...

............................................................................

diumenge, 19 de maig del 2013

MOLTA MERDA!



Des del 22 de novembre de l'any passat no havíem publicat cap entrega d'aquesta secció burriblocària. Durant els sis capítols anteriors hem glossat moltes de les referències col·loquials més usades per la gent en aquest temps de crisi (per a molts, temps d'estafa), però en queden moltes més per ensenyar-los, i volem fer-ho abans que algú s'invente noves alegries en format fum de canyot i passen de moda les dites que empra el personal per a referir les misèries de l'actualitat. 

I com que l'altre dia don Mariano va dir que gràcies a ell només hi ha un milió de desocupats més dels que hi havia quan el PP es va fer càrrec del govern, i que eixe és un dels indicis que demostren que, gràcies a ell també, s'ha iniciat la recuperació econòmica i del mercat de treball, hem pensat que igual s'acaba la crisi de la nit al matí, la parla col·loquial adopta unes gramàtiques més bullicioses i el nostre treball crisiglossal es queda per a vestir sants.

Per tal d'evitar eixa possible frustració, hem aparcat altres burreres que teníem entre mans i hem agafat aquest bou per les banyes. Comencem ja, sense més preàmbuls:


EL GLOSSARI DE BUCOMSA
(tractat lexicogràfic de la fraseologia popular)
GLOSSES DE CRISI
7a entrega

MOLTA MERDA! Expressió que utilitzen els artistes abans d'una actuació per a desitjar-se sort i èxit (diuen els farandulers més radicals que desitjar sort porta mala sort; per això, quan compren loteria, en lloc de dir "sort que tinguem" diuen "merda per a mi"). Aquest costum prové dels anys de la picor, quan encara no havien inventat els vehicles de motor, i la gent rica, els corruptes i els ofrenaglòries botinflats acudien al teatre amb cotxes d'haques i cavalls. Com que els animals (els de quatre potes, dic) no solien entrar al recinte, romanien a l'exterior, i allí es divertien cagant mentre el personal gaudia l'espectacle (cal aclarir que la caca dels equins sol presentar-se en elegants muntonets de bonyigues apinyonades, molt més agradables que la femta dels bufanúvols). Lògicament, si a les rodalies del teatre hi havia molta merda (de cavall, clar) s'interpretava que l'assistència de públic havia sigut nombrosa, i els guanys dels artistes també. 

Des de la crisi ençà, hi ha mandataris desvanits i bramaires destarifats que empren aquesta referència per a desitjar-se èxit quan interpreten falòrnies i fanfàrries (si es fixen bé, cada vegada que don Mariano s'alça del seu escó per a soltar alguna bravata, na Soraya sembla xiuxiuejar (en castellà, clar) "Mucha mierda, Mariano"; "Mierda para ti también, Soraya... i mierda para todos" –pareix que conteste ell).

Molta merda, senyor Cotino! –deia Jordi.Jo no sóc jo; sóc el meu germà! –contestava don Juan. Doncs, merda per a ell també –replicava Évole.

FER BOLOS. En l'argot faranduler, els bolos són actuacions, públiques o privades, de poca transcendència i de pobra conseqüència, que solen practicar molts artistes per compromís, per gust o per necessitat (les activitats escèniques més riques o molt pomposes es coneixen com a gales o concerts). Els politiquerets més graciosillos també han fet seua aquesta dita per a referir els actes infumables on ells participen (ex.: "Mariano!... Wert i jo anem demà a fer un bolo al Senat, per a explicar allò de l'espanyolització dels catalans!" diu el sr. Montoro "Molta merda, Cristóbal! i merda també per a José Ignacio!"  –contesta el sr. Rajoy). 

PERFUMAR EL MERDER. Intentar disfressar realitats dolentes i ficades de pota clamoroses amb tramoies argumentals o frivolitats escèniques de supina mediocritat. Aquesta dita no és gens coneguda, ja que l'acabem d'inventar ara mateix; però ja veuran com, a no massa tardar, la faran seua els llepaires més insulsos de les faunes politiqueres. Hem compost aquesta brillant parida inspirats per l'equip de xarlatans governamentals que comanda na Cospedal de la Manxa: el cacofònic Carlos Floriano (autèntic rebentasoques verbal); el fracassat Javier Arenas (un dels pocs andalusos dels que conec que no és graciós) i l'escampafums González Pons (expert en frivolitats fosques). Suposem que els quatre esmentats no tindran res millor a fer, i per això es passen els dies de bolo en bolo, perfumant amb troles i fantasies el merder de les fecals polítiques que ens envaeixen.

I parlant de merda... hem trobat aquesta foto a la xarxa.
SER UN PATA NEGRA. Es coneixen popularment com "Pata negra" els pernils elaborats amb anques de porc ibèric negre (com que l'animal és negre, les potes també són negres, i com que en castellà diuen pata a la "pota", doncs això explica l'origen etimològic d'aquesta dita). Es tracta d'un menjar molt ben mirat pels sibarites, sobretot els més gorreros. Les selectes condicions d'aquesta classe de pernils originen la utilització del seu nom per a referir persones especials en el si d'una empresa o col·lectiu. Alguns mandataris, copiamones ells, també utilitzen aquest qualificatiu per a destacar, normalment, els més servils aduladors i llepaires de luxe.

