Des
del 22 de novembre de l'any passat no havíem publicat cap entrega
d'aquesta secció burriblocària. Durant els sis capítols anteriors hem
glossat moltes de les referències col·loquials més usades per la gent en
aquest temps de crisi (per a molts, temps d'estafa), però en queden
moltes més per ensenyar-los, i volem fer-ho abans que algú s'invente
noves alegries en format fum de canyot i passen de moda les dites que
empra el personal per a referir les misèries de l'actualitat.
I
com que l'altre dia don Mariano va dir que gràcies a ell només hi ha un
milió de desocupats més dels que hi havia quan el PP es va fer càrrec
del govern, i que eixe és un dels indicis que demostren que, gràcies a
ell també, s'ha iniciat la recuperació econòmica i del mercat de
treball, hem pensat que igual s'acaba la crisi de la nit al matí, la
parla col·loquial adopta unes gramàtiques més bullicioses i el nostre
treball crisiglossal es queda per a vestir sants.
Per tal d'evitar eixa possible frustració, hem aparcat altres burreres que teníem entre mans i hem agafat aquest bou per les banyes. Comencem ja, sense més preàmbuls:
Per tal d'evitar eixa possible frustració, hem aparcat altres burreres que teníem entre mans i hem agafat aquest bou per les banyes. Comencem ja, sense més preàmbuls:
EL GLOSSARI DE BUCOMSA
(tractat lexicogràfic de la fraseologia popular)
GLOSSES DE CRISI
7a entrega
MOLTA MERDA! Expressió que utilitzen els artistes abans d'una actuació per a desitjar-se sort i èxit (diuen els farandulers més radicals que desitjar sort porta mala sort; per això, quan compren loteria, en lloc de dir "sort que tinguem" diuen "merda per a mi"). Aquest costum prové dels anys de la picor, quan encara no havien inventat els vehicles de motor, i la gent rica, els corruptes i els ofrenaglòries botinflats acudien al teatre amb cotxes d'haques i cavalls. Com que els animals (els de quatre potes, dic) no solien entrar al recinte, romanien a l'exterior, i allí es divertien cagant mentre el personal gaudia l'espectacle (cal aclarir que la caca dels equins sol presentar-se en elegants muntonets de bonyigues apinyonades, molt més agradables que la femta dels bufanúvols). Lògicament, si a les rodalies del teatre hi havia molta merda (de cavall, clar) s'interpretava que l'assistència de públic havia sigut nombrosa, i els guanys dels artistes també.
Des de la crisi ençà, hi ha mandataris desvanits i bramaires destarifats que empren aquesta referència per a desitjar-se èxit quan interpreten falòrnies i fanfàrries (si es fixen bé, cada vegada que don Mariano s'alça del seu escó per a soltar alguna bravata, na Soraya sembla xiuxiuejar (en castellà, clar) "Mucha mierda, Mariano"; "Mierda para ti también, Soraya... i mierda para todos" –pareix que conteste ell).
 |
| –Molta merda, senyor Cotino! –deia Jordi.–Jo no sóc jo; sóc el meu germà! –contestava don Juan. –Doncs, merda per a ell també –replicava Évole. |
FER BOLOS. En l'argot faranduler, els bolos són actuacions, públiques o privades, de poca transcendència i de pobra conseqüència, que solen practicar molts artistes per compromís, per gust o per necessitat (les activitats escèniques més riques o molt pomposes es coneixen com a gales o concerts). Els politiquerets més graciosillos també han fet seua aquesta dita per a referir els actes infumables on ells participen (ex.: "Mariano!... Wert i jo anem demà a fer un bolo al Senat, per a explicar allò de l'espanyolització dels catalans!" –diu el sr. Montoro– "Molta merda, Cristóbal! i merda també per a José Ignacio!" –contesta el sr. Rajoy).
