Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

divendres, 30 d’agost de 2013

'25 D'ABRIL DE 1707', D'ANTONI MIRÓ. TORNA-LI, LA TROMPA AL XIC!

Per Maria Josep Escrivà

Aquesta entrada es completa amb l'article d'opinió de Josep Piera titulat «Per amor a l'art», que poden llegir ací, si els ve de gust.


L'estiu arriba, inexorablement, al seu final. El pas inexorable del temps —ens agrade més o menys— és l'únic fet universalment just que ens afecta. Quan la calor ja ens havia començat a ensopir els cervells, a Gandia es va quedar pendent de resolució l'assumpte del canvi d'ubicació, per voluntat imperial de l'alcalde —el senyor Arturo Torró—, de l'escultura anomenada 25 d'abril de 1707, una obra situada a la plaça del mateix nom amb què es topa qualsevol persona que accedeix a Gandia per la carretera de València. És a dir, un lloc urbanísticament molt destacat. No li agrada, al senyor Torró, l'emplaçament d'aquesta obra de grans dimensions, de l'artista alcoià Antoni Miró, segons deduïm a partir d'unes declaracions a Gente de la Safor del 23 de juliol passat:

[En comptes de l'obra de Miró] «se colocará otra escultura que, para nosotros, va más acorde con la entrada de Gandia y no con un movimiento ideológico del cual yo participo, para que nadie se apunte, dado que son capaces ahora de ser los únicos que conocen la Historia Valenciana».


Un detall de l'escultura 25 d'abril de 1707, de l'artista alcoià Antoni Miró, que se li ha entravessat, a l'alcalde de Gandia Arturo Torró.
Ell en deu saber el perquè.

Recordem, perquè és possible que no tota la ciutadania tinga els coneixements històrics del senyor alcalde de Gandia, que el 25 d'abril és la data de la fatídica batalla d'Almansa, una "acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya (els partidaris dels quals, borbònics, s'anomenaren «botiflers») i les forces de l’arxiduc d’Àustria (els partidaris de les quals s'anomenaren «maulets»), l'any 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya. En aquella batalla venceren les forces borbòniques, i la destrossa tingué unes conseqüències polítiques nefastes per a tota la corona catalanoaragonesa, però, molt especialment, per a l'actual País Valencià:

[...] l’estructura política per la qual s’havia regit com a país autònom durant cinc segles era anul·lada per la mateixa pragmàtica [la del 29 de juny de 1707]; les lleis de Castella passaven a regir-hi «sense la menor diferència en res» (una chancillería valenciana havia d’ésser establerta idèntica en tot a les de Valladolid i Granada; corregidors a l’estil castellà havien d’ocupar els governs de les divisions territorials) i l’anomenada «província valenciana» esdevenia una dependència més del consell de Castella. [...] I, encara, Almansa dugué al País Valencià repercussions d’ordre social: els puntals de la nova organització —els seus beneficiaris, doncs— foren les autoritats militars i l’aristocràcia botiflera, mentre que els camperols, que s’havien defensat a ultrança, juntament amb la resta del país, sofriren una nova frustració amb la reimposició del règim senyorial. 

[Text extret de l'entrada «batalla d'Almansa», de la pàgina enciclopedia.cat de Gran Enciclopèdia Catalana.]

En versió audiovisual, aquest vídeo elaborat a partir del tema «Romanç de cec», d'Al Tall explica en només 4 min, amens i pedagògics, com es va gestar, què fou i què va suposar aquella desfeta històrica per al nostre poble. La cançó forma part de l'emblemàtic disc Quan el mal ve d'Almansa (1978).



Quadre de Ventura Ligli de 1709 que representa la batalla dAlmansa.
 

© Corts Valencianes


Doncs bé: en realitat no sabem si allò que desagrada a don Arturo és l'emplaçament urbà de l'escultura 25 d'abril de 1707 o que l'entrada a Gandia s'haja de fer rodant tan a prop de tot allò que el nostre 25 d'abril representa. Després hi ha les pròpies dificultats i les despeses intolerables que suposaria desmuntar, en paraules de l'artista: «una infraestructura complicada, amb dues-centes tones de formigó que espanten. I tot va soldat amb més de cent llances de ferro massís.» Això són arguments que el poble entén encara millor que els artístics, els urbanístics, els històrics o els simbòlics, i a pesar que el senyor alcalde diu actuar avalat pels votants que li atorgaren la confiança majoritària, i que els qui ens hi hem pronunciat en contra som just els qui no el votàrem (en aquest enllaç, carta adreçada al President del Consell Valencià de Cultural, signada per artistes, escriptors i representants d'entitats culturals); a pesar d'això, ens permetrem sospitar, encara que siga un pèl cruel, que bona part dels nous votants del PP local degueren actuar molt més motivats per les promeses de feina del líder alcaldable en aquell moment que no per la complicitat ideològica envers decisions culturals, artístiques o pseudoidentitàries. És només una intuïció, vaja.



