sé si per iniciativa pròpia o per imitació aliena, havia donat a la manera de dir un caràcter més rocker, o més in, segons es mire, molt propi de les tècniques modernes de construcció de parides lingüístiques que sembla que cada vegada agrada més incorporar a la fraseologia popular.

Diuen que "carinyo" és nom de cabra.
Per això alguns enamorats es dediquen afectes
amb el sobrenom "Cari". 
Antigament, aquestes coses eren molt pròpies del pijerío més creatiu (recordem allò de “la panda”, “la xati”, “la xiqui”, “jo”, “jolín”, “jolines” o “jope”, “joer, matxo”, “la capi”...), algunes de les quals conserven la seua vigència. Després es va posar de moda el costum de retallar noms per tal de donar-los –als noms– un caràcter més dinàmic i més afectuós (“el dire”, “el presi”, “el secre”, “la bici”, “la poli”, “la senyo”...). També semblen consolidades altres expressions, com ara “perfa” (per favor), “la mani” (la manifestació), “la disco” (la discoteca”), “hacer un pis” (pixar) o el “cari” que solen utilitzar algunes parelles per a referir-se recíprocament en substitució de carinyo (serà per aquell acudit que titla carinyo de nom de cabra?).
Aquesta foto s'ha clavat pel mig
de manera accidental... però ja que està
ací, doncs ací està i ací es queda.

N’hi ha moltes més, entre elles la susdita “pel·li” que ja fa temps que circula com a tal, però de manera individual, i ara apareix acompanyada del “prota”. I sembla ser que això va a més, perquè ja han aparegut altres horterades similars com per exemple “buen finde” (“buen fin de semana”) que traduït al valencià seria “bon capde” (no ho aconsellem, perquè dir a una altra persona “cap de...” podria confondre’s amb un principi d’insult).

Els sectors on s’ubica la gent famosa, com per exemple el del futbol, sempre han sigut tendents a sobrenomenar persones o elements que pertanyen al seu gremi, però antigament els esmentats rebatejos eren ideats per persones amb debilitats poètiques, i així apareixien noms com “La galerna del Cantábrico” (Gento), “La saeta rubia” (Di Stéfano), “Cañoncito pum” (Puskás) o “La araña negra” (Yashin, porter rus dels anys 50 que encara està considerat el millor de la història futbolera), i aquestes definicions contrasten amb les actuals, evidentment menys poètiques i, en alguns casos, bastant bròfegues (“La pulga”, “El piojo”, “El burrito”, “El pipita”, “El buitre”, “Tarzán”...).


Penèlope Cruz.
Batejada amb l'hipocorístic
"Pe" per tal d'evitar 
la paraulota
"Pene".
Fins i tot, algunes artistes com Penélope Cruz han vist reduït el seu nom a l’hipocorístic “Pe” (suposem que l’inventor va voler evitar la malsonància “Pene” per a referir l’actriu. Amb el mateix criteri podrien deixar el nom de Kaká amb un simple “Ka”, i així evitaríem la coincidència escatològica). Un autèntic artista per a parir parides d’aquest estil amb molta elegància fou el mític Matías Prats (sènior), el qual, per tal d’evitar, per exemple, dir que algú estava gros “com un padre”, deia que “está dotado de una voluminosa humanidad”. Xapó!, don Matías.

Pquirriiiiiiin!


El món de la jet (branca noble del pijerío) també té tendència a inventar argots propis per a distingir-se del populatxo, sobre tot del més rural. I així podem trobar noms que semblen autèntics paradigmes de la xorreria més xorra (Pitita, Pipi, Cuca, Pocholo, Terelu, Papuchi... i Colate?... marededéu senyor..., Colate!... i Paquirrín?... arreee, Paquirrín!). 


Pepe Gotera.
Un dels personatges més
imitats per alguns polítics
de la branca bròfega.
Però on no és tradicional aquest costum és a la galàxia dels polítics..., amb tant de joc que podrien donar de si! Segur que s’esgotarien les referències més gracioses als personatges del còmic, com ara “Rompetechos”, “Pepe Gotera”, “El holgazán de Pepón”, “El botones Sacarino”..., i apareixerien sobrenoms dignes de qualsevol títol de pel·lícula, com per exemple “L’espurna del Cabanyal”. “El forrat” (per aquell que va dir que estava en política “para forrarse”)... o “Ni xitxa ni llimonà” (eii!, que jo no he dit res del Sr. Alarte... això ho han pensat vostés!). Hi ha alguna que altra excepció, com la que resa un eslògan de la Diputació de València: “La dipu”, però l’expressió se l’han inventada els mateixos polítics, i és massa entranyable per a ajustar-se a la realitat.

Hi ha moltes maneres de fer el "ridi".
Nosaltres tenim polítics especialistes
en la matèria.
No volem acabar aquesta espècie de dissertació de caire existencial sense aportar el nostre granet d’arena a la causa. Així doncs, proposem la modernització de les referències més habituals de la vida contemporània, i d’aquesta manera donaríem un tractament més familiar a certes quotidianitats que sonarien així: “la corru” (la corrupció), “la presu” (la presumpció d’innocència), “el tribu” (el tribunal), “la prescri” (la prescripció), “la mascle” (la mascletà), “els espe” (els especuladors), “fer el ridi” (fer el ridícul).... o “a ferpu” (a fer punyetes).

Gràcies per la seua aten.

Bucom
Secció de proto.


FOR SALE ARRIBA A ALCOI


Aquest FOR SALE no és cap “pel·li” i, per tant, no compta amb un “prota” a l’ús. És un llibre molt treballat on 50 poetes del país canten la terra, la seua desfeta i la bellesa que hi perdura.

L'acordionista Amadeu Vidal amb Maria Josep Escrivà i
Christelle Enguix en una de les representacions de FOR SALE.
"Així com cell qui en lo somni es delita... "(Ausiàs March)
La seua presentació ha derivat en un espectacle poeticomusical que s’ha representat amb èxit a la Casa de Cultura de Calp, al Teatre Micalet de València i al Teatre Serrano de Gandia, i el proper divendres, 28 de gener, arribarà al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.

FOR SALE va estar editat a l’abril de 2010 per EDICIONS 96 (empresa defensora de la causa Bucomsa) sota la coordinació de la nostra assessora lingüística, Maria Josep Escrivà. I on també han aportat el seu granet d’arena altres components de Burrera Comprimida, com ara el professor i poeta Tomàs Llopis i el nostre romancer oficial Salvador Bolufer.

Inserim a continuació la nota de premsa que ens passen des de l’organització (l’orga), amb totes les “refes” sobre l’acte:

EL CENTRE OVIDI MONTLLOR D’ALCOI ACULL L’ESPECTACLE POETICOMUSICAL


FOR SALE, o 50 veus de la terra

«Descartem rotundament la imatge del poeta desvinculat del món que l’envolta, de la terra que trepitja. I així ho han deixat clarament palès els autors i les autores que componen aquest For sale. Cinquanta veus compromeses vivencialment, lingüísticament i culturalment amb aquest país que ha estat víctima de tantes depredacions en les dècades que ens han dut del segle xx al xxi. [...] La resposta col·lectiva no és possible o impossible —recorda incansablement el grup de rock valencià La Gossa Sorda— és necessària”. I si fóra més que això? I si fóra l’única? Fins quan ens podrem permetre viure en la impassibilitat?»

(Maria Josep Escrivà, «Quan els homes escupen a la terra...», pròleg).

Aquesta és la intenció global del llibre For sale, i com a conseqüència de l’espectacle que tindrà lloc el proper divendres 28 de gener, a les 20.30 hores, al Centre Ovidi Montllor (C. Vistabella, 8) d’Alcoi, promogut per la coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, juntament amb l’associació Amics de Joan Valls i la Colla Ecologista La Carrasca.

Dolors Pedrós.
Directora d'Edicions 96
L’acte estarà introduït per Joan Jordà (Muro, 1953; professor, membre del Centre d’Estudis Contestans i poeta antologat) que també intervindrà en el recital, juntament amb Antoni Espí, Josep Lluís Roig, Josep Vicent Cabrera i Salvador Bolufer. Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà s’encarregaran de dirigir el fil conductor, i sempre amb l’acompanyament musical de l’acordionista Amadeu Vidal, i de la projecció del muntatge fotogràfic de Natxo Francés, titulat “País en venda”.



Un dels poemes del llibre, i també del recital:

FOR SALE
De la terra hem arrancat
la vinya. Del riurau, els ulls
de dolç recer.
Sobre els enderrocs hem bastit
nínxols blancs. Amb piscines.

(Christelle Enguix, del llibre For sale, o 50 veus de la terra
Autors diversos, Edicions 96, 2010
ISBN 978-84-92763-25-2
Característiques:210x140 mm. 104 pàgs. Enquadernació en rústica.)


MIG ANY DE MOROS I CRISTIANS A PEGO

El passat dissabte, 22 de gener, es va celebrar a Pego el Mig Any de Moros i Cristians de la localitat. Com que, durant la “desfi” (a l’aire lliure, clar), alguns components de les filaes van fumar, i no volem que ens acusen de fer proselitisme del vici en aquesta pàgina perfumada, publicarem la notícia al Canal 2 del burribloc (el Corral de Bucomsa – el racó del fumador). Serà quan els nostres enviats especials tinguen preparat el “repor” pertinent.

Burrera “Compri”
La “reda” (“reda” de “redacció”, que no de “redargüir”).

dimecres, 19 de gener de 2011

PRESUMPTES INNOCENTS

                                                   
  BURRICRÒNIQUES DESCOLORIDES


Nadal 2010. Cascos es baralla amb el PP i
amenaça a fer-li la competència. A veure si
amb una rabinada així trenquen la unitat
 d'Espanya!
Havíem promés completar les burricròniques blanques, on deixàvem constància d’algunes ventures venturoses celebrades durant el passat Nadal, amb unes altres no tan venturoses que van tenir lloc en les mateixes dates. Serien les nostres burricròniques descolorides i es presentarien en societat sota el títol que encapçala aquesta entrada.

Nadal 2010. Donya Rita amenaça a presentar candidatura
per a organitzar els Jocs Olímpics de 2020 a València. No!
... no, donya Rita, no....auxiliiiii!!
Però una sèrie de compromisos ens van impedir enllestir les tals “bucomsades” en temps i en forma, i quan hem tingut disponibilitat per a fer-ho (enllestir les bucomsades) hem notat que, 10 dies després, estan tan passades de moda com si pertanyeren als anys de la picor. Els debats i contradebats sobre la llei antitabac van aclaparar els informatius durant la primera setmana de l’any i ara ja estem de nou immersos en l’embolic de la crisi, en els sondejos sobre intenció de vot, en les brofegades d’alguns, en les bravates d’uns altres, i en les figues mandangues dels que no saben fer altra cosa més que garbellar aigua. Segurament estarem a les portes d’una nova envestida de Belén Esteban, o d’alguna altra banalitat d’eixe estil, que serà capaç –altra vegada– de despertar el clamor popular i mantenir el galliner espantat, però sense traure ni un gra de forment. Recordem també que els protagonistes de les esmentades desventures són alguns personatges d’aquells que es passen tot l’any irrompent als mitjans de comunicació per a repartir els seus deliris o les seues indigències argumentals, i que enguany han trencat la tradició de descansar (i així tampoc no ens han permés que descansàrem d’ells) durant les festes nadalenques.

Nadal 2010. Tanquen CNN+, però en el
seu lloc obrin... GRAN HERMANO! Vivaaa!
Com que nosaltres som del pensar que allò que es promet és un deure i, a més, considerem que aquest burribloc és també una espècie de dietari entravessat, hem decidit publicar la burricrònica que havíem anunciat, si bé ens centrarem en el tema que dóna títol a l’escrit que ara tenen entre cella i cella, i aparcarem altres qüestions que pensàvem incloure en aquest article. Temps hi haurà (esperem) per a tractar determinades coses amb més calma. No oblidem que ací no tenim (o no tenen) per costum solucionar els problemes de fons; ens agrada (o els agrada) més adormir-los i després despertar-los entre malsons.

Havíem pensat el títol de “Presumptes innocents”, perquè els darrers mesos estan donant-nos-en per a salar amb això de la “presumpció d’innocència”. La tal expressió defineix un principi jurídic penal que es basa en el dret de les persones (de totes, no només d’algunes) inculpades de delicte a presumir la seua innocència mentre no es demostre legalment la seua culpabilitat. No qüestionem per a res el referit principi fonamental que contemplen tots els tractats internacionals sobre drets humans, però pensem que els abusos dialèctics sobre conceptes no massa quotidians solen acabar banalitzant-los i, en aquest cas, la susdita “presumpció” està surant en excés per entre els ja incomptables casos de corrupció que continuen apareixent pertot arreu de l’Estat espanyol, que van a més i a pitjor, i que moltes vegades es despisten entre polsegueres tenebroses de fum de canyot. 
Segurament el General Franco és un presumpte innocent, perquè el jutge que pretenia jutjar-lo ha estat inhabilitat i, per tant, no es podrà demostrar legalment si l’esmentat dictador és o no és culpable d’allò que se li imputa. Ignorem si el jutge que jutjarà el jutjador, ara inhabilitat, serà després jutjat per un altre jutge que jutge el jutge jutjador del que pretenia jutjar aquell que continua sent un presumpte innocent. El que sí que sabem és que, en opinió de la premsa internacional, ací algú ha fet el ridícul (presumptament, clar).



Xico!... això es fa?
I tot això em va passar pel cap el passat 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Em dirigia en cotxe cap al treball i anava escoltant les notícies de la ràdio. Vaig sentir el locutor anunciant que s’havien donat per sobreseguts alguns delictes (alguns, no tots) que se li imputen al Sr. Fabra (don Carlos) perquè havien prescrit. Acte seguit va aparèixer en escena el Sr. González Pons (don Esteban) anunciant que això era una molt bona notícia per a la presumpció d’innocència, i que “exigia” disculpes a tots els que havien qüestionat l’honorabilitat de don Carlos. Reconec que durant una bona estona vaig viure convençut que allò era una innocentada pròpia del dia, però quan vaig veure aparèixer el protagonista traient pit, proclamant que s’havia demostrat la seua innocència (pel que es veu, va confondre una prescripció amb un veredicte d’innocència) i jactant-se de la resolució, vaig pensar que allò havia estat una innocentada a la inversa, de la qual jo havia sigut víctima. Per això he pensat considerar en el futur la referida data com al “dia dels presumptes innocents”. Això dels “Sants Innocents” ja està passat de moda, i més tenint en compte que l’antic sentit de l’humor, artístic, enginyós i sarcàstic, estem substituint-lo per altres “humors” més negres i més patològics.

Oooooleeeee! Per molts anys, D. Carlos
Si tinguérem temps i coneixements per a especular sobre els motius pels quals han prescrit els delictes imputats al senyor Fabra (don Carlos), o sobre altres facetes d’aquesta rocambolesca història –encara inacabada– segur que la cosa donaria molt més de si. Pel moment preferim deixar-ho en aquest punt, però ens abelleix rematar aquesta humil burricrònica convidant-los a visitar un bloc que circula per la xarxa internauta amb el títol La línia de Wallace, on també es comenta aquesta notícia en format breu i amb molta gràcia (cliquen ací i podran llegir l’article “Innocent, innocent!”).