PERFUMAR EL MERDER. Intentar disfressar realitats dolentes i ficades de pota clamoroses amb tramoies argumentals o frivolitats escèniques de supina mediocritat. Aquesta dita no és gens coneguda, ja que l'acabem d'inventar ara mateix; però ja veuran com, a no massa tardar, la faran seua els llepaires més insulsos de les faunes politiqueres. Hem compost aquesta brillant parida inspirats per l'equip de xarlatans governamentals que comanda na Cospedal de la Manxa: el cacofònic Carlos Floriano (autèntic rebentasoques verbal); el fracassat Javier Arenas (un dels pocs andalusos dels que conec que no és graciós) i l'escampafums González Pons (expert en frivolitats fosques). Suposem que els quatre esmentats no tindran res millor a fer, i per això es passen els dies de bolo en bolo, perfumant amb troles i fantasies el merder de les fecals polítiques que ens envaeixen.
 |
| I parlant de merda... hem trobat aquesta foto a la xarxa. |
MIRAR PEL POBLE (servir el poble). Frase que solen usar els bufanúvols per a presumir d'abnegació i patriotisme. Aquesta bravata es va posar de moda en temps de la bambolla immobiliària (abans que començara a sentir-se l'olor del merder). Encara en l'actualitat, alguns governants es passen el dia mirant pel poble, però sense perdre de vista les seues pròpies butxaques.
FER COSES PEL POBLE (treballar pel poble). Amenaça electoral que solen proferir els salvapàtries. Quan els duros botaven, fer coses pel poble era promoure gamberrades urbanístiques amb diners de tots i en benefici d'algunes butxaques goloses. En l'actualitat, els mateixos perdonavides parlen de la crisi com si ells no tingueren res a fotre amb el merder, i continuen entabanant els del populatxo com si tots fórem autèntics imbècils.
 |
| Estampa extreta de la xarxa |
TALLAR L'ABADEJO (o el bacallà). Donar les ordres; tenir l’última paraula i prendre les decisions finals en qualsevol assumpte d’una organització. En molts casos, els mandataris oficials d’un organigrama són simples testaferros al servei dels que tallen l'abadejo (ex.: "Cristóbal! Eixos de la cheneralitat valensiana demanen més diners, però don Mariano diu que s'apanyen amb el que tenen, que després s'ho gasten en chuches i els de la Sexta es burlen de nosaltres.").
NO PINTAR FAVA (en castellà ,“no pintar haba”). No es tracta de pintar quadres on no apareixen faves; és més bé una expressió utilitzada per a referir persones, animals o coses que no compten per a res en les organitzacions a les quals pertanyen ni exerceixen la influència que moltes vegades aparenten.
NO PINTAR FABRA. Referència extraoficial que intenta explicar, a manera d'acudit (una mica bordet, això sí) el significat de les dues glosses anteriors. Ho lamentem de veres, n'Alberto; confiàvem que vosté redimiria algun dels empastres que vam heretar del seu antecessor, però ja hem perdut l'esperança. Molta gent pensa que és vosté un simple apanyet imposat des de Madrid, que va cap ací i cap allà i que, més mudat que una haca en festes, inaugura i desinaugura llegint els insulsos paperets que li escriuen, abraçant figueres de pala i dedicant brindis al Sol. No sent l'oloreta del merder, n'Alberto? Cuide's, home, cuide's!
NO SERVIR NI PER A TACOS D'ESCOPETA. Clara referència als inútils integrals i/o analfabets funcionals, que
no pinten fava ni saben fer res de res, només que traure pit i parar la
mà. Habitual en lleponets que no pinten fava i, per no saber, no saben
ni com és el color de la vergonya.
La cruesa de les glosses que acabem de glossar ens ha obligat a violar les ètiques pulcres que les nostres gramàtiques pretenen; però si volem explicar les coses bé hem de referir de manera clara cadascun dels seus components i, en aquest cas, parlar de merda ens ha resultat inevitable. Però, per tal de no deixar-los entre fètides tristeses, tancarem el capítol amb unes referències amables en format onomatopeic. Ja saben que les onomatopeies són cops fonètics o sons no homologats, que també formen part del llenguatge col·loquial:
AHHHHH!! Onomatopeia orgàstica. Cop fonètic salvatge que sol proferir-se en el punt àlgid de l'orgasme. Normalment va precedit d'altres onomatopeies menors exhalades entre sospirs semiofegats (uiii!, uffff!, aggg! hiiiihihiiii!). En orgasmes múltiples o incontrolats, aquesta expressió pot semblar un renill d'haca brava. Malgrat la crisi, aquest crit acalorat manté la seua gràcia i la seua plena vigència (almenys entre les persones de bon gust).
