EL GUST DE FER LES COSES PER GUST
BURRIBREU NOBLE
Acostumats com estem a nodrir el nostre burribreuari (cliiic) amb les notícies incendiàries que donen de si els temps que corren, massa sovint protagonitzades per bufanúvols i mediocres, quan no per corruptes, especuladors i caradures (per no dir sectaris o pseudocabdills de perfils psicopàtics), ens resulta altament gratificant oferir-los un burribreu noble, protagonitzat en aquest cas per artistes creatius que encara es complauen de fer coses importants per amor a l'art. Es tracta del naixement d'un treball discogràfic del cantant Rafel Arnal, concebut, produït i editat pels germans Murillo, de Sueca. Aquest CD es compon de dotze peces, i la primera d'elles "Pam a pam" dóna títol al disc. Les lletres han estat escrites pel propi Rafa Arnal (Rafeta, per a la gent del seu entorn més pròxim) i les músiques són obra dels referits músics, Enric, Àngel i Cèsar Murillo.
Pam a pam no és un disc qualsevol. Ha tardat tres anys a gestar-se, i durant tot eixe temps, sense pressa, però sense pausa, s'ha treballat cada nota, cada compàs i cada so per tal d'aconseguir un autèntic espectacle sonor que ja es troba a l'abast de tots vostés. La distribució comercial del CD correrà a càrrec d'Actual Records, i la seua presentació en societat serà el proper 22 de setembre, a les 20 h, al Club Diario Levante. Durant l'acte esmentat es presentarà també un videoclip elaborat a partir del treball que ara estem comentant.

Pam a pam és la darrera aposta discogràfica enregistrada amb el segell MFACTORY MUSIC, propietat dels germans Murillo. La primera fou Cants d'amor i primavera, de l'excel·lent cantant i amiga Aitana Ferrer (Magda Roig); la segona, El cantar de la burrera, del trobador d'aquesta santa casa Salvador Bolufer; i aquest tercer treball posa de manifest les especials qualitats de Rafeta com a intèrpret, i compta amb col·laboracions especials de diversos músics especialistes i veus humanes de primera magnitud (fins i tot intervé en dues peces una coral polifònica). La dolçaina de la nostra Cristina Martí també es deixa sentir en alguns fragments del disc (ja saben que la referida Cristineta i l'Enric Murillo, a cop de guitarra i piano, respectivament, són els encarregats de domar els rocosos despreniments de la veu de Bolufer a El cantar de la burrera).
 |
Rafel Arnal, en plena faena |
"El gust de fer les coses per gust" és el subtítol d'aquest article. Ho hem escrit així perquè sembla que en els moments actuals ningú no meneja un dit si no és per interés econòmic, però en aquest cas està clar que cap dels participants en el disc s'assigna sous astronòmics per a garbellar aigua, ni disposa de vehicles oficials amb xòfers ni secretàries particulars... i segurament, els de la televisió pública que devem entre tots tampoc no es dignaran a donar al treball que ara ens ocupa ni un sol bri d'importància. Però, a ben segur, només per amor a l'art, en aquest cas podrem gaudir el gust d'un gran treball que, possiblement, serà remunerat tan sols amb les satisfaccions emocionades de molta gent.
 |
Apa, un dels col·laboradors
del disc |
No tenim cap dubte que les circumstàncies ens aconsellaran parlar més d'aquest disc (i nosaltres ho farem a gust), però ara volem acabar la nostra modesta ressenya convidant-los a escoltar un petit fragment de l'obra, on les veus de Rafel Arnal i Josep Aparicio "Apa" (un dels il·lustres col·laboradors del CD) s'entrecreuen i s'acaren acalorades per a provocar un duo de conseqüències indescriptibles. No és que vulga dir que es tracta del millor moment d'un disc que no té cap pèrdua, però és que tinc especial debilitat per aquesta manera de cantar. Miren, miren (millor dit, escolten):
clique ací per a escoltar el fragment
Espectacular acarament cantat entre Rafel Arnal i Josep Aparicio "Apa"
(fragment de la cançó "Cant de batre", del CD Pam a pam, de Rafel Arnal)