...

............................................................................

dijous, 7 de novembre de 2013

ACÍ, PEGANT UN PARELL DE COCES

Estava rumiant una entradeta alegre per a publicar-la al present burribloc, quan vaig rebre la notícia sobre la sentència judicial en contra de l'ERO que havia promogut RTVV. Unes hores després, eixa espècie de Junta de l'escala que ha portat els valencians a la ruïna anunciava l'immediat tancament de l'ens públic que ells mateixos havien destrossat de manera irresponsable (i presumptament delictiva). Vaig pensar que aquest assumpte ocuparia l'interés de la xarxa, almenys durant dos o tres dies, i per això vaig decidir posposar per a una millor ocasió l'articlet tan innocent que havia començat a escriure.

Amb l'única intenció de dir la meua, vaig estar a punt de penjar al facebook algun comentari més o menys ocurrent sobre l'assumpte, però em notava amb ganes de pegar un parell de coces gramatical, i per a portar a cap tan lletroequina pràctica resulten més còmodes i menys volàtils les pàgines d'aquesta burricosa virtual (i així, al mateix temps puc nodrir el meu repertori de literatures burrisalvatges que últimament tinc una mica abandonat).


Heus-lo ací, mudat com un margalló. Va començar encenent una llumeta d'esperança, i ha acabat assumint els empastres del seu antecessor, l'ofrenaglòries Francisco Camps. N'Alberto Fabra. Un autèntic bleda.

És possible que de la meua ploma cabrejada isquen malsonàncies cruels que no facen cap gràcia als irresponsables que s'hi senten al·ludits, però, per ètica personal, evitaré expressions vexatòries o insults que puguen atemptar contra l'honor o la intimitat dels destinataris (eixe no ha sigut mai el meu estil); la meua animadversió contra els ineptes, els llepons, els mediocres o els bufanúvols (entre altres) se centra només en les seues actituds públiques i en la seua vergonyosa manera d'exercir els càrrecs que ostenten o han ostentat. Les seues vides privades no m'interessen per a res (per mi poden anar-se'n al Cel sense passar pel purgatori), però en aquests moments considere que tinc el dret i el deure de prestar ajuda al clamor popular que demana fer fora les tribus responsables del caos que estem suportant, amb el convenciment clar que, en mans d'aquesta gent, qualsevol invent d'estructura democràtica acaba convertint-se en una merda punxada en un pal de galliner (parle principalment de la fauna pepera, però també d'altres fòssils bipartidistes, entestats a donar febra fins que la mort els separe de la vida).


Don José Ciscar, vicepresident d'aquesta espècie de Junta de l'escala, roman ací revestit d'austeritat. És l'encarregat de transmetre al populatxo les bravates del consell, i ja va advertir que, si el jutge 
tombava l'ERO, ells tombarien Canal 9. 

Don José va fer també de mamporrer contra l'organització de la Via Catalana cap a la Independència que pretenia ocupar uns metres del País Valencià; i a mi em va venir al cap quan l'esmentat vicepresident va accedir a l'alcaldia teuladina liderant un grup que pretenia independitzar Moraira de Teulada (a saber amb quines intencions). El sr. Ciscar fou, per tant, un alcalde independentista, abans de ser un vicepresident dependentista.

Ells tenien claríssim que l'ERO que s'havien inventat era una martingala al més pur estil Pepe Gotera i Otílio; per això, el teuladí Ciscar (vicepresident del conciliàbul) havia anunciat en repetides ocasions que si el jutge tombava l'ERO ells tombarien RTVV, i continuarien així la seua eterna política de burlar totes les sentències judicials que es dicten en contra de les seues maquinacions maquiavèl·liques o els seus abusos de poder (podria enumerar-ne un fotimer, però com que açò és només un simple parell de coces, m'estalviaré la faenata). Ja tenien en marxa un procés de privatització de l'ens, però sembla que els havia eixit algun tir per la culata, perquè la nova direcció estava entestada a donar una mica de canxa a les veus discrepants, i el sr. Maluenda ja s'havia pres una altra pastilleta per als nervis (l'esmentat personatge és un dels bufanúvols que porta més de 30 anys pasturant com a diputat del parlament valencià, sense que haja acreditat mai cap mèrit per a ser-ho. El tal don Rafael és molt donat a mostrar les seues incapacitats i a fer el ridícul de manera permanent, i es va prendre una pastilleta quan va veure quadribarrades sense blau exposades a l'edifici de les Corts). Per això hi ha qui diu que la sentència del jutge els ha vingut bé per a espolsar-se el problema de damunt, malgrat que l'empresa que havia assumit el repte no està massa conforme amb aquest tancament i és ben probable que demane danys i perjudicis... Ara que, on ja es deuen 1.300 milions d'euros..., què més dóna fer el caldo una mica més gros? Desgraciats!


Don Rafael, el de la pastilleta, fent ús del seu dret a fer el ridícul.

