Si cliquen ací:

podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat
tots els continguts que hem publicat fins ara.
...

.

PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

......El Pulcribloc.............................................El racó del fumador

diumenge 19 de maig de 2013

MOLTA MERDA!



Des del 22 de novembre de l'any passat no havíem publicat cap entrega d'aquesta secció burriblocària. Durant els sis capítols anteriors hem glossat moltes de les referències col·loquials més usades per la gent en aquest temps de crisi (per a molts, temps d'estafa), però en queden moltes més per ensenyar-los, i volem fer-ho abans que algú s'invente noves alegries en format fum de canyot i passen de moda les dites que empra el personal per a referir les misèries de l'actualitat. 

I com que l'altre dia don Mariano va dir que gràcies a ell només hi ha un milió de desocupats més dels que hi havia quan el PP es va fer càrrec del govern, i que eixe és un dels indicis que demostren que, gràcies a ell també, s'ha iniciat la recuperació econòmica i del mercat de treball, hem pensat que igual s'acaba la crisi de la nit al matí, la parla col·loquial adopta unes gramàtiques més bullicioses i el nostre treball crisiglossal es queda per a vestir sants.

Per tal d'evitar eixa possible frustració, hem aparcat altres burreres que teníem entre mans i hem agafat aquest bou per les banyes. Comencem ja, sense més preàmbuls:


EL GLOSSARI DE BUCOMSA
(tractat lexicogràfic de la fraseologia popular)
GLOSSES DE CRISI
7a entrega

MOLTA MERDA! Expressió que utilitzen els artistes abans d'una actuació per a desitjar-se sort i èxit (diuen els farandulers més radicals que desitjar sort porta mala sort; per això, quan compren loteria, en lloc de dir "sort que tinguem" diuen "merda per a mi"). Aquest costum prové dels anys de la picor, quan encara no havien inventat els vehicles de motor, i la gent rica, els corruptes i els ofrenaglòries botinflats acudien al teatre amb cotxes d'haques i cavalls. Com que els animals (els de quatre potes, dic) no solien entrar al recinte, romanien a l'exterior, i allí es divertien cagant mentre el personal gaudia l'espectacle (cal aclarir que la caca dels equins sol presentar-se en elegants muntonets de bonyigues apinyonades, molt més agradables que la femta dels bufanúvols). Lògicament, si a les rodalies del teatre hi havia molta merda (de cavall, clar) s'interpretava que l'assistència de públic havia sigut nombrosa, i els guanys dels artistes també. 

Des de la crisi ençà, hi ha mandataris desvanits i bramaires destarifats que empren aquesta referència per a desitjar-se èxit quan interpreten falòrnies i fanfàrries (si es fixen bé, cada vegada que don Mariano s'alça del seu escó per a soltar alguna bravata, na Soraya sembla xiuxiuejar (en castellà, clar) "Mucha mierda, Mariano"; "Mierda para ti también, Soraya... i mierda para todos" –pareix que conteste ell).

Molta merda, senyor Cotino! –deia Jordi.Jo no sóc jo; sóc el meu germà! –contestava don Juan. Doncs, merda per a ell també –replicava Évole.

FER BOLOS. En l'argot faranduler, els bolos són actuacions, públiques o privades, de poca transcendència i de pobra conseqüència, que solen practicar molts artistes per compromís, per gust o per necessitat (les activitats escèniques més riques o molt pomposes es coneixen com a gales o concerts). Els politiquerets més graciosillos també han fet seua aquesta dita per a referir els actes infumables on ells participen (ex.: "Mariano!... Wert i jo anem demà a fer un bolo al Senat, per a explicar allò de l'espanyolització dels catalans!" diu el sr. Montoro "Molta merda, Cristóbal! i merda també per a José Ignacio!"  –contesta el sr. Rajoy). 

PERFUMAR EL MERDER. Intentar disfressar realitats dolentes i ficades de pota clamoroses amb tramoies argumentals o frivolitats escèniques de supina mediocritat. Aquesta dita no és gens coneguda, ja que l'acabem d'inventar ara mateix; però ja veuran com, a no massa tardar, la faran seua els llepaires més insulsos de les faunes politiqueres. Hem compost aquesta brillant parida inspirats per l'equip de xarlatans governamentals que comanda na Cospedal de la Manxa: el cacofònic Carlos Floriano (autèntic rebentasoques verbal); el fracassat Javier Arenas (un dels pocs andalusos dels que conec que no és graciós) i l'escampafums González Pons (expert en frivolitats fosques). Suposem que els quatre esmentats no tindran res millor a fer, i per això es passen els dies de bolo en bolo, perfumant amb troles i fantasies el merder de les fecals polítiques que ens envaeixen.

I parlant de merda... hem trobat aquesta foto a la xarxa.
SER UN PATA NEGRA. Es coneixen popularment com "Pata negra" els pernils elaborats amb anques de porc ibèric negre (com que l'animal és negre, les potes també són negres, i com que en castellà diuen pata a la "pota", doncs això explica l'origen etimològic d'aquesta dita). Es tracta d'un menjar molt ben mirat pels sibarites, sobretot els més gorreros. Les selectes condicions d'aquesta classe de pernils originen la utilització del seu nom per a referir persones especials en el si d'una empresa o col·lectiu. Alguns mandataris, copiamones ells, també utilitzen aquest qualificatiu per a destacar, normalment, els més servils aduladors i llepaires de luxe.

MIRAR PEL POBLE (servir el poble). Frase  que solen usar els bufanúvols per a presumir d'abnegació i patriotisme. Aquesta bravata es va posar de moda en temps de la bambolla immobiliària (abans que començara a sentir-se l'olor del merder). Encara en l'actualitat, alguns governants es passen el dia mirant pel poble, però sense perdre de vista les seues pròpies butxaques.

FER COSES PEL POBLE (treballar pel poble). Amenaça electoral que solen proferir els salvapàtries. Quan els duros botaven, fer coses pel poble era promoure gamberrades urbanístiques amb diners de tots i en benefici d'algunes butxaques goloses. En l'actualitat, els mateixos perdonavides parlen de la crisi com si ells no tingueren res a fotre amb el merder, i continuen entabanant els del populatxo com si tots fórem autèntics imbècils.
Estampa extreta de la xarxa

TALLAR L'ABADEJO (o el bacallà). Donar les ordres; tenir l’última paraula i prendre les decisions finals en qualsevol assumpte d’una organització. En molts casos, els mandataris oficials d’un organigrama són simples testaferros al servei dels que tallen l'abadejo (ex.: "Cristóbal! Eixos de la cheneralitat valensiana demanen més diners, però don Mariano diu que s'apanyen amb el que tenen, que després s'ho gasten en chuches i els de la Sexta es burlen de nosaltres."). 

NO PINTAR FAVA (en castellà ,“no pintar haba”). No es tracta de pintar quadres on no apareixen faves; és més bé una expressió utilitzada per a referir persones, animals o coses que no compten per a res en les organitzacions a les quals pertanyen ni exerceixen la influència que moltes vegades aparenten.

NO PINTAR FABRA. Referència extraoficial que intenta explicar, a manera d'acudit (una mica bordet, això sí) el significat de les dues glosses anteriors. Ho lamentem de veres, n'Alberto; confiàvem que vosté redimiria algun dels empastres que vam heretar del seu antecessor, però ja hem perdut l'esperança. Molta gent pensa que és vosté un simple apanyet imposat des de Madrid, que va cap ací i cap allà i que, més mudat que una haca en festes, inaugura i desinaugura llegint els insulsos paperets que li escriuen, abraçant figueres de pala i dedicant brindis al Sol. No sent l'oloreta del merder, n'Alberto? Cuide's, home, cuide's! 

NO SERVIR NI PER A TACOS D'ESCOPETA. Clara referència als inútils integrals i/o analfabets funcionals, que no pinten fava ni saben fer res de res, només que traure pit i parar la mà. Habitual en lleponets que no pinten fava i, per no saber, no saben ni com és el color de la vergonya.
Aquesta magnífica vinyeta de Ferran
deixa entreveure la molta merda que hi ha darrere

La cruesa de les glosses que acabem de glossar ens ha obligat a violar les ètiques pulcres que les nostres gramàtiques pretenen; però si volem explicar les coses bé hem de referir de manera clara cadascun dels seus components i, en aquest cas, parlar de merda ens ha resultat inevitable. Però, per tal de no deixar-los entre fètides tristeses, tancarem el capítol amb unes referències amables en format onomatopeic. Ja saben que les onomatopeies són cops fonètics o sons no homologats, que també formen part del llenguatge col·loquial: 

AHHHHH!! Onomatopeia orgàstica. Cop fonètic salvatge que sol proferir-se en el punt àlgid de l'orgasme. Normalment va precedit d'altres onomatopeies menors exhalades entre sospirs semiofegats (uiii!, uffff!, aggg! hiiiihihiiii!). En orgasmes múltiples o incontrolats, aquesta expressió pot semblar un renill d'haca brava. Malgrat la crisi, aquest crit acalorat manté la seua gràcia i la seua plena vigència (almenys entre les persones de bon gust).

IEEPP!! (hola!) Onomatopeia usada sovint per a saludar (ieepp!, com va?).

GRRRRR!! Grunyit semiesgarrat que, segons Xavi Castillo, emet donya Rita quan se li desboca l'entusiasme (grrrrrrrr! valensianoooooos).

WERT. Aquesta onomatopeia no existia quan va rebentar la bambolla immobiliària, però des de fa uns mesos s'ha convertit en una espècie d'insult institucional.

CIAANOS. Empastre fònic que es percep quan n'Alberto Fabra pronuncia la paraula "ciudadanos".

XET!! Forma amable de cridar un gosset.

XITXOOO!! Onomatopeia adjectivada. Forma pudenta de marmolar un gos impertinent.

AU!! Onomatopeia de comiat que de vegades supleix l'adjectiu adéu ("au!, me'n vaig!"). Com que nosaltres ja estem a punt d'acabar aquesta entrega, donarem exemple acomiadant-nos amb aquesta expressió: Au!, fins la pròxima! Que tinguen molta merda els nostres amics artistes, i merda també per als que no són nostres, ni són amics, ni són artistes i, damunt, ens prenen, a tots, per imbècils. 

Au!

ENLLÀ DEL FOC: L'ESPERANÇA EN LA FORÇA COL·LECTIVA

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA -12/05/13
M'havia agafat aquesta setmana que acabem de vacances. De vacances laborals, perquè l'activitat literària ha sigut intensa encara. Dijous vaig tenir el privilegi de participar en un recital col·lectiu, organitzat pel Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona, a la Fundació Tàpies. I ahir, dissabte 11, vam estar contant *Àngels de nata *a la Casa de la Cultura de Pego, de la mà del Grup de Dones Cabal i de les AMPA del col·legi Ambra i d'alguns altres, amb Maria Alcaraz i Almudena Francés, contadora ella de primer ordre. Bonic i enriquidor tot. Però l'experiència més ... més »

QUAN EDUCAR ÉS UNA PASSIÓ

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 1/05/13
*"Jornades com la de hui ens fan reflexionar, i molt!, sobre el nostre quefer diari amb horaris estrictes, espais restringits, taules ordenades, alumnes distribuïts classe rere classe, programacions, reglaments... Aquest matí m'ha vingut al cap el llibre de Foucault "Vigilar i castigar", cada dia més el nostre sistema educatiu s'assembla al que deia Michel [Foucault]. Per sort, de tant en tant tenim alenades d'esperança, de saber que un altre tipus d'educació és possible."* Agafe prestades aquestes paraules de l'amic, músic i professor Josep Antoni Alberola. Les vaig utilitzar per... més »

CEIP AMBRA DE PEGO: EDUCAR DES DE LA CREATIVITAT ARTÍSTICA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 28/04/13
*Per Maria Josep Escrivà* Calla, escolta, fes faena,* * espavila i no t’encantes* * que demà hi haurà control.* * Caldrà fer-lo en tres quarts d’hora* * tant si es vol com si no es vol.* * **Maria Dolors Pellicer * *El mes de febrer passat vaig estar compartint vivències poètiques, lectura i conversa amb alumnes de l'IES Gregori Maians d'Oliva. L'experiència va ser summament enriquidora. Al capdavant d'un alumnat estimulat i participatiu sempre hi ha un equip de mestres inquiets, capaços d'estimular i que segurament entenen la docència com un intercanvi d'aprenentatges vital... més »

TREMOLOSA COM EL PRIMER DIA

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 20/04/13

He fet comptes i, si no em fallen els dits, fa 21 anys que em vaig atrevir a donar la cara en matèria de literatures. La primera vegada fou a Manises, l’any 1992, quan unes persones molt generoses em van premiar un petit recull de contes que es deia El curt camí dels anys, i que es va publicar el 94, en un volumet col·lectiu titulatSolstici 6. Era l’entranyable premi Solstici de literatura jove, que convocava l’ajuntament d’aquella ciutat de l'Horta, a través de la Fundació Municipal de Cultura i Joventut, i ... més »

