Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dijous, 7 de novembre de 2013

ACÍ, PEGANT UN PARELL DE COCES

Estava rumiant una entradeta alegre per a publicar-la al present burribloc, quan vaig rebre la notícia sobre la sentència judicial en contra de l'ERO que havia promogut RTVV. Unes hores després, eixa espècie de Junta de l'escala que ha portat els valencians a la ruïna anunciava l'immediat tancament de l'ens públic que ells mateixos havien destrossat de manera irresponsable (i presumptament delictiva). Vaig pensar que aquest assumpte ocuparia l'interés de la xarxa, almenys durant dos o tres dies, i per això vaig decidir posposar per a una millor ocasió l'articlet tan innocent que havia començat a escriure.

Amb l'única intenció de dir la meua, vaig estar a punt de penjar al facebook algun comentari més o menys ocurrent sobre l'assumpte, però em notava amb ganes de pegar un parell de coces gramatical, i per a portar a cap tan lletroequina pràctica resulten més còmodes i menys volàtils les pàgines d'aquesta burricosa virtual (i així, al mateix temps puc nodrir el meu repertori de literatures burrisalvatges que últimament tinc una mica abandonat).


Heus-lo ací, mudat com un margalló. Va començar encenent una llumeta d'esperança, i ha acabat assumint els empastres del seu antecessor, l'ofrenaglòries Francisco Camps. N'Alberto Fabra. Un autèntic bleda.

És possible que de la meua ploma cabrejada isquen malsonàncies cruels que no facen cap gràcia als irresponsables que s'hi senten al·ludits, però, per ètica personal, evitaré expressions vexatòries o insults que puguen atemptar contra l'honor o la intimitat dels destinataris (eixe no ha sigut mai el meu estil); la meua animadversió contra els ineptes, els llepons, els mediocres o els bufanúvols (entre altres) se centra només en les seues actituds públiques i en la seua vergonyosa manera d'exercir els càrrecs que ostenten o han ostentat. Les seues vides privades no m'interessen per a res (per mi poden anar-se'n al Cel sense passar pel purgatori), però en aquests moments considere que tinc el dret i el deure de prestar ajuda al clamor popular que demana fer fora les tribus responsables del caos que estem suportant, amb el convenciment clar que, en mans d'aquesta gent, qualsevol invent d'estructura democràtica acaba convertint-se en una merda punxada en un pal de galliner (parle principalment de la fauna pepera, però també d'altres fòssils bipartidistes, entestats a donar febra fins que la mort els separe de la vida).


Don José Ciscar, vicepresident d'aquesta espècie de Junta de l'escala, roman ací revestit d'austeritat. És l'encarregat de transmetre al populatxo les bravates del consell, i ja va advertir que, si el jutge 
tombava l'ERO, ells tombarien Canal 9. 

Don José va fer també de mamporrer contra l'organització de la Via Catalana cap a la Independència que pretenia ocupar uns metres del País Valencià; i a mi em va venir al cap quan l'esmentat vicepresident va accedir a l'alcaldia teuladina liderant un grup que pretenia independitzar Moraira de Teulada (a saber amb quines intencions). El sr. Ciscar fou, per tant, un alcalde independentista, abans de ser un vicepresident dependentista.

Ells tenien claríssim que l'ERO que s'havien inventat era una martingala al més pur estil Pepe Gotera i Otílio; per això, el teuladí Ciscar (vicepresident del conciliàbul) havia anunciat en repetides ocasions que si el jutge tombava l'ERO ells tombarien RTVV, i continuarien així la seua eterna política de burlar totes les sentències judicials que es dicten en contra de les seues maquinacions maquiavèl·liques o els seus abusos de poder (podria enumerar-ne un fotimer, però com que açò és només un simple parell de coces, m'estalviaré la faenata). Ja tenien en marxa un procés de privatització de l'ens, però sembla que els havia eixit algun tir per la culata, perquè la nova direcció estava entestada a donar una mica de canxa a les veus discrepants, i el sr. Maluenda ja s'havia pres una altra pastilleta per als nervis (l'esmentat personatge és un dels bufanúvols que porta més de 30 anys pasturant com a diputat del parlament valencià, sense que haja acreditat mai cap mèrit per a ser-ho. El tal don Rafael és molt donat a mostrar les seues incapacitats i a fer el ridícul de manera permanent, i es va prendre una pastilleta quan va veure quadribarrades sense blau exposades a l'edifici de les Corts). Per això hi ha qui diu que la sentència del jutge els ha vingut bé per a espolsar-se el problema de damunt, malgrat que l'empresa que havia assumit el repte no està massa conforme amb aquest tancament i és ben probable que demane danys i perjudicis... Ara que, on ja es deuen 1.300 milions d'euros..., què més dóna fer el caldo una mica més gros? Desgraciats!