MIRAR PEL POBLE (servir el poble). Frase  que solen usar els bufanúvols per a presumir d'abnegació i patriotisme. Aquesta bravata es va posar de moda en temps de la bambolla immobiliària (abans que començara a sentir-se l'olor del merder). Encara en l'actualitat, alguns governants es passen el dia mirant pel poble, però sense perdre de vista les seues pròpies butxaques.

FER COSES PEL POBLE (treballar pel poble). Amenaça electoral que solen proferir els salvapàtries. Quan els duros botaven, fer coses pel poble era promoure gamberrades urbanístiques amb diners de tots i en benefici d'algunes butxaques goloses. En l'actualitat, els mateixos perdonavides parlen de la crisi com si ells no tingueren res a fotre amb el merder, i continuen entabanant els del populatxo com si tots fórem autèntics imbècils.
Estampa extreta de la xarxa

TALLAR L'ABADEJO (o el bacallà). Donar les ordres; tenir l’última paraula i prendre les decisions finals en qualsevol assumpte d’una organització. En molts casos, els mandataris oficials d’un organigrama són simples testaferros al servei dels que tallen l'abadejo (ex.: "Cristóbal! Eixos de la cheneralitat valensiana demanen més diners, però don Mariano diu que s'apanyen amb el que tenen, que després s'ho gasten en chuches i els de la Sexta es burlen de nosaltres."). 

NO PINTAR FAVA (en castellà ,“no pintar haba”). No es tracta de pintar quadres on no apareixen faves; és més bé una expressió utilitzada per a referir persones, animals o coses que no compten per a res en les organitzacions a les quals pertanyen ni exerceixen la influència que moltes vegades aparenten.

NO PINTAR FABRA. Referència extraoficial que intenta explicar, a manera d'acudit (una mica bordet, això sí) el significat de les dues glosses anteriors. Ho lamentem de veres, n'Alberto; confiàvem que vosté redimiria algun dels empastres que vam heretar del seu antecessor, però ja hem perdut l'esperança. Molta gent pensa que és vosté un simple apanyet imposat des de Madrid, que va cap ací i cap allà i que, més mudat que una haca en festes, inaugura i desinaugura llegint els insulsos paperets que li escriuen, abraçant figueres de pala i dedicant brindis al Sol. No sent l'oloreta del merder, n'Alberto? Cuide's, home, cuide's! 

NO SERVIR NI PER A TACOS D'ESCOPETA. Clara referència als inútils integrals i/o analfabets funcionals, que no pinten fava ni saben fer res de res, només que traure pit i parar la mà. Habitual en lleponets que no pinten fava i, per no saber, no saben ni com és el color de la vergonya.
Aquesta magnífica vinyeta de Ferran
deixa entreveure la molta merda que hi ha darrere

La cruesa de les glosses que acabem de glossar ens ha obligat a violar les ètiques pulcres que les nostres gramàtiques pretenen; però si volem explicar les coses bé hem de referir de manera clara cadascun dels seus components i, en aquest cas, parlar de merda ens ha resultat inevitable. Però, per tal de no deixar-los entre fètides tristeses, tancarem el capítol amb unes referències amables en format onomatopeic. Ja saben que les onomatopeies són cops fonètics o sons no homologats, que també formen part del llenguatge col·loquial: 

AHHHHH!! Onomatopeia orgàstica. Cop fonètic salvatge que sol proferir-se en el punt àlgid de l'orgasme. Normalment va precedit d'altres onomatopeies menors exhalades entre sospirs semiofegats (uiii!, uffff!, aggg! hiiiihihiiii!). En orgasmes múltiples o incontrolats, aquesta expressió pot semblar un renill d'haca brava. Malgrat la crisi, aquest crit acalorat manté la seua gràcia i la seua plena vigència (almenys entre les persones de bon gust).

IEEPP!! (hola!) Onomatopeia usada sovint per a saludar (ieepp!, com va?).

GRRRRR!! Grunyit semiesgarrat que, segons Xavi Castillo, emet donya Rita quan se li desboca l'entusiasme (grrrrrrrr! valensianoooooos).

WERT. Aquesta onomatopeia no existia quan va rebentar la bambolla immobiliària, però des de fa uns mesos s'ha convertit en una espècie d'insult institucional.

CIAANOS. Empastre fònic que es percep quan n'Alberto Fabra pronuncia la paraula "ciudadanos".

XET!! Forma amable de cridar un gosset.

XITXOOO!! Onomatopeia adjectivada. Forma pudenta de marmolar un gos impertinent.

AU!! Onomatopeia de comiat que de vegades supleix l'adjectiu adéu ("au!, me'n vaig!"). Com que nosaltres ja estem a punt d'acabar aquesta entrega, donarem exemple acomiadant-nos amb aquesta expressió: Au!, fins la pròxima! Que tinguen molta merda els nostres amics artistes, i merda també per als que no són nostres, ni són amics, ni són artistes i, damunt, ens prenen, a tots, per imbècils. 

Au!


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................