Foto de Natxo Francés per a Levante-EMV que deixa en evidència un altre dels arguments que l'alcalde Torró utilitza en contra de l'actual ubicació de l'escultura mironiana: «forma una espècie de paret que bloqueja la vista quan hom entra a la ciutat». Si això fóra així, el campanar de la Seu que es veu al fons seria una al·lucinació òptica.

També recorda el diari Levante que l'escultura fou un encàrrec que l'exalcalde socialista José Manuel Orengo va fer a Antoni Miró a finals de l'any 2006, quan es commemorava el 300 aniversari de la batalla d'Almansa. I que, segons el senyor Torró, l'operació de desmuntatge i trasllat de l'èpica obra no costarà ni un cèntim a l'Ajuntament de Gandia, ja que està inclosa en un «contracte de realització d'obres d'art per al qual l'artista escollit fins ara és Jaume Espí, de Carlet.» Aaaahhh pardalet!, ja ha eixit el gat! Veuen vostès?: aquestes martingales tan resolutives i tan familiars en el comportament dels que manen ens estalvien molts calfaments de cap, als ciutadans de peu. 

I amb tantes mostres de poca sensibilitat cultural, i encara de menys qualitat política com podríem aportar com a únics arguments amb què el senyor Arturo Torró pretèn justificar la seua decisió absolutista, nosaltres guardem encara, en un raconet de la nostra intimitat emotiva, la imatge d'un alcalde que participà en la cerimònia celebratòria de la 50a edició del premi Ausiàs March de Gandia, no fa encara ni un any, on fins i tot s'atreví amb la recitació dels primers versos del conegut poema «Veles e vents...», del poeta gandià més universal, al costat d'un grup d'alumnes de l'institut Ausiàs March, que l'any passat celebrava el seu 75è aniversari. Ací mateix en tenen la prova audiovisual. El senyor Arturo Torró ocupa només els 2 primers minuts d'aquesta gravació:




Veurem què ens portaran els nous aires de la tardor. De moment, el presumpte tracte entre artista alcoià i alcalde gandià, que va derivar d'una entrevista mantinguda a principis del mes d'agost, ens ha dispagat un poc. Si l'alcalde no recapacita, l'artista haurà de dir, sí o sí, quina haurà de ser la nova ubicació adient per al 25 d'abril de 1707. I se m'acut pensar a mi, amb perdó per l'atreviment: no tindria més lògica que, posats a buscar ubicacions per a escultures, s'adjudicaren a les que sembla que ens arribaran de nova planta? Vull dir, per exemple, a aquelles que se suposa que s'inclouran dintre del «contracte de realització» atorgat a l'artista carletí Jaume Espí (la rima és involuntària, però m'agrada). 

Ho deixem ací, per ara. Si hi ha novetats que meresquen comentaris nous, les prometem contar, i si no sempre ens quedarà el recurs de fer burrera —corrosiva, però amb la dosi d'humor necessària—, a partir de les pixades fora de test dels polítics, i de les tribulacions de la població damnificada, com tantes vegades ha fet el nostre trobador Bolufer, inspirat per alcaldes, alcaldables, regidors i regidores (els bons) i tota mena de concejals (els malcarats). Com en aquesta ocasió, en què les faccions internes del PP s'havien escarotat de cara a ocupar la futura alcaldia de la «ciutat ducal». Aleshores érem encara a l'any 2005; actualment els escarots, interns i externs, s'han escampat com una gangrena, i el pitjor de tot és que crec que ja ni tan sols sabem on ni com localitzar el focus d'infecció.


Il·lustració d'Àlex Seguí per a l'explicació de falla titulada «L'enigma de les Tres Gràcies», redactada per Salvador Bolufer per a la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia. Any 2005. Els versos que vénen a continuació estan extrets de la mateixa explicació fallera.


