...

............................................................................

dilluns, 29 de juny del 2015

GAT ESCALDAT...

D'històric es pot considerar el segon cap de setmana d'aquest mes de juny, que va començar dissabte amb la festa de les investidures als ajuntaments, va continuar diumenge de vesprada amb l'esclat de goig a la Plaça de Bous de València, i va acabar a primera hora del matí de dilluns amb l'ingrés a la presó de Picassent de l'exconseller Blasco, un dels actors que han protagonitzat la massacre del País Valencià durant les últimes dècades. Però pels motius que després explicaré, les boniques emocions que em provocaren tan especials esdeveniments no van aconseguir alliberar-me del desfici que arrossegava des de la setmana anterior, provocat pels esperpèntics guirigalls que dos dies abans de la sessió constitutiva de les Corts havien espantat el nostre singular galliner polític.


Mandataris d'ara.
Foto: F. Bustamante (Levante-EMV)

Caldria remuntar-se a l'any 1979 per a recordar una jornada com la del passat dia 13. Aleshores s'investien pertot arreu de l'Estat espanyol els primers alcaldes sorgits de les urnes des dels temps de la II República, i la gent acudia expectant i il·lusionada a celebrar aquell esdeveniment, un tant insòlit per a la major part de la població. Des dels òrgans directius d'alguns partits polítics, s'hi havia recomanat als nous mandataris municipals que evitaren indiscrecions ostentoses com les que acostumaven a practicar els dignataris del règim presumptament abolit, i això va propiciar que molts ajuntaments, amb millor o amb pitjor gana, debilitaren la borumballa de les pompes protocol·làries i mostraren una imatge més pròxima a la ciutadania. Però amb el pas del temps, a mesura que la mediocritat ha vingut instal·lant-se en l'esperit de les institucions, les avideses ufanoses han atacat de nou el caràcter dirigent, i d'uns anys ençà torna a ser habitual observar llotges de sumptuositats insultants i mandarins que, encantats d'haver-se conegut, pasturen botinflats entre rebufs processionals, mudats com a margallons, proveïts de vares de comandament de la grandària dels brancams, i abellits amb penjolls medallístics de tradició medieval, quan no d'autèntiques garlandes de ferralla distintiva.




Mandataris d'abans
(Fotos: xarxa)

I aquesta vegada, amb els búnquers vergonyosos del PP destrossats, hi havia ganes de ventilar els aires putrefactes i corromputs que han dominat la vida pública durant els últims temps, i molts dels nous alcaldes i de les noves alcaldesses —en alguns casos de les ciutats més importants— es presentaven amb discursos humils, rebutjant simbolismes de prepotència, anunciant mesures urgents en favor dels més necessitats i prometent la supressió immediata dels putiferis ostentosos i la reducció, en alguns casos al 40 %, del salari de sàtrapa que s'havien assignat determinats cataferros i distingides maredeuotes que ens malgovernaven  a cop d'autocràcia i a ritme d'insolència. Per raons que ara no vénen al cas, fou important per a mi veure que molta de la nova gent mandatària es presentava amb vestits alegres i dinàmics, sense robes encartonades ni corbates insulses (la corbata és una peça de vestir que els malalts de màrqueting i els enfebrits protocol·laris consideren imprescindible, però que a mi sempre m'ha semblat una malformació estètica que, ni abriga, ni alegra, ni adorna ni sedueix... i, damunt és incòmoda i poc funcional). 

L'endemà, diumenge, les portes de la Plaça de Bous de València s'obrien per a rebre
 grups que durant molts anys han estat prohibits en eixe recinte públic. I així, La Gossa Sorda i Calle 13 celebraren allí un concert històric que van gaudir 10.000 persones unides per l'alegria i el bon rotllo. 


Prohibir l'ús dels recintes públics als artistes crítics
era una constant en els bufanúvols que ens han portat la ruïna.
Alguns dels tals exmanaires podran gaudir en el futur una altra
classe d'espais, igualment de propietat pública: les presons.

Però les batalletes de campanar ocorregudes uns dies abans en el si de la política autonòmica m'havien tocat la moral, i això va propiciar que gaudira les susdites alegries amb els ànims un tant desanimats. M'havia fet moltes il·lusions amb els pactes que estaven negociant-se per a conformar el nou govern de la Generalitat i, de sobte, una sèrie de borrasques injustificades i conciliàbuls de pedania pobra em van recordar qui som i on estem. Els vells fantasmes del passat em tocaren de nou a la porta i, pel que veig, no vaig ser l'únic que va patir aquest desengany. Alguna gent de la vella guàrdia s'aferrava al convenciment d'estar curats d'espant, però jo em sentia com aquell gat escaldat que en té prou amb aigua tèbia.


Pactemos, hijos míospío pío pío...

I no és que que em preocuparen massa les tensions que pogueren donar-se durant les negociacions: discutir amb trellat és moltes vegades necessari per a reforçar acords importants. Però en aquest cas, les urnes primer i les matemàtiques després havien deixat clar que, per tancar qualsevol pacte de progrés, tant a la Generalitat com als principals ajuntaments del país, la concurrència conjunta i solidària del PSOE i de Compromís era una condició imprescindible; altra cosa passava per burlar-se del propi electorat jugant a la ruleta russa amb el PP, ja que amb els Ciudadanos no eixien els números ni comptant amb els dits (afortunadament). Per això, quan vaig veure que qualsevol histèria desbocada podia capgirar el curs de la lògica, el pensament se'm va fondre amb el temor que açò siga una constant en el transcurs de la legislatura, i que cada vegada que pixe la gata... o que alguna haca nerviosa renille des de les quadres de Madrid, el nostre pacte es convertisca en moneda de canvi al servei d'altres interessos aliens a la causa valenciana. 

Açò ho va dir el diari El Mundo quan es rumorejava la possibilitat
que Gràcia Jiménez fóra Consellera d'Educació. És l'estil de la caverna
mediàtica per a dinamitar abans d'hora el govern que substituirà els irresponsables que ens han deixat en la ruïna.
No tenen vergonya ni la coneixen.
 

Confesse que l'ambient descontrolat (en alguns casos desbocat) que es respirava a la xarxa internauta durant el temps de desconcert, també va contribuir a provocar-me el desfici del qual encara no m'he recuperat. Tinc la sensació que ens convindria acostumar-nos —jo el primer— a no remenar tanta polseguera amb rumorologies clandestines, i a no rebolicar les sensibilitats més sensibles amb sentències gratuïtes o dotories impossibles, moltes vegades extretes de notícies falses o tendencioses. Allò que coneixem com "la caverna mediàtica" ja ha començat a disparar verí contra els interessos valencians i contra un pacte de govern que intentaran destruir siga com siga, utilitzant, si cap, la fal·làcia, la perversió, la indecència i el fatxerio

Aquest paio és un foraster de Motilla del Palancar, que fou president
de la Generalitat Valenciana amb el beneplàcit de la caverna.
El tal Olivas no era catalanista ni res d'allò que pogués avergonyir
els ofrenaglòries. Era un reconegut patriaferit que presidia Bancaixa
i el Banc de València en el moment de les seues respectives hecatombes. 

Aquestes xarxes socials sorgides de les noves tecnologies representen una eina potentíssima que no existia en altres temps d'esperances fracassades; si aconseguim utilitzar-la amb eficàcia i amb rigor corporatiu, segur que burlarem l'acció dels mercenaris corruptes i dels còmplices implacables d'aquells que han arruïnat de mala manera el País Valencià; i també, amb la freqüència que calga, farem memòria als nous governants —als nostres— d'aquelles promeses que prometien complir quan els aires de canvi ventilaren el si de les institucions. Tenim gent entusiasta i gent preparada per a fer-ho, i també tenim plomes literàries de primeríssima magnitud. Només falta harmonitzar voluntats i, si cap, polir algun que altre ego sobreeixit, en favor del seny i del respecte mutus. 

L'ús de la xarxa amb el rigor que acabe de proposar és perfectament compatible amb el divertiment i amb el bon rotllo, sempre que cadascú siga conseqüent amb les seues pràctiques divertides. A mi també m'encanta la burrera internauta, però no és igual garbellar aigua fresqueta que pixar tothora dins d'un garbell alié.



Fa unes hores s'ha anunciat la composició del nou govern valencià (després dels grapats de rigor i les espentes d'última hora). Com diria Josep Nadal, ara ve el més difícil. Ànims. 



Au!


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.