Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimecres, 19 de gener de 2011

PRESUMPTES INNOCENTS

                                                   
  BURRICRÒNIQUES DESCOLORIDES


Nadal 2010. Cascos es baralla amb el PP i
amenaça a fer-li la competència. A veure si
amb una rabinada així trenquen la unitat
 d'Espanya!
Havíem promés completar les burricròniques blanques, on deixàvem constància d’algunes ventures venturoses celebrades durant el passat Nadal, amb unes altres no tan venturoses que van tenir lloc en les mateixes dates. Serien les nostres burricròniques descolorides i es presentarien en societat sota el títol que encapçala aquesta entrada.

Nadal 2010. Donya Rita amenaça a presentar candidatura
per a organitzar els Jocs Olímpics de 2020 a València. No!
... no, donya Rita, no....auxiliiiii!!
Però una sèrie de compromisos ens van impedir enllestir les tals “bucomsades” en temps i en forma, i quan hem tingut disponibilitat per a fer-ho (enllestir les bucomsades) hem notat que, 10 dies després, estan tan passades de moda com si pertanyeren als anys de la picor. Els debats i contradebats sobre la llei antitabac van aclaparar els informatius durant la primera setmana de l’any i ara ja estem de nou immersos en l’embolic de la crisi, en els sondejos sobre intenció de vot, en les brofegades d’alguns, en les bravates d’uns altres, i en les figues mandangues dels que no saben fer altra cosa més que garbellar aigua. Segurament estarem a les portes d’una nova envestida de Belén Esteban, o d’alguna altra banalitat d’eixe estil, que serà capaç –altra vegada– de despertar el clamor popular i mantenir el galliner espantat, però sense traure ni un gra de forment. Recordem també que els protagonistes de les esmentades desventures són alguns personatges d’aquells que es passen tot l’any irrompent als mitjans de comunicació per a repartir els seus deliris o les seues indigències argumentals, i que enguany han trencat la tradició de descansar (i així tampoc no ens han permés que descansàrem d’ells) durant les festes nadalenques.

Nadal 2010. Tanquen CNN+, però en el
seu lloc obrin... GRAN HERMANO! Vivaaa!
Com que nosaltres som del pensar que allò que es promet és un deure i, a més, considerem que aquest burribloc és també una espècie de dietari entravessat, hem decidit publicar la burricrònica que havíem anunciat, si bé ens centrarem en el tema que dóna títol a l’escrit que ara tenen entre cella i cella, i aparcarem altres qüestions que pensàvem incloure en aquest article. Temps hi haurà (esperem) per a tractar determinades coses amb més calma. No oblidem que ací no tenim (o no tenen) per costum solucionar els problemes de fons; ens agrada (o els agrada) més adormir-los i després despertar-los entre malsons.

Havíem pensat el títol de “Presumptes innocents”, perquè els darrers mesos estan donant-nos-en per a salar amb això de la “presumpció d’innocència”. La tal expressió defineix un principi jurídic penal que es basa en el dret de les persones (de totes, no només d’algunes) inculpades de delicte a presumir la seua innocència mentre no es demostre legalment la seua culpabilitat. No qüestionem per a res el referit principi fonamental que contemplen tots els tractats internacionals sobre drets humans, però pensem que els abusos dialèctics sobre conceptes no massa quotidians solen acabar banalitzant-los i, en aquest cas, la susdita “presumpció” està surant en excés per entre els ja incomptables casos de corrupció que continuen apareixent pertot arreu de l’Estat espanyol, que van a més i a pitjor, i que moltes vegades es despisten entre polsegueres tenebroses de fum de canyot. 
Segurament el General Franco és un presumpte innocent, perquè el jutge que pretenia jutjar-lo ha estat inhabilitat i, per tant, no es podrà demostrar legalment si l’esmentat dictador és o no és culpable d’allò que se li imputa. Ignorem si el jutge que jutjarà el jutjador, ara inhabilitat, serà després jutjat per un altre jutge que jutge el jutge jutjador del que pretenia jutjar aquell que continua sent un presumpte innocent. El que sí que sabem és que, en opinió de la premsa internacional, ací algú ha fet el ridícul (presumptament, clar).