LES (DES)GRÀCIES DE LA POLÍTICA
 Romança dels (des)propòsits

Xiula un aire turbulent
solcant la ciutat ducal,
que proclama contundent,
un grandiós enfrontament
a la usança medieval.

A la fi, cada rival
de pepera ideologia,
té per causa principal
la trona municipal
de la ciutat de Gandia.

El combat, en teoria,
respira en caire insegur,
car, bregar per l’alcaldia
és més bé una golosia
que un projecte de futur.

Com un cavall bocadur
sortit de la ventolera,
ve campant el rei Artur,
amb cuirassa de pladur
i a peu de bota campera.

El rus i una consellera,
s'han trobat un mamaran
amb la força pionera
de la indústria torronera
i els afins del mateix clan.

Els heralds de Don Ferran,
a peu de sabata plana,
intranquils, vénen i van,
dubtant si continuaran
sent la tropa capitana.

Alguna gent parroquiana
no es declara en opinió;
la prudència recomana
ser amic de qui més mana
ans de prendre posició.

[I etcètera...]

 


divendres, 23 d’agost de 2013

NO DONARÀS FALS TESTIMONI NI MENTIRÀS (Déu diuen que dixit)

La calitja i la xafogor d'aquests dies d'agost sol provocar una reducció considerable en l'activitat de la xarxa internauta. Però la proliferació de tota mena d'aparellets portàtils amb accés a internet ha propiciat que, enguany, molta gent estiga tothora connectada des de qualsevol lloc de relax o de divertiment, des de la terrassa de l'apartament o, fins i tot, des de la mateixa voreta de la mar amb les anques en remull. Aquestes computadoretes limiten algunes de les accions que habitualment practiquen els usuaris, però serveixen per a intercanviar correspondència lleugera, repassar notícies, penjar i veure fotografies, visualitzar vídeos...

I això ens ha donat la idea de muntar aquesta burrientrada amb la inserció de dos vidiets. Sobretot el primer ja ha recorregut seca i meca i, per tant, se suposa que les persones que solen accedir a les xarxes socials amb alguna regularitat ja el coneixen; però la mobilitat dels susdits aparellets ens permet ensenyar cosetes als pares, als sogres, a les ties fadrines i a tota la gent encara molta que només escolta la veritat oficial que divulguen els informatius controlats pels mandataris, i ja se sap que la veritat oficial és la més corrompuda de totes les veritats.

Hi ha persones de bona fe que no s'expliquen per què una gran part de l'opinió pública dóna més credibilitat al presumpte Bárcenas que a les bravates de "La panda" peperina que abans el sustentava. El vídeo que inserim a continuació parla per ell sol, i ho aclareix tot en menys de tres minutets:



Al manament que fa huit (de deu) Déu diu: 
"No donaràs fals testimoni ni mentiràs".
No tenen por d'anar-se'n de cap a l'infern, senyories?


La majoria dels 10 capítols anteriors d'aquesta secció contenen vídeos on es mostren diversos mandataris fent el ridícul en públic. Hi ha alguns amb continguts tan lamentables com còmics, com per exemple: FER EL RIDÍCUL/ (abril 2012) i COSPEDAL DE LA MANXA (març 2013); però el que tot seguit els oferim no es queda enrere. La protagonista és una tal Ana Botella, component de "La panda peperina" i actual alcaldessa de Madrid. Diuen les males llengües (i les bones també) que l'únic mèrit acumulat per aquesta senyora per a ostentar el susdit càrrec és ser la dona de qui fou president del govern d'Espanya quan es va iniciar la bambolla immobiliària que ens ha portat l'actual ruïna (després, l'infeliç de Zapatero va continuar propiciant gamberrades urbanístiques fins que la tal bambolla li va explotar a les mans), però això ja són figues d'un altre paner. L'audiovisual que motiva aquest comentari conté unes intervencions de donya Ana al debat sobre "El Estado de la ciudad" que se celebra periòdicament a l'ajuntament de Madrid. En poc més d'un minut, la dignatària en qüestió ens demostra que no tenir experiència és una cosa, i no tenir ni puta idea n'és una altra.


Oleee! donya Ana; les dos orelles i el rabo!