Don Rafael, el de la pastilleta, fent ús del seu dret a fer el ridícul.

Pel que fa a mi, el tancament de RTVV seria un simple pas més en el procés de destrucció que estem patint com a poble (hi ha qui pensa, possiblement amb raó, que tot açò està maquinat amb premeditació i traïdoria), però jo estic convençut que aquest miserable joguet ha sigut decisiu en els resultats electorals que s'han produït durant els últims anys al País Valencià (Comunidad Valenciana per a ells) i, per tant, per a mi no és una cosa més, sinó LA COSA. I la tal cosa, al meu modest entendre, no hauria de quedar així. Estaria bé que servira per a desemmascarar durant els pròxims mesos la realitat dels que ho han fet tot pols, i ajudar d'aquesta manera al sanejament del merder que ara mateix ens ofega. La manipulació intolerable i vergonyosa que ha patit RTVV durant molts anys només és comparable a la també PPVISIÓ de Telemadrid. Està clar que aquest desastre té uns responsables directes, però també està clar que hi ha coresponsables que, uns per complicitat i altres per passivitat, haurien de pegar-se colps de pit i redimir d'alguna manera els seus pecats.


Vicente Sanz va dir que ell estava en política per a forrar-se, però el seu partit, el PP, no va tenir cap inconvenient a posar RTVV a la seua disposició. Va acabar amb les butxaques ben plenes i pasturant entre despatxos, pelila en mà. Quina vergonya!

Fou processat per un presumpte delicte d'assetjament sexual, però ací ens vam assabentar de la notícia gràcies a una tele estatal. Que se sàpiga, la gent de Canal 9 no armà aleshores cap revolta interna.
Em dolen les crítiques que arremeten contra l'actitud del col·lectiu de treballadors; i em dolen principalment per les persones del referit col·lectiu que han bregat en tot moment contra les urpes malèvoles dels impresentables. Però convindran amb mi que les tals crítiques estan més que justificades si pensem que, mentre el procés de degeneració de l'ens avançava de manera alarmant, alguns dels que ara clamen contra qui els ha tirat en un bac al carrer miraven aleshores cap a un altre costat, quan no es prestaven al joc de la farsa maligna de manera miserable i servil. Paraules com "vergonya", "vilesa", "covardia", "irresponsabilitat", "corrupció"... són habituals a Canal 9 durant les últimes hores; però si hagueren plantat la vara quan era hora de fer-ho, segurament ara no estaríem en aquesta lamentable situació. Per posar un exemple recordaré que ací ens vam assabentar del cas Gürtel per les televisions d'àmbit estatal, mentre a Canal 9 ofrenaven glòries a cop de mentida, al compàs de l'ostentació i a ritme de xafarderia. 


En Serafí, l'encarregat de llevar les subvencions als que utilitzen el terme "País Valencià", sempre roman en bona companyia. Fa uns dies va assegurar en públic que RTVV mai no es tancaria. Com que n'Alberto i don José van eixir de les Corts per la porta del foro i a tota paleta, en Serafí fou qui va comparéixer a Canal 9 per a justificar el tancament.
Personatge sinistre i nefast.
En aquests moments jo també m'apunte al verset eixe que diu "tots a una veu" (sense ofrenes i sense glòries); tots els de bona voluntat fem falta per a netejar el femer institucional i iniciar un procés que ens porte a la normalitat política i social. Fan falta les persones sensates d'ideologies conservadores per a despatxar de les seues llistes els pijos, els bròfecs i els corruptes que actualment controlen el merder; fan falta els socialistes honestos, per a jubilar definitivament relíquies que estan donant més febra que un porc solt, com ara Joan Lerma, Ciprià Ciscar... Ibarra, Felipe González, Bono, Alfonso Guerra... (allò que no van fer quan tenien 40 anys, no ho han de fer ara, en plena senectud); i també fan falta —i molta— els que ara estan a l'esquerra del PSOE, per a nodrir les seues formacions amb gent capacitada —que n'hi ha—, capaç de crear noves alternatives de govern i garantir la pluralitat democràtica. I, per descomptat, fan falta els professionals de la comunicació que siguen capaços de construir la RTVV pública, en valencià i de qualitat que ara es reivindica. Si això és així, nosaltres també som de la partida; però si es tracta només d'una rabinada sense més intenció que deixar-ho tot com estava, almenys amb mi que no compten. Ja rebentarà la cosa per on vulga rebentar. 


L'aeroport de Castelló, amb estàtua inclosa.
Sant i senya d'un país en 
ruïnes.
Desgraciats!
I a vostés, senyories, poca cosa més em queda per dir-los. No els resaré de nou el rosari dels seus despropòsits, de les seues ineptituds, de les seues irresponsabilitats, de les seues llistes plenes d'imputats, de les seues fàbriques de generar corruptes, dels seus aeroports sense avions, dels seus empastres econòmics, del seu analfabetisme funcional, de les seues manipulacions malintencionades, de les seues caces de bruixes, dels seus ridículs espantosos... Només els demane que se'n vagen TOTS a casa amb la major celeritat possible (encara que siga per la porta falsa) i permeten així que s'acabe la festa en pau. I no demane que ho facen per dignitat, que això vostés no ho entenen; els ho demane per raons humanitàries. 

I ja està. Només es tractava de pegar un parell de coces.

5 comentaris:

  1. Aquest és un treball que si el llegim com déu mana ens farà entendre clarament gairebé tots els mals que el nostre PAÍS (sí escrit amb majúscules) pateix..... estan fent-nos un mal que ens costarà molt temps arreglar. Més del que creiem. Amig, has fet un treball aquesta vegada, tan bo, tan ben informat! ens estan venent...... enganyant....... i no són ells solament..... estan TOTS AGAFADETS DE LA MÀ per avergonyir-nos encara més. Quan despertarem com a POBLE? I FOTREM UN COP DE PUNY DAMUNT LA TAULA I DIEM PROU!!!!!! Gràcies pel treball que ens has regalat. Eduard

    ResponElimina
  2. Mai he trobat més adient l'adjectiu qualificatiu de BUFANÚVOLS que en aquest article seu, senyor Salvador. I és molt explicatiu perquè al darrere d'aquesta gentola acaba-cases, esgarra-mantes i despetorrats només s'amaguen una ambició sense escrúpols i un blaverisme, més gran que el mateix cel, que només bufes un poc als núvols, apareix sota, omplint-ho tot d'un odi irracional, fins de les mateixes tradicions, sempre que no vagen disfressades del seu color. Estan desfent el nostre país i la nostra cultura. I d'alguna manera em recorden als nazis quan, a punt de perdre la guerra, s'afanyaven per aconseguir desfer-ho tot abans del seu final: morir matant indiscriminadament!

    ResponElimina
  3. Senyor Bolufer, vosté li diu un parell de coces, i les pega ben pegades, però endemés de no deixar titella sense descobrir les cordes de les que penja, mostra el camí que han de seguir (hem ) de seguir uns i altres. Cap a la cova els diplodocus, a la presó els corruptes, cap a casa els cansats, pobres de pensaments, mancats de cervell o manipulats, i al carrer els valencians i valencianes amb una mica de seny i amb ganes de redreçar totes els destarifons que s'han fet en aquest sofrit País Valencià nostre. En peu i al carrer, a cridar fort i a actuar cadascú des de tros d'espai que li és propi i coneix millor, perquè hem d'assumir d'una vegada responsabilitats de poble i posar cadascú i cada cosa al lloc on serveix i li correspon , no val passar la pilota de la culpa a l'altre, val dir anem a agranar i fer neteja general a la casa, no neteja de dissabte, sinó de temporada. Jo no deixe que em lleven l'educació pública (i tampoc vull que la denigren) ni la sanitat, ni el territori ( tan furgat i espolitat i malbaratat) i tampoc vull que ens lleven els mijans de comunicació públics. Com cal pegar-los un espolsó i regenerar-los de dalt a baix, no veig millor moment que aquest per pegar un parell de coces, fer fora els llops i redreçar la cosa pel camí que ha d'anar. Gràcies nyor Trobador de poble per la bronca-cantata en prosa que ens ha deixat al seu burribloc, exemple de lletres crítiques i bones dreceres a prendre.

    ResponElimina
  4. Reconec que el tema em supera, i que després de llegir articles durs, assenyats, retrets, suports, de contemplar revolucions a deshora i d'aplaudir unanimitats a l'hora de clamar contra un objectiu comú... tinc el cap com una olla de grills. Molta gent hi ha dit la seua, i molt ben dita, i entre les coses ben dites hi ha l'amic Pep Nebot, que amb la seua entrada a La línia de Wallace ha posat paraules a alguns dels meus dubtes i ha recordat una cosa primordial que trobe que estem descuidant entre tant de soroll i tanta patraleta. Amb permís, extrac del seu text, "Més enllà de Canal 9" un parell d'observacions (les majúscules són meues). I moltes gràcies, senyor Salvador Bolufer, per la seua aportació combativa, crítica, esperançadora i burra alhora. Més o menys com la situació que estem vivint.

    -Fabra i el seu govern semblen disposats a consumar, a la màxima brevetat, el tancament de RTVV; de la qual cosa se'n podria col·legir que o bé donen per perdudes les pròximes eleccions --el que em sembla com a mínim improbable--, O BÉ CONSIDEREN QUE EL PREU ELECTORAL D'AQUESTA MESURA NO SERÀ TAN GREU, i això sí que em preocupa.

    -Si tot va bé, d'ací un any i mig canviaran les majories a les Corts i encetarem una nova etapa [...] No ens podem permetre el luxe d'esperar fins l'endemà de les eleccions per pensar què i com es farà per deixar arrere l'herència nefasta d'aquests anys: o comencem ja --a bastir plans de treball, a proposar prioritats, a assignar papers i responsabilitats, A BUSCAR LA FORMA QUE LA SOCIETAT SE N'ASSABENTE I HI PARTICIPE-- o em tem que farem tard.
    http://laliniadewallace.blogspot.com.es/2013/11/de-canal-9-enlla.html

    ResponElimina
  5. Ale, quin parell de coces més ben pegades. Hiiiii, hiiiiii...Als centres educatius se’ns demana que manifestem el rebuig al tancament de RTVV i clar que anem adherir-nos, però resulta contradictori, pel que respecta a l’educació, que desprès d’haver-se deixat manipular amagant informació relativa a les nostres protestes, ara tinguem que eixir en la seua defensa.
    Mira per on trobe que d’aquesta situació també se’n pot treure una lliçó per a tots perquè nosaltres també som culpables de tindre la televisió que teníem. Quan ens hem unit tots i totes en contra del fem que ens estaven llançant?

    D’altra banda és comprensible que s’intentara mantenir el lloc de treball, però a costa de què, de la salut, de la dignitat? I, segons tinc entés, el procediment per a col•locar-se no era gens transparent. En alguns casos es donaven embolics de falleres, de sindicats, de polítics i etc. En quants llocs estan donant-se situacions semblants que poden acabar igual?
    I no siguem il•lusos, si volem una televisió que defense la llengua, no ens podem quedar sols demanant que torne a emetre Canal 9, lluitem per la unió amb les televisions de Catalunya i Balears, segur que tindran alguna cosa que ensenyar-nos.
    Haurien d’existir mecanismes de control dels càrrecs públics per a fer neteja de tant en tant i uns mitjans de comunicació com un quart poder separat.

    ResponElimina

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.