Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dijous, 17 d’octubre de 2013

TREN GANDIA-DÉNIA...: TURURUT!

Per Maria Josep Escrivà

La gent que vivim entre les comarques de la Marina i la Safor tenim requetesabut que, entre Dénia (44.000 hab., aprox.) i Gandia (75.000 hab., aprox.) no hi ha tren. I que n'hi havia. N'hi va haver fins l'any 1974. Era l'últim tram de la línia Carcaixent-Dénia; un ferrocarril de via estreta que va unir la comarca de la Ribera amb la Marina, passant per la Safor, des de l'any 1864. A l'any que ve es compliran, precisament 150 anys d'aquesta efemèride. L'11 de juliol de 1969 el tren Carcaixent-Dénia era clausurat; el tram Gandia-Dénia ho fou definitivament l'11 de febrer de 1974.


La línia Carcaixent-Dénia es va obrir el 8 de febrer de 1864.
El 14 de desembre de 1883 començà a circular la primera locomotora
a vapor entre Gandia i Dénia.

Informació e
xtreta del llibre Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia (2003), dels autors J. V. Bataller, J. M. Fernández Ros, F. Rodríguez Serres. La foto, del tren estacionat a Dénia, pertany a Francisco Agulló Andrés, encarregat també del projecte editorial
.

Des de la desaparició del tren, per motius —sembla— de baixa rendibilitat econòmica, el tren Gandia-Dénia ha estat reivindicat contínuament. És una raresa, una situació excepcional, un despropòsit incomprensible fins i tot per a les ments més lúcides: menys de 40 quilòmetres de costa orfes de ferrocarril, amb un nombre d'habitants més que notable —i encara més durant la temporada d'estiu—, un nivell de desenvolupament turístic i econòmic solvent i amb un trànsit comercial molt important que inclou, fins i tot, a partir de Dénia, la connexió amb les Illes Balears. 


Dos ciclistes, fotografiats al terme de Bellreguard, aprofiten la "via verda" que és ara l'antiga via del trenet entre Gandia i Oliva.

Una anomalia, per a major indignació dels habitadors d'aquestes comarques, que els distints partits en el govern utilitzen per a recriminar-se recíprocament, però només quan no està en les seues mans executar-ne la solució. Quan ho està, s'hi deixen recriminar i ja està. Com en tantíssims altres assumptes on es barregen maliciosament interessos polítics i econòmics, una històrica presa de pèl davant de la qual el poble s'hauria —ens hauríem— de rebel·lar amb contundència. Ho parlàvem fa uns dies, amb aquella indignació barrejada d'impotència que aflora cíclicament en les converses de les persones que se senten burlades. I en aquell moment de distensió, prenent una cervesa amb unes amigues a la plaça de l'Arxiduc Carles de Dénia, els vaig prometre que recuperaria aquest text, a mig camí entre la realitat i la ficció, amb el no-tren Gandia-Dénia com a lamentable protagonista del succeït. Està escrit al voltant de l'any 2008. Però no caduca...; ja  m'agradaria que caducara!


El tren que venia de Carcaixent, i arribava fins a Dénia, creuava en aquest punt el riu Serpis, d'eixida i d'entrada a Gandia. Des d'ací, la vista de la ciutat cap al nord és espectacular i només la gaudeixen els qui van a peu o en bicicleta.



«És ben sabut que les comarques de la Marina i la Safor mantenen des de sempre vincles molt estrets.



»Tampoc no és notícia que entre les dues capitals de comarca, Dénia i Gandia, hi ha una enyorança compartida que ens agermana més encara, una escissió entre les dues veïnes, una ratlla discontínua sobre el mapa de nord a sud i de sud a nord. Un finisterre real i traumàtic que un pateix quan, en arribar a Gandia amb el tren de rodalia, sent anunciar allò de "final de trajecte", i resulta que volia arribar fins a Dénia.



