L'any 2013 va veure la llum el CD Estellés en solfa (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació.
Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez
Un contratemps a les cordes vocals em va impedir continuar amb les tasques de gravació "experimental" que l'any 2009 havíem iniciat amb El cantar de la Burrera (MFactory Music), però aquelles experiències foren molt enriquidores per a mi i sempre m'ha agradat compartir-les, no solament pel que fa al resultat de les gravacions, sinó també a la manera de desenvolupar les faenes i al curiós i divertit anecdotari que va generar l'execució de cada projecte.
Per això, quan l'amiga Núria Santamaria (una excel·lent cantaora d'estil, per cert) em va proposar que preparara alguna activitat sobre Estellés per a l'institut on treballa com a professora, em va vindre al cap la possibilitat d'organitzar una xarrada on contaria el procés de creació d'aquell Estellés en solfa, amb les curiositats pròpies d'un estudi de gravació, les anècdotes més insòlites que vam viure i la projecció d'alguns audiovisuals relacionats amb el disc. La xerrada en qüestió s'inclouria en el programa que està preparant el centre amb motiu dels cent anys d'Estellés, una iniciativa que està duent-se a terme pertot arreu de les nostres comarques.
A la susdita commemoració s'han adherit prestigioses institucions —públiques i privades— i una gran majoria de centres culturals i educatius del País Valencià, però Les Corts Valencianes i els organismes controlats per les forces reaccionàries continuen amb les seues monomanies taurines i, com era d'esperar, han donat l'esquena a la realitat (pel que es veu, consideren que el bo de Vicent era un dimoni emplomat posseït per les malignitats catalanistes 😅😅).
Ja he començat a seleccionar material per a la xerrada que finalment hem previst a l'IES TIRANT LO BLANC de Gandia el pròxim 26 d'abril. Al vídeo que tot seguit enllaçarem podran escoltar la interpretació que vam fer del poema "Ara, senyor", inclòs en el disc abans referit. Durant els confinaments per la Covid vam pensar que una memorieta evocant la susdita gravació podria ser una bona manera de combatre la claustrofòbia i, a l'efecte, vam quedar de fer, cadascú des de sa casa, un autodoblatge de la peça esmentada. Després, la destresa del Pintaet —Parebel·lo— s'encarregaria de fondre les imatges de Miguel Ángel Gorrea (violí), Clara Dols (violoncel), Enric Murillo (piano) i la meua recitant, amb els sons de l'any 2012, però amb les cares que teníem l'any 2020. I aquest fou el resultat:
En la vida passen coses boniques. I tothom tenim el dret a recordar-les.
He dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada