...

............................................................................

dissabte, 28 de maig del 2011

LA VENTAFOCS JA NO CREU EN PRÍNCEPS BLAUS

Per Maria Josep Escrivà

Aquest text, amb algunes variacions, s’ha publicat al suplement “Posdata”, de Levante-EMV, el dia 27 de maig de 2011.

Edicions 96 ha publicat La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus, una versió actual i trencadora del conte tradicional més versionat de tots els temps. El títol de l’orginal castellà, La Cenicienta que no quería comer perdices, fou un fenomen literari i social a la xarxa, un èxit virtual abans que l’editorial Planeta se’n fera càrrec de l’edició en paper. Com a mostra, a facebook consta que, a quasi 18.500 persones, els agrada La Cenicienta...

Portada de la Ventafocs publicada per Edicions 96.

En una presentació a la llibreria Lluna, a Palma, Magdalena Vàzquez, professora de la Universitat de les Illes Balears, i bona coneixedora de la literatura tradicional tractada, especialment, des d’una perspectiva de gènere, ens hi va fer veure que La Ventafocs comença en aquell moment en què solen acabar la majoria dels contes de fades (“i foren feliços i menjaren anissos...”), però des d’un final capgirat. Perquè la protagonista, després d’haver-se casat amb el seu príncep blau, abocada al destí irremeiable d’anar encavallada damunt d’unes sabates de cristall... “de taló de pam i de punta...”, reconeix que hi ha ficat la pota ben ficada.


“...el pitjor de tot: havia d’anar encavallada damunt de les sabates de cristall, de taló de pam... i de punta! Quin vertigen!”


Amb això ja podem endevinar que aquest llibre no és només una nova variació a partir del relat on la protagonista −dona de classe humil, maltractada en l’entorn familiar− aconsegueix la felicitat gràcies a la intercessió d’una fada, i a la condició principesca d’un home redemptor de donzelles. No: La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus és la història de la decadència afectiva i personal d’una dona. Però d’una dona el creixement personal de la qual ha de passar per reconèixer “que els prínceps no et salven... tampoc els camioners, ni els discjòqueis, ni les pastisseres...” Fins arribar a la revelació que “l’única capaç de salvar-te... ets tu mateixa.” Només amb aquesta il·luminació s’aconsegueix canviar el rumb d’una vida que ha començat amb un peu enforfuguit en sabata de cristall.

“Només tenia el seu príncep estimat, l’esquena torta, els peus esclafats i el cor destrossat.”

Les autores, Nunila López Salamero (text) i Myriam Cameros Sierra (il·lustracions) han fabricat una imatge, en absolut convencional, d’una Ventafocs allunyada en tot dels cànons establerts de bellesa que, conscient de la seua anul·lació com a persona, pronuncia les úniques paraules màgiques capaces de reconduir la seua vida:

“Ja basta de prínceps blaus. Prou!”

Aquesta exclamació exerceix de consigna per tal que una fada (grosseta, peluda i morena, per descomptat!), habitant del món interior d’una mateixa, actue com a força moral i al·licient en contra de la resignació, i a favor d’un nou camí de vida marcat per una fletxa que indica: “Coses boniques”.

L’autora de les il·lustracions és Myriam Cameros Sierra
http://myriamcameros.blogspot.com/

Val a dir que el llibre, a pesar del drama que planteja, està impregnat d’una ironia i d’un sentit de l’humor contagiosos i potents. Així, Ventafocs, vegetariana estricta en aquesta versió, s’ha casat amb un consumidor empedreït de cervellets de canari, que és el recurs que la traductora ha trobat per tal de substituir les “perdices” que solen posar la guinda a les contalles de tradició castellana. O el lloc on la protagonista obri els ulls a la seua grisa existència, l’establiment on tantes altres dones esperen fent cua amb la missió de satisfer els desitjos dels seus prínceps estimats, és “La perdicería” en castellà i “La pardaleria” en la traducció catalana.