En aquest mapa de la xarxa ferroviària espanyola, extret d'Internet,
es pot comprovar perfectament la mosseta de no-via en aquell extrem triangular per on la península Ibèrica s'endinsa en la mar Mediterrània. Just entre Gandia i Dénia. Dues ciutats eminentment turístiques a les comarques centrals valencianes. El tramet pintat de verd correspon a la via estreta fins Alacant.
»Més dramàtica encara fou l’escena que vaig contemplar fa uns dies, quan, a l’estacioneta dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana de Dénia, una pobra família que acabava de baixar del ràpid d’Eivissa demanava a la finestreta: "quatre per a Gandia..., per favor". Ingenus...!

—No hi ha tren a Gandia, senyors —els respon amb resignació i amabilitat el dispensador de bitllets–, però poden creuar Dénia amb les bicicletes, els dos nens, les motxilles i la torre d’ensaïmades, i preguntar a l’estació d’autobusos si els ho deixen carregar tot al portaequipatges, que ara a l’estiu, ja se sap...

La una de la vesprada, trenta graus a l’ombra, els xiquets tenen fam...

–I diga’ns una cosa: on va aquest tren...?



Vista cap al nord amb la vieta de l'extren i Gandia al fons.

»L’empleat, com si s’esperara la pregunta, els informa: en tenen un d’ací a mitja hora; dues hores justes i fan transbordament al Campello. No obliden res a dintre. Mitja horeta més de viatge i Alacant. D’allí poden agafar un tren cap a València... hora i mitja a penes. I de València, rodalia a Gandia: cinquanta minuts exactes. Total, si no perden temps en els canvis, a l’hora de sopar estan a Gandia de sobres, i amb les ensaïmades i tot... 

La família s’enretira de la finestreta. Enraona a una distància prudent. El pare torna a buscar l’empleat de l’estació: 
–I a quants quilòmetres diu que està Gandia...? —el turista fa càlculs de cap... Li importa si... —posa damunt del taulell d’atenció als viatgers el fardell d’ensaïmades—. A nosaltres ens destorbaran més que res... I a continuació la parella escarba entre l'equipatge, buscant un calçat més còmode per a ells i per a les dues criatures.


Vista cap al sud de la "via verda", abans via estreta del tren Carcaixent-Dénia. Per ací hauria arribat a l'altura de Palmera. Al fons es veu Oliva i darrere, la muntanya Segària, ja al terme del Verger.

»Això que hi narre és un cas real. També ho va ser l’anunci que un parell de dies després, poc dalt o baix, vam conèixer als noticiaris: un nou pla dit "Estratégico de Infraestructuras y Transporte" elaborat pel Ministeri de Foment. Des de la pantalla, la ministra Álvarez deia que el tren és bàsic en l’objectiu d’aconseguir un sistema de transports eficient per satisfer amb qualitat les necessitats de mobilitat de la ciutadania. I allí estava el mapa dels camins de ferro que recorren la península, sobreimpressionat, tot travessat d’artèries tremoloses. Però aquella punta de fletxa maleïda en el mapa, aquell angle peninsular que s’endinsa en la mar, aquells poquets trenta-set quilòmetres entre Dénia i Gandia (per carretera, que per mar en són encara menys) continuaven blancs, buits, orfes, sense cap ratlleta que per fi comunicara del tot, de nord a sud i de sud a nord, les nostres comarques escindides. No hi comptem la bicicleta. Ni l'anar a peu, que ja se sap com és de vell...»


Una imatge d'un capvespre d'octubre de 2013, mirant cap al nord, amb el cim del Mondúver a la dreta, i el molló de la Creu a l'esquerra. De quantes fetes i desfetes han sigut testimonis les muntanyes!






ADDENDA (1 de novembre)

Digueu-li casualitat, coincidència d'inquietuds o desficis comuns, però ahir mateix, la gent de Compromís va llançar una "crida per agafar el tren Gandia-Oliva-Dénia", amb una convocatòria simultània a les dues estacions, de Dénia i de Gandia, per al 9 de novembre a les 11.30. Des de l'enllaç mateix us en podreu descarregar el bitllet (ací tocaria dibuixar la iconeta del somriure virtual).

Els pomesagres, que s'estalvien de repetir el discurs conegut d'"això no ha de servir per a res", "jo em moriré i això no ho veuré" i etcètera. Es tracta, bonagent, de fer el màxim de visible —i si és possible de manera lúdica— una reivindicació històrica; de donar suport a les esmenes que Compromís ha presentat a Madrid, reclamant que s'assigne el pressupost inicial necessari per a engegar aquest projecte. I també es tracta —i ací vénen les reciprocitats, companys i companyes polítics— que la societat civil demostrem que aquestes són algunes de les prioritats que volem que es tinguen en compte quan arribe el gloriós dia en què les maneres de fer política al nostre país mamprendran un rumb cap al sentit comú i cap a la decència. Més o menys com el tren que tornem a reivindicar amb fermesa, vaja!



Aquest és el nostre bitllet d'embarcament. Qui l'ensenya és Enric Vengut, el secretari comarcal de Compromís per la Marina Alta. Vinga, va, el dia 9: "passatgers, al tren...!" Gràcies per posar, Quique.

  

2a ADDENDA (6 de novembre)

Ens ha agradat molt aquest article d'opinió Francesc Xavier Tro i Molines (Xavi Tro per als amics i les amigues), portaveu del grup municipal BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Benissa. Perquè és claret, assequible, parla de les necessitats quotidianes de la gent, i perquè ens pareix honest. I podria semblar que l'honestedat és una virtut en perill d'extinció en la classe política, però a mi no m'ho sembla. L'honestedat és una obligació inherent a la classe política, a pesar que fa massa temps que trobem motius per creure el contrari. I, la ciutadania, l'hauríem de reclamar. 






 

dimecres, 2 d’octubre de 2013

EL SOLFABLOC DE BUCOMSA. Un bloc per a majories silencioses

Des del passat 30 d'agost no havíem alimentat el Burribloc amb cap publicació nova. I no és que aquest setembre no haja donat de si matèria i misèria suficients per a practicar sarcasmes literaris i per a expressar convenciments convençuts (a més, ja saben que els nostres arxius estan plens de sensibilitats susceptibles de convertir-se en gramàtiques divulgables). Però, a banda d'unes petites vacances desconnectadores, els components d'aquest equip de redacció ens hem dedicat en cos i ànima a preparar el llançament del llibre-disc ESTELLÉS EN SOLFA i, a tal efecte, hem mamprés una sèrie de tasques de tot tipus, entre les quals s'inclou la creació del bloc homònim que ara mateix presentem en societat. 


Capçalera del nou bloc de Bucomsa ESTELLÉS EN SOLFA
Disseny: Pau Àlvarez
Afortunadament, la xarxa està plena de plomes enginyoses que han tractat amb eficàcia els fets que han ocorregut durant el nostre provisional silenci, com ara les ploreres de n'Alberto perquè els enganyabovos del seu propi partit no li donen ni un duro per a pagar les glòries ofrenades; les noves immoralitats que estan descobrint-se amb el denominat "cas Bárcenas" o el nou ridícul espantós que, amb diners de tots, han fet els representants de la candidatura de Madrid com a ciutat que hauria d'haver celebrat els Jocs Olímpics de 2020. Però hi ha alguns esdeveniments que, malgrat el tractament mediàtic que han tingut (i encara continuen tenint), volem reflectir, per tal de deixar-ne constància escrita al simpàtic Burribloc que ara tenen entre cella i cella: 


Donya Ana, fent el ridícul.
Foto: xarxa
1. Al voltant d'1,6 milions de persones participaren l'11 de setembre en la cadena humana denominada Via Catalana cap a la Independència, la qual cosa significa que més d'un 20% dels habitants de Catalunya es van sumar a la moguda. Com era d'esperar, els trencapinyols que ens desgovernen i els cataferros que els adulen no sabien què fer per amagar tal realitat, i van eixir per peteneres argumentant que la "majoria silenciosa" no està d'acord amb la independència, i per això no es va manifestar. Vostés han vist mai alguna reivindicació de bufanúvols que haja mobilitzat més d'un 2% d'afectats? Els mandataris peperistes saben que la insultant majoria absoluta que presumeixen la van aconseguir amb un vot de cada cinc habitants d'Espanya? Amb eixe plantejament hauríem de dir que la "majoria silenciosa", és a dir, un 80% de censats, no va votar el PP i, per tant, no volia que tal partit governara. Així, doncs, siguen fidels a l'honestedat que prediquen i vagen-se a casa i que sa mare els bolque.


Com podran vostés observar, la "majoria silenciosa" no hi era.
Foto: xarxa
2. Durant el susdit mes, el professorat de les Illes Balears ha esclatat contra les malèvoles polítiques del reaccionari Bauzà (eixe que deia que sabien el que anaven a fer, i el temps ha demostrat que allò que anaven a fer era desfer tot el que hi havia fet, és a dir, fer-ho tot pols). La vaga indefinida continua en el moment que redactem aquest text, i és recolzada pels docents del País Valencià. Segurament, el mandatari bufanúvols pensarà que la "majoria silenciosa" no està d'acord amb la vaga, i per això no baixa del burro i continua amb les seues manies destructives. A manera d'anècdota guapeta, contaré que un professor de l'Institut de Ferreries (a Menorca) em va escriure comentaris benignes sobre el nostre ESTELLÉS EN SOLFA, i entre altres coses deia: "Estem emprant 'Un entre tants', per la seua popular força i per la unió que ens suggereix a tots els que estem en vaga a l'ensenyament de les illes. Hui mateix l'hem posada a l'hora del pati, per donar-li un aire encara més sagrat".



3. La quantitat de poblacions on s'ha celebrat enguany la Festa Estellés ha superat les previsions més optimistes. A la majoria de llocs s'han organitzat lectures populars i altres activitats col·lectives, amb un nivell de participació i de qualitat interessantíssim i, lògicament, sense mitjans, sense pressupost i, en molts casos, sense suport oficial. Canal 9 i els seus derivats no volen saber res d'aquesta pel·lícula, i dediquen el seu miserable temps a adular fabres i a bambar pel món per a contar estupideses. Ahir mateix van venir al meu poble a entrevistar la gent per a preguntar si havien patit calor! Segurament, la "majoria silenciosa" està ara preocupada per la calor que fa o deixa de fer. Desgraciats!


Regalet de Pau Àlvarez, autor de la portada
d'ESTELLÉS EN SOLFA i de la capçalera del SOLFABLOC. 
Però el principal assumpte que ens ha induït a compondre aquesta entradeta és la presentació en societat d'un nou bloc afiliat a Burrera Comprimida: ESTELLÉS EN SOLFA; un lloc que hem habilitat per a recopilar informació i curiositats sobre el llibre-disc homònim, on el trobador oficial d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer, interpreta Vicent Andrés Estellés amb la solfa del mestre Enric Murillo. La nova criatura, coneguda familiarment com EL SOLFABLOC, ordena els seus continguts en cinc apartats: ARTICLES/RESSENYES, FITXA TÈCNICA, PRESENTACIONS, LA GALERIA i EL CANTAR DE LA BURRERA, a més d'una nodrida columna lateral amb informacions sobre contactes, compres, àudios, enllaços a vídeos, etc. 


(cliiic)
El Burribloc de Bucomsa, el Burricorral, el Rebost, el Pulcribloc Passa la vida, i la branca noble de la majoria silenciosa donen la benvinguda a aquesta nova criatura virtual. Per molts anys. I gràcies pel temps, pel seguiment i per les atencions de tots vostés.

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.