6/08/11. Dia de la Transfiguració del Senyor
 |
| La Transfiguració del Senyor. Tarja de felicitació que mostra el Nostre Senyor transfigurant-se davant la mirada de diversos sants i de Salvador Bolufer |
El dia 6 d'agost de 2005 vaig encetar el costum, ja convertit en tradició, d'autofelicitar-me el dia del meu sant amb alguna parida epistolar de caràcter emotiu. Aquell dia d'aquell any em vaig escriure a mi mateix una sentida felicitació i me la vaig enviar per correu electrònic, adjuntant un poema que també m'havia autodedicat, el qual inseriré més avall. Després de l'enviament vaig apagar molt dissimuladament l'ordinador i el vaig tornar a connectar fent-me el despistat (ja saben que aleshores s'accedia a Internet a través d'un servidor, i calia connectar-se cada vegada que es pretenia arribar a la bústia electrònica, per a la qual cosa era necessari suportar un sorollet infernal que marcava el recorregut del referit contacte). Amb un exercici d'imaginació vaig oblidar que m'havia enviat la felicitació esmentada, i així, xiulant xiulant, vaig aconseguir l'efecte sorpresa que pretenia. No cal dir que, en rebre la felicitació, vaig ser presa d'una forta càrrega emotiva que vaig haver de controlar per tal d'evitar arrancar en plors a llàgrima viva.
 |
| Salvador de Mira-rosa. El Diví dels Poblets |
Vaig rebotar l'enviament a la gent que componia el meu directori electrònic per tal de fer-la participar de les meues emocions, i explicava que el 6 d'agost és el dia Sant Salvador, sant de totes les dones i homes agraciats amb eixe nom tan bonic, però jo mai no m'havia preocupat de rebre les oportunes felicitacions ni de festejar tan honrosa onomàstica, ja que als calendaris oficials no consta per a res Sant Salvador. El santoral eclesiàstic refereix eixe dia com La Transfiguración del Señor, circumstància que em va provocar frustracions en la meua infantesa, car el meu Sant NO apareixia al calendari i, damunt, NO tocaven el vol com feien quan celebraven altres sants més populars. Lògicament, això de la Transfiguración del Señor em sonava força estrany, i no m'abellia en absolut que em digueren Transfigurador Bolufer.
Un bon dia vaig assistir com a músic a la processó del Salvador a l'actual municipi dels POBLETS (aleshores eren Setla, Mira-rosa i Miraflor, paratge que es coneixia també com Els Llocs), i per primera vegada vaig notar el privilegi de tenir un sant important i glamurós. Cal afegir que, als Poblets, El Salvador de Mira-rosa és el patró, i porta per sobrenom El Diví (en castellà, El Divino, i en trilingüe fontdemorí Diví/Divino/Divine).
| Façana de l'ermita del Salvador, a l'antiga Mira-rosa (els Poblets) |
Aprofitant el primer 6 d'agost d'existència del burribloc he volgut reviure aquells moments tan especials de l'any 2005, però en lloc d'autofelicitar-me per correu electrònic ho faré a través d'aquesta nova modalitat internauta. Així, quan publique aquesta autofelicitació, apagaré sigil·losament l'ordinador i faré un exercici mental per a esborrar de la ment la meua actitud, egocèntrica, però noble. Després em connectaré de nou, fent-me el despistat, i entraré al burribloc, com qui no fa. A ben segur, l'emoció m'embargarà en cos i esperit quan llija la següent frase:
Per molts anys, Salvador. Salut, felicitat i TV3
No signaré la felicitació per tal de no autodescobrir-me i trencar l'efecte sorpresa d'una forma tan imprudent. Possiblement repetisca l'exercici diverses vegades, durant tot el dia. Així trauré més profit a la parida.
Tal i com he promés abans, inserisc a continuació el poema que em vaig autodedicar l'any 2005, encara ple de vigència i tendresa:
PREGÀRIA AL SALVADOR
(Autofelicitació en el dia del meu Sant)
Dedicada a mi mateix
i a la bona gent dels Poblets
Salvador de Mira-rosa,
entre els Sants, el més Diví...,
nom poètic que proposa
recordar –en vers o en prosa–
Espriu, Allende o Dalí.
I entre cants de Serafí
brolla amb força el redemptor,
pintant llums sobre el camí
de la fosca tenebror...
No debades, El Diví,
és fill del Nostre Senyor.
Vull pregar-li al Salvador
que ens lliure dels xantatgistes
esbirros de l'invasor...
i d'aquells oportunistes
que s'han vestit de golfistes
del ram especulador,
amics o protagonistes
del vendaval destructor.
Al caliu de la calor,
(a l'agost –com és costum–)
sortirà una provessor
enlairant El Salvador
sobre el broll d'un raig de llum...
I entre espurnes de perfum
flairarà el Sant paladí,
passejant sota el rum-rum
del mundanal vespertí.
Salvador és El Diví...
Mira-rosa és la divina,
i Els Poblets, cap del destí
d'una festa genuïna...
Jo sóc aquell pelegrí,
que a vegades pelegrina
per les ombres del confí
de la Marjal pegolina.
I amb la flaire llibertina
de la flor del romaní,
acomiade ja per hui,
una rima clandestina
que m’he dedicat a MI .....
un Salvador pegolí
que campa per La Marina.
POSTDATES:
. Si em veuen hui pel carrer, no em descobrisquen l'existència d'aquesta autofelicitació. Així renovaré la grata sorpresa cada vegada que entre al burribloc.
. Tal vegada algú considerarà estranya aquesta manera de celebrar una onomàstica, però coses més grosses hi ha en la vinya del senyor i ningú no s'espanta. A més, si Don Francisco Camps s'autofelicita pels seus envaniments desvanits, a cavall de cotxe oficial amb xòfer, sou, despatx i secretària particular que li paguem entre tots, també tinc dret jo a autofelicitar-me, a cavall de carro i haca... i a l'ombra d'algun burribloc que empare les meues alegries campaneres.