ESTELLÉS EN SOLFA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 16/04/13
*Després de trenta mesos de gestació, la criatura està a punt de veure la llum. ESTELLÉS EN SOLFA és un disc on la interpretació de Salvador Bolufer i l’aposta musical d’Enric Murillo s’uneixen per a retre homenatge a la memòria de Vicent Andrés Estellés, amb "admiració i convenciment", tal com resa la dedicatòria inserida en aquest llibre-disc. La part literària ha estat coordinada per Maria Josep Escrivà, que s'ha implicat en el projecte en qualitat d'assessora lingüística i poètica. Treballar amb Maria Josep enriqueix, honora, dignifica i ensenya. Gràcies, doncs, a la benvolguda ... més »

ÀNGELS VORA MAR

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 30/03/13
“[...] Era el mes de maig i, com quasi sempre per aquestes dates, bufava un garbí suau i se sentien els crits de les aus pescadores aguaitant des de l’aire. Per això no em va estranyar gens ni miqueta veure com, per sota del banc on seia, revolava una ploma de gavina. M’hi vaig entretenir mirant-la, amb aquella lleugeresa senzilla i blanca. I aquella dansa capritxosa em va hipnotitzar de tal manera que no sabria dir si havien passat minuts o hores quan, al meu costat, Faust, el veí dels meus pares que havia treballat tota la vida de llanterner, desvinculat del tot de les pregàries ... més »

LA PASSIÓ AUTONÒMICA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 30/03/13
*Ja saben vostés que aquest modest burribloc és –o almenys intenta ser– notari de l'actualitat que altres protagonitzen. Nosaltres, per tant, no posem ni llevem res a la realitat que ens ha tocat viure, per dolenta que aquesta siga. Però –això sí– comentem i analitzem els fets d'acord amb la nostra consciència i segons els nostres punts de vista (faltaria més!); per a llegir i escoltar les bravates dels mandataris de guàrdia ja estan els mitjans de comunicació públics, que paguem entre tots (o, en alguns casos, devem entre tots), però que només funcionen al servei dels interessos de... més »

LENTES ESTALACTITES. EN EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 21/03/13
Quan vivia a València —i, d'això, en fa ja molts anys, o almenys a mi m'ho sembla...— em vaig prometre a mi mateixa, com a norma i recurs de supervivència anual, pegar a fugir de la ciutat en la setmana de Falles. La disjuntiva era ben senzilla: o bé buscava un lloc fora de València, lluny o prop, però on regnara la pau, i l'aire lliure de pólvora, o bé m'immolava davall d'aquell balcó de la plaça de l'Ajuntament que, ja en aquells primers anys 90, presidia la incorruptible alcaldessa Rita. Ara ja en fa alguns més que visc en un lloc on, si no vull, no sent la remor fallera ni de ll... més »

BURRERA I FALLES. Burrifalles

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/03/13
*El dia 17 de març de 2011 presentàrem en societat la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS (article: LA BURRERA EN FLAMES (cliiic)). Aquell any vam plantar a la xarxa un monument virtual que portava per lema RIDÍCULUM VITAE (cliiic), construït per l'imaginari Macareno Les Penyes i amb il·lustracions poètiques del no menys imaginari poeta Rafa Burilla. Constituírem una comissió amb presidents d'honor, presidents sense honor i un batalló de vicepresidents i delegats; però com que tot es va fer amb presses i corruixes, se'ns va oblidar fundar prèviament la falla (**de fet, a hores d'ara e... més

JOAN FUSTER, NINOT DE FALLA

BURRERA COMPRIMIDA a El rebost de bucomsa -16/03/13
Quan enguany, passada la mitjanit del 19 de març, la fallera major de València ordenarà cremar la falla municipal, es compliran cinquanta anys d’una de les majors injustícies intel·lectuals comeses per les falles del cap i casal. Llegim-ho en el relat de l’afectat: «A vostès ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic auto de fe. La cerimònia, que tingué lloc el dia 19 de març de 1963.. més »

UNA DONA REIVINDICA SER POETA

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA -8/03/13
Donzelles de l'any 2000 (Editorial Mediterrània) és un llibre de recent aparició, una "Antologia de dones poetes dels Països Catalans" que pretèn, en paraules de les responsables del projecte: "configurar el paisatge poètic femení en llengua catalana del segle XXI". Les curadores de l'antologia, Sandra D. Domínguez, i Noèlia Díaz Vicedo no s'hi distrauen amb detalls accessoris.* *El títol, em sembla d'aquells que hom necessita justificar immediatament després d'haver-lo dit. I és que fa referència al poema que *Maria Antònia Salvà*, poeta i traductora mallorquina nascuda a finals d... més »

COSPEDAL DE LA MANXA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 5/03/13
*El 7 d'abril de 2012 publicàvem en aquesta mateixa secció un article titulat FER El RIDÍCUL (cliiic). La susdita entrada inclou un vídeo on es pot escoltar un portaveu del PP que, a l'hemicicle de les Corts Valencianes, intentava explicar el motiu pel qual els del seu grup votarien en contra d'una proposta que acabava de presentar Mònica Oltra (en concret es demanava que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar). Aleshores, nosaltres, que som uns càndids, pensàvem que la barrera del ridícul espantós havia tocat sostre amb el cúmul de despro... més »

QUIN SECRET PRIMITIU GUARDA L'ARENA?

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA 26/02/13
Quan, ja fa alguns anys, vaig escriure aquest poema dedicat als meus pares, en un llibre que duia el títol no gens festiu de *Tots els noms de la pena*, pensava que les coses de l'existència segueixen el seu curs normal, i que és llei de vida que tot passe, tant en la seua immediatesa com també en el seu esdevenir a llarg termini. I que després del temps pletòric de l'estiu ha d'arribar la tardor; i després, l'hivern. I que, després del temps pletòric de la joia ha d'arribar el dol. I que, després del temps en què uns éssers humans habiten un lloc, i fins i tot són feliços en aquell ... més »

ALÍCIA D'ESPANYA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 22/02/13
*Sèrie: *HISTÒRIES I HISTÈRIES* 1a entrega: *Un tal Prosper Mérimée, francés de la França, va escriure una narració **— Carmen— en la qual es basa la famosa òpera homònima de Georges Bizet. La Carmen de la tal ficció representava una guapíssima xicota espanyola, gitana ella, amb un geni com un espigó i propícia a enamoraments complicats i volcànics; segurament eixe perfil de dona no feia massa gràcia als soques puritans de l'època franquista, i per això, quasi un segle després de l'esmentada obra, els incombus... més »
Molta gent ens ho pregunta:
.
COM ES POT ACONSEGUIR EL CD EL CANTAR DE LA BURRERA?

No tenim al nostre abast una llista d'establiments on es pot comprar el disc. Se suposa que està a la venda en comerços especialitzats en aquesta classe de productes i també en determinades llibreries.
.
Per Internet es pot sol·licitar directament al distribuïdor oficial, Actual Records:

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)

EL CORRAL DE BUCOMSA

Fumant abans de morir
El drama de Segismund

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

...........................
..........................
..........................

Hem obert aquest apartat amb intenció d’incorporar al burribloc algunes curiositats pertanyents a diverses activitats del grup abans d'adoptar el nom actual de Burrera Comprimida, és a dir, abans de 1999. ... > (cliquen ací per a continuar llegint aquesta introducció)

Comencem, doncs, a distribuir l’apartat en qüestió:

>LA BURRERA I LES FALLES - Festivals de la cançó “fina i elegant” (Pròxim enllaç, encara no disponible)

>LA BURRERA I ELS MOROS I CRISTIANS (Pròxim enllaç, encara no disponible)

>Comparsa Al-Hagamba Muza (clic)

>BURRIVÍDEOS BURROS (clic)

>Tríptic ambaixada 1997 (clic)

>Crònica ambaixada 1997 (La veu de Pego) (clic)

>Reportatge ambaixada 1997 (La veu de Pego) (clic)

>Reportatge ambaixada 1997 (Diario Información) (clic)

>LA BURRERA I LA RÀDIO (Pròxim enllaç, encara no disponible)

>RÀDIO LLIURE DE PEGO (1985-1989) (Pròxim enllaç, encara no disponible)

. Logotip Ràdio Lliure de Pego (1985-1989)

>Article de Vicent Torres, component del col·lectiu que gestionava la Ràdio Lliure de Pego (clic)

>RÀDIO PEGO (municipal). Des de 1993 (Pròxim enllaç, encara no disponible)

Web Ràdio Pego actual (clic)

BURRERA NO ALINEADA - Diversos

Ací penjarem algunes cosetes relacionades amb el grup, pertanyents a l'època preburra, i no alineades en cap dels apartats anteriors.