...

............................................................................

divendres, 30 de setembre del 2011

PARLAR PER NO CALLAR


BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)


ACTUALITZACIÓ AL 30/09/2011




NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

BURRIBREU CÒMIC
don Mariano clama llibertat

UNA DE SEÑORÍO
encarant el cul per la finestra

BURRIBREU NEGRE
Uuuuuuu!

BURRIBREU APOSTÒLIC
don José bonega el sr. Alcalde

EL MÓN, VIST PER DON FLORENTÍ
el millor món del món

EL MÓN, VIST PER CR7
guapo!

EL CLAM DE L'ESPERANÇA (Aguirre, clar)
perlamordedéu, donya Perança

LA BODA DEL SEGLE
una boda per amor. Felicitats!

BURRIBREU DE COMIAT
au!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------


----- BURRIBREU CÒMIC


Molt bé, don Mariano! Així es parla! Això de "menys regulació, menys imposicions i menys prohibicions" ens ha obert el cor, però el que realment ens ha arribat a l'ànima ha sigut el seu clam de "més llibertat". Governs com el de don José María Aznar (on vosté va ser ministre) o el del valencià sr. Camps (a qui ha aguantat fins que no ha tingut més remei) han estat un autèntic exemple en eixe sentit, però estem segurs que vosté, si arriba a la presidència del govern espanyol, superarà amb nota l'aplicació dels valors que ara predica. Tenim la certesa que, amb vosté, els periodistes, els internautes, els artistes i la resta de comunicadors gaudiran una total llibertat d'expressió, sense censures ni restriccions i, a més, baixarà els impostos que tant ha criticat, descongelarà les pensions, avançarà l'edat de jubilació, castigarà tots els corruptes, repartirà faena i riquesa pertot arreu i, si li dóna temps, arreglarà la unitat d'eixes espanyes que altres han trencat. 

Ah!... i els fumadors fumarem on ens done la gana, els valencians podrem veure TV3, Canal 9 deixarà de fer el ridícul, i... i... ànims, don Mariano!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------


----- UNA DE SEÑORÍO


...i anar de boda en garramanxes és elegància..., i fer de ventre per la finestra, encarant el cul al jardí, és poesia orgànica.
.
Cuide's, don Florentí... no siga cosa que algú li clave el dit dins l'ull. 


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU NEGRE:



Uuuuuuuuu!!




----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU APOSTÒLIC

Quasi res porta el diari! El senyor rector de Tavernes va bonegar en plena missa l'alcalde del poble per haver contractat Xavi Castillo, i ha argumentat que amb els diners que ha cobrat el referit artista hauria pogut alimentar moltes famílies que estan passant-ho malament.

L'església de Sant Pere,
on don José va bonegar
el sr. Alcalde.
Alabem que el senyor rector es preocupe per les famílies que estan passant-ho malament, però hem d'aclarir que Xavi Castillo cobra bastant menys que altres artistes semicaducs que, segurament, cauran més simpàtics al reivindicatiu predicador. Per tant, don José, amb els diners que es gasten alguns ajuntaments menys descarats contractant Julios Iglesias o Isabels Pantojes, es poden alimentar moltes més famílies que estan passant-ho pitjor, i amb les despeses de qualsevol visiteta del Papa de Roma es podrien alimentar pobles sencers... i... ho deixem ací.




--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL MÓN, VIST PER DON FLORENTÍ


Nosaltres el comprenem, don Florentí. S'ha gastat vosté un autèntic dineral fitxant a dreta i esquerre per tal de desbancar el Barça, i jugant a la desesperada ha caigut en mans d'un bufanúvols que, damunt de continuar sense guanyar, s'ha tirat a la butxaca el seu populatxo més exaltat. Ara només li queda somiar que té el millor equip i el millor tècnic del món, resar perquè es desinfle el Barcelona, i buscar una estratègia com la que va emprar en l'època dels figos i els zidanes per a llevar-se el bony de damunt. Però vaja amb cura, don Florentí, perquè el seu "millor tècnic del món" no és solament un maleducat; sap perfectament el que fa i per què ho fa. 

...I ànims! No tardarà molt a eixir algú dient que és vosté el millor president del món. 

----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL MÓN, VIST PER CR7


No patisques, Cristianet. Jo no sóc tan guapo ni tan ric com tu, però tinc prou burrera, i per això també em tenen enveja. Nosaltres no som com eixe Messi, un arreplegapilotes que és lleig i segurament viu de la caritat. Per això no li tenen enveja i l'ovacionen a tots els camps de futbol on juga.


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL CLAM DE L'ESPERANÇA (Aguirre, clar)
Hi hi hi, ha ha ha
Durant la presentació d'un llibre del mundà Pedro J. Ramírez, donya Esperanza, amb la prepotència que la caracteritza, va arremetre contra el moviment d'indignats i contra els partits polítics que els recolzen. Camorristas i pendencieros foren alguns dels qualificatius que va dedicar a la gent del 15M, als quals va comparar amb els revolucionaris francesos de 1793.

Perlamordedéu, donya Espe. No siga vosté cruel amb unes persones que només exigeixen la neteja del merder que estem suportant. Aquesta gent, senyora, creu que són necessàries una sèrie de mesures i canvis encaminats a normalitzar la situació i recuperar la fe en el futur, i considera que les persones com vosté estan ja passades de rosca i no són les més adequades per a mamprendre eixa tasca.

A més, senyora Aguirre, vosté és una mestra en l'art d'espantar galliners, i per això m'estranya que digerisca tan malament les protestes dels indignats. Recorda quan va instar a la rebel·lió contra l'augment de l'IVA que va aplicar Zapatero?... o quan va muntar un autèntic guirigall per la decisió del Parlament de Catalunya de suprimir les corregudes de bous?...



Veu? Una altra rebel·lió, nyora Perança. Aquesta sembla que l'han protagonitzada donya Rita i don Esteban, l'il·lustre xarlatà que custodien vostés per eixes latituds. Diuen que el sr. González Pons, poques setmanes abans de començar les acampades del 15M, va convidar les espanyes senceres a mostrar la seua indignació de la mateixa manera que aleshores ho feien els indignats d'Egipte. Possiblement, el referit don Esteban només pretenia tocar els collons contra Zapatero, però, com va dir l'amic Xavier Aliaga, gràcies per la idea. 

Adéu, donya Esperanza. Cuide's i prenga-s'ho amb calma; el cos li ho agrairà.

Ah!... i done records a la nostra Mari, la d'eixa tele que vosté malgoverna, agermanada amb el nostre infumable Canal 9.


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- LA BODA DEL SEGLE

Don Alfonso Díez es casa per amor amb la duquessa d'Alba, donya Cayetana Fitz-James Stuart. Felicitats, parella!

Foto romàntica dels nuvis, don Alfonso i donya Cayetana

----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU DE COMIAT
AU!!
----------------------------------------------------------------------------------------------------

divendres, 23 de setembre del 2011

LA BURRERA ATACA DE NOU

VI SIMPÒSIUM INTERNACIONAL DE LA BURRERA

Serà el proper diumenge, 25 de setembre. El Palau de Congressos d'Al Hagamba Muza es vestirà amb els seus millors adreços per a rebre la sisena edició d'aquesta cimera rebordonida, on es rebenten les barreres del trellat, però sense perdre de vista la realitat de la terra.

Les nostres burreres orgàniques són tan coherents com les d'aquells que inauguren aeroports sense avions i llibreries sense llibres, o la d'aquells altres que accepten sous abusius pel fet de pertànyer a institucions públiques innecessàries o a consells consultius que no serveixen per a res, però cal recordar que la burrera que nosaltres defensem està controlada i comprimida, i a més, no fa mal a ningú. Algú va dir fa molts anys (i es va quedar tan tranquil) que Moisés, amb l'ajuda d'un garrot, havia obert el mar de bat a bat per a alliberar els hebreus de les urpes d'un faraó sanguinari... Per això nosaltres ens atrevim, sense cap remordiment, a debatre les disfuncions de la foca bigotuda, o a dissertar sobre la possibilitat que els burros volen. Recentment, un senyor rector ha bonegat en públic l'alcalde del poble on actua per haver contractat Xavi Castillo, i ha argumentat que amb els diners que ha cobrat el referit artista hauria pogut alimentar moltes famílies que estan passant-ho malament... per això nosaltres ens considerem facultats per a recordar, sense cap rubor, que amb els diners que es gasten alguns ajuntaments contractant Julios Iglesias es poden alimentar moltes més famílies que estan passant-ho pitjor, i que amb les despeses de qualsevol visiteta del Papa de Roma encara es podrien alimentar pobles sencers.

Els debats d'aquest simpòsium es preveuen durs, però podem assegurar-los que la sang no arribarà al riu, i que al final tot s'acabarà entre rialles benignes i entre complicitats afectuoses. La burrera no és més que un punt d'inflexió entre la realitat i la fantasia, perquè, ja saben vostés que els humans, uns i altres, d'un polvo som i en polseguera ens convertirem.

