Per Salvador Bolufer
Llàgrimes
de mal perdedor neguen encara enfurides els fangars de la misèria.
Malgrat que els sondejos ja vaticinaven els resultats electorals del
passat 24 de maig i les seues conseqüències posteriors, les hosts de
reverència pepera renillen indignades contra els pactes que han fulminat
les relíquies més caduques dels seus principals reliquiaris. Ho han fet
tot pols, han rebentat les barreres del cinisme amb les seues llistes
repletes de mediocres i de corruptes, i ara invoquen la injustícia d'una
llei electoral, que tants anys han fet servir en favor dels seus
interessos, i que ara, per allò de les ironies del destí, ha propiciat
que les seues pròpies canyes es convertiren en llances.
Suposem
que, com a conseqüència dels resultats de les eleccions europees de
2014, els estrategues del PP ja devien veure per on anaven els tirs, i van
intentar amb presses i corruixes canviar la susdita llei per una altra
que els permetera inventar majories absolutes amb el 40 % dels vots, però
ni així no els eixien els comptes (no tinc cap dubte que en el cas d'haver
vist la cosa clara ho hagueren fet a cop de majoria, sense consensos,
ni escrúpols ni vergonya). Ara intenten vendre la llista més votada com
la llista que han votat la majoria dels votants, i amb eixe argument
recorren al victimisme i qüestionen la legitimitat d'aquells que han fet
ús de la llei per a desbancar-los del poder.
Moltes
vegades, comptant amb els dits, els comptes ixen més clars que amb les
matemàtiques abstractes que utilitzen els pepistes més esperpèntics per
a fer el ridícul. Tot seguit podran observar el nombre de vots que
avalen, en base als resultats del 24M, el govern constituït recentment a
les Corts Valencianes, així com els corresponents a les ciutats de
València i Gandia, respectivament. Podríem omplir tot el Burribloc amb
exemples d'aquest tipus, però pensem que serà suficient amb aquests tres, molt significatius per a nosaltres:
CORTS VALENCIANES
Hem
sentit dir a diversos bramaires pepistes (el discurset que vaig
escoltar al sinistre Javier Arenas —el fracassat— no té pèrdua) que la
majoria dels valencians van votar el PP, i que un pacte entre
extremistes, catalanistes i independentistes va trair la voluntat dels
votants. Anem allà, criatures. Comptem amb els dits:
Vots del PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.186
Vots del PSOE + Compromís (govern) . . . . . . 957.840
Vots de Podemos (donen suport al govern) . . 279.596
Vots d'EUPV (exclòs, per allò del 5 %) . . . . . . . 106.047
---------------------
Total vots anti PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.343.483
(On diu EUPV ens referim a la coalició que formava aquest grup amb EV-ERPV-AS:AC)
Sí,
ja sé que els Ciudadanos van traure 306.396 vots. Fins i tot considerant la possibilitat que eixos vots pogueren donar suport al PP, ja veuen com no ixen els comptes ni pintant-los de blau. Ho teniu clar, Kavier?
|
Mecatxis! |
VALÈNCIA
Ja saben que Rita Barberà —la maredeuota— també presumeix d'haver guanyat les eleccions; qüestiona la llei electoral; assegura que ha sigut víctima d'un complot i
vaticina la destrossa de València en mans dels extremistes. Se li
oblida comentar que ella va accedir a l'alcaldia mitjançant un pacte amb
Unió Valenciana, i amb un nombre de vots molt inferior al de la llista
del PSOE, que fou la més votada. Anem allà, Rita:
Vots del PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105.963
Vots de Compromís + PSOE + VALC (govern) . . 194.359
Ací
també hi ha 63.399 vots de Ciudadanos. Els portaveus del tal partit
asseguraven que, si les circumstàncies els hagueren permés negociar amb
el PP, hagueren exigit la renúncia de Barberà. De totes maneres, ni
sumant aquests vots arribaven al replanell. També podríem considerar els
quasi 20.000 vots de la coalició EUPV-EV-ERPV-AS:AC i d'altres
formacions testimonials, però ací estem comptant amb els dits, i crec
que amb les xifres principals la cosa es queda bastant clara. No, Rita?
GANDIA
Arturo Torró, exalcalde de la ciutat, no pot fer-se a la idea. Diu que ell ha guanyat les eleccions per golejada, i que per a fotre-li l'alcaldia s'han ajuntat els del PSOE amb un grup d'extremistes, marxistes leninistes, nacionalistes, independentistes catalans, etc. Podríem omplir l'article sencer contant les rabinades, les bravates i els despropòsits que ve protagonitzant aquest home (i de les sospites que recauen sobre ell), però ací hem vingut només a pegar una comptadeta. Apunta, Arturo:
Vots del PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14.298
Vots del PSOE + Més Gandia (govern) . . . 15.881
Vots grups esquerra sense represent . . . . 3.367
---------------------
Total vots anti PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19.248
Ciudadanos (donen suport al govern) . . . 1.909
---------------------
Total oposició PP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21.157
On està, doncs, la victòria per golejada, Arturo? O és que ací només compten els vots que trauen el PP i el PSOE? És que els altres no són persones?
|
Bravata publicada per l'autor al Facebook. I a mi m'ha vingut al cap quan els feixistes "asomaron la patita" i provocaren un colp d'estat. Recollons, Arturo!
|
|
Carnestoltes |
Convé també tenir en compte que, a principis dels anys 90, José María
Aznar, llavors caporal major del peperisme, es va obsessionar a
carregar-se o absorbir tots els partits de dretes i de tendències
centristes, a fi que el PP acaparara tots els vots que no foren
esquerrans. Al final ho va aconseguir, i així va engreixar les seues
forces amb votants i militància provinents d'UCD, CDS, Fuerza Nueva,
alguna Falange solta i determinats bramaires regionalistes, com era el
cas d'Unió Valenciana. A partir d'ací, les votamentes de l'Estat
espanyol són en certa manera plebiscitàries. És a dir, que votar PP
és votar PP, i votar contra el PP és votar qualsevol altre partit del
mercat electoral que se'ns ofereix. Això explica d'alguna manera els
motius d'eixes "llistes més votades" de les quals tant presumeixen.
Puc
entendre que, a la peperia més rància, la preocupen els nacionalismes,
els anarquismes, els comunismes, els independentismes i tots els "ismes"
de caire esquerrà que ocupen els diferents espais polítics i socials. A mi em preocupa més el feixisme procedent de
la dreta reaccionària. Hi ha precedents històrics que justifiquen la tal preocupació.
És tot per hui, ben trobada concurrència. Un altre dia, més i, si pot ser, millor.
BoniSIIm el reconte plasmat en l'excelente article! Mol3s gracies per usar els dits i el cap amb seny!
ResponEliminaGràcies a vosté pel seu temps i pel seu encoratjador comentari. Saber-se llegit amb tan bons ulls m'ompli de PAU l'esperit.
ResponElimina