Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimarts, 15 de març de 2016

CARTA DE COMIAT. Fins mai més, senyor PePe

Per Salvador Bolufer

Novament enguany he tingut el gust de col·laborar en el llibre(t) de la Falla Malva, d'Alzira, i ho he fet amb unes gramàtiques burres que he tingut a mal intitular "Carta de comiat amb sentiment diferit". Es tracta d'una carta d'adéu al senyor PePe, en desagraïment pels seus 20 anys de ruïna al País Valencià. 

Tro d'avís —títol habitual de la susdita publicació és un dels llibres fallers més ben considerats pertot arreu del món, tant pel seu tractament editorial i lingüístic com pel nivell literari dels seus continguts. L'edició d'aquest any ha merescut per enèsima vegada el 1r Premi del concurs de Llibrets de la Generalitat Valenciana, motiu pel qual felicitem amb alegria els malvers (que no malvats) de la Malva. 

Heus a continuació l'esmentada carta al senyor PePe, enquadrada en l'apartat "Primavera del poble" del llibre(t) en qüestió. Curiosament, unes pàgines després del meu parell de coces hi ha un article de l'anterior Consellera d'Educació, però eixe no ens pertoca a nosaltres penjar-lo. Cadascú que es penge el seu:

Portada del llibre(t) de la Malva.
Autor: Santiago Sancho.

CARTA DE COMIAT AMB SENTIMENT DIFERIT
Fins mai més, senyor PePe


Distingit senyor PePe:


Li escric aquesta carta de comiat amb l’única intenció de donar gust a la meua ploma jugarrita, i ho faré amb tot el respecte que la meua ètica em permeta, però amb tot el sarcasme que la gramàtica fallera em reclame. És possible que, a vosté, no li agrade aquesta simpàtica iniciativa, sr. PePe, però li confesse que no porte cap intenció d’agradar-li ni de consolar la fúria histèrica que ara mateix l’embarga (no sé si li embargaran alguna cosa més), i a més, si jo m’he passat vint anys aguantant les seues cartes de presentació, les seues bravates esperpèntiques, les seues censures enfebrides i les seues ofrenívoles proclames, és de justícia que ara m’aguante vosté aquesta impudícia epistolar amb motiu del seu celebrat adéu. Estic segur que m’entendrà


Em vénen al cap historietes de quan jo era un adolescent, i els llepaires dels seus progenitors, franquistes ells, em titlaven de “mal bitxo” i de subversiu perquè cantava cançons protesta; i bufaven l’orella a mon pare advertint-lo que jo era una ovella desencarrilada, o als directius de l’empresa on treballava per a veure si em posaven alguna palleta a l’ull. També recorde aquella època coneguda com “la Transició”, quan els seus afins i padrins es van apuntar a l’orgia de democratismes divertits que s’havia posat de moda –quin remei–, i entre renills doctrinaris i aliances populistes, bregaven perquè les fites de la tan anhelada llibertat s’ajustaren a la mida de les seues monomanies reaccionàries. Aleshores, sr. PePe, vosté i els seus parroquians patriaferits, sempre tan ocurrents, solien vituperar els que qüestionàvem la intencionalitat de les seues martingales argumentals tractant-nos de gentola marginal i “anti-tot”.



Però el punt que marcaria l’inici de la seua etapa gloriosa no arribà fins l’any 1995, sr. PePe. Fou llavors quan les seues hosts conqueridores, a l’empar d’un Estatut de pa i botifarra que havien maquinat a Madrid, prengueren els feus valencians en clamor de multituds i en olor de santedat. Una escampada de paladins s’acomodaren al llarg i a l’ample dels nostres territoris; els oportunistes més espavilats i els que estaven en política “per a forrar-se” prenien força en el si de les institucions; forasters vinguts de fora i valencians vinguts de dins, a colp de fanfàrria i autobombo, repartien fum de canyot entre càntics de riquea, prosperitat i agua para todos; ofrenaires ressentits i bufanúvols exaltats s’inventaven valencianies de xaranga i pandereta inspirades en els tebeos del Capitan Trueno, i un autèntic exèrcit d’especuladors ocupaven el regne conquerit, i mamprenien el procés d’un progrés que acabaria convertint-se en un dels desastres més lamentables de tota la nostra història. No sé si recordarà quan alguns vam ser acusats per vostés de ser “antiprogrés” (quines paraulotes ens deia, sr. PePe), perquè, entre altres coses, vam advertir de les borrasques tenebroses que envoltaven Terra Mítica..., aquell delirant invent que molta gent qualifica com la primera de les estafes del cicle.

Estampa que il·lustra aquesta carta de comiat al senyor PePe.

Després vingueren ciutats de la llum, i palaus de tota classe, massacres mediambientals, riuades de formigó, carreres de cotxes, visites del Papa, copes americanes, aeroports sense avions, llibreries sense llibres... Fins que l’esclafit immobiliari que advertíem els “antiprogrés” els va deixar amb les vergonyes a l’aire, sr. PePe... i vingué la trama Gürtel, i Brugal, i Emarsa, Taroncher, Nóos, Blasco, Fabra, Valmor, Over Marketing... i les llistes plenes d’imputats... i la dilapidació de la banca valenciana... i aparegueren les retallades, i els impagaments, les obres paralitzades, els encobriments, les demandes, i una sèrie de fallides i desfetes en cadena que conclogueren amb el vergonyós tancament de RTVV, amb un deute reconegut equivalent als dos-cents mil milions de les antigues pessetes que, segons pareix, provenien de putiferis diversos i d’autobombos propagandístics. Catalanistes i ecologistes (“cologistes”, segons els seus llepaires més rudimentaris) eren alguns dels blasmes que vostés ens dedicaven en els temps en què els duros botaven, però, quan l’empastre ja era un fet, ho van apanyar millor elevant-nos a la categoria d’”antisistema”. 
Capçalera d'"El Falleril Valensiano", de l'aldea d'Alzira.
Un dels suplements del "Tro d'avís".

I per fi, sr. PePe, quan ací ja no quedava estaca en paret, les tribus de corruptes ens treien a ballar a diari i el clamor popular definia el País Valencià com a “Terra de saqueig”, vosté, la sra. PePa i tots els PePitos i PePites que pasturaven pels camps de la mediocritat i l’analfabetisme funcional van parar amb un bac al carrer. I vostés, en lloc de donar pas a gent capacitada per a representar una dreta dialogant i moderna, continuen entestats a clavar claus per la cabota i a rebentar totes les barreres del cinisme i del ridícul espantós. I nosaltres, sr. PePe, els seus modestos damnificats, que a penes hem pogut tocar-li un poquet els cataplins durant 20 anys, ara som per a vostés radicals perillosos, a més d’independentistes, extremistes, separatistes, laïcistes... i de todos los santos.


Jo sé que tot açò és dur per a vosté, sr. PePe; però si se n’hagués anat a casa quan el vaixell va començar a fer aigua pels 4 costats, mal que fóra per raons humanitàries, ara no ens veuríem en aquesta situació. En avant podrà dedicar-se a fer altres coses (a cavar soques, per exemple); tinga vosté la sort que meresca. I si em permet un consell, no es disguste quan veja els seus lleponets encarar la llengua cap a un altre costat, o els seus testaferros ofrenant favors als mandataris que estiguen de moda. I no es malhumore si nota que les multituds deixen d’aclamar-lo. Tinga en compte que la vel·leïtat humana també compta en política, i d’això són vostés autèntics experts.


Adéu, sr. PePe; fins mai més. Llarga vida a vosté per a purgar els seus despropòsits, i a mi per a poder-ho veure.


Au!


Salvador Bolufer
Servidor de ningú 



«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.