Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

divendres, 30 de setembre de 2011

PARLAR PER NO CALLAR


BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)


ACTUALITZACIÓ AL 30/09/2011




NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

BURRIBREU CÒMIC
don Mariano clama llibertat

UNA DE SEÑORÍO
encarant el cul per la finestra

BURRIBREU NEGRE
Uuuuuuu!

BURRIBREU APOSTÒLIC
don José bonega el sr. Alcalde

EL MÓN, VIST PER DON FLORENTÍ
el millor món del món

EL MÓN, VIST PER CR7
guapo!

EL CLAM DE L'ESPERANÇA (Aguirre, clar)
perlamordedéu, donya Perança

LA BODA DEL SEGLE
una boda per amor. Felicitats!

BURRIBREU DE COMIAT
au!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------


----- BURRIBREU CÒMIC


Molt bé, don Mariano! Així es parla! Això de "menys regulació, menys imposicions i menys prohibicions" ens ha obert el cor, però el que realment ens ha arribat a l'ànima ha sigut el seu clam de "més llibertat". Governs com el de don José María Aznar (on vosté va ser ministre) o el del valencià sr. Camps (a qui ha aguantat fins que no ha tingut més remei) han estat un autèntic exemple en eixe sentit, però estem segurs que vosté, si arriba a la presidència del govern espanyol, superarà amb nota l'aplicació dels valors que ara predica. Tenim la certesa que, amb vosté, els periodistes, els internautes, els artistes i la resta de comunicadors gaudiran una total llibertat d'expressió, sense censures ni restriccions i, a més, baixarà els impostos que tant ha criticat, descongelarà les pensions, avançarà l'edat de jubilació, castigarà tots els corruptes, repartirà faena i riquesa pertot arreu i, si li dóna temps, arreglarà la unitat d'eixes espanyes que altres han trencat. 

Ah!... i els fumadors fumarem on ens done la gana, els valencians podrem veure TV3, Canal 9 deixarà de fer el ridícul, i... i... ànims, don Mariano!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------


----- UNA DE SEÑORÍO


...i anar de boda en garramanxes és elegància..., i fer de ventre per la finestra, encarant el cul al jardí, és poesia orgànica.
.
Cuide's, don Florentí... no siga cosa que algú li clave el dit dins l'ull. 


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU NEGRE:



Uuuuuuuuu!!




----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU APOSTÒLIC

Quasi res porta el diari! El senyor rector de Tavernes va bonegar en plena missa l'alcalde del poble per haver contractat Xavi Castillo, i ha argumentat que amb els diners que ha cobrat el referit artista hauria pogut alimentar moltes famílies que estan passant-ho malament.

L'església de Sant Pere,
on don José va bonegar
el sr. Alcalde.
Alabem que el senyor rector es preocupe per les famílies que estan passant-ho malament, però hem d'aclarir que Xavi Castillo cobra bastant menys que altres artistes semicaducs que, segurament, cauran més simpàtics al reivindicatiu predicador. Per tant, don José, amb els diners que es gasten alguns ajuntaments menys descarats contractant Julios Iglesias o Isabels Pantojes, es poden alimentar moltes més famílies que estan passant-ho pitjor, i amb les despeses de qualsevol visiteta del Papa de Roma es podrien alimentar pobles sencers... i... ho deixem ací.




--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL MÓN, VIST PER DON FLORENTÍ


Nosaltres el comprenem, don Florentí. S'ha gastat vosté un autèntic dineral fitxant a dreta i esquerre per tal de desbancar el Barça, i jugant a la desesperada ha caigut en mans d'un bufanúvols que, damunt de continuar sense guanyar, s'ha tirat a la butxaca el seu populatxo més exaltat. Ara només li queda somiar que té el millor equip i el millor tècnic del món, resar perquè es desinfle el Barcelona, i buscar una estratègia com la que va emprar en l'època dels figos i els zidanes per a llevar-se el bony de damunt. Però vaja amb cura, don Florentí, perquè el seu "millor tècnic del món" no és solament un maleducat; sap perfectament el que fa i per què ho fa. 

...I ànims! No tardarà molt a eixir algú dient que és vosté el millor president del món. 

----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL MÓN, VIST PER CR7


No patisques, Cristianet. Jo no sóc tan guapo ni tan ric com tu, però tinc prou burrera, i per això també em tenen enveja. Nosaltres no som com eixe Messi, un arreplegapilotes que és lleig i segurament viu de la caritat. Per això no li tenen enveja i l'ovacionen a tots els camps de futbol on juga.


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- EL CLAM DE L'ESPERANÇA (Aguirre, clar)
Hi hi hi, ha ha ha
Durant la presentació d'un llibre del mundà Pedro J. Ramírez, donya Esperanza, amb la prepotència que la caracteritza, va arremetre contra el moviment d'indignats i contra els partits polítics que els recolzen. Camorristas i pendencieros foren alguns dels qualificatius que va dedicar a la gent del 15M, als quals va comparar amb els revolucionaris francesos de 1793.

Perlamordedéu, donya Espe. No siga vosté cruel amb unes persones que només exigeixen la neteja del merder que estem suportant. Aquesta gent, senyora, creu que són necessàries una sèrie de mesures i canvis encaminats a normalitzar la situació i recuperar la fe en el futur, i considera que les persones com vosté estan ja passades de rosca i no són les més adequades per a mamprendre eixa tasca.

A més, senyora Aguirre, vosté és una mestra en l'art d'espantar galliners, i per això m'estranya que digerisca tan malament les protestes dels indignats. Recorda quan va instar a la rebel·lió contra l'augment de l'IVA que va aplicar Zapatero?... o quan va muntar un autèntic guirigall per la decisió del Parlament de Catalunya de suprimir les corregudes de bous?...



Veu? Una altra rebel·lió, nyora Perança. Aquesta sembla que l'han protagonitzada donya Rita i don Esteban, l'il·lustre xarlatà que custodien vostés per eixes latituds. Diuen que el sr. González Pons, poques setmanes abans de començar les acampades del 15M, va convidar les espanyes senceres a mostrar la seua indignació de la mateixa manera que aleshores ho feien els indignats d'Egipte. Possiblement, el referit don Esteban només pretenia tocar els collons contra Zapatero, però, com va dir l'amic Xavier Aliaga, gràcies per la idea. 

Adéu, donya Esperanza. Cuide's i prenga-s'ho amb calma; el cos li ho agrairà.

Ah!... i done records a la nostra Mari, la d'eixa tele que vosté malgoverna, agermanada amb el nostre infumable Canal 9.


----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- LA BODA DEL SEGLE

Don Alfonso Díez es casa per amor amb la duquessa d'Alba, donya Cayetana Fitz-James Stuart. Felicitats, parella!

Foto romàntica dels nuvis, don Alfonso i donya Cayetana

----------------------------------------------------------------------------------------------------

----- BURRIBREU DE COMIAT
AU!!
----------------------------------------------------------------------------------------------------

divendres, 23 de setembre de 2011

LA BURRERA ATACA DE NOU

VI SIMPÒSIUM INTERNACIONAL DE LA BURRERA

Serà el proper diumenge, 25 de setembre. El Palau de Congressos d'Al Hagamba Muza es vestirà amb els seus millors adreços per a rebre la sisena edició d'aquesta cimera rebordonida, on es rebenten les barreres del trellat, però sense perdre de vista la realitat de la terra.

Les nostres burreres orgàniques són tan coherents com les d'aquells que inauguren aeroports sense avions i llibreries sense llibres, o la d'aquells altres que accepten sous abusius pel fet de pertànyer a institucions públiques innecessàries o a consells consultius que no serveixen per a res, però cal recordar que la burrera que nosaltres defensem està controlada i comprimida, i a més, no fa mal a ningú. Algú va dir fa molts anys (i es va quedar tan tranquil) que Moisés, amb l'ajuda d'un garrot, havia obert el mar de bat a bat per a alliberar els hebreus de les urpes d'un faraó sanguinari... Per això nosaltres ens atrevim, sense cap remordiment, a debatre les disfuncions de la foca bigotuda, o a dissertar sobre la possibilitat que els burros volen. Recentment, un senyor rector ha bonegat en públic l'alcalde del poble on actua per haver contractat Xavi Castillo, i ha argumentat que amb els diners que ha cobrat el referit artista hauria pogut alimentar moltes famílies que estan passant-ho malament... per això nosaltres ens considerem facultats per a recordar, sense cap rubor, que amb els diners que es gasten alguns ajuntaments contractant Julios Iglesias es poden alimentar moltes més famílies que estan passant-ho pitjor, i que amb les despeses de qualsevol visiteta del Papa de Roma encara es podrien alimentar pobles sencers.

Els debats d'aquest simpòsium es preveuen durs, però podem assegurar-los que la sang no arribarà al riu, i que al final tot s'acabarà entre rialles benignes i entre complicitats afectuoses. La burrera no és més que un punt d'inflexió entre la realitat i la fantasia, perquè, ja saben vostés que els humans, uns i altres, d'un polvo som i en polseguera ens convertirem.

Don Furgoneto Pastizal de la Santa Infància i Martínez de la Barbacoa Alta, president d'honor de Bucomsa, els presenta a continuació el vídeo oficial del simpòsium, i aprofita per a oferir-los el testimoni més cordial de les seues consideracions personals més distingides:

                  

La major part de les imatges que il·lustren aquest vídeo 
foren realitzades pel mestre Giovani Pastorelli, i pertanyen
al programa de tv La sonata di la pecata minuta de la nostra
BURRERA COMPRIMIDA. Vaja des d'ací un entranyable record
per al mestre esmentat i per a tota la gent del programa.


Sense intenció de provocar enveja a ningú, informem també que el dinar de germanor del simpòsium serà preparat per l'empresa El Bullit sota la direcció de l'actual campió d'Espanya de cuiners, n'Evarist Miralles. Aquest és el menú previst (expressat en l'argot burrocomprimit):

Dinar de germanor. Menú
m
.- Rebolica de serpentines microfilmades amb salsa de margalló ibèric

- Fabrada carlista amb esguits de redundàncies virils

- Amnistia de pèsols capats amb protuberàncies de cacofonies en pols

- Putxero afònic:

             a)  Arròs híbrid amb simpaties de caldo indiscret
             b)  Penques de pedania xata
             c)   Cigrons intrèpids, inflats a mà
             d)  Creïlles descarades. Cansalada a l'infern
             e)  Pilotes atrevides amb col de la mitja capeta
             f)   Petulàncies de carn alegre amb partícules pressupostàries

- Fruita clandestina i massacre de dolços barallats amb pessics de confitura vegetal

- Llàgrimes de cafeïna. Licors de confeti ample. Begudes refrescants i carta de vins             mmaleducats

Evarist Miralles:
el cuiner més audaç per als comensals més intel·ligents



dimarts, 20 de setembre de 2011

HISTÒRIES REPETIDES


El passat 7 de juliol vam publicar una sèrie de burribreus contemporanis que vam tenir a mal intitular "CAUTIVO Y DESARMADO". La referida burribreuada incloïa un burribreu contemporani il·lustrat amb un document sonor, on es pot sentir la veu de Fernando Fernández de Córdoba proclamant el final de la guerra civil espanyola.


Atenent l'atzarós inici de legislatura en alguns ajuntaments, considerem que s'ha incrementat la vigència de l'esmentat comentariet, motiu pel qual hem decidit reeditar-lo, tenint en compte també que, en la data esmentada, una bona part de la nostra clientela habitual ja havia escampat el poll per vacances i, per tant, no va poder emocionar-se amb aquesta gracieta tan graciosa.