No és la primera vegada (i esperem que no serà l’última) que recomanem altres pàgines. I no ho fem només perquè ens agrada la seua línia editorial i les capacitats de la gent que les administra (que també), sinó perquè observem que la xarxa d’Internet està erigint-se en un autèntic refugi per a la pràctica de la llibertat d’expressió, que contrasta amb l’aclaparament que pateixen els mitjans de comunicació tradicionals en pro dels interessos comercials o polítics des d’on es proclamen les “seues” veritats oficials (parlem en general, perquè si particularitzem en Canal 9 i els seus derivats... marededéu senyor!). Com que som uns malpensats, sospitem que els poders fàctics i els poders polítics estan adonant-se d’aquesta realitat i ja han començat a menejar el caldo per tal d’aconseguir també el control d’aquest encantador joguet i impedir que els “renegats” puguen dir la seua (ja saben que els poderosos tenen autèntic pànic a les accions de la ciutadania que ells no puguen controlar, quan no manipular). I, a més, si ho han fet altres vegades... per què no ho han de fer ara? Sí..., ara muntaran bona paperassa de legalitats amb l’excusa de “protegir la propietat intel·lectual”, i això mateix serà el tret d’eixida que acabarà convertint-nos a tots en... presumptes innocents. I ho deixem ací i així. Ja n’hi ha prou per avui.

Au!

dimecres, 5 de gener de 2011

BURRICRÒNIQUES BLANQUES

MAMÀ NOEL (foto real, no trucada)
A la burricrònica que publicàvem el passat 26 de desembre (Volantins nadalencs) destacàvem el bon costum adquirit pels personatges públics, sobretot pels polítics, d'aparcar les seues batalletes campaneres durant aquestes dates entranyables. Però, ai dolor!!; enguany han rebentat la tal tradició i han continuat brindant-nos cada dia les seues folklòriques rabinades.


PP NOEL 
Nosaltres, com qualsevol servei informatiu que es pree de ser-ho, només pretenem actuar com a simples notaris de l'actualitat que altres protagonitzen. Per això havíem previst amanir aquesta segona burricrònica nadalenca barrejant les notícies blanques i alegres, que ens han divertit el cor, amb altres informacions més descolorides que s'han produït a l'empar de les teranyines socials que ens afecten (això sí, en clau d'humor i sota el nostre punt de vista). Però una sèrie d'imprevistos han impedit que poguérem realitzar les susdites intencions en temps i forma i, a fi de mantenir la freqüència de les nostres aparicions en escena, hem decidit avançar a través d'aquest article les notícies més satisfactòries i deixar per a un altre dia les més destrellatades. Així doncs, anem al gra amb les més simpàtiques:

26 de desembre: LA DOLÇOR D'UNA ESTAMPETA. L'endemà de Nadal, mentre nosaltres escrivíem la burricrònica anterior, l'amiga CAROLINA FERRER regalava al món una xiqueta preciosa que portarà per nom MIREIA. L'àvia, Maria Dolors Lloret, ens va enviar orgullosa una preciosa foto de la nounada que nosaltres ens vam afanyar a publicar a l'apartat "novetats noves" de la cartellera del burribloc, i que inserim de nou a continuació per tal de deixar-ne constància al nostre burriarxiu:

                        


El passat 12 de desembre anunciàvem al burribloc que ara tenen entre cella i cella que CAROLINA FERRER, locutora de Ràdio Pego, actriu emergent i amiga d'aquesta santa casa, havia guanyat el Certamen de Monòlegs de Bellreguard (cliquen ací per a veure la notícia). La nostra felicitació incloïa l'agraïment per la nova criatura que prompte ens portaria al món. MIREIA ja està entre nosaltres, i sempre podrà presumir d'haver nascut l'endemà de Nadal, dues setmanes després que sa mare guanyara un certamen de monòlegs. No la troben bonica?




27 de desembre: LA BELLESA D'UN POEMA. Hem rebut per correu electrònic un bon ramell de desitjos felicitadors en totes les modalitats fins ara inventades. Alguns d'ells ens regalen dedicatòries que, fins i tot en alguns casos, atempten contra la nostra humilitat vocacional. A la passada burricrònica inseríem la preciosa tarja que ens havia enviat Maria Alcaraz en representació de totes les bonicàries rebudes, i ara volem fer la mateixa cosa amb la joia poètica de Maria Josep Escrivà, assessora lingüística i ferma defensora de la causa bucomsa i amiga personal de tots nosaltres. Maria Josep és una poeta de prestigi; la seua obra Flors a casa va ser considerada mereixedora del Jocs Florals de Barcelona l’any 2007 (cliquen ací per a veure el burrículum vitae de l'esmentada dama poeta). Heus ací una versió reduïda de la tarja que bressola el referit poema, amb l'escrit que l'autora dedicava als destinataris del seu enviament:
     
Amigues, amics:

Fa uns dies, un col·lega i còmplice de mogudes saforenques, Jordi Puig, va enviar una felicitació nadalenca a partir d'una foto preciosa d'un altre rotoví com ell, Paco Sastre, que mostrava una mata de raïm de pastor nascuda a dalt d'un teulat.
A mi, aquella imatge del raïmet intrèpid, "desplaçat" del lloc convencional que la cançó popular li atorga ("per dalt les muntanyes/ raïm de pastor"), em va robar el cor, i em va donar peu a pensar en un joc poètic. Per això vaig demanar permís a Jordi per a poder parafrasejar la seua imatge amb paraules, i ell, alhora, li'l va demanar a l'amo de l'ull que la va descobrir.
En resum, que Jordi i Paco des del seu compromís ideològic (ells sabran la moguda que es porten a Ròtova...!), i jo mateixa des del meu literari, crec que tenim en comú la capacitat i les ganes de construir..., però sense sacs de ciment.
Amb humilitat, i sobretot amb tot l'afecte del món, voldria utilitzar aquest muntatge per desitjar-vos un any 2011 propici, saludable i feliç.
Amb una abraçada cordial,
Maria Josep





28 de desembre: ELS SANTS INNOCENTS. LA BROMA.

Amb inqüestionable sentit de l'humor, la gent del Bloc d'Ontinyent va dissenyar les participacions de loteria per al sorteig del niño incloent-hi la imatge del President de la Diputació de Castelló (ja saben...: Don Carlos) amb un rètol on es llig "LA LOTERIA QUE SEMPRE TOCA" (ja coneixen la "sort" d'aquest personatge, a qui ha "tocat" la loteria 9 vegades en 10 anys). Pel que es veu, a l'esmentat senyor Fabra, no li va fer massa gràcia aquesta broma tan graciosa i presentà una demanda que ha estat atesa parcialment per un Jutge de Castelló que ha acordat la «cesación inmediata» de la venta de los boletos en los que figura la imagen del demandante y la intervención y depósito de las participaciones que estén en poder del demandado al tiempo que la cesación de su venta, «lo que implicará necesariamente que las objeto de depósito no tendrán valor como participación en el sorteo» (Ufffffff!!). Aquesta ràpida resolució contrasta amb la lentitud dels processos instruïts contra eixe home per diversos presumptes delictes, quasi tots relacionats amb la puta perra, que porten un grapat d'anys pegant bacs d'ací cap allà i d'allà cap ací (ara vaig, ara torne, ara ha prescrit, ara han canviat el jutge, ara em pica un ou...).  Ai, senyor!!



