...

............................................................................

dilluns, 11 d’agost de 2014

COSCONELLES LITERÀRIES. Soliloquis amb Serafí (capítol 2)

El passat 16 de juliol encetàvem aquesta sèrie de fantasia literària amb intenció de recopilar, de manera cronològica i amb comentaris intrèpids, els SOLILOQUIS AMB SERAFÍ que des de fa un temps venim publicant al burrigrup de Facebook que la causa burra té a la seua disposició (clique ACÍ per a accedir a la primera entrega de la sèrie indicada).

Vuela un burro, Serafín?
A l'article esmentat explicàvem els motius pels quals havíem elegit Serafín Castellano com a víctima propiciatòria d'aquesta parida gramatical, en detriment d'altres mandarins rebordonits que han fet del ridícul espantós una norma de comportament, i que podrien protagonitzar els soliloquis que ens ocupen amb els mateixos mereixements que Serafí. Com a complement a l'explicació referida afegirem que el paladí en qüestió fou enlairat al govern autonòmic per Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, l'any 1999, i des de llavors ençà mai no ha deixat d'ostentar càrrecs i importàncies, malgrat les bregues internes del partit que van propiciar l'escabetxada política de Camps contra els partidaris del susdit Zaplana (suposem que Serafí començaria sent zaplanista; després es degué convertir al campisme i últimament era un seguidor acèrrim del bleda, fins que, com diria Josep Miquel Moya, fou defenestrat per elevació. Ignorem el pròxim arbre on s'arrimarà aquest personatge per a continuar gaudint l'ombra de la glòria). 

Serafí ha sigut conseller de Justícia, d'Administracions Públiques, de Sanitat i de Governació. El seu caràcter extravertit ens ha fet veure que cap de les conselleries esmentades serveixen per a res (almenys mentre estiguen plantejades de manera sucursalista, i gestionades per alts càrrecs que no estan capacitats per a fer-ho). La Delegació del Govern tampoc no serveix per a res, però això ja ens ho havien demostrat la senyora Sánchez dels Lleons i altres antecessors en el càrrec que ara ocupa el nostre personatge. 

Només van veure que els sondejos començaven a donar-los l'esquena,
els van faltar cametes per a tirar mà del fantasma del catalanisme.
El paladí Serafí es va erigir en portaveu de la bravata.
El ridícul institucional fou novament espantós.

Hui republicarem (del verb "republicar") tres soliloquis publicats (del verb "publicar") entre novembre i desembre de l'any 2013. Aleshores, els nostres experiments encara no s'havien convertit en soliloquis serafínics... però ja apuntaven maneres (al primer d'ells, "L'eclipsi", apareix el paladí Serafí encapçalant la banda de l'empastre i una coral d'ofrenaglòries enfebrits). La susdita publicació descriu un eclipsi TOTAL de Sol que va tenir lloc a les 4 de la matinada, amb l'aparició d'un burro volant entre el Sol i la Lluna. Miren, miren...

L'ECLIPSI
25/11/2013

Amb la celebració d'un espectacular eclipsi TOTAL de Sol fou clausurada la setmana de festejos dedicada al 3r aniversari del Burribloc de Bucomsa. Ja saben que, en aquesta classe d'eclipsis, la Lluna oculta el Sol per complet i, com a conseqüència, es fa de nit de manera sobtada. Però com que nosaltres havíem programat aquest acte a les 4 de la matinada, i en eixe moment era de nit per raons òbvies, vam haver d'encendre un ciri per tal de fer perceptible el fenomen, ja que, per raons òbvies també, no podia fer-se de nit dues vegades alhora.

Segons s'observa a la foto que adjuntem, en el moment que la llum del ciri va il·luminar les penombres del cel, entre el Sol i la Lluna va eixir un burro volant, al temps que se sentia una veu d'ultratomba anunciant el final de la crisi en perspectives diferides (la veu no es pot veure a la fotografia, però sembla que la bravata provenia de Doloretes la de Cospedal).
 Des de la "Comunidad Valenciana", el paladí Serafí, els de la banda de l'empastre i una coral d'ofrenaglòries enfebrits, cantaven l'"Espanya canyí".

Recorde que Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (el que prometia
"agua para todos"), després de cada proclama de les que proferia amb tota la seua frivolitat, solia afegir l'expressió "créanme"..., i molta gent s'ho creia. Doncs... això mateix; tornen-los a creure... i veurem si acaben dessalant la Mediterrània... i els burros que volen fan ploure bonyigues d'or. 

Des del País Valencià, bon dia i salut.

Eclipsi de Sol vist a les 4 de la matinada amb llum de ciri.
S'hi observa perfectament la imatge d'un burro que volava
entre la Lluna i el Sol.

Serafí havia afirmat de manera contundent, que "si RTVV no estiguera hi hauria que inventar-la" [sic], però uns dies després aparegué el president bleda ("moniato" per a molts) i anuncià el tancament de l'ens públic. La pràctica totalitat de les forces polítiques i socials (fins i tot algun sector del PP) titlava d'irresponsable tal decisió, i el referit bleda lamentava haver hagut de prendre una mesura tan difícil, però deia que "no hay marcha atrás". 

És possible que, al bleda, l'obligaren a tancar Canal 9, i que ell assumira amb servilisme i fera seua la tal barbàrie (per això és un bleda). Nosaltres estem convençuts que els de la cúpula peperil saben que aquest xicot no serveix ni per a tacos d'escopeta (políticament parlant) i que se l'espolsaran de damunt només puguen. Tal vegada li ho comuniquen amb els mateixos arguments que ell utilitzà per a justificar el tancament de RTVV; més o menys tal i com es descriu en l'entradeta de ciència-ficció que aleshores vam escriure: 

CRÒNIQUES DEL FUTUR
3/12/2013

S'acostaven les eleccions. Alberto Fabra —el Bleda— havia sentit rumors que don Mariano —Pepe Trola— havia decidit cepillar-se'l com a candidat a la presidència de la comuna valenciana. El referit Bleda telefonava a Doloretes la de Cospedal —Borinot de la Manxa— per tal de demanar explicacions, i així li contestava, ella a ell:

—Ha sido una decisión muy dura que nunca hubiésemos querido tomar, pero ya sabes que el partido está por encima de las personas, Alberto…

—Pero Maria Dolores… cuando yo llegué a la presidencia ya no quedaba estaca en pared… Me he limitado a capotear el temporal y a decir mentiras en favor de Mariano… Cerré Canal 9 para que no se descubrieran los motivos de la bancarrota i para que los rojos no asaltaran los platós… Ahora estamos Cristina Tárrega y yo rematando el “Acuerdo de la sociedad civil para la Comuna” , y el populacho nos votará... y... y...

—La decisión está tomada, Alberto. Lo siento, pero no hay marcha atrás. 

El rostre pàl·lid del Bleda fou regat a l'instant per llàgrimes de ràbia i d'indignació. De res no havia servit tapar la seua ineptitud amb servilisme i lleponeria, i es queixava que Pepe Trola i Borinot de la Manxa no havien sigut justos amb ell. Només li quedava el consol que ara cobraria un bon sou (sense fer res) al Consell Jurídic Consultiu, i tindria cotxe oficial, xofer, escorta i secretària que pagaríem entre tots. 

El Bulto i Rasputín reien a la barra catxa... i el sector crític del populatxo cridava "Foc a la barraca!!" 

Açò va passar durant els primers mesos de l'any 2015. Llavors ja ho havien fet tot pols. 

He dit.

Senyor rei, les garrofes i la palla, p'al seu rossí;
els joguets i les casques, per a mi.

Quan va morir Nelson Mandela, a Mariano li van faltar cametes per a pujar a l'avió i anar a Sud-àfrica a traure pit. Nosaltres ens vam fer ressò de tan sonada excursioneta a través d'aquesta croniqueta que ara republiquem (del verb "republicar"):

EL LÍDER DE SERAFÍ 
18/12/2013

Mariano —Pepe Trola— ha fet una excursió a Sud-àfrica amb motiu dels funerals en honor a Nelson Mandela. A banda de fer el ridícul, el referit mandatari de les espanyes arruïnades s'ha ajuntat amb els seus "col·legues" de tot el món i s'ha mostrat satisfet que el comiat a Madiba se celebrara al mateix estadi on la Selecció Espanyola guanyà el mundial de 2010. Recordem que Mandela és considerat un llibertador, i que fou empresonat per bregar contra les barbàries del famós Apartheid i contra la corrupció emparada per les lleis legals que havien legalitzat els rebenta-soques de l'època. Ignorem si els tals rebenta-soques van expedientar algun col·legi de xiquets que demanaven la dimissió d'algú, o si van reforçar la seguretat ciutadana amb alguna llei com la que ací estan a punt d'aprovar. Estem segurs que l'esmentat Mariano sap perfectament que Nelson Mandela va estar 27 anys tancat a la presó per rebel·lar-se contra els despropòsits governamentals. En tornar de l'excursió Rajoy va declarar: "Mandela deja dignidad, ansias de libertad y sobre todo concordia". Bingo, Mariano!

Amb aquesta foto institucional, acomiadem aquesta segona entrega
dels nostres "Soliloquis amb Serafí", i els citem per a la tercera,
que serà publicada pròximament.

Aclarim que la foto esmentada és real (no està trucada) i pertany
a un acte oficial. Se suposa, doncs, que ha sigut presa amb consentiment
dels protagonistes. I no diré res més si no és en presència dels meus advocats.

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/18
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................