...

............................................................................

dilluns, 31 d’agost de 2015

SER COSA


Per Salvador Bolufer


En el nostre tractat de lexicografia burra, es defineix l'expressió "Ser cosa" com una manera de referir gent que ostenta algun càrrec o representació en organitzacions de transcendència social (futbol, música, festes, ajuntament, etc.). En sentit pejoratiu, s'utilitza per a burlar-se dels pobres diables als quals els agrada figurar i autoregalar-se importàncies, amb la intenció de provocar l'admiració envejosa de les masses populoses.


Capçalera de la secció de la revista Marina Alta on publicàvem
periòdicament els nostres tractats de lexicografia burra.

Les processons de quan jo era xicotet podrien ser un bon exemple per a justificar l'anterior definició. Possiblement fou el meu primer contacte amb el món de l'absurd observar el pas d'aquells homes (1) que s'ordenaven bajo mazas darrere del sant; que caminaven encartonats i amb el pit botinflat marcant el pas de la banda de música que els cobria les esquenes; que rebufaven desvanits, mudats com a margallons, proveïts de vares de comandament i de ciris de mitja lliura, mentre percebien de reüll les mirades geloses del populatxo...


(1) He dit "d'aquells homes" perquè, aleshores, les dones –no sé si per imperatiu legal o per burrera primitiva– no ostentaven aquesta classe de càrrecs.



"La maça" de cerimònia és una espècie de birla platejada que
s'habilita, entre altres estupideses, per a marcar la presència
de les autoritats en els actes més solemnes.

Els portadors dels tals artefactes solen ser agutzils, disfressats
amb vestits impossibles que semblen estar dissenyats per 

Santiago Calatrava. Jo diria que, en lloc de vestimentes
de gala, són autèntiques venjances plàstiques.
Les Maces en qüestió no serveixen per a res, però
ajuden a fer el ridícul. 

Ja sabem que les martingales doctrinàries del General Franco es basaven en un combinat de deliris imperials i d'histèries religioses, i per això eren normals aquestes parafernàlies en temps del referit dictador (recordem que ell mateix solia entrar a les catedrals "bajo palio com si fos l'hòstia", com deien els de la Trinca). Però els més càndids esperàvem que, amb el canvi d'aquell règim totalitari per un teòric estat de dret, els nous governants  que sortiren de les urnes –ara ja homes i dones– mostrarien un tarannà més pròxim a la realitat popular i, entre altres coses, suprimirien aquelles pompes ridícules que no aportaven res en favor de la normalitat democràtica que desitjàvem. 



En olor de multituds.

En principi s'observaven unes tímides actituds en eixe sentit que convidaven a l'optimisme, però, a poc a poc, i de manera progressiva, van ressorgir amb força les febres de l'arrogància, i allò de figurar va prendre de nou una importància imprescindible per a determinats dirigents –sobretot de la branca edilícia–, que ha vingut incrementant-se a mesura que la classe mediocre ha anat apoderant-se de les institucions. Per això, vint anys després de les primeres eleccions municipals de l'era contemporània, vaig escriure un poema que reflectia la realitat d'aquell moment, però que hagués sigut igualment vàlid si l'haguera escrit en l'època franquista. El text
amb alguna petita variació respecte del d'ara fou inclòs al llibre Burrera Comprimida, publicat l'any 1999 per Edicions del Bullent:

Somnis d'un pobre home
L’autor no pretén ridiculitzar ningú. Hi ha personatges que no ho necessiten. 

Quan jo siga regidor (1)
(altrament dit, concejal), (2)
aniré a la provessor (3)
en un lloc preferencial.


La banda municipal
sonarà en so d’esplendor,
tocant la marxa triomfal
al compàs del director.


I el poble dret en clamor
clamarà entusiasmat:
ací va l’autoritat!
Passa el pas del regidor
en olor de santedat.

Davant, el senyor rector,
i un acòlit per costat,
marxarà al toc del tambor
amb pia solemnitat.


Tancarà la provessor
la colla presidencial,
de la qual tindré l’honor
de ser part fonamental
disfressat de regidor
(altrament dit, concejal).


Les masses de personal,
aplaudint entusiasmades,
trencaran ben compassades
el gran soroll mundanal.
I amb almoines recaptades
per a l’asilo-hospital,
sortiran engalanades
senyoretes abillades
amb el trage regional.


La dolçaina i el tabal,
els xiquets de comunió,
i una gran congregació
del moviment parroquial,
cantaran la devoció
de la festa patronal.


Un artístic pedestal
de fina elaboració
portarà dalt el patró
tal com marca el ritual.


Però baix aniré JO
amb un trage de tergal,
mudat com un margalló,
i amb un preciós medalló
de caràcter oficial.

I amb gran volteig general,
les campanes portentoses
sonaran escandaloses
a l’aire tradicional,
reptant en vol, sorolloses,
l’harmonia musical.

Mentrestant, el personal,
prenyat d’enveja i vivor,
llançarà al vent el rumor
del pas institucional.

I el buc de massa social,
el poble dret en clamor
clamarà en clam natural:
ací passa el concejal!
(altrament dit regidor).


(1) Regidor: forma amb què, en determinats llocs, es coneix el concejal.
(2) Concejal: forma amb la qual, en determinats llocs, es coneix el regidor.
(3) Provessor: paraula amb la qual, en determinats llocs, es coneix la processó.



El tal Emiliano Garcia-Page, exalcalde de Toledo i actual
president de la Junta de Castella-la Manxa.
És del PSOE i pregona proclames progressistes, però crec que
això de presidir processons li agrada més que menjar amb els dits.

L'escenificació d'aquest poema formava part de l'espectacle Burrera Comprimida, creat a partir del poemari homònim. Com segurament han comprovat, el text sembla estar inspirat en el segle XIX, però a principis del XXI estava encara en plena vigència i, pel que es veu, alguns s'han entestat a evitar que passe de moda. Recentment hem muntat un audiovisual de durada curta (3:22) que s'alimenta amb imatges de les representacions de l'esmentat espectacle a Sagra i a la Plaça de Bous d'Ondara. La parida està inspirada en el passat més ancestral, però, com podran veure, és encara de rabiosa actualitat: 



Després de les passades eleccions municipals, en molts ajuntaments –alguns d'ells importants–, els representants polítics han acordat deixar de presidir processons i de fer monades protocol·làries més pròpies de l'era medieval. Com era d'esperar, els i les bramaires peperistes han alçat el crit al cel, i clamen contra "els radicals" acusant-los d'haver-se carregat les processons i voler cremar les esglésies. I com era també d'esperar, la gent desvanida que vol continuar traient pit en olor de santedat (en alguns casos pertanyent a formacions presumptament progressistes), addueixen la seua condició de "representants del poble", i que això els obliga a sacrificar les seues humilitats vocacionals en favor del bé comú. 

I és que jo, que sóc un càndid, continue pensant que els governants estan per a governar amb honestedat i amb criteri, i no per a passejar ciris ni per a inspirar pel·lícules de Berlanga. 

Sí; ja sé que la foto no pertany a cap processó oficial...
Però és que no he pogut resistir-me.

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................