“Primer començà plorant pel príncep, per tants canaris sacrificats i per les sabates. Després continuà plorant en recordar que la madrastra la maltractava, que el seu pare la tractava pitjor [...] Ho va plorar tot, tot...”

No estalvia tampoc, aquest àlbum de text sintetitzat al màxim, els tocs d’atenció, amb humor però sense eufemismes, quan cal prevenir de la ceguesa afectiva de conseqüències nefastes. I en un repàs ràpid per d’altres personatges de contes clàssics, es diu de la Caputxeta Vermella que li “havia eixit violent el caçador. Per culpa de les seues diòptries emocionals, ella no li havia vist l’escopeta”.

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus podria ser un manual d’ús en la formació de l’autoestima emocional de tantes víctimes propiciatòries d’una tradició cruel on, a massa dones, els ha tocat jugar el paper de “xiquetes passives a l’espera que els demanen la mà i els lleven la vida”.

“Va aprendre a estar amb ella mateixa, a concedir-se el seu temps, i a confiar.”

A nosaltres, traduint, llegint, i donant a conèixer la història d’aquesta Ventafocs catàrtica, se’ns ha quedat un boníssim sabor de boca. A veure si encara resultarà que els finals amb anissos existeixen... Sobretot si, els anissos, se’ls procura una mateixa.

dimecres, 25 de maig del 2011

LA BURRERA CANTA A BENISSA



Serà el proper dijous, 26 de maig, a partir de les 22 h al CENTRE CULTURAL DE BENISSA:





Cantarem la burrera amb tots els nostres efectius: Salvador Bolufer (clic) serà la veu que clame en el desert, Enric Murillo (clac) al piano i Cristina Martí (cloc) a la guitarra posaran en solfa la veu esmentada amb la màgia de les seues músiques, i Cèsar Monzonís rebentarà les barreres del trellat per a demostrar que, moltes vegades, la realitat supera la ficció.

Volem recordar que EL CANTAR DE LA BURRERA és un espectacle amanit des de la més absoluta normalitat. Per tant, és apte per a tota classe de públics normals. La nostra manera de parodiar les anormalitats, en clau d'humor, pot servir de teràpia contra les fanfàrries desafinades i els sorolls dels bufanúvols.



La seua presència tonificarà els nostres esperits i omplirà d'alegries el Saló d'Actes del Centre Cultural de Benissa. Ja saben que un espectacle sense públic és com un campanar sense campanes... o com un bosc sense arbres, com un arbre sense rames o com una rama sense fulles. Amén.







EL CANTAR DE LA BURRERA
VÍDEO PROMOCIONAL

                   

BUCOMSA ESTÀ DE CAMPANYA
(campanya d'acampar, que no de campanya electoral)

diumenge, 22 de maig del 2011

LA LLUM DE L'ESPERANÇA

BUCOMSA ESTÀ D'ACAMPADA
Sí, senyors i senyores. El passat dijous, després d'assistir a l'emotiu homenatge que es va retre al recordat Pere Inza, vam incorporar l'esperit del burribloc al clam popular que ha esclatat contra la degradació del sistema democràtic i contra la situació insostenible que estem patint en tots els sentits. Pertot arreu de l'Estat Espanyol s'han instal·lat campaments. Lògicament, nosaltres hem situat la nostra ubicació virtual en qualsevol plaça negra del País Valencià, que podríem dir  Plaça del 15 de maig, com la que algú ha tingut l'encert de batejar simbòlicament. De moment, només comptem amb un modest cresol per a il·luminar la referida negror, però al cap i a la fi és una llumeta que ens deixa entreveure l'esperança.

Hem abandonat per unes hores la concentració per tal d'anar a votar, i hem triat el nostre vot entre les raquítiques possibilitats que ara se'ns ofereixen i en favor de qui, al nostre parer, pot haver entés millor el missatge d'aquesta moguda que ja es coneix com a 15m, però ho hem fet també amb la confiança que a les properes eleccions les coses seran molt distintes. Una de les pancartes que han circulat entre les concentracions fa referència al lamentable fet d'haver de votar el "menys dolent" per tal d'evitar el pitjor.   