Heus ací, doncs, el susdit burribreu, que transcrivim sense posar-li ni llevar-li coma:

    -- BURRIBREU HISTÒRIC. “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos, 1º de abril de 1939, año de la victoria. El Generalísimo, Franco

Document històric on es pot llegir el text
que Fernando Fernández de Córdoba va locutar
amb la "tonadeta" i els èmfasis propis de l'època.
Era un parte oficial de guerra pertanyent
al III año triunfal, amb la firma de Franco
inclosa

Aquest fou el part oficial que anunciava el final de la guerra civil i la victòria del general Franco (aleshores ja s'havia autoproclamat Generalísimo). El va llegir a Ràdio Nacional d'Espanya Fernando Fernández de Córdoba, un actor que l'esmentat dictador s'havia comprat per a divulgar a través de la ràdio les seues proclames i els seus envaniments (si volen escoltar la gravació original de la referida locució, cliquen ací: http://www.youtube.com/watch?v=1murZqbLhdU

Vicent Balaguer.
Geni, figura i mestre
L'amic Vicent Balaguer va utilitzar aquesta mateixa parida per a encapçalar l'article que va escriure al Canfali al juny del 95, quan el PP va guanyar per primera vegada les eleccions autonòmiques valencianes i va prendre possessió dels òrgans de poder (uns mesos després, el mateix partit guanyaria també les eleccions generals, i José María Aznar es convertiria en el primer PPPresident del govern d'Espanya). Amb el sentit de l'humor que el caracteritza, Vicent va comentar alguns paral·lelismes entre l'actitud dels guanyadors del 39 i la dels del referit any 95. Està clar que en el primer cas s'eixia d'una guerra originada per un colp d'estat militar, i en el segon es tractava d'un èxit electoral, sense armes de foc ni exilis urgents, però amb determinades celebracions, advertències amenaçadores, proclames prepotents i brofegades premonitòries que van fer recordar a més d'un el càntic victoriós que havia pregonat Fernández de Córdoba 56 anys enrere.

Com que cada vegada que el PP conquista o renova alguna majoria electoral les reaccions són paregudes a les de l'any 95, hem emprat la mateixa gracieta que va utilitzar aleshores Balaguer, tot i pensant que les nostres intencions són tan benintencionades i conciliadores com les del bo de Vicent.

dijous, 15 de setembre de 2011

CANÇÓ DE BRESSOL, recordant Estellés

El proper divendres, 16 de setembre, se celebrarà a Gandia la II Festa Estellés. Al final d'aquesta entradeta hem inserit el programa de l'acte i el comunicat de l'organització, però nosaltres, per la part que ens pertoca, hem volgut fer un comentari a banda per a dir també la nostra, sobre la festa en si i sobre el poeta que la motiva. 

Molts de vostés ja coneixen les nostres afeccions artístiques i les nostres inclinacions a interpretar poesia, matèria que hem incentivat més encara des que comptem amb les complicitats dels excel·lents músics Enric Murillo i Cristina Martí. La bonica experiència viscuda amb la gravació del CD El cantar de la burrera ens va suggerir la possibilitat d'afrontar nous reptes discogràfics, i molt prompte va sorgir la idea de versionar temes de Vicent Andrés Estellés, amb el convenciment que la potència, la musicalitat i el ritme dels seus versos ens proporcionarien la possibilitat de culminar un treball enriquidor i gratificant. 

Vam iniciar la tasca fa uns mesos; encara queda molta tela que rascar, però ja comencem a veure resultats satisfactoris. Com diu la professora Isabel C. Moll Soldevila, benvolguda amiga d'aquesta santa casa, "Estellés, tot i que semble el contrari, costa molt de dir, precisament per l'oralitat amb què despunten els seus versos, acompanyats d'una col·loquialitat enganyosa", i això provoca que ens plantegem molts dubtes a l'hora de versionar cada tema. Però la cosa funciona, lenta, però segura. 

L'organització d'aquesta II Festa Estellés ens ha brindat l'oportunitat de mostrar en públic una tasta del treball abans esmentat, la qual cosa volem agrair amb la millor de les nostres sinceritats.

Inserim a continuació l'àudio d'una de les peces que interpretarem en aquest acte. Es tracta de la "Cançó de bressol", un dels poemes més emblemàtics d'Estellés, compost amb motiu de la mort de la seua primera filla als pocs mesos d'haver nascut.


clique ací per escoltar el poema
                     

video
"Cançó de bressol", de Vicent A. Estellés, interpretada per Salvador Bolufer, amb acompanyament de piano d'Enric Murillo.

I acabarem aquesta entrada oferint-los l'accés a un dels primers articles que vam publicar al burribloc que ara tenen entre cella i cella. Allí parlàvem de Vicent amb el sentiment que li professem i completàvem la publicació amb un vídeo on Josep Maria Espinàs l'entrevistava. Els el recomanem; paga la pena visualitzar-lo: El fill del forner, que feia versos (cliiic)

Festa Estellés, Gandia 2010

II Festa Estellés a Gandia

Per segon any consecutiu, la ciutat retrà homenatge al poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. El jardí del restaurant Santanjordi torna a ser l’escenari, el 16 de setembre, a partir de les 20 hores.

Carmina Andrés, filla del poeta, obrirà la lectura popular coordinada pels poetes Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig. A més a més, està prevista l’actuació de Salvador Bolufer i el parlament de Josep Lozano, impulsor de les festes Estellés al País Valencià. Un sopar literari serà el colofó d’una activitat que pretén convertir-se en una cita anual de compromís amb la nostra cultura.


http://festaestellesgandia.blogspot.com/ 

NOTA:
- Ja podem confirmar que Carmina Andrés, filla del poeta, obrirà el recital.
- Tothom pot participar al recital, només cal seguir les instruccions explicades al cartell.
- El sopar és opcional, però reserveu com més prompte millor, ja que les places són limitades.

dissabte, 10 de setembre de 2011

CAP INDI SENSE CAVALL

REEDICIÓ D'UN DELS BURRIBREUS PUBLICATS EL PASSAT 15 D'AGOST:

Podrien inventar-se
una rediputació 
d'àmbit
 autonòmic que fóra
la Diputació de Diputacions.
Així podrien col·locar una altra
cinquantena de rediputats.


----- ELS DI(PUTA)TS DE LES DI(PUTA)CIONS. Diccionari en mà, les diputacions provincials són organismes econòmics i administratius creats al segle XIX, en substitució de les antigues juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica. Estan formades per colles de diputats que no s'elegeixen per sufragi universal, sinó mitjançant un estrany procediment que ara mateix tinc gossera d'explicar. A la diputació d'Alacant, per exemple, hi ha 31 diputats/des, dels quals 30 han reclamat que se'ls assigne el sou amb dedicació exclusiva que ells mateixos s'han autoestipulat (hi ha una xicota que no percebrà eixe jornal, perquè ja cobra de ser diputada a Madrid). L'esmentat emolument s'aproxima als 65.000 eurots anuals per barba (quasi 11 milions de les antigues pessetes a cadascú), a la qual xifra cal afegir els cotxes oficials, els telèfons mòbils i alguna que altra targeta VISA que segurament gaudiran els que ostenten algun càrrec de presumpta responsabilitat. Aclarim que la suma de diputats provincials que bamben pertot arreu de l'Estat Espanyol supera el millar d'unitats. No em pregunten quin és el paper d'aquestes institucions i dels institucionals que les representen, que jo això no m'ho sé... igual encara no s'ha acabat la revolució antinapoleònica... o tal vegada siga un pessebre més perquè els pepistes i els psoistes (als altres no els arriba la quota) queden bé amb els coreligionaris que no tinguen un lloc remunerat on poder garbellar aigua. Ni cap indi sense cavall, ni cap cavall sense indi.





----------------------------------------------------------------------------------             -   

dimecres, 7 de setembre de 2011

PEPITO CORBATES

Durant el mes d'agost que acabem d'acabar, el burribloc de Bucomsa no ha interromput l'habitual freqüència de les seues publicacions, malgrat l'absència per vacances d'una bona part de la nostra clientela habitual. Per eixe motiu, i amb intenció que els nostres fidels seguidors no es queden sense assaborir la lectura de les nostres intrèpides parides, l'assessoria de màrqueting de Bucomsa ens ha aconsellat la reedició dels textos publicats durant les dates àlgides de l'ensopiment estival.

