En la mesura que augmenta el grau de mediocritat (en continent i en contingut) del funcionament de les nostres institucions públiques, disminueix amb més força la valoració i la confiança que la ciutadania atorga a la classe política (sense que ells −els polítics− facen res per remeiar-ho) i l'anecdotari d'incidents i d'incidències que es produeixen durant els actes institucionals i les sessions parlamentàries s'alimenta cada vegada més i pitjor de situacions ridícules i tragicòmiques, quan no de “presumptes” irregularitats funcionals o imperícies pròpies de qui no sap estar en el lloc que representa, i impròpies dels qui haurien de donar exemple amb el seu comportament a una massa social cada vegada més apàtica i desanimada.
Mònica Oltra parla...
A la introducció del primer capítol (“El repelente niño Vicente”) explicàvem d'una manera àmplia el sentit que preteníem donar a la present secció que vam tenir a mal intitular “L'altra burrera”, i presentàvem un audiovisual on un diputat del grup dels governants (míster X) boicotejava el discurs d'una diputada de l'oposició esgarrant paperets d'una manera ostensible i sorollosa (l'home només pretenia molestar, però ho feia amb formes infantils i amb molt poca gràcia). Al segon capítol (“A espentes i redolons”) completàvem la introducció abans esmentada i incloíem un altre vídeo que mostrava una sessió de les Corts que es va acabar com el rosari de l'aurora. I ara els oferim una altra pel·liculeta on es pot veure la diputadaMÒNICA OLTRA (clic)exposant unes presumptes irregularitats que el seu grup havia denunciat, i que afecten la conselleria que comanda el consellerSr. BLASCO CASTANY (clac).
... i Rafael Blasco li contesta:
"sinvergüensa!".
Durant aproximadament 5 minuts, la referida diputada va llegir alguns titulars de premsa sobre el cas i va exposar les susdites acusacions amb el fragor parlamentari que la caracteritza. El Sr. Blasco −Don Rafael− , visiblement contrariat i nerviós (cosa poc habitual en ell) va argumentar com a resposta: “És vosté una sinvergüensa que no és capaç de mantindre el respete en esta càmara (hem transcrit la frase textual, tal com la va pronunciar el Sr. conseller el dia d'autos). Una clamorosa ovació dels ara coreligionaris del Sr. Blasco va adornar tan brillant contestació.
Façana actual de l'Ajuntament de Pego
Coneixem el Sr. Blasco des de l'any 1974. Aleshores era l'interventor de l'Ajuntament de Pego i, segons consta als registres de l'esmentat ajuntament, el dia 5 de març de l'any 1975 no es va presentar al treball i va ser expedientat per la tal absència injustificada del servei. Les mateixes fonts indiquen que el 9 d'abril del mateix any va ser nomenat interventor de l'Ajuntament de Paiporta amb plaça definitiva, però mai no es va presentar a treballar a cap dels dos ajuntaments.
Eren altres temps...
El motiu de la desaparició no figura als registres referits, però molt prompte es va saber que s'havia descobert la implicació de l'actual conseller en el Frente Revolucionario Antifascista y PatrióticoFRAP (cliiiic), i que eixa circumstància va aconsellar que en Rafel fera mutis pels bastidors (aclarim als més joves que, per als governants d'aquella època, els del FRAP eren també unssinvengüenses). Uns diuen que el llavors pròfug es va autoexiliar, i uns altres que va estar pres a laModel de Barcelona, però el que sí que està clar és que, amb la implantació de l'actual sistema polític, Rafael Blasco Castany va ser restituït com a funcionari públic, encara que molt prompte va ser fitxat pel PSOE, amb qui va iniciar la seua primera escalada com a polític actiu fins que l'any 89, sent Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, una directora general de la seua conselleria va denunciar una martingala urbanística a Calp que implicava dos funcionaris corruptes, i Blasco va ser destituït (ignorem qui va ser elsinvergüensaen aquesta ocasió).
Aquesta foto encara era
en blanc i negre.
Diuen que, aleshores, el ja exmilitant del PSOE va tenir un rampell nacionalista i impulsà un invent que es va denominarConvergència Valenciana, però l'intent no va acabar de quallar. La segona escalada important del personatge que ens ocupa va tenir lloc en arribar al poder el Sr. Zaplana amb qui, després d'abraçar la doctrina del PP, va continuar pul·lulant per diverses conselleries i bregant contra tots elssinvergüensesque s'entrecreuaven en el seu camí. Fou també conseller amb el President Olivas i, quan el Sr. Camps va guanyar la batalla fratricida que va mantenir amb el referit Sr. Zaplana, foren apartats de la primera línia els principals caporals zaplanistes..., però el Sr. Blasco havia passat ràpidament al bàndol campista i va continuar la seua multicolor carrera política.
Jaqueta multiusos
Així doncs, el Sr. Blasco Castany ha estat conseller amb tots els presidents que ha tingut la Generalitat Valenciana des de la seua creació. Per això, quan practique el meu particular joc d'especulació mental i la imaginació se'm torna juganera, em pega per pensar (entre altres coses) a quin càrrec hagués optat Don Rafael si en algun moment haguera guanyat les eleccions laFalange Española de las JONS... o elPartit Comunista de los Pueblos de España, per dir-ne algun. A vostés no els pica la curiositat?
I bé. Hem parlat per escrit més del que preteníem, i ara ja els deixem amb l'audiovisual que ha motivat tan ampli comentari. Tal vegada algú diga que som uns sinvergüenses per haver publicat aquest article (i vostés igualment sinvergüenses, per haver-lo llegit)... però, home! si ells poden dir tot el que els rota quan els dóna la gana, per què nosaltres no podem fer elsinvergüensade tant en tant?
Per cert... m'ha paregut sentir que Mònica Oltra anomenava una manifestació que va tenir lloc a Alacant, però ningú no recorda que la tal notícia haja aparegut a Canal 9. Què passa?... que els manifestants eren tots uns sinvergüenses, o és que els d'eixa tele (que paguem entre tots) estan sempre massa ocupats en deliris i autobombos?
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes
de les burrientrades precioses que s'han publicat
al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
He comentat en moltes ocasions que no he sigut mai un faller entusiasta i modèlic, dels que es desviuen tot l'any per la falla i dels que reguen l'emoció amb llagrimetes la nit de la cremà. Però reconec que una bona part de la meua obra es basa en treballs poètics que vaig aportar a la literatura fallera, els quals em van obrir moltes portes en altres camps literaris i escènics, em van propiciar diversos reconeixements i em van permetre escampar la meua poesia satírica pertot arreu del nostre territori. *Llibret(s) que publicaven la primera dècada del 2000 al... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.