El burro Victòria
29 de desembre: EL BURRO VICTÒRIA. La bona amiga Anna Ivars, benissera resident a Madrid, on exerceix com a psicòloga i on actua com a ambaixadora en cap de la causa bucomsa, ens ha obsequiat amb un preciós burro metàl·lic que, si bé va estar inventat com a separador de fulls de llibre, hem comprovat que pot tenir una funció multiusos. Nosaltres l'hem escanejat i el presentem ací i ara com al "Burro Victòria". Mai no hem vist un negre tan obscur i tan zahino. La perfecció de les seues orelletes marcant una "V" tan alegre (pareguda a la que dibuixa donya Rita amb els dits a la foto que hem inserit abans) i la seua mirada tan pacífica, ens han aconsellat batejar la tal mascota amb el nom d'un dels burros més mítics de la història. Moltes gràcies, Anna.  



30 de desembre: EL VÍDEO DE PEPA. Ja els comentàvem que Pepa Guardiola sol felicitar el Cap d'Any amb una creació audiovisual de collita pròpia,  cada vegada sorprenent i distinta, però sempre amb el toc inconfusible de la seua denominació d'origen. Pepa, a banda de ser mestra de pro i escriptora prolífica (guanyadora, entre altres, del Premi Enric Valor 2008), és una experta en muntatges audiovisuals, on hi aplica la seua creativitat, tant en treballs destinats a la docència com en reportatges de qualsevol índole i muntatges literaris. Enguany ha centrat el treball en els Molins de la Plana de Xàbia, i l'ha dedicat especialment als voluntaris i col·laboradors de Xàbia Viva, per la defensa i restauració dels Molins que han dut a terme i per animar-los, a ells, i conscienciar-nos, a tots, a continuar en la tasca tan important de recuperar el nostre patrimoni arquitectònic, històric i cultural. L'autora s'ha adreçat al públic "AMB EL DESIG I ESPERANÇA QUE 2011 PORTE FELICITAT, BONS ÀNIMS, SALUT  I MILLORES PER A TOTHOM, PERÒ MÉS PER A QUI MÉS HO NECESSITE". Heus ací el vídeo:


                             

Ja saben que Pepa Guardiola és una vella amiga personal i protectora de les nostres burricompressions, escrites i escèniques. Sempre ens ha ajudat en tot allò que li hem demanat, i ha gaudit els nostres encerts tant com nosaltres hem gaudit els d'ella. Al burribloc tenim permanentment enllaçats els pepablocs, però aprofitem aquesta avinentesa per a convidar-los a visitar les seues Lletres de tinta impresa (cliquen, cliquen ací i veuran...)




31 de desembre: FUMATA NEGRA. El dia d'autos BURRERA COMPRIMIDA SA celebrava el comiat d'un any que no ha sigut precisament per a tirar coets, i també la vespra de l'entrada en vigor de la nova llei antitabac. En conseqüència, el nostre equip especialitzat en lleis antitabac es va passar el dia preparant el burribloc per a adequar-lo a la normativa vigent, i hauran pogut comprovar que, als interiors de les pàgines burribloqueres, ja no es pot fumar. Els redactors i editors de la casa, quan manipulen les entranyes dels dispositius interns del programa, estan obligats a apagar la pantalla o girar-se cap arrere cada vegada que han d'expulsar alguna bafada de fum, i amb això s'evita la penetració dels tals gasos al bloc. Molt prompte habilitarem un espai descobert per tal que els nostres lectors fumadors puguen fer-ho (fumar, clar) sense contaminar les textures, i estem estudiant la possibilitat de publicar les nostres burreres en dues versions, una per a no fumadors i l'altra per a sí fumadors (per a utilitzar aquesta última caldrà proveir-se d'un ordinador amb el disc dur a l'aire lliure, i caldrà també instal·lar-lo al corral de casa).


Esperem que els reis mags siguen generosos amb qui s'ho meresca, i desitgem la millor sort als qui hagen comprat loteria del Bloc d'Ontinyent... i als altres, també. 


Gràcies per la seua atenció, i fins la pròxima burricrònica, que portarà per títol: "Presumptes innocents". 


Au!!

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.