Xico!... això es fa?
I tot això em va passar pel cap el passat 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. Em dirigia en cotxe cap al treball i anava escoltant les notícies de la ràdio. Vaig sentir el locutor anunciant que s’havien donat per sobreseguts alguns delictes (alguns, no tots) que se li imputen al Sr. Fabra (don Carlos) perquè havien prescrit. Acte seguit va aparèixer en escena el Sr. González Pons (don Esteban) anunciant que això era una molt bona notícia per a la presumpció d’innocència, i que “exigia” disculpes a tots els que havien qüestionat l’honorabilitat de don Carlos. Reconec que durant una bona estona vaig viure convençut que allò era una innocentada pròpia del dia, però quan vaig veure aparèixer el protagonista traient pit, proclamant que s’havia demostrat la seua innocència (pel que es veu, va confondre una prescripció amb un veredicte d’innocència) i jactant-se de la resolució, vaig pensar que allò havia estat una innocentada a la inversa, de la qual jo havia sigut víctima. Per això he pensat considerar en el futur la referida data com al “dia dels presumptes innocents”. Això dels “Sants Innocents” ja està passat de moda, i més tenint en compte que l’antic sentit de l’humor, artístic, enginyós i sarcàstic, estem substituint-lo per altres “humors” més negres i més patològics.

Oooooleeeee! Per molts anys, D. Carlos
Si tinguérem temps i coneixements per a especular sobre els motius pels quals han prescrit els delictes imputats al senyor Fabra (don Carlos), o sobre altres facetes d’aquesta rocambolesca història –encara inacabada– segur que la cosa donaria molt més de si. Pel moment preferim deixar-ho en aquest punt, però ens abelleix rematar aquesta humil burricrònica convidant-los a visitar un bloc que circula per la xarxa internauta amb el títol La línia de Wallace, on també es comenta aquesta notícia en format breu i amb molta gràcia (cliquen ací i podran llegir l’article “Innocent, innocent!”).

No és la primera vegada (i esperem que no serà l’última) que recomanem altres pàgines. I no ho fem només perquè ens agrada la seua línia editorial i les capacitats de la gent que les administra (que també), sinó perquè observem que la xarxa d’Internet està erigint-se en un autèntic refugi per a la pràctica de la llibertat d’expressió, que contrasta amb l’aclaparament que pateixen els mitjans de comunicació tradicionals en pro dels interessos comercials o polítics des d’on es proclamen les “seues” veritats oficials (parlem en general, perquè si particularitzem en Canal 9 i els seus derivats... marededéu senyor!). Com que som uns malpensats, sospitem que els poders fàctics i els poders polítics estan adonant-se d’aquesta realitat i ja han començat a menejar el caldo per tal d’aconseguir també el control d’aquest encantador joguet i impedir que els “renegats” puguen dir la seua (ja saben que els poderosos tenen autèntic pànic a les accions de la ciutadania que ells no puguen controlar, quan no manipular). I, a més, si ho han fet altres vegades... per què no ho han de fer ara? Sí..., ara muntaran bona paperassa de legalitats amb l’excusa de “protegir la propietat intel·lectual”, i això mateix serà el tret d’eixida que acabarà convertint-nos a tots en... presumptes innocents. I ho deixem ací i així. Ja n’hi ha prou per avui.

Au!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/16
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »

LA XIQUIPANDI EN CROMOS

BURRERA COMPRIMIDA a EL CORRAL DE BUCOMSA - 25/06/16

*Col·lecció de burricromos de la xiquipandi. *

*Pròximament ampliarem l'àlbum.*


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.