Ens ha semblat correcta la proposta, i per això hui començarem oferint-los un dels burribreus que formaven part de l'entrega del 15 d'agost, la qual vam intitular "A l'estiu, tot el món viu". El contingut del referit burribreu va inspirar el naixement d'una nova mascota burribreuària, que vam tenir a mal batejar "Pepito corbates".
.
Heus ací el susdit burribreuet:
.

ÈTIQUES I ESTÈTIQUES. CORBATES I CORBATINS. Don José Bono, President del Congrés dels Diputats d'Espanya, cada vegada es prodiga més en actituds paternalistes basades en les seues creences religioses, les seues fòbies antinacionalistes i els seus enfebrits conceptes sobre ètiques i estètiques. Cal ser respectuós amb totes les opinions, però no està bé que s'utilitze un càrrec com el que ara ostenta don José per a oficialitzar manies.


Pepito Corbates
Reconec que a mi eixe senyor em queia bastant bé, però des que ha canviat la presidència de Castella-la Manxa per altres càrrecs de caire centralista n'ha fet una darrere l'altra, i últimament s'ha despatxat a gust en frenesies escarransides, com bonegar el Ministre d'Indústria per assistir al congrés sense corbata, comparar amb Tejero els indignats que volien entrar al congrés per a manifestar-se, o declarar (suposem que amb referència a les properes eleccions generals) que la millor cosa per a Espanya seria que es formara un govern de coalició entre el PP i el PSOE. 


Segurament, don José, la major part dels indignats que tant s'estima opinen que la millor cosa per a tots (per a Espanya també) seria que vosté i totes les vaques sagrades del PP i del PSOE feren un pacte de bona voluntat, es penjaren cadascú una corbata com les que portava Luis Aguilé i, agafadets de la maneta amb harmònica coalició, se n'anaren a casa a descansar. I, si poguera ser, que s'endugueren amb vostés els mediocres, els vividors, els corruptes i els especuladors que s'han fabricat pertot arreu de les espanyes durant les últimes dècades a l'empar de certes debilitats. Comprenga'ns, senyor  Bono; no hi ha res personal contra vostés, però les circumstàncies demanen cànters nous i aigua fresca, noves il·lusions i altres maneres de governar.


----------------------------------------------------------------------------------             -   

diumenge, 4 de setembre de 2011

DIUEN LES MALES LLENGÜES...

DIUEN LES MALES LLENGÜES 
... i escriuen les negres plomes 


BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)


ACTUALITZACIÓ DE FINAL D'AGOST
¡Agua para todos!
l'eau pour tous!
.
NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

AGOST, CUL PER AMUNT
agost ha mort; visca setembre!

LA GUINDA DEL COLOFÓ
morirà matant o matarà morint?
.
EL PAPA DE ROMA
en olor de santedat

PER ACÍ, TOT IGUAL
...més o menys

FOC AL SENILL!
per pilotes que no siga... i per forats, tampoc

ADÉU-SIAU
Adéeeu (perdó) adióooooos...


----------------------------------------------------------------------------------             -     

AGOST, CUL PER AMUNT. S'ha acabat el mes tal com va començar, amb calor tèrmic i amb fredor ambiental. Els inacabables representants de les inacabables institucions públiques que encara no ho havien fet, han aprofitat la relativa tranquil·litat mediàtica de l'estiu per a oficialitzar sense fer massa soroll les seues percepcions econòmiques, en molts casos abusives, quan no escandaloses. Don Francisco (el del sacrifici) ja s'ha procurat cotxe oficial amb xòfer, secretària particular, despatx i un jornalot vitalici d'eixos que paguem entre tots. Don Carlos Fabra (el de la loteria) havia deixat la presidència de la Diputació de Castelló (segons ell perquè li va donar la gana), però sembla que l'home no pot viure sense servir al poble, i ha aprofitat igualment la calma xitxa d'agost per a reincorporar-se a la Cambra de Comerç de Castelló com a  secretari general (perquè també li deu haver donat la gana, suposem), amb 90.000 eurots l'any de retribució, a més del pertinent cotxe oficial, xòfer i altres servilismes remunerats. Els maldecaps de guàrdia no han parat de donar febra tot el temps i ni tan sols les activitats festeres que s'han celebrat pertot arreu ens han desconnectat del desgavell politicosocial que estem suportant. Agost ha mort; visca setembre!! 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

DOS HOMES I UN DESTÍ
(igual hi ha algun baró
a qui no li fa gràcia la parida,
 però és molt complicat
donar gust a tothom)
LA GUINDA DEL COLOFÓ. Per a rematar el mes, els polítics (com no!) ens han donat una nova alegria. Les tribus del PSOE i del PP han pactat una reforma d'eixa Constitució que tantes vegades els serveix d'excusa per a desatendre les peticions populars. Sembla que ha pres la iniciativa Zapatero (crec que aquest xic, en lloc de morir matant, matarà morint), i que ho ha fet per a donar gust a la primera mandatària alemanya i al sant cosí francés. Els barons dels referits partits han donat el seu consentiment, i pareix que la cosa és inevitable, malgrat les protestes que estan sortint pertot arreu. Suposem que per a uns serà com agarrar-se a un nou clau encés; i per als altres, com trobar-se el camí més aclarit quan governen, però cal recordar-los que eixa reforma no es pot fer sense els vots de les dues tropes esmentades; esperem que, almenys, tindran la deferència de repartir-se les medalles entre elles (les tropes, dic), perquè els marrons ja sabem que ens els hem de tragar nosaltres. 

Per cert... això dels barons cada vegada em fa més gràcia. Sempre que hi ha alguna rebolica interna als partits, apareixen barons per ací i barons per allà. No sé si els barons són els caps de tribu, els ideòlegs més experts o els que porten la corbata més gran. Tampoc no sé si, per a ser baró, cal assignar-se un sou de 90.000 eurots l'any a la salut del populatxo. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

¿Falta alguien?
EL PAPA DE ROMA. Entre les mogudes del mes d'agost hem de destacar la visita del Papa de Roma, que ha pegat una volteta per les espanyes en olor de santedat, ha regalat beneplàcits als fidels, ha estirat les orelletes als insurrectes (és una metàfora, home!), ha rebut polítics abillats amb corbates i, fins i tot, ha intercanviat brometes amb el rei Joan Carles. Les forces d'ordre públic s'han vist obligades a treballar el doble, ja que, per una banda, calia protegir el Sant Pare i el seguici de cardenals i canonges que l'acompanyaven; i per l'altra, mantenir a distància, reprimir i silenciar l'acció dels indignats i de la gent que no estava d'acord amb el balafiament econòmic que comporten aquestes parafernàlies. 

Els indignats
també van rebre el Papa
I ara que em ve al cap...: s'han fixat vostés que alguns mitjans de comunicació han reduït notablement les informacions sobre les activitats dels indignats?... O és mania meua? Fins i tot, la nostra Mari, la de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, clar) sembla estar immersa en la foscor del silenci més sospitós. Hauran rebut consignes per a evitar que el gran públic escolte les reivindicacions de la gent del 15M? 

Diuen els experts que no estem davant d'una etapa de canvis, sinó davant d'un canvi d'etapa. Però clar, sembla que això no interessa els que s'han acomodat a viure a l'empar del pessebre públic... I als barons sembla que tampoc. 


