Mandataris d'ara. Foto: F. Bustamante (Levante-EMV) |
Mandataris d'abans (Fotos: xarxa) |
L'endemà, diumenge, les portes de la Plaça de Bous de València s'obrien per a rebre grups que durant molts anys han estat prohibits en eixe recinte públic. I així, La Gossa Sorda i Calle 13 celebraren allí un concert històric que van gaudir 10.000 persones unides per l'alegria i el bon rotllo.
Però les batalletes de campanar ocorregudes uns dies abans en el si de la política autonòmica m'havien tocat la moral, i això va propiciar que gaudira les susdites alegries amb els ànims un tant desanimats. M'havia fet moltes il·lusions amb els pactes que estaven negociant-se per a conformar el nou govern de la Generalitat i, de sobte, una sèrie de borrasques injustificades i conciliàbuls de pedania pobra em van recordar qui som i on estem. Els vells fantasmes del passat em tocaren de nou a la porta i, pel que veig, no vaig ser l'únic que va patir aquest desengany. Alguna gent de la vella guàrdia s'aferrava al convenciment d'estar curats d'espant, però jo em sentia com aquell gat escaldat que en té prou amb aigua tèbia.
Pactemos, hijos míos, pío pío pío... |
I no és que que em preocuparen massa les tensions que pogueren donar-se durant les negociacions: discutir amb trellat és moltes vegades necessari per a reforçar acords importants. Però en aquest cas, les urnes primer i les matemàtiques després havien deixat clar que, per tancar qualsevol pacte de progrés, tant a la Generalitat com als principals ajuntaments del país, la concurrència conjunta i solidària del PSOE i de Compromís era una condició imprescindible; altra cosa passava per burlar-se del propi electorat jugant a la ruleta russa amb el PP, ja que amb els Ciudadanos no eixien els números ni comptant amb els dits (afortunadament). Per això, quan vaig veure que qualsevol histèria desbocada podia capgirar el curs de la lògica, el pensament se'm va fondre amb el temor que açò siga una constant en el transcurs de la legislatura, i que cada vegada que pixe la gata... o que alguna haca nerviosa renille des de les quadres de Madrid, el nostre pacte es convertisca en moneda de canvi al servei d'altres interessos aliens a la causa valenciana.
Confesse que l'ambient descontrolat (en alguns casos desbocat) que es respirava a la xarxa internauta durant el temps de desconcert, també va contribuir a provocar-me el desfici del qual encara no m'he recuperat. Tinc la sensació que ens convindria acostumar-nos —jo el primer— a no remenar tanta polseguera amb rumorologies clandestines, i a no rebolicar les sensibilitats més sensibles amb sentències gratuïtes o dotories impossibles, moltes vegades extretes de notícies falses o tendencioses. Allò que coneixem com "la caverna mediàtica" ja ha començat a disparar verí contra els interessos valencians i contra un pacte de govern que intentaran destruir siga com siga, utilitzant, si cap, la fal·làcia, la perversió, la indecència i el fatxerio.
Aquestes xarxes socials sorgides de les noves tecnologies representen una eina potentíssima que no existia en altres temps d'esperances fracassades; si aconseguim utilitzar-la amb eficàcia i amb rigor corporatiu, segur que burlarem l'acció dels mercenaris corruptes i dels còmplices implacables d'aquells que han arruïnat de mala manera el País Valencià; i també, amb la freqüència que calga, farem memòria als nous governants —als nostres— d'aquelles promeses que prometien complir quan els aires de canvi ventilaren el si de les institucions. Tenim gent entusiasta i gent preparada per a fer-ho, i també tenim plomes literàries de primeríssima magnitud. Només falta harmonitzar voluntats i, si cap, polir algun que altre ego sobreeixit, en favor del seny i del respecte mutus.
L'ús de la xarxa amb el rigor que acabe de proposar és perfectament compatible amb el divertiment i amb el bon rotllo, sempre que cadascú siga conseqüent amb les seues pràctiques divertides. A mi també m'encanta la burrera internauta, però no és igual garbellar aigua fresqueta que pixar tothora dins d'un garbell alié.
Fa unes hores s'ha anunciat la composició del nou govern valencià (després dels grapats de rigor i les espentes d'última hora). Com diria Josep Nadal, ara ve el més difícil. Ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada