El passat 27 de novembre vam incloure al burribloc que ara tenen a la vista una secció que vam tenir a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", amb intenció d'oferir un espai que siga capaç de mostrar-los −en clau d'humor− algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Alguns detalls que ens van motivar a encetar aquesta espècie de novel·la per entregues van ser explicats en la burrintroducció d' aquell primer article que poden llegir o rellegir clicant a continuació:EL REPELENTE NIÑO VICENTE.
En aquella ocasió mostràvem un vídeo on es veu un diputat que esgarrava paperets mentre parlava una diputada de l'oposició, i hui els oferim una altra relíquia que delata uns altres fets ocorreguts al mateix Palau de les Corts durant una sessió plenària.
De què es riuen, senyories?
Al reportatge en qüestió podran comprovar que basten només sis minuts per a astorar un galliner. Comença la filmació amb la intervenció d'un diputat que és interromput als 41 segons de l'inici del seu discurs pel senyor que presideix el plenari, el qual invoca no sé quin article per a advertir l'orador que no pot utilitzar aquella intervenció per a dir allò que diu i que, per tant, s'haurà d'ajustar al reglament si vol continuar "orant". En aquell moment, un altre diputat, des del seu escó, comença a fer gestos reprovant tal actitud (no se senten les paraules que mentrestant profereix), i és quan el President munta en còlera i arremet contra qui l'ha increpat, el qual és expulsat entre crits després que se li fan, en pocs segons, les tres advertències de rigor.
L'expulsat abandona la sala acompanyat per la major part dels diputats del seu grup, entre cridòries destarotades, ovacions acalorades dels coreligionaris del President, i el desconcert dels components del grup més minoritari de tan rocambolesc parlament. La sessió és "levantada" i es reprén uns segons després enmig d'un caos completament descontrolat. Total: en poc més de sis minuts, allí no queda estaca en paret.
No s'ho creuen?, doncs ací tenen el vídeo:
Per cert, l'orador que parlava al principi havia qüestionat algun dirigent atrevit que presumia en públic d'haver abastat DOS MIL MILIONS DE TELEVIDENTS durant les retransmissions de la Copa Amèrica (en aquell moment és quan el President l’interromp). Aclarim que la xifra esmentada correspon, més o menys, a un terç dels habitants del planeta. Amb això es dedueix que moltes persones del tercer món, que no tenen ni un mal rosegó per a tirar-se a la boca, solen "matar la fam" amb els velerets que solquen els mars per les aigües de València.
Doncs bé. Nosaltres som una mica més modestos i ens conformem amb els mil milions de persones que visiten diàriament aquest burribloc. Als incrèduls que puguen dubtar del nostre rigor periodístic els direm que, quan els senyors mandataris ens demostren que la "Copa Amèrica" la veuen DOS MIL MILIONS DE PERSONES, nosaltres també els demostrarem sense problemes que en són MIL MILIONS les que visiten a diari aquesta pàgina (i amb vosté, que s'hi acaba d'incorporar, ja en som mil milions i un).
Per curiositat hem repassat l'historial de certs dignataris, i hem comprovat molts casos de personalitats que porten més de 30 anys vivint de la política (alguns d'ells, fins i tot han canviat de jaqueta en més d'una ocasió). Hi ha un vell refrany que diu així: "Cànter nou... aigua fresca!". Doncs, això mateix...
Una abraçada nadalenca als nostres mil milions de seguidors.
Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc, les burrientrades més significatives i entranyables que s'han publicat al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.
I seguim el recorregut amb l'article publicat el 25 d'abril de 2014 dedicat a Miquel Ruiz, amic i mestre de dolçaina mort prematurament. El referit article està il·lustrat amb un vídeo-resum del dia que Miquel i el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor vingueren de convidats al programa que realitzava Burrera Comprimida a Canal 37 TV.
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é "A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entr...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.
I començarem amb la presentació del vídeo "EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor, Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis. El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes de les burrientrades precioses que s'han publicat al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida» que administra la nostra Maria Josep Escrivà.
Aquesta és una de les preciositats més importants del catàleg abans comentat. El poema que la Dama del Grau va dedicar a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* *Per a la meua sorpresa i alegria, l'article que vaig escriure per al llibre(t) de la Falla Corea de Gandia —Els fartons i jo— va resultar guanyador del Premi al Millor Article de Llibret de Falles del 2025. Conec bé la qualitat dels Llibrets de Gandia i estic segur que hi haurà altres articles mereixedors també d'aquesta distinció (això de "millors" o "pitjors" solen ser consideracions un tant subjectives), però reconec que estic molt content que el jurat es decantara per un treballet que vaig escriure, això sí, a la meua manera. Aquest premi —antic «Iaraní»... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada