Ja hem cantat la burrera al Micalet. Ens queda la sensació d'haver acomplit un deure i d'haver-ho fet amb la dignitat que ens havíem proposat. Pensem que no vam decebre ningú dels assistents; els que ja coneixien l'espectacle no es van penedir d'haver repetit l'experiència, i els que no ens havien vist mai es notaven molt gratament sorpresos amb el que acabaven de veure.
Pensàvem contar-los l'actuació a manera de crònica, però el senyor Francesc López ens ha anunciat la seua intenció de publicar un article al seu bloc (La comunitat/elpais.com) sobre l'assumpte referit i hem considerat més convenient que gaudisquen la seua redacció, a ben segur més imparcial i experta que la nostra. Una vegada publicat l'esmentat article (a partir de dilluns) nosaltres l'enllaçarem ací, amb permís de l'autor.
Francesc López és una persona prestigiosa i considerada en el món literari. Coneixia El cantar de la Burrera a través del CD homònim, però no havia presenciat mai l'espectacle. Serà un plaer veure'ns reflectits a través dels ulls i de la ploma del referit amic, a qui donem les gràcies pel seu interés i per les seues deferències amb nosaltres.
A manera de tasta il·lustrativa, apegarem a continuació alguns fotogrames captats per l'amiga Loles Simón durant l'espectacle:
