Durant
més de 4 anys, l’equip d’investigació de BURRERA COMPRIMIDA SA va publicar per
entregues al voltant de 500 glosses pertanyents a la fraseologia popular més
usada pels habitants de les nostres geografies més pròximes. Ho féiem amb
periodicitat mensual, en una de les revistes gratuïtes que reparteixen als
llocs públics. L’experiència va ser gratificant, i per això hem decidit usar el
nostre burribloc per ampliar aquell glossari que vam encetar fa quasi 10 anys.
En principi ho farem amb expressions, dites o aforismes que s’han creat (o
s’han posat de moda) com a conseqüència de l’ambient de crisi vergonyosa que
ara patim, però no descartem la possibilitat de reprendre la filosofia inicial,
i jugar a lexicògrafs amb qualsevol referència viva que arribe a les nostres sofertes
orelletes.
 |
| Capçalera de la secció de la revista Marina Alta on es publicava el glossari de Bucomsa. |
Amb
aquesta gosadia gramatical no pretenem emular la tasca dels nostres filòlegs;
no tenim espai ni coneixements suficients per a fer-ho. Simplement intentarem
divertir el lector i, al mateix temps, divulgarem una sèrie de singularitats que
poden ser d'interés, sobretot per a la gent més jove. Aclarim també que les
glosses apareixeran disposades en fila índia i per ordre de caiguda. Comencem
JA:
EL GLOSSARI DE BUCOMSA
GLOSSES DE CRISI
1a entrega
ESTAR EN CRISI. Expressió utilitzada per a referir èpoques o moments d’especial
dificultat per a les persones, animals i/o coses (normalment, les crisis
modernes solen estar produïdes per les coses que han fet alguns animals en
detriment de les persones). Una crisi pot ser individual o col·lectiva, i
s’origina per motius accidentals o per causes provocades (ex.: Si ens diuen que,
a Batiste, se li ha fet l’ou dret com un meló per culpa d’una picada d’abella,
estarem davant una crisi de salut individual motivada per un accident. Però si
ens diuen que hi ha 5.500.000 aturats (i amb pasta per a més) i un nombre
incalculable de retallats i/o reformats (i amb pasta per a molt més), cal
pensar en una crisi col·lectiva provocada per irresponsabilitats
irresponsables).
NO TINDRE UELA. Forma de referir individus
propensos a l’autodivulgació de les glòries i les virtuts que ells mateixos
s’atribueixen. Habitual en mandataris desvanits i en bufanúvols congènits.
Normalment, els “sense uela” inauguren les coses abans de començar-les, i
utilitzen els mitjans que paguem entre tots per audoadular-se. Els (des)uelats solen
culpar de les crisis les ueles dels opositors o l’abella que va picar l’ou dret
de Batiste.
SER UN DESVANIT. Confondre
l’autoestima amb l’autoenamorament. Viure en estat d’autosatisfacció de manera
continuada. Els desvanits també s’apanyen sense uela i solen pensar, al més pur
estil CR7, que tothom els enveja perquè són guapos, rics i sabuts. Per això,
suposem que cada dia es miren a l’espill per tal de carregar-se les piles, i
s’autodediquen lloances extremes de caràcter autodidacta (ex.: ¡Qué grande
eres, Ricardo!..., qué pelo tan rubio tienes, y qué ojos tan azules!). Hi ha
desvanits que no coneixen la crisi... ni la vergonya tampoc.
 |
| Explicació gràfica de la referència col·loquial "Tindre un morro que se'l xafen". |
TRAURE PIT. Presumir importàncies
delirants. Botinflar-se amb aires putrefactes. Bufar en caldo gelat. Fer el
ridícul de manera sistemàtica. Inaugurar aeroports sense avions. Amenaçar de
matar a canonades l’abella que va picar l’ou dret de Batiste.
SER UN CORRUPTE. Referència
als funcionaris, governants o poders fàctics que practiquen il·legalitats o es
deixen subornar per les colles de lladres i/o especuladors per tal d’alimentar
les seues butxaques. Alguns corruptes han estat corromputs per corruptors
indesitjables, però altres s’han autocorromput a ells mateixos en benefici de
les seues pròpies maldats financeres. Quan els duros botaven, corruptors i
corromputs, desvanits i (des)uelats, ens venien la burra del progrés com una
gesta heroica i desinteressada sorgida de les seues capacitats, polítiques i
financeres; ara diuen que són víctimes d’un complot ordit pels envejosos per a
desprestigiar-los.
 |
| Així tractaven els porcatas de Porquilàndia als negrets de l'Àfrica. Recollons, Rafelet! |
SER UN TESTAFERRO. Donar la
cara (i el cul) en favor dels corruptes i els desvanits (tinguen o no tinguen
uela). En l’argot intern del politiqueig contemporani, el testaferro és la
persona, animal o cosa que s’encarrega de fer la faena bruta (ex.: El Bigotes
va organitzar una festa d’exaltació campista i va cobrar el 400% del valor real
dels costos; però, els contractes, els va firmar Batiste abans que l’abella li
picara l’ou dret).
SER UN LLEPÓ. És com ser un
testaferro, però en versió bleda i en formes més servils. Conec llepons que han
venut per un plat de llentilles ràncies la poqueta dignitat que tenien. Els
llepons (o llepaires) més entusiastes són també coneguts com a pilotes, i els més enfebrits com a mamons.
SAQUEJAR. Robar en un lloc, a mans
plenes i sense cap tipus de mirament, fins no deixar estaca en paret. Durant
els temps d’inflament de la bambolla, els lladres i els corruptes, amb l’ajuda
inestimable dels llepons i els testaferros, van saquejar les arques d’algunes
empreses i institucions públiques, mentre els desvanits treien pit i nodrien
amb autobombos els seus deliris de grandesa. Porca misèria!
TINDRE CÀRRECS INSTITUCIONALS.
Exercir tasques directives en empreses i/o institucions públiques. Els
mandataris de guàrdia, siguen o no siguen desvanits, trien a dit els càrrecs
públics, els quals, també a base de ditades, nomenen els executius que regeixen
i administren les tals empreses. Ara han vingut les maresmeues, i els càrrecs institucionals diuen que ells no són
responsables dels saquejos perquè no estaven preparats per a ser directius i,
per tant, desconeixien les malifetes dels empleats corruptes. Per a controlar i
analitzar no estaven preparats, però per a fixar-se dietes astronòmiques,
honoraris vergonyosos i pensions insultants, eren autèntics experts.
 |
| Primer era un banc exemplar, gràcies a l'exministre pepista Rato. Poc després, Rato es sacrifica, cobra i se'n va. L'endemà faltaven 10.000 milions, al dia següent 15.000 i a l'altre 19.000. Ara (pel moment) en són al voltant de 25.000 (la premsa dixit). Primerament, l'Estat prestaria els diners al 10% d'interés. Ara, ja no cal tornar-los. Demà... serà un altre dia. |
DIR EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT? Metàfora macabra usada per comparar dos individus de la mateixa condició o
les mateixes tendències. Aquesta dita és antiquíssima, però ara s’usa molt en
les converses col·loquials per a ironitzar sobre les disputes parlamentàries
del PP i del PSOE, quan s’acusen recíprocament dels mals de la crisi i de les
solucions desesperades que cadascú ha decretat per a remeiar-les. Ningú no vol
ser el mort ni tampoc el degollat, però sembla que tots dos estan d’acord que els del populatxo
paguem el forat produït per l’explosió de la bambolla que havien inflat amb merda (perdó)
amb caca.
TINDRE ESPERANÇA. Confiar en un futur millor per a tots, sense mandataris mediocres i sense
desvanits que no tenen uela, sense bambolles immobiliàries ni abelles que
piquen l’ou dret de Batiste, on els lladres tornen els diners que han robat i els
directius no preparats vagen a tirar pedres al riu. Pel moment, l’única
esperança que tenim es diu Esperança Aguirre, i eixa classe d’esperances no
alimenten les nostres devocions.
 |
| I jo pido que els lladres tornen tots els diners que estan robant davant els nassos de vostés, donya Perança. |
Ho deixem per ara i per hui. En la pròxima entrega continuarem glossant
aquelles expressions relacionades amb la crisi que la saviesa popular ha volgut
que formen part del llenguatge col·loquial de manera més o menys pejorativa.
Queda molta tela per rascar (i nosaltres volem rascar-la) a partir de les dites
sorgides dels processos judicials, de les escoltes telefòniques i de les
barbaritats sorprenents que brollen de l’ambient tragicòmic que ens afecta.
.