----------------------------------------------------------------------------------             -     

PER ACÍ, TOT IGUAL. L'agost s'ha acabat sense cap novetat. La gloriosa herència de don Francisco continua pesant com una llosa, però els seus coreligionaris es neguen a reconéixer-ho, almenys públicament. Sembla que no hi ha per on enganxar el desastre econòmic, i alguns casos, com ara el dels proveïdors sanitaris, clamen al cel (diuen que els esmentats creditors, amb factures pendents des de l'any 2004, han donat un mes perquè els liquiden la milionada que els deuen, sota l'amenaça de tallar el subministrament). He sentit dir que don Alberto ha promés als de l'oposició redimir les manies de don Camps i aturar els decretassos que atempten contra la llibertat d'expressió, la llengua i la cultura, però pel moment encara no s'ha consumat cap detallet. Ànims, sr. Fabra; no sols de promeses viu l'home! 

Ànims, don Alberto!
Don Alberto també es nota molt interessat per allò del corredor mediterrani, i ací té el suport de tota l'oposició en peça, a més de totes les autonomies afectades. Com que veig tanta disponibilitat i aquest assumpte està tan verd, m'ha vingut al cap un mal pensament...: no deu ser que, als de Madrid, no els interessa per a res tal invent? Pregunte-li-ho a don Mariano, senyor Fabra... i el del PSOE que li ho pregunte al sr. Rubalcaba; així eixirem de dubtes i sabrem per on van els tirs. 

Ah!, se m'oblidava: he llegit al diari que el seu homònim, el la loteria, va per terres castellonenques advertint a determinats ajuntaments i a alguns empresaris que ELL continua sent qui més mana. Mire si el calma una mica, no siga que algun dia li pegue per desmuntar l'aeroport sense avions i emportar-se'l a casa.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

Foc al senill!
FOC AL SENILL! Durant el passat cap de setmana, algú/alguns van pegar cinc voltes foc a la Marjal de la Safor, just en aquelles zones sobre les quals hi havia un pla de rehabilitació. Molts de vostés ja saben que l'actual govern municipal de Gandia ha projectat habilitar 150.000 metres de l'esmentat paratge per a la construcció d'un camp de golf de 18 forats (un pitch and put, segons l'argot golfista), i per això els més malpensats sospiten que els referits incendis no van ser fortuïts. Pareix ser que el susdit projecte compta amb el vistiplau de la Generalitat, però sense la corresponent declaració d'impacte ambiental favorable, requisit que sembla indispensable per tractar-se d'una zona protegida declarada ZEPA (Zones d'Especial Protecció d'Aus) i LIC (Lloc d'Interés Comunitari) integrat en la Xarxa Natura 2000 i en el Conveni Ramsar.

Llarga llarguíssima és la llista d'incendis de misteris i sospites que judicialment no s'han pogut demostrar mai, com ara el de l'any 92 en una zona no urbanitzable d'especial protecció forestal ubicada a la Marina Baixa, sent alcalde de Benidorm don Eduardo Zaplana. Quatre anys després d'aquell incendi, que fou capaç d'arrancar flames espantoses sobre la pedra viva, es van expropiar 10 milions de m2, pertanyents a la zona afectada, per a la construcció de Terra Mítica, sent president de la Generalitat el mateix que quatre anys enrere ostentava l'alcaldia de Benidorm. Els mandataris promotors de l'esmentat parc temàtic prometien que els duros botarien apilats en 60 quilòmetres a la redona, però ja saben que l'invent ha resultat ser un niu de despropòsits i ridículs espantosos i ruïnosos, de conseqüències encara imprevisibles. Esperem que no s'encenga algun dia l'aigua d'alguna mar, i diguen que ha sigut culpa d'algun banyista despistat que s'ha deixat el cigarret encés a peu de platja. 

No sé a vostés, però a mi, això del pitch and put m'ha fet gràcia. 18 forats, a dues pilotes per forat, serien 36 pilotes... i si fóra un bypitch and dues put podríem arribar a 72 pilotes. Per forats que no siga, i per pilotes tampoc.


----------------------------------------------------------------------------------             -     

ADÉU-SIAU. I, en acabar l'agost, els turistes madrilenys ja han tornat tots a Madrid. Adéeeu (perdó) adióooooos... i recuerdos a nuestra Mari, la de telesperanza.




----------------------------------------------------------------------------------             -     

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.