Don Furgoneto Pastizal de la Santa Infància i Martínez de la Barbacoa Alta, president d'honor de Bucomsa, els presenta a continuació el vídeo oficial del simpòsium, i aprofita per a oferir-los el testimoni més cordial de les seues consideracions personals més distingides:

                  

La major part de les imatges que il·lustren aquest vídeo 
foren realitzades pel mestre Giovani Pastorelli, i pertanyen
al programa de tv La sonata di la pecata minuta de la nostra
BURRERA COMPRIMIDA. Vaja des d'ací un entranyable record
per al mestre esmentat i per a tota la gent del programa.


Sense intenció de provocar enveja a ningú, informem també que el dinar de germanor del simpòsium serà preparat per l'empresa El Bullit sota la direcció de l'actual campió d'Espanya de cuiners, n'Evarist Miralles. Aquest és el menú previst (expressat en l'argot burrocomprimit):

Dinar de germanor. Menú
m
.- Rebolica de serpentines microfilmades amb salsa de margalló ibèric

- Fabrada carlista amb esguits de redundàncies virils

- Amnistia de pèsols capats amb protuberàncies de cacofonies en pols

- Putxero afònic:

             a)  Arròs híbrid amb simpaties de caldo indiscret
             b)  Penques de pedania xata
             c)   Cigrons intrèpids, inflats a mà
             d)  Creïlles descarades. Cansalada a l'infern
             e)  Pilotes atrevides amb col de la mitja capeta
             f)   Petulàncies de carn alegre amb partícules pressupostàries

- Fruita clandestina i massacre de dolços barallats amb pessics de confitura vegetal

- Llàgrimes de cafeïna. Licors de confeti ample. Begudes refrescants i carta de vins             mmaleducats

Evarist Miralles:
el cuiner més audaç per als comensals més intel·ligents



dimarts, 20 de setembre del 2011

HISTÒRIES REPETIDES


El passat 7 de juliol vam publicar una sèrie de burribreus contemporanis que vam tenir a mal intitular "CAUTIVO Y DESARMADO". La referida burribreuada incloïa un burribreu contemporani il·lustrat amb un document sonor, on es pot sentir la veu de Fernando Fernández de Córdoba proclamant el final de la guerra civil espanyola.


Atenent l'atzarós inici de legislatura en alguns ajuntaments, considerem que s'ha incrementat la vigència de l'esmentat comentariet, motiu pel qual hem decidit reeditar-lo, tenint en compte també que, en la data esmentada, una bona part de la nostra clientela habitual ja havia escampat el poll per vacances i, per tant, no va poder emocionar-se amb aquesta gracieta tan graciosa.


Heus ací, doncs, el susdit burribreu, que transcrivim sense posar-li ni llevar-li coma:

    -- BURRIBREU HISTÒRIC. “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria. El Generalísimo, Franco

Document històric on es pot llegir el text
que Fernando Fernández de Córdoba va locutar
amb la "tonadeta" i els èmfasis propis de l'època.
Era un parte oficial de guerra pertanyent
al III año triunfal, amb la firma de Franco
inclosa

Aquest fou el part oficial que anunciava el final de la guerra civil i la victòria del general Franco (aleshores ja s'havia autoproclamat Generalísimo). El va llegir a Ràdio Nacional d'Espanya Fernando Fernández de Córdoba, un actor que l'esmentat dictador s'havia comprat per a divulgar a través de la ràdio les seues proclames i els seus envaniments (si volen escoltar la gravació original de la referida locució, cliquen ací: http://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Vicent Balaguer.
Geni, figura i mestre
L'amic Vicent Balaguer va utilitzar aquesta mateixa parida per a encapçalar l'article que va escriure al Canfali al juny del 95, quan el PP va guanyar per primera vegada les eleccions autonòmiques valencianes i va prendre possessió dels òrgans de poder (uns mesos després, el mateix partit guanyaria també les eleccions generals, i José María Aznar es convertiria en el primer PPPresident del govern d'Espanya). Amb el sentit de l'humor que el caracteritza, Vicent va comentar alguns paral·lelismes entre l'actitud dels guanyadors del 39 i la dels del referit any 95. Està clar que en el primer cas s'eixia d'una guerra originada per un colp d'estat militar, i en el segon es tractava d'un èxit electoral, sense armes de foc ni exilis urgents, però amb determinades celebracions, advertències amenaçadores, proclames prepotents i brofegades premonitòries que van fer recordar a més d'un el càntic victoriós que havia pregonat Fernández de Córdoba 56 anys enrere.

Com que cada vegada que el PP conquista o renova alguna majoria electoral les reaccions són paregudes a les de l'any 95, hem emprat la mateixa gracieta que va utilitzar aleshores Balaguer, tot i pensant que les nostres intencions són tan benintencionades i conciliadores com les del bo de Vicent.

dijous, 15 de setembre del 2011

CANÇÓ DE BRESSOL, recordant Estellés

El proper divendres, 16 de setembre, se celebrarà a Gandia la II Festa Estellés. Al final d'aquesta entradeta hem inserit el programa de l'acte i el comunicat de l'organització, però nosaltres, per la part que ens pertoca, hem volgut fer un comentari a banda per a dir també la nostra, sobre la festa en si i sobre el poeta que la motiva. 

Molts de vostés ja coneixen les nostres afeccions artístiques i les nostres inclinacions a interpretar poesia, matèria que hem incentivat més encara des que comptem amb les complicitats dels excel·lents músics Enric Murillo i Cristina Martí. La bonica experiència viscuda amb la gravació del CD El cantar de la burrera ens va suggerir la possibilitat d'afrontar nous reptes discogràfics, i molt prompte va sorgir la idea de versionar temes de Vicent Andrés Estellés, amb el convenciment que la potència, la musicalitat i el ritme dels seus versos ens proporcionarien la possibilitat de culminar un treball enriquidor i gratificant. 

Vam iniciar la tasca fa uns mesos; encara queda molta tela que rascar, però ja comencem a veure resultats satisfactoris. Com diu la professora Isabel C. Moll Soldevila, benvolguda amiga d'aquesta santa casa, "Estellés, tot i que semble el contrari, costa molt de dir, precisament per l'oralitat amb què despunten els seus versos, acompanyats d'una col·loquialitat enganyosa", i això provoca que ens plantegem molts dubtes a l'hora de versionar cada tema. Però la cosa funciona, lenta, però segura. 

L'organització d'aquesta II Festa Estellés ens ha brindat l'oportunitat de mostrar en públic una tasta del treball abans esmentat, la qual cosa volem agrair amb la millor de les nostres sinceritats.

Inserim a continuació l'àudio d'una de les peces que interpretarem en aquest acte. Es tracta de la "Cançó de bressol", un dels poemes més emblemàtics d'Estellés, compost amb motiu de la mort de la seua primera filla als pocs mesos d'haver nascut.


clique ací per escoltar el poema
                     

"Cançó de bressol", de Vicent A. Estellés, interpretada per Salvador Bolufer, amb acompanyament de piano d'Enric Murillo.

I acabarem aquesta entrada oferint-los l'accés a un dels primers articles que vam publicar al burribloc que ara tenen entre cella i cella. Allí parlàvem de Vicent amb el sentiment que li professem i completàvem la publicació amb un vídeo on Josep Maria Espinàs l'entrevistava. Els el recomanem; paga la pena visualitzar-lo: El fill del forner, que feia versos (cliiic)

Festa Estellés, Gandia 2010

II Festa Estellés a Gandia

Per segon any consecutiu, la ciutat retrà homenatge al poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. El jardí del restaurant Santanjordi torna a ser l’escenari, el 16 de setembre, a partir de les 20 hores.

Carmina Andrés, filla del poeta, obrirà la lectura popular coordinada pels poetes Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig. A més a més, està prevista l’actuació de Salvador Bolufer i el parlament de Josep Lozano, impulsor de les festes Estellés al País Valencià. Un sopar literari serà el colofó d’una activitat que pretén convertir-se en una cita anual de compromís amb la nostra cultura.


http://festaestellesgandia.blogspot.com/ 

NOTA:
- Ja podem confirmar que Carmina Andrés, filla del poeta, obrirà el recital.
- Tothom pot participar al recital, només cal seguir les instruccions explicades al cartell.
- El sopar és opcional, però reserveu com més prompte millor, ja que les places són limitades.

dissabte, 10 de setembre del 2011

CAP INDI SENSE CAVALL

REEDICIÓ D'UN DELS BURRIBREUS PUBLICATS EL PASSAT 15 D'AGOST:

Podrien inventar-se
una rediputació 
d'àmbit
 autonòmic que fóra
la Diputació de Diputacions.
Així podrien col·locar una altra
cinquantena de rediputats.


----- ELS DI(PUTA)TS DE LES DI(PUTA)CIONS. Diccionari en mà, les diputacions provincials són organismes econòmics i administratius creats al segle XIX, en substitució de les antigues juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica. Estan formades per colles de diputats que no s'elegeixen per sufragi universal, sinó mitjançant un estrany procediment que ara mateix tinc gossera d'explicar. A la diputació d'Alacant, per exemple, hi ha 31 diputats/des, dels quals 30 han reclamat que se'ls assigne el sou amb dedicació exclusiva que ells mateixos s'han autoestipulat (hi ha una xicota que no percebrà eixe jornal, perquè ja cobra de ser diputada a Madrid). L'esmentat emolument s'aproxima als 65.000 eurots anuals per barba (quasi 11 milions de les antigues pessetes a cadascú), a la qual xifra cal afegir els cotxes oficials, els telèfons mòbils i alguna que altra targeta VISA que segurament gaudiran els que ostenten algun càrrec de presumpta responsabilitat. Aclarim que la suma de diputats provincials que bamben pertot arreu de l'Estat Espanyol supera el millar d'unitats. No em pregunten quin és el paper d'aquestes institucions i dels institucionals que les representen, que jo això no m'ho sé... igual encara no s'ha acabat la revolució antinapoleònica... o tal vegada siga un pessebre més perquè els pepistes i els psoistes (als altres no els arriba la quota) queden bé amb els coreligionaris que no tinguen un lloc remunerat on poder garbellar aigua. Ni cap indi sense cavall, ni cap cavall sense indi.





----------------------------------------------------------------------------------             -   

dimecres, 7 de setembre del 2011

PEPITO CORBATES

Durant el mes d'agost que acabem d'acabar, el burribloc de Bucomsa no ha interromput l'habitual freqüència de les seues publicacions, malgrat l'absència per vacances d'una bona part de la nostra clientela habitual. Per eixe motiu, i amb intenció que els nostres fidels seguidors no es queden sense assaborir la lectura de les nostres intrèpides parides, l'assessoria de màrqueting de Bucomsa ens ha aconsellat la reedició dels textos publicats durant les dates àlgides de l'ensopiment estival.

Ens ha semblat correcta la proposta, i per això hui començarem oferint-los un dels burribreus que formaven part de l'entrega del 15 d'agost, la qual vam intitular "A l'estiu, tot el món viu". El contingut del referit burribreu va inspirar el naixement d'una nova mascota burribreuària, que vam tenir a mal batejar "Pepito corbates".
.
Heus ací el susdit burribreuet:
.

ÈTIQUES I ESTÈTIQUES. CORBATES I CORBATINS. Don José Bono, President del Congrés dels Diputats d'Espanya, cada vegada es prodiga més en actituds paternalistes basades en les seues creences religioses, les seues fòbies antinacionalistes i els seus enfebrits conceptes sobre ètiques i estètiques. Cal ser respectuós amb totes les opinions, però no està bé que s'utilitze un càrrec com el que ara ostenta don José per a oficialitzar manies.


Pepito Corbates
Reconec que a mi eixe senyor em queia bastant bé, però des que ha canviat la presidència de Castella-la Manxa per altres càrrecs de caire centralista n'ha fet una darrere l'altra, i últimament s'ha despatxat a gust en frenesies escarransides, com bonegar el Ministre d'Indústria per assistir al congrés sense corbata, comparar amb Tejero els indignats que volien entrar al congrés per a manifestar-se, o declarar (suposem que amb referència a les properes eleccions generals) que la millor cosa per a Espanya seria que es formara un govern de coalició entre el PP i el PSOE. 


Segurament, don José, la major part dels indignats que tant s'estima opinen que la millor cosa per a tots (per a Espanya també) seria que vosté i totes les vaques sagrades del PP i del PSOE feren un pacte de bona voluntat, es penjaren cadascú una corbata com les que portava Luis Aguilé i, agafadets de la maneta amb harmònica coalició, se n'anaren a casa a descansar. I, si poguera ser, que s'endugueren amb vostés els mediocres, els vividors, els corruptes i els especuladors que s'han fabricat pertot arreu de les espanyes durant les últimes dècades a l'empar de certes debilitats. Comprenga'ns, senyor  Bono; no hi ha res personal contra vostés, però les circumstàncies demanen cànters nous i aigua fresca, noves il·lusions i altres maneres de governar.


----------------------------------------------------------------------------------             -   


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................