Durant les huit temporades que va estar en antena el programa Bon profit, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (Carmenzilla del Pedàs), amb el també nostre Pep el Tito (Titus magnanimun), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa.
"El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era molt variada i, en aquest cas, els versos s'inspiraven en la primera revisió mèdica que em van fer per a complir amb el reglament de l'empresa on treballava. Va ser inclòs al llibre Burrera comprimida (Edicions del Bullent, 1999), llavors amb el títol "La revisió", i fou presentat a la Fira del Llibre de València aquell mateix any. Allí es va donar una de les anècdotes més entranyables que recorde. M'agrada contar-la sempre que en tinc ocasió, i això mateix faré tot seguit:
Jo havia gravat un casset amb textos del llibre esmentat, entre els quals s’incloïa el poema que ara ens ocupa. Al servei de megafonia de la Fira tingueren a bé reproduir la susdita gravació, la qual cosa va propiciar que se sentira pertot arreu del recinte.
Tenia curiositat per saber com reaccionaria la gent que poguera escoltar els meus versos recitats per mi mateix, i vaig iniciar una volteta pels Vivers amb eixa intenció. En el moment en què sonava "La revisió" (en aquest cas recitant a duo amb Tomàs Llopis) hi havia un grup de vellets i velletes que s’havien aturat prop d’un dels bafles per tal d’escoltar la recitació, i em vaig acostar sigil·losament cap allí amb la idea d’escodrinyar els comentaris d’aquelles persones que no sabien que jo era jo. Escoltaven els versos amb molta atenció, mentre dibuixaven un somriure de complicitat amb aquella manera divertida de contar la història d’una revisió mèdica i, en acabar-se la recitació, van començar a aplaudir acaloradament encarats cap a l’altaveu per on havien sentit l'àudio. De sobte, el vellet que pareixia més docte va exclamar: «Això és de Bernat i Baldoví!»; i una velleta, que semblava la més espavilada, li va replicar: «No pot ser, perquè quan vivia Bernat i Baldoví encara no havien inventat el colesterol» (un dels versos del poema parla del colesterol, i això va motivar la reacció d'aquella entranyable senyora).
La imatge de la meua mà enlairant el potet de pixum sempre ha sigut una de les preferides dels professionals que han dissenyat dissenys per a la burricausa.
L'any 2009 va veure la llum el CD El Cantar de la Burrera (MFactory Music), un treball discogràfic on vaig tenir el gust de posar veu a una selecció de poemes satírics de collita pròpia, i on també vam incloure aquest tema, ja amb el títol actual: "El potet de pixum".
Recentment, a manera d'experiment maquinat en temps de pandèmia i de "noves normalitats", els serveis de Bucomsa han preparat un audiovisual basat en el recontrareferit poema. Per a l'efecte, hem barrejat els fragments que l'any 1999 interpretava Tomàs Llopis a ritme de Tàrrega, amb la versió interpretada per mi, 10 anys després, a ritme del "Colesterol blues", d'Enric Murillo, amb la nostra Cristina Martí a la guitarra. Tant el muntatge de l'àudio com la mescla d'imatges —del passat i del present— recorden afectes i complicitats que he compartit durant molts anys amb el professor Llopis, mestre i amic de qui ara els parla per escrit.
Entre altres coses, el vídeo pretén retre un homenatge a l'amistat i al bon rotllo. Miren, miren:
"El potet de pixum" ha estat un clàssic en tots els espectacles que s'estructuraven al voltant de la nostra burricausa. Quasi 30 anys després continua en plena vigència. Fins i tot, per a algunes persones que conec és una espècie de poema de capçalera. Per molts anys que ho siga.
Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc, les burrientrades més significatives i entranyables que s'han publicat al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.
I seguim el recorregut amb l'article publicat el 25 d'abril de 2014 dedicat a Miquel Ruiz, amic i mestre de dolçaina mort prematurament. El referit article està il·lustrat amb un vídeo-resum del dia que Miquel i el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor vingueren de convidats al programa que realitzava Burrera Comprimida a Canal 37 TV.
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é "A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entr...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.
I començarem amb la presentació del vídeo "EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor, Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis. El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes de les burrientrades precioses que s'han publicat al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida» que administra la nostra Maria Josep Escrivà.
Aquesta és una de les preciositats més importants del catàleg abans comentat. El poema que la Dama del Grau va dedicar a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* *Per a la meua sorpresa i alegria, l'article que vaig escriure per al llibre(t) de la Falla Corea de Gandia —Els fartons i jo— va resultar guanyador del Premi al Millor Article de Llibret de Falles del 2025. Conec bé la qualitat dels Llibrets de Gandia i estic segur que hi haurà altres articles mereixedors també d'aquesta distinció (això de "millors" o "pitjors" solen ser consideracions un tant subjectives), però reconec que estic molt content que el jurat es decantara per un treballet que vaig escriure, això sí, a la meua manera. Aquest premi —antic «Iaraní»... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra