En
el nostre tractat de lexicografia burra, es defineix l'expressió "Ser cosa" com una manera de referir gent que ostenta algun càrrec o
representació en organitzacions de transcendència social (futbol,
música, festes, ajuntament, etc.). En sentit pejoratiu, s'utilitza per a
burlar-se dels pobres diables als quals els agrada figurar i autoregalar-se
importàncies, amb la intenció de provocar l'admiració envejosa de les
masses populoses.
 |
| Capçalera de la secció de la revista Marina Alta on publicàvem periòdicament els nostres tractats de lexicografia burra. |
(1) He dit "d'aquells homes" perquè, aleshores, les dones –no sé si per imperatiu legal o per burrera primitiva– no ostentaven aquesta classe de càrrecs.
 |
| "La maça" de cerimònia és una espècie de birla platejada que s'habilita, entre altres estupideses, per a marcar la presència de les autoritats en els actes més solemnes. Els portadors dels tals artefactes solen ser agutzils, disfressats amb vestits impossibles que semblen estar dissenyats per Santiago Calatrava. Jo diria que, en lloc de vestimentes de gala, són autèntiques venjances plàstiques. Les Maces en qüestió no serveixen per a res, però ajuden a fer el ridícul. |
 |
| En olor de multituds. |
En principi s'observaven unes tímides actituds en eixe sentit que convidaven a l'optimisme, però, a poc a poc, i de manera progressiva, van ressorgir amb força les febres de l'arrogància, i allò de figurar va prendre de nou una importància imprescindible per a determinats dirigents –sobretot de la branca edilícia–, que ha vingut incrementant-se a mesura que la classe mediocre ha anat apoderant-se de les institucions. Per això, vint anys després de les primeres eleccions municipals de l'era contemporània, vaig escriure un poema que reflectia la realitat d'aquell moment, però que hagués sigut igualment vàlid si l'haguera escrit en l'època franquista. El text –amb alguna petita variació respecte del d'ara– fou inclòs al llibre Burrera Comprimida, publicat l'any 1999 per Edicions del Bullent:
Somnis d'un pobre home
L’autor no pretén ridiculitzar ningú. Hi ha personatges que no ho necessiten.
Quan jo siga regidor (1)
(altrament dit, concejal), (2)
aniré a la provessor (3)
en un lloc preferencial.
La banda municipal
sonarà en so d’esplendor,
tocant la marxa triomfal
al compàs del director.
I el poble dret en clamor
clamarà entusiasmat:
ací va l’autoritat!
Passa el pas del regidor
en olor de santedat.
Davant, el senyor rector,
i un acòlit per costat,
marxarà al toc del tambor
amb pia solemnitat.
Tancarà la provessor
la colla presidencial,
de la qual tindré l’honor
de ser part fonamental
disfressat de regidor
(altrament dit, concejal).
Les masses de personal,
aplaudint entusiasmades,
trencaran ben compassades
el gran soroll mundanal.
I amb almoines recaptades
per a l’asilo-hospital,
sortiran engalanades
senyoretes abillades
amb el trage regional.
La dolçaina i el tabal,
els xiquets de comunió,
i una gran congregació
del moviment parroquial,
cantaran la devoció
de la festa patronal.
Un artístic pedestal
de fina elaboració
portarà dalt el patró
tal com marca el ritual.
Però baix aniré JO
amb un trage de tergal,
mudat com un margalló,
i amb un preciós medalló
de caràcter oficial.
I amb gran volteig general,
les campanes portentoses
sonaran escandaloses
a l’aire tradicional,
reptant en vol, sorolloses,
l’harmonia musical.
Mentrestant, el personal,
prenyat d’enveja i vivor,
llançarà al vent el rumor
del pas institucional.
I el buc de massa social,
el poble dret en clamor
clamarà en clam natural:
ací passa el concejal!
(altrament dit regidor).
(1) Regidor: forma amb què, en determinats llocs, es coneix el concejal.
(2) Concejal: forma amb la qual, en determinats llocs, es coneix el regidor.
(3) Provessor: paraula amb la qual, en determinats llocs, es coneix la processó.
 |
| El tal Emiliano Garcia-Page, exalcalde de Toledo i actual president de la Junta de Castella-la Manxa. És del PSOE i pregona proclames progressistes, però crec que això de presidir processons li agrada més que menjar amb els dits. |
L'escenificació d'aquest poema formava part de l'espectacle Burrera Comprimida, creat a partir del poemari homònim. Com segurament han comprovat, el text sembla estar inspirat en el segle XIX, però a principis del XXI estava encara en plena vigència i, pel que es veu, alguns s'han entestat a evitar que passe de moda. Recentment hem muntat un audiovisual de durada curta (3:22) que s'alimenta amb imatges de les representacions de l'esmentat espectacle a Sagra i a la Plaça de Bous d'Ondara. La parida està inspirada en el passat més ancestral, però, com podran veure, és encara de rabiosa actualitat:
Després de les passades eleccions municipals, en molts ajuntaments –alguns d'ells importants–, els representants polítics han acordat deixar de presidir processons i de fer monades protocol·làries més pròpies de l'era medieval. Com era d'esperar, els i les bramaires peperistes han alçat el crit al cel, i clamen contra "els radicals" acusant-los d'haver-se carregat les processons i voler cremar les esglésies. I com era també d'esperar, la gent desvanida que vol continuar traient pit en olor de santedat (en alguns casos pertanyent a formacions presumptament progressistes), addueixen la seua condició de "representants del poble", i que això els obliga a sacrificar les seues humilitats vocacionals en favor del bé comú.
I és que jo, que sóc un càndid, continue pensant que els governants estan per a governar amb honestedat i amb criteri, i no per a passejar ciris ni per a inspirar pel·lícules de Berlanga.
I és que jo, que sóc un càndid, continue pensant que els governants estan per a governar amb honestedat i amb criteri, i no per a passejar ciris ni per a inspirar pel·lícules de Berlanga.
 |
| Sí; ja sé que la foto no pertany a cap processó oficial... Però és que no he pogut resistir-me. |
