Segons diuen les enquestes, la classe política està perdent popularitat i prestigi a marxes forçades. Als habituals excessos de protocol desficiós, batalles de campanar i populismes convencionals que moltes vegades rebenten la barrera del ridícul, ara s'han afegit els escàndols de corrupció que estan apareixent pertot arreu, i els efectes d'una crisi econòmica que ja comença a fer oloreta de pudent.
Amb aquesta nova secció que hui encetem, la qual hem tingut a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", no pretenem analitzar amb profunditat els orígens ni les conseqüències del panorama que acabem d'exposar - no tenim suficients mitjans, infraestructura ni capacitats per a fer-ho -. Simplement volem oferir un espai que siga capaç de mostrar-los - en clau d'humor - algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Les prestacions que ens brinden els invents tecnològics moderns, com ara Youtube, i la gentilesa de les persones que saben utilitzar-los amb generositat ens dóna la possibilitat de poder comprovar que, de vegades, la realitat supera la ficció.
Hem titulat aquest primer capítol "El repelente niño Vicente" en memòria del personatge de còmic homònim que va crear RAFAEL AZCONA als anys 50 per a LA CODORNIZ (recorden allò de "La revista más audaz para el lector más inteligente"?). Una de les frases que podran escoltar al vídeo que il·lustra aquest article és: "Vengo reñido de casa", i com que la tal parida és molt pròpia d'eixe xiquet de ficció, precoç, pedant i impertinent que va fabricar el mestre Azcona, hem considerat ideal emprar aquest títol.
La minipel·lícula en qüestió va ser rodada durant un acte celebrat a les Corts Valencianes. Compta amb tres protagonistes principals (la resta hi actuen com a "extres"):
LA SENYORA PRESIDENTA - Presideix i "modera" el debat. No dubtem de les seues capacitats per a exercir les susdites tasques, però està clar que el dia "d'autos" no va tenir el seu dia.
MISTER X - Hem referit així el protagonista masculí de la pel·lícula perquè desconeixem el seu nom i la seua funció en la Càmera; només sabem que és diputat (i per tant cobra un sou de l'erari públic) i que esgarra paperets quan parla Mònica Oltra.
Heus ací el vídeo anunciat. Només dura 2 minuts i 47 segons, però podran comprovar que són molt intensos. Aquest document porta unes poques setmanes penjat a la xarxa, i a hores d'ara ha tingut aproximadament 66.600 entrades. Confiem que aquesta publicació ajudarà a incrementar la xifra esmentada:
Tinc la curiositat de saber si els papers que esgarrava Mister X tenien alguna cosa escrita o eren fulls en blanc. Vostés què troben?
M'agradaria que un bon dia, algun dels "nostres" polítics fera pública una reflexió sobre la patètica situació política en què vivim amb la mateixa lucidesa, claredat i atreviment que contenen aquestes paraules. Només trobe que l'article és condescendent en la denominació de "Mister X" a aquest "energumen dels paperets" (estaria bé saber-ne el nom, almenys per poder-nos adreçar a un energumen amb els formalismes que cal", perquè si no vaig errada, "mister" en anglès significa "senyor", i dir senyor a un energumen no pertoca. A l'article podem llegir que hi ha entre el personal polític algun individu amb sanes intencions i preocupacions honestes, però no s'hi noten. A mi, el que em sembla greu, trist i poc encoratjador és que, amb panorames com aquest, els polítics que se salven de la crema no moguen cel i terra per a fer-se notar. Mònica Oltra n'és, crec, una honrosa i valenta excepció. Pregunta amb fons d'escepticisme: ho sabran aprofitar els seus companys de coal·lició?
ResponEliminaA l'interrogant de l'editor de l'article sobre si els papers devien estar escrits o serien fulls en blanc: estarien escrits, segur, perquè esgarrar papers escrits causa més morbo que esgarrar-ne de blancs. Però escrits per un altre. Per molt que m'hi esforce, no puc imaginar-me un energumen amb un bolígraf a les mans.