Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

diumenge, 31 d’agost de 2014

LO TIGRE DE BENISSANÓ. Soliloquis amb Serafí (capítol 3)

En un dels comentaris que honoren el darrer soliloqui serafínic burripublicat al nostre grup de Facebook, l'amic Raül Hernàndez es va espolsar una dissertació d'eixes de tronar i fer ploure, on referia el paladí Serafí com "LO TIGRE DE BENISSANÓ". La frase em va alegrar el cos i em va divertir l'ànima; per això he tingut a bé emprar la parida a Raül, i he tingut a mal utilitzar-la per intitular aquesta tercera entrega dels SOLILOQUIS AMB SERAFÍ; una sèrie inventada per a recopilar i republicar (verb transitiu) les cosconelles literàries que venim inserint al burrigrup de Facebook amb certa regularitat, elaborades amb gramàtiques festives, i dedicades a descobrir tants casos d'analfabetisme funcional com ens envolten.

Foto extreta del Twitter oficial de Serafí, on es publiquen, en castellà de pedania, les seues activitats com a Delegat del Govern. 
En aquest cas, la referència twitterina diu: 
"En la procesión en honor a Santa Bárbara, patrona de Casinos".
Amén.
Hui els ofrenem quatre gracietes literàries que foren publicades entre finals de 2013 i principis de 2014. Aleshores encara pegàvem els parells de coces en formats més estrambòtics (paràboles, farses, faules, bravates...), però ja començava a notar-se la nostra vocació soliloquística i la nostra debilitat cap a qui llavors era el principal portaveu del valencianisme troglodita: LO TIGRE DE BENISSANÓ.

---------------------------------

El primer es basava en realitats històriques, i està escrit per a bons entenedors (per això ningú no es va donar per al·ludit):

FOC A LA BARRACA!
(paràbola)
23/12/2013

Diuen que un dia, un savi va dir: "Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte". I els que llavors manaven van acusar el savi de ser un antisistema i un independentista. Però en un moment inesperat, els deixebles del savi demonitzat van exclamar: "FOC A LA BARRACA!"... I llavors es va armar la de Déu.

Molts anys després, els que manaven van tornar a perdre la vergonya i els que obeïen els havien perdut el respecte. Els manaires, que ja ho havien fet tot pols, no volien anar-se'n a casa i amenaçaven a continuar remenant el merder que ells mateixos havien creat. I si un dia els deixebles del savi exclamaren de nou: "FOC A LA BARRACA", les conseqüències podrien ser imprevisibles.

Llavors..., qui tindria la culpa? Els que haurien perdut el respecte o els que ja feia temps que havien perdut la vergonya?

Paràbola que dediquem a l'amic Joan Femenia.



---------------------------------


El dia dels Sants Innocents de 2013, vàrem fer una ressenyeta basada en la celebració de la tal efemèride, i la vam il·lustrar amb una genial troballa de l'amiga Isabel Cunyat, dama de l'Horta:

LA FARSA DELS PRESUMPTES INNOCENTS
28/12/2013


Diuen que hui és el dia dels Innocents (no sabem si dels sants o dels presumptes). La gent sol gastar bromes que se solen considerar "innocentades". Nosaltres passarem d'aquesta data, perquè ja fa molts anys que vivim immersos en una permanent innocentada que alguns justifiquen invocant les urnes (emparats per una llei electoral que, al seu torn, és també una altra innocentada). I les bromes que no són gracioses, a nosaltres, no ens fan cap gràcia.

Il·lustrem aquesta proclama amb una estampa de Chappatté que hem afanat de la finestra facebooquera que regenta la dama Isabel Cunyat. Açò no és una innocentada; és, senzillament, una genialitat.
Un betlem en femení, Serafí.
---------------------------------

L'any 2014 ja vam començar amb les salutacions sistemàtiques a Serafí des del País Valencià. Encara que la breu ressenya periodística que republiquem a continuació refereix una de les al·lucinacions enfebrides de Pepe Trola, el final ja marca el camí que seguiran els futurs soliloquis serafínics:

BON DIA PEL MATÍ, SERAFÍ!
23/01/2014

Els de la banda de l'empastre afirmen que ja s'ha acabat la crisi (gràcies a ells, clar). Mariano el de les troles i Cospedal de la Manxa diuen que "Una vez superada la crisis, ha llegado el momento de empezar a crear empleo i a recuperar la economía". Aleshores pregunte jo— si han esperat que s'acabara la crisi per a començar la recuperació..., com era la crisi quan encara no s'havia acabat?, rebordonida o diferida? 

Disculpen la foto que il·lustra aquest comentari, però anit vaig tenir un malson i necessitava fer una comprovació. Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí.

---------------------------------

I per acabar aquesta entrega, republiquem una faula molt coneguda que nosaltres vam relatar amb gramàtica salvatge. La tal faula parla per si sola i, per tant, considerem que explicar-ne el significat podria ser una ofensa contra la intel·ligència dels nostres lectors. De nou, el final és una declaració d'intencions:

L'HAQUETA DEL RETOR 
11/02/2014 



Conta la faula que un retor molt devot tenia una haqueta faenera que alegrava amb els seus renills els repics de les campanes del campanar, i adobava amb les seues bonyigues l'acurat jardí de la casa abadia. 
Com que l'haqueta tenia el defecte de menjar tots els dies, el tal retor va decidir acostumar-la a no menjar, i va programar una sèrie de reformes de quadra i algunes retallades de subministrament que li permeteren aconseguir el seu propòsit. Així, va convertir la pallissa en un magatzem de ciris; va reduir el pessebre tant que el morro de l'haqueta no cabia dins; va suprimir la dotació de garrofes i va restringir de tal manera les racions de palla, que l'animal va perdre per complet l'apetit. 

I, quan l'haqueta ja estava acostumada a no menjar, doncs... ES VA MORIR!! El retor va plorar desconsolat tan dolorosa pèrdua, però mai no va arribar a entendre 
per què havia estirat la pota aquell animalet al qual tant li havia costat d'ensenyar a viure sense menjar. (Clique ACÍ per a llegir la faula sencera).

Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Per on passem hui el rotovato?


---------------------------------

I ací ho deixem per hui. Entre aquest capítol que acabem d'acabar i els dos que hem publicat anteriorment, hem recopilat les gramàtiques atrevides que donaren peu a la consolidació de la sèrie que marcarà un abans i un després en la història de la literatura burra. La pròxima entrega ja s'endinsarà per complet en la realitat d'aquests SOLILOQUIS AMB SERAFÍ.
COSCONELLES LITERÀRIES (2).




dilluns, 11 d’agost de 2014

COSCONELLES LITERÀRIES. Soliloquis amb Serafí (capítol 2)

El passat 16 de juliol encetàvem aquesta sèrie de fantasia literària amb intenció de recopilar, de manera cronològica i amb comentaris intrèpids, els SOLILOQUIS AMB SERAFÍ que des de fa un temps venim publicant al burrigrup de Facebook que la causa burra té a la seua disposició (clique ACÍ per a accedir a la primera entrega de la sèrie indicada).

Vuela un burro, Serafín?
A l'article esmentat explicàvem els motius pels quals havíem elegit Serafín Castellano com a víctima propiciatòria d'aquesta parida gramatical, en detriment d'altres mandarins rebordonits que han fet del ridícul espantós una norma de comportament, i que podrien protagonitzar els soliloquis que ens ocupen amb els mateixos mereixements que Serafí. Com a complement a l'explicació referida afegirem que el paladí en qüestió fou enlairat al govern autonòmic per Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, l'any 1999, i des de llavors ençà mai no ha deixat d'ostentar càrrecs i importàncies, malgrat les bregues internes del partit que van propiciar l'escabetxada política de Camps contra els partidaris del susdit Zaplana (suposem que Serafí començaria sent zaplanista; després es degué convertir al campisme i últimament era un seguidor acèrrim del bleda, fins que, com diria Josep Miquel Moya, fou defenestrat per elevació. Ignorem el pròxim arbre on s'arrimarà aquest personatge per a continuar gaudint l'ombra de la glòria). 

Serafí ha sigut conseller de Justícia, d'Administracions Públiques, de Sanitat i de Governació. El seu caràcter extravertit ens ha fet veure que cap de les conselleries esmentades serveixen per a res (almenys mentre estiguen plantejades de manera sucursalista, i gestionades per alts càrrecs que no estan capacitats per a fer-ho). La Delegació del Govern tampoc no serveix per a res, però això ja ens ho havien demostrat la senyora Sánchez dels Lleons i altres antecessors en el càrrec que ara ocupa el nostre personatge. 

Només van veure que els sondejos començaven a donar-los l'esquena,
els van faltar cametes per a tirar mà del fantasma del catalanisme.
El paladí Serafí es va erigir en portaveu de la bravata.
El ridícul institucional fou novament espantós.

Hui republicarem (del verb "republicar") tres soliloquis publicats (del verb "publicar") entre novembre i desembre de l'any 2013. Aleshores, els nostres experiments encara no s'havien convertit en soliloquis serafínics... però ja apuntaven maneres (al primer d'ells, "L'eclipsi", apareix el paladí Serafí encapçalant la banda de l'empastre i una coral d'ofrenaglòries enfebrits). La susdita publicació descriu un eclipsi TOTAL de Sol que va tenir lloc a les 4 de la matinada, amb l'aparició d'un burro volant entre el Sol i la Lluna. Miren, miren...

L'ECLIPSI
25/11/2013

Amb la celebració d'un espectacular eclipsi TOTAL de Sol fou clausurada la setmana de festejos dedicada al 3r aniversari del Burribloc de Bucomsa. Ja saben que, en aquesta classe d'eclipsis, la Lluna oculta el Sol per complet i, com a conseqüència, es fa de nit de manera sobtada. Però com que nosaltres havíem programat aquest acte a les 4 de la matinada, i en eixe moment era de nit per raons òbvies, vam haver d'encendre un ciri per tal de fer perceptible el fenomen, ja que, per raons òbvies també, no podia fer-se de nit dues vegades alhora.

Segons s'observa a la foto que adjuntem, en el moment que la llum del ciri va il·luminar les penombres del cel, entre el Sol i la Lluna va eixir un burro volant, al temps que se sentia una veu d'ultratomba anunciant el final de la crisi en perspectives diferides (la veu no es pot veure a la fotografia, però sembla que la bravata provenia de Doloretes la de Cospedal).
 Des de la "Comunidad Valenciana", el paladí Serafí, els de la banda de l'empastre i una coral d'ofrenaglòries enfebrits, cantaven l'"Espanya canyí".

Recorde que Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (el que prometia
"agua para todos"), després de cada proclama de les que proferia amb tota la seua frivolitat, solia afegir l'expressió "créanme"..., i molta gent s'ho creia. Doncs... això mateix; tornen-los a creure... i veurem si acaben dessalant la Mediterrània... i els burros que volen fan ploure bonyigues d'or. 

Des del País Valencià, bon dia i salut.

Eclipsi de Sol vist a les 4 de la matinada amb llum de ciri.
S'hi observa perfectament la imatge d'un burro que volava
entre la Lluna i el Sol.

Serafí havia afirmat de manera contundent, que "si RTVV no estiguera hi hauria que inventar-la" [sic], però uns dies després aparegué el president bleda ("moniato" per a molts) i anuncià el tancament de l'ens públic. La pràctica totalitat de les forces polítiques i socials (fins i tot algun sector del PP) titlava d'irresponsable tal decisió, i el referit bleda lamentava haver hagut de prendre una mesura tan difícil, però deia que "no hay marcha atrás". 

És possible que, al bleda, l'obligaren a tancar Canal 9, i que ell assumira amb servilisme i fera seua la tal barbàrie (per això és un bleda). Nosaltres estem convençuts que els de la cúpula peperil saben que aquest xicot no serveix ni per a tacos d'escopeta (políticament parlant) i que se l'espolsaran de damunt només puguen. Tal vegada li ho comuniquen amb els mateixos arguments que ell utilitzà per a justificar el tancament de RTVV; més o menys tal i com es descriu en l'entradeta de ciència-ficció que aleshores vam escriure: 

CRÒNIQUES DEL FUTUR
3/12/2013

S'acostaven les eleccions. Alberto Fabra —el Bleda— havia sentit rumors que don Mariano —Pepe Trola— havia decidit cepillar-se'l com a candidat a la presidència de la comuna valenciana. El referit Bleda telefonava a Doloretes la de Cospedal —Borinot de la Manxa— per tal de demanar explicacions, i així li contestava, ella a ell:

—Ha sido una decisión muy dura que nunca hubiésemos querido tomar, pero ya sabes que el partido está por encima de las personas, Alberto…

—Pero Maria Dolores… cuando yo llegué a la presidencia ya no quedaba estaca en pared… Me he limitado a capotear el temporal y a decir mentiras en favor de Mariano… Cerré Canal 9 para que no se descubrieran los motivos de la bancarrota i para que los rojos no asaltaran los platós… Ahora estamos Cristina Tárrega y yo rematando el “Acuerdo de la sociedad civil para la Comuna” , y el populacho nos votará... y... y...

—La decisión está tomada, Alberto. Lo siento, pero no hay marcha atrás. 

El rostre pàl·lid del Bleda fou regat a l'instant per llàgrimes de ràbia i d'indignació. De res no havia servit tapar la seua ineptitud amb servilisme i lleponeria, i es queixava que Pepe Trola i Borinot de la Manxa no havien sigut justos amb ell. Només li quedava el consol que ara cobraria un bon sou (sense fer res) al Consell Jurídic Consultiu, i tindria cotxe oficial, xofer, escorta i secretària que pagaríem entre tots. 

El Bulto i Rasputín reien a la barra catxa... i el sector crític del populatxo cridava "Foc a la barraca!!" 

Açò va passar durant els primers mesos de l'any 2015. Llavors ja ho havien fet tot pols. 

He dit.

Senyor rei, les garrofes i la palla, p'al seu rossí;
els joguets i les casques, per a mi.

Quan va morir Nelson Mandela, a Mariano li van faltar cametes per a pujar a l'avió i anar a Sud-àfrica a traure pit. Nosaltres ens vam fer ressò de tan sonada excursioneta a través d'aquesta croniqueta que ara republiquem (del verb "republicar"):

EL LÍDER DE SERAFÍ 
18/12/2013

Mariano —Pepe Trola— ha fet una excursió a Sud-àfrica amb motiu dels funerals en honor a Nelson Mandela. A banda de fer el ridícul, el referit mandatari de les espanyes arruïnades s'ha ajuntat amb els seus "col·legues" de tot el món i s'ha mostrat satisfet que el comiat a Madiba se celebrara al mateix estadi on la Selecció Espanyola guanyà el mundial de 2010. Recordem que Mandela és considerat un llibertador, i que fou empresonat per bregar contra les barbàries del famós Apartheid i contra la corrupció emparada per les lleis legals que havien legalitzat els rebenta-soques de l'època. Ignorem si els tals rebenta-soques van expedientar algun col·legi de xiquets que demanaven la dimissió d'algú, o si van reforçar la seguretat ciutadana amb alguna llei com la que ací estan a punt d'aprovar. Estem segurs que l'esmentat Mariano sap perfectament que Nelson Mandela va estar 27 anys tancat a la presó per rebel·lar-se contra els despropòsits governamentals. En tornar de l'excursió Rajoy va declarar: "Mandela deja dignidad, ansias de libertad y sobre todo concordia". Bingo, Mariano!

Amb aquesta foto institucional, acomiadem aquesta segona entrega
dels nostres "Soliloquis amb Serafí", i els citem per a la tercera,
que serà publicada pròximament.

Aclarim que la foto esmentada és real (no està trucada) i pertany
a un acte oficial. Se suposa, doncs, que ha sigut presa amb consentiment
dels protagonistes. I no diré res més si no és en presència dels meus advocats.

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.