Pel que fa a mi, el tancament de RTVV seria un simple pas més en el procés de destrucció que estem patint com a poble (hi ha qui pensa, possiblement amb raó, que tot açò està maquinat amb premeditació i traïdoria), però jo estic convençut que aquest miserable joguet ha sigut decisiu en els resultats electorals que s'han produït durant els últims anys al País Valencià (Comunidad Valenciana per a ells) i, per tant, per a mi no és una cosa més, sinó LA COSA. I la tal cosa, al meu modest entendre, no hauria de quedar així. Estaria bé que servira per a desemmascarar durant els pròxims mesos la realitat dels que ho han fet tot pols, i ajudar d'aquesta manera al sanejament del merder que ara mateix ens ofega. La manipulació intolerable i vergonyosa que ha patit RTVV durant molts anys només és comparable a la també PPVISIÓ de Telemadrid. Està clar que aquest desastre té uns responsables directes, però també està clar que hi ha coresponsables que, uns per complicitat i altres per passivitat, haurien de pegar-se colps de pit i redimir d'alguna manera els seus pecats.


Vicente Sanz va dir que ell estava en política per a forrar-se, però el seu partit, el PP, no va tenir cap inconvenient a posar RTVV a la seua disposició. Va acabar amb les butxaques ben plenes i pasturant entre despatxos, pelila en mà. Quina vergonya!

Fou processat per un presumpte delicte d'assetjament sexual, però ací ens vam assabentar de la notícia gràcies a una tele estatal. Que se sàpiga, la gent de Canal 9 no armà aleshores cap revolta interna.
Em dolen les crítiques que arremeten contra l'actitud del col·lectiu de treballadors; i em dolen principalment per les persones del referit col·lectiu que han bregat en tot moment contra les urpes malèvoles dels impresentables. Però convindran amb mi que les tals crítiques estan més que justificades si pensem que, mentre el procés de degeneració de l'ens avançava de manera alarmant, alguns dels que ara clamen contra qui els ha tirat en un bac al carrer miraven aleshores cap a un altre costat, quan no es prestaven al joc de la farsa maligna de manera miserable i servil. Paraules com "vergonya", "vilesa", "covardia", "irresponsabilitat", "corrupció"... són habituals a Canal 9 durant les últimes hores; però si hagueren plantat la vara quan era hora de fer-ho, segurament ara no estaríem en aquesta lamentable situació. Per posar un exemple recordaré que ací ens vam assabentar del cas Gürtel per les televisions d'àmbit estatal, mentre a Canal 9 ofrenaven glòries a cop de mentida, al compàs de l'ostentació i a ritme de xafarderia. 


En Serafí, l'encarregat de llevar les subvencions als que utilitzen el terme "País Valencià", sempre roman en bona companyia. Fa uns dies va assegurar en públic que RTVV mai no es tancaria. Com que n'Alberto i don José van eixir de les Corts per la porta del foro i a tota paleta, en Serafí fou qui va comparéixer a Canal 9 per a justificar el tancament.
Personatge sinistre i nefast.
En aquests moments jo també m'apunte al verset eixe que diu "tots a una veu" (sense ofrenes i sense glòries); tots els de bona voluntat fem falta per a netejar el femer institucional i iniciar un procés que ens porte a la normalitat política i social. Fan falta les persones sensates d'ideologies conservadores per a despatxar de les seues llistes els pijos, els bròfecs i els corruptes que actualment controlen el merder; fan falta els socialistes honestos, per a jubilar definitivament relíquies que estan donant més febra que un porc solt, com ara Joan Lerma, Ciprià Ciscar... Ibarra, Felipe González, Bono, Alfonso Guerra... (allò que no van fer quan tenien 40 anys, no ho han de fer ara, en plena senectud); i també fan falta —i molta— els que ara estan a l'esquerra del PSOE, per a nodrir les seues formacions amb gent capacitada —que n'hi ha—, capaç de crear noves alternatives de govern i garantir la pluralitat democràtica. I, per descomptat, fan falta els professionals de la comunicació que siguen capaços de construir la RTVV pública, en valencià i de qualitat que ara es reivindica. Si això és així, nosaltres també som de la partida; però si es tracta només d'una rabinada sense més intenció que deixar-ho tot com estava, almenys amb mi que no compten. Ja rebentarà la cosa per on vulga rebentar. 


L'aeroport de Castelló, amb estàtua inclosa.
Sant i senya d'un país en 
ruïnes.
Desgraciats!
I a vostés, senyories, poca cosa més em queda per dir-los. No els resaré de nou el rosari dels seus despropòsits, de les seues ineptituds, de les seues irresponsabilitats, de les seues llistes plenes d'imputats, de les seues fàbriques de generar corruptes, dels seus aeroports sense avions, dels seus empastres econòmics, del seu analfabetisme funcional, de les seues manipulacions malintencionades, de les seues caces de bruixes, dels seus ridículs espantosos... Només els demane que se'n vagen TOTS a casa amb la major celeritat possible (encara que siga per la porta falsa) i permeten així que s'acabe la festa en pau. I no demane que ho facen per dignitat, que això vostés no ho entenen; els ho demane per raons humanitàries. 

I ja està. Només es tractava de pegar un parell de coces.

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................