Quan els mandataris peperistes començaren a aplicar les seues polítiques incendiàries (moltes d'elles de caire descaradament ideològic), va aparéixer una frase burlona que deia així: "Gaudisquen allò que han votat". Malauradament, "allò" que van votar els votaires convencionals estem gaudint-ho també els que no els hem votat mai. Jo vull pensar que si el gran públic –internauta i no internauta– poguera veure sovint bacoretes com les que il·lustren aquesta entradeta; si hi hagués una llei electoral més raonable i si existira algun mecanisme que evitara la manipulació informativa i els festivals bipartidistes (entre altres vicis), ens lluiria més el pèl. Tot i així, sembla que al nostre País Valencià els sondejos comencen a marcar un enfonsament històric dels ofrenaglòries oficials; confiem que l'actual oposició (aquesta vegada almenys) sabrà entendre quina és la voluntat dels seus respectius votants.


ALERTA DIGITAL dixit.
Clique ací per llegir l'article

Perquè ací, senyors meus, o desapareixen de la vida pública TOTS els que l'han  protagonitzada durant les darreres dècades, o la tenim clara. I no parle només dels polítics; em referisc també als llepaires, als bufanúvols, als coordinadors, als pregoners, als tertulians permanents, als opinadors oficials, als bramaires enfebrits, als etcèteres que ara no em vénen al cap i a tots aquells que viuen de pegar la cabotà.

Sí... ja sé que ens diran que som antisistema, catalanistes i no sé quantes coses més (pel que es veu, no tenen altra manera de defensar-se); però... cànter nou fa l'aigua fresca; no troben, senyors?



Capítols anteriors d'aquesta secció:

COSPEDAL DE LA MANXA / març 2013 
MISÈRIA PARADISE/ juliol 2012 
FER EL RIDÍCUL/ abril 2012 
XIQUEEES..., PEEEIX!!/ octubre 2011 
FOTOS TRAÏDORES/ juny 2011 
PER A OFRENAR! / maig 2011 
SINVERGÜENSA!! / febrer 2011 
A ESPENTES I REDOLONS /desembre 2010 

divendres, 9 d’agost de 2013

PASSA LA VIDA: «LA ROSELLA» D'ESTELLÉS DITA PER SALVADOR BOLUFER

La majoria de vostés ja coneixen la benaurada existència del pulcribloc PASSA LA VIDA; un lloc web enquadrat en el si de la branca internauta de Bucomsa. I també saben que es tracta d'un bloc que gestiona la nostra Maria Josep Escrivà amb la pulcritud literària que la caracteritza (per això és un pulcribloc). 


A Maria Josep, li encanta sublimar amb els seus versos i amb les seues proses tot allò que li desperta afectes, estimes o tendreses. I amb això s'alegra ella mateixa l'existència i intenta alegrar-la a qui tinga el bon gust de gaudir les seues gramàtiques. En aquesta ocasió s'ha valgut d'una flor, d'un poema i d'un àudio per a compondre una bella entrada que ha allotjat al pulcribloc en qüestió. La major part dels nostres lectors ho són també de PASSA LA VIDA, però per si de cas algú s'ha despistat, inserim a continuació l'enllaç d'accés a l'article on la dama del Grau, no sabem si amb l'excusa de la flor, del poema o de l'àudio (o amb les tres excuses alhora) ha ajuntat una rosella, uns versos d'Estellés i una de les peces que componen el darrer disc de S. Bolufer i E. Murillo, per a formar un sol ramellet d'alegries, molt recomanable per a combatre la xafogor i tonificar l'esperit:


Tenia ganes de deixar testimoni sonor, en aquest bloc, d'alguna de les peces que formen part del llibre-disc Estellés en solfa, un treball discogràfic i literari produït per MFactory Music, i on Enric Murillo ha posat la música i Salvador Bolufer, la veu i la seua particular interpretació, da 19 poemes de Vicent Andrés Estellés. Cal aclarir que el disc consta de 30 pistes: a les 15 primeres hi ha els poemes musicats i recitats, i a les 15 restants hi ha només les versions instrumentals, que, qui en tinga ganes, podrà aprofitar per a acompanyar-se de la música de Murillo mentre recita. Tot un luxe..... (clique ací per a continuar llegint).


Imatge extreta del bloc Natura viva, administrat per Joan Pérez,
una persona que no tinc el gust de conèixer, però que,
pel que he pogut veure i llegir al seu espai, em fa l'efecte
que no es molestaria si sabera que m'he aprofitat del seu bon ull
per a il·lustrar amb més color encara aquest poema de V. A. Estellés
interpretat pel trobador de veu de roca, Salvador Bolufer.
L'autor de la foto diu que està feta el mes de maig de l'any 2012.
Clique ací per a escoltar LA ROSELLA

Salut, i bon estiu!

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.