IEEPP!! (hola!) Onomatopeia usada sovint per a saludar (ieepp!, com va?).
GRRRRR!! Grunyit semiesgarrat que, segons Xavi Castillo, emet donya Rita quan se li desboca l'entusiasme (grrrrrrrr! valensianoooooos).
WERT. Aquesta onomatopeia no existia quan va rebentar la bambolla immobiliària, però des de fa uns mesos s'ha convertit en una espècie d'insult institucional.
CIAANOS. Empastre fònic que es percep quan n'Alberto Fabra pronuncia la paraula "ciudadanos".
XET!! Forma amable de cridar un gosset.
XITXOOO!! Onomatopeia adjectivada. Forma pudenta de marmolar un gos impertinent.
AU!! Onomatopeia de comiat que de vegades supleix l'adjectiu adéu ("au!, me'n vaig!"). Com que nosaltres ja estem a punt d'acabar aquesta entrega, donarem exemple acomiadant-nos amb aquesta expressió: Au!, fins la pròxima! Que tinguen molta merda els nostres amics artistes, i merda també per als que no són nostres, ni són amics, ni són artistes i, damunt, ens prenen, a tots, per imbècils.
 |
| Aquesta magnífica vinyeta de Ferran deixa entreveure la molta merda que hi ha darrere |
La cruesa de les glosses que acabem de glossar ens ha obligat a violar les ètiques pulcres que les nostres gramàtiques pretenen; però si volem explicar les coses bé hem de referir de manera clara cadascun dels seus components i, en aquest cas, parlar de merda ens ha resultat inevitable. Però, per tal de no deixar-los entre fètides tristeses, tancarem el capítol amb unes referències amables en format onomatopeic. Ja saben que les onomatopeies són cops fonètics o sons no homologats, que també formen part del llenguatge col·loquial:
AHHHHH!! Onomatopeia orgàstica. Cop fonètic salvatge que sol proferir-se en el punt àlgid de l'orgasme. Normalment va precedit d'altres onomatopeies menors exhalades entre sospirs semiofegats (uiii!, uffff!, aggg! hiiiihihiiii!). En orgasmes múltiples o incontrolats, aquesta expressió pot semblar un renill d'haca brava. Malgrat la crisi, aquest crit acalorat manté la seua gràcia i la seua plena vigència (almenys entre les persones de bon gust).
IEEPP!! (hola!) Onomatopeia usada sovint per a saludar (ieepp!, com va?).
GRRRRR!! Grunyit semiesgarrat que, segons Xavi Castillo, emet donya Rita quan se li desboca l'entusiasme (grrrrrrrr! valensianoooooos).
WERT. Aquesta onomatopeia no existia quan va rebentar la bambolla immobiliària, però des de fa uns mesos s'ha convertit en una espècie d'insult institucional.
CIAANOS. Empastre fònic que es percep quan n'Alberto Fabra pronuncia la paraula "ciudadanos".
XET!! Forma amable de cridar un gosset.
XITXOOO!! Onomatopeia adjectivada. Forma pudenta de marmolar un gos impertinent.
AU!! Onomatopeia de comiat que de vegades supleix l'adjectiu adéu ("au!, me'n vaig!"). Com que nosaltres ja estem a punt d'acabar aquesta entrega, donarem exemple acomiadant-nos amb aquesta expressió: Au!, fins la pròxima! Que tinguen molta merda els nostres amics artistes, i merda també per als que no són nostres, ni són amics, ni són artistes i, damunt, ens prenen, a tots, per imbècils.
 |
| Au! |
.
