Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

divendres, 30 d’agost de 2013

'25 D'ABRIL DE 1707', D'ANTONI MIRÓ. TORNA-LI, LA TROMPA AL XIC!

Per Maria Josep Escrivà

Aquesta entrada es completa amb l'article d'opinió de Josep Piera titulat «Per amor a l'art», que poden llegir ací, si els ve de gust.


L'estiu arriba, inexorablement, al seu final. El pas inexorable del temps —ens agrade més o menys— és l'únic fet universalment just que ens afecta. Quan la calor ja ens havia començat a ensopir els cervells, a Gandia es va quedar pendent de resolució l'assumpte del canvi d'ubicació, per voluntat imperial de l'alcalde —el senyor Arturo Torró—, de l'escultura anomenada 25 d'abril de 1707, una obra situada a la plaça del mateix nom amb què es topa qualsevol persona que accedeix a Gandia per la carretera de València. És a dir, un lloc urbanísticament molt destacat. No li agrada, al senyor Torró, l'emplaçament d'aquesta obra de grans dimensions, de l'artista alcoià Antoni Miró, segons deduïm a partir d'unes declaracions a Gente de la Safor del 23 de juliol passat:

[En comptes de l'obra de Miró] «se colocará otra escultura que, para nosotros, va más acorde con la entrada de Gandia y no con un movimiento ideológico del cual yo participo, para que nadie se apunte, dado que son capaces ahora de ser los únicos que conocen la Historia Valenciana».


Un detall de l'escultura 25 d'abril de 1707, de l'artista alcoià Antoni Miró, que se li ha entravessat, a l'alcalde de Gandia Arturo Torró.
Ell en deu saber el perquè.

Recordem, perquè és possible que no tota la ciutadania tinga els coneixements històrics del senyor alcalde de Gandia, que el 25 d'abril és la data de la fatídica batalla d'Almansa, una "acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya (els partidaris dels quals, borbònics, s'anomenaren «botiflers») i les forces de l’arxiduc d’Àustria (els partidaris de les quals s'anomenaren «maulets»), l'any 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya. En aquella batalla venceren les forces borbòniques, i la destrossa tingué unes conseqüències polítiques nefastes per a tota la corona catalanoaragonesa, però, molt especialment, per a l'actual País Valencià:

[...] l’estructura política per la qual s’havia regit com a país autònom durant cinc segles era anul·lada per la mateixa pragmàtica [la del 29 de juny de 1707]; les lleis de Castella passaven a regir-hi «sense la menor diferència en res» (una chancillería valenciana havia d’ésser establerta idèntica en tot a les de Valladolid i Granada; corregidors a l’estil castellà havien d’ocupar els governs de les divisions territorials) i l’anomenada «província valenciana» esdevenia una dependència més del consell de Castella. [...] I, encara, Almansa dugué al País Valencià repercussions d’ordre social: els puntals de la nova organització —els seus beneficiaris, doncs— foren les autoritats militars i l’aristocràcia botiflera, mentre que els camperols, que s’havien defensat a ultrança, juntament amb la resta del país, sofriren una nova frustració amb la reimposició del règim senyorial. 

[Text extret de l'entrada «batalla d'Almansa», de la pàgina enciclopedia.cat de Gran Enciclopèdia Catalana.]

En versió audiovisual, aquest vídeo elaborat a partir del tema «Romanç de cec», d'Al Tall explica en només 4 min, amens i pedagògics, com es va gestar, què fou i què va suposar aquella desfeta històrica per al nostre poble. La cançó forma part de l'emblemàtic disc Quan el mal ve d'Almansa (1978).



Quadre de Ventura Ligli de 1709 que representa la batalla dAlmansa.
 

© Corts Valencianes


Doncs bé: en realitat no sabem si allò que desagrada a don Arturo és l'emplaçament urbà de l'escultura 25 d'abril de 1707 o que l'entrada a Gandia s'haja de fer rodant tan a prop de tot allò que el nostre 25 d'abril representa. Després hi ha les pròpies dificultats i les despeses intolerables que suposaria desmuntar, en paraules de l'artista: «una infraestructura complicada, amb dues-centes tones de formigó que espanten. I tot va soldat amb més de cent llances de ferro massís.» Això són arguments que el poble entén encara millor que els artístics, els urbanístics, els històrics o els simbòlics, i a pesar que el senyor alcalde diu actuar avalat pels votants que li atorgaren la confiança majoritària, i que els qui ens hi hem pronunciat en contra som just els qui no el votàrem (en aquest enllaç, carta adreçada al President del Consell Valencià de Cultural, signada per artistes, escriptors i representants d'entitats culturals); a pesar d'això, ens permetrem sospitar, encara que siga un pèl cruel, que bona part dels nous votants del PP local degueren actuar molt més motivats per les promeses de feina del líder alcaldable en aquell moment que no per la complicitat ideològica envers decisions culturals, artístiques o pseudoidentitàries. És només una intuïció, vaja.



Foto de Natxo Francés per a Levante-EMV que deixa en evidència un altre dels arguments que l'alcalde Torró utilitza en contra de l'actual ubicació de l'escultura mironiana: «forma una espècie de paret que bloqueja la vista quan hom entra a la ciutat». Si això fóra així, el campanar de la Seu que es veu al fons seria una al·lucinació òptica.

També recorda el diari Levante que l'escultura fou un encàrrec que l'exalcalde socialista José Manuel Orengo va fer a Antoni Miró a finals de l'any 2006, quan es commemorava el 300 aniversari de la batalla d'Almansa. I que, segons el senyor Torró, l'operació de desmuntatge i trasllat de l'èpica obra no costarà ni un cèntim a l'Ajuntament de Gandia, ja que està inclosa en un «contracte de realització d'obres d'art per al qual l'artista escollit fins ara és Jaume Espí, de Carlet.» Aaaahhh pardalet!, ja ha eixit el gat! Veuen vostès?: aquestes martingales tan resolutives i tan familiars en el comportament dels que manen ens estalvien molts calfaments de cap, als ciutadans de peu. 

I amb tantes mostres de poca sensibilitat cultural, i encara de menys qualitat política com podríem aportar com a únics arguments amb què el senyor Arturo Torró pretèn justificar la seua decisió absolutista, nosaltres guardem encara, en un raconet de la nostra intimitat emotiva, la imatge d'un alcalde que participà en la cerimònia celebratòria de la 50a edició del premi Ausiàs March de Gandia, no fa encara ni un any, on fins i tot s'atreví amb la recitació dels primers versos del conegut poema «Veles e vents...», del poeta gandià més universal, al costat d'un grup d'alumnes de l'institut Ausiàs March, que l'any passat celebrava el seu 75è aniversari. Ací mateix en tenen la prova audiovisual. El senyor Arturo Torró ocupa només els 2 primers minuts d'aquesta gravació:




Veurem què ens portaran els nous aires de la tardor. De moment, el presumpte tracte entre artista alcoià i alcalde gandià, que va derivar d'una entrevista mantinguda a principis del mes d'agost, ens ha dispagat un poc. Si l'alcalde no recapacita, l'artista haurà de dir, sí o sí, quina haurà de ser la nova ubicació adient per al 25 d'abril de 1707. I se m'acut pensar a mi, amb perdó per l'atreviment: no tindria més lògica que, posats a buscar ubicacions per a escultures, s'adjudicaren a les que sembla que ens arribaran de nova planta? Vull dir, per exemple, a aquelles que se suposa que s'inclouran dintre del «contracte de realització» atorgat a l'artista carletí Jaume Espí (la rima és involuntària, però m'agrada). 

Ho deixem ací, per ara. Si hi ha novetats que meresquen comentaris nous, les prometem contar, i si no sempre ens quedarà el recurs de fer burrera —corrosiva, però amb la dosi d'humor necessària—, a partir de les pixades fora de test dels polítics, i de les tribulacions de la població damnificada, com tantes vegades ha fet el nostre trobador Bolufer, inspirat per alcaldes, alcaldables, regidors i regidores (els bons) i tota mena de concejals (els malcarats). Com en aquesta ocasió, en què les faccions internes del PP s'havien escarotat de cara a ocupar la futura alcaldia de la «ciutat ducal». Aleshores érem encara a l'any 2005; actualment els escarots, interns i externs, s'han escampat com una gangrena, i el pitjor de tot és que crec que ja ni tan sols sabem on ni com localitzar el focus d'infecció.


Il·lustració d'Àlex Seguí per a l'explicació de falla titulada «L'enigma de les Tres Gràcies», redactada per Salvador Bolufer per a la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia. Any 2005. Els versos que vénen a continuació estan extrets de la mateixa explicació fallera.


LES (DES)GRÀCIES DE LA POLÍTICA
 Romança dels (des)propòsits

Xiula un aire turbulent
solcant la ciutat ducal,
que proclama contundent,
un grandiós enfrontament
a la usança medieval.

A la fi, cada rival
de pepera ideologia,
té per causa principal
la trona municipal
de la ciutat de Gandia.

El combat, en teoria,
respira en caire insegur,
car, bregar per l’alcaldia
és més bé una golosia
que un projecte de futur.

Com un cavall bocadur
sortit de la ventolera,
ve campant el rei Artur,
amb cuirassa de pladur
i a peu de bota campera.

El rus i una consellera,
s'han trobat un mamaran
amb la força pionera
de la indústria torronera
i els afins del mateix clan.

Els heralds de Don Ferran,
a peu de sabata plana,
intranquils, vénen i van,
dubtant si continuaran
sent la tropa capitana.

Alguna gent parroquiana
no es declara en opinió;
la prudència recomana
ser amic de qui més mana
ans de prendre posició.

[I etcètera...]

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.