La moguda nasqué a Madrid el 15 de maig. Les consignes resaven totes en favor de la democràcia (la "real", clar està) i en contra de la classe política (sobretot els principals partits) i els poders fàctics. Hi havia un fotimer de pancartes, moltes d'elles enginyoses, i cap no mostrava referències anticatalanistes ni invocava batalles de campanar, ni molt menys atemptava contra les llengües, ni les cultures ni les idiosincràsies d'altres pobles. Això ens fa pensar també que les polítiques basades en patriotismes barats comencen a fer oloreta de ranci.
Un fragment de l'article que publicàvem el passat 8 de maig en aquest mateix buribloc deia així:

"El 22 de maig votarem i s'iniciarà una nova legislatura que es preveu plena d'altercats, de judicis inacabables, de recursos i contrarecursos, de burles i de cacicades. I si a partir del dia 23 no comencem els pobres de la societat civil a eixir de l'ostracisme, segurament d'ací quatre anys ens trobarem amb un panorama tan desolador com l'actual i, si cap, més lamentable encara.

No negarem que nosaltres tenim les nostres preferències ideològiques (faltaria més!), però ací no estem parlant d'això, sinó de dignificar la vida social i recuperar els valors mínims exigibles en qualsevol estat de dret. I perquè això passe és necessari que els partits polítics es consciencien que el cicle actual ja està esgotat, que cal obrir les finestres institucionals per a propiciar l'entrada d'aire fresc, que cal apartar els mediocres dels càrrecs importants, que cal tornar a la ciutadania el protagonisme que li han afanat, i que cal encetar noves maneres de fer política."

El dia 15 de maig ens vam acabar de convéncer que no som els únics que pensem així.

Bé. Ara tornem al campament. Continuarem en contacte, val?








dimecres, 18 de maig del 2011

EL LLEGAT DE PERE INZA

Premi Pere Inza Veles e Vents.
Escultura de Josep Ginestar
Si la setmana passada dedicàvem un pensament escrit a la memòria de PEP BAS amb motiu de l'homenatge que se li va retre a Xàbia, ara volem fer la mateixa cosa en favor d'un altre bennascut --PERE INZA-- mort fa sis mesos de forma sobtada i inesperada quan, com sol dir-se, encara tenia mitja vida per davant i moltes coses a aportar en benefici del món que l'envoltava. I també ho fem amb motiu de l'homenatge que se li dedicarà el proper dia 19 de maig, dijous, a l'Aula Magna del campus de Gandia de la Universitat Politècnica. L'esmentat acte s'iniciarà amb el lliurament del Premi Pere Inza Veles e Vents, un guardó a l'excel·lència en la Formació Professional que s'entregarà a una entitat “en reconeixement al seu treball amb col·lectius socials, així com la formació directa dels alumnes”, i continuarà amb l'homenatge pròpiament dit, on intervindran artistes amics de l'homenatjat, com ara El Gran Jordiet, Màgic Dexter, Caoz, Anselmo Herrero... i trobadors desvergonyits com Salvador Bolufer --jo mateix-- acompanyat a la guitarra per la nostra Cristina Martí (he afegit això de "desvergonyits" perquè és una expressió que solc emprar i que li feia molta gràcia a Pere).


El susdit homenatge s'inclou en la programació de les VI Jornades de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, organitzades per l'IES Veles e Vents del Grau de Gandia sota el lema "Emocions i sentiments: propostes educatives". Pere Inza fou professor de l'Institut esmentat i un dels iniciadors d'aquestes jornades (clique ací per a veure la programació completa d'enguany, iniciada el passat dia 16)

Pere Inza no era gens donat a pregonar èxits ni a col·locar-se en primera fila per a eixir a la foto (per això, segurament, molts seguidors del nostre burribloc no tindran constància de la seua existència). Pere anava per la vida amb el "cabet en la faena",  dedicat en cos i ànima a fomentar bondats humanitàries encarades a persones amb problemes i als més desprotegits (activitats que relacionava molt amb el món de la docència), però ho feia en silenci, quasi d'incògnit, sense sorolls d'algaravia ni pirotècnies multicolor (possiblement em renyaria ara mateix si sabera que estic parlant d'ell). Li agradava compartir temps amb la família i amb els amics, però eixes estones no les aprofitava per a contar aventures relacionades amb les seues activitats, sinó per a gaudir i fer gaudir les bones coses de la vida, i per a transmetre optimisme a través de la conversa, la música dels seus Moustaki, Brel, Lluís Llach, Sisa, Paco Ibáñez, Ovidi... i el tast d'algun bon vinet d'eixos que tonifiquen l'esperit i alegren les tertúlies. Salvador Sòria em comentava que els amics s'assabentaven de les nobles accions de Pere a través de terceres persones; ell mai no presumia de res. Sòria defineix Pere Inza com "un enorme iceberg (de bondats) que només deixava veure la punteta". 

Ja he manifestat en més d'una ocasió que aprofitar herències com les que ens han deixat l'abans referit Pep Bas o Pere Inza és la millor manera de bregar contra les colles de bufanúvols i botafumeiros desvanits, que bamben entestats a enfonsar els valors socials entre els engruts del merder de mediocritats que ells mateixos han creat. 

I acabaré recomanant la lectura de la carta que Pau Inza, un dels fills de Pere, va dedicar a son pare dies després de la seua mort. El títol és preciós: PARE PERE (cliquen ací per a llegir-la)

Acomiade l'escrit tal com l'acomiadaria Pere Inza:
SALUT!

dissabte, 14 de maig del 2011

HOMENATGE A PEP BAS. La força del record



Serà el 14 de maig, dissabte, a les 22,30 h. La Placeta del Convent de Xàbia lluirà els seus millors adreços espirituals per tal d'acollir l'homenatge a PEP BAS. Aquest acte està inclòs en la programació de XÀBIA FOLK 2011, una activitat de la qual fou Pep un dels principals impulsors, i que enguany acompleix el seu 10é aniversari.

LA ROMÀNTICA DEL SALADAR, URBÀLIA RURANA, MAURIZIO MARTINOTTI, JORDI FÀBREGAS, PACO DÍEZ i LA COLLA DE DIMONIS DE MASSALFASSAR seran els encarregats d'amenitzar una nit que es preveu màgica i emotiva, on el record de l'homenatjat surarà amb força entre el fotimer de gent que l'estimava.

Tal i com vam anunciar a la nostra CARTELLERA AMIGA, XÀBIA FOLK 2011 s'inicià el passat 6 de maig i conclourà el dia 15, però l'acte que ara estem referint serà, per raons òbvies, el punt àlgid de la convocatòria. Pep Bas va morir l'any passat, i el fet que se li dedique aquesta desena edició constitueix una gesta tan lògica com merescuda.

Per descomptat, nosaltres estarem allí, acompanyant la família i la gran quantitat d'amics que, a ben segur, no voldran perdre's la força d'un esdeveniment on les aures benignes de Pep flairaran harmòniques entre notes de complicitat i compassos d'estima. 


PEP BAS AL BURRIBLOC DE BUCOMSA (entrades anteriors):


dimecres, 11 de maig del 2011

GUARDIOLA I EL BARÇA

Tres de tres, les tres en ratlla
El Barça de Pep Guardiola. Espectacle, trellat... i nova lliga
Article publicat al rebost de Bucomsa

Disculpen aquesta petita maldat, però no hem pogut resistir la temptació. Ja saben que el burribloc de Bucomsa no és especialista en matèries esportives, però una debilitat la té qualsevol i, a més, si hi ha fatxes que parlen de democràcia, corruptes que parlen d'honradesa, illetrats que parlen de literatura, exaltats que parlen de pau i analfabets funcionals que es presenten a les eleccions... per què nosaltres no podem parlar de futbol?... (clique ací per a continuar llegint l'article)

diumenge, 8 de maig del 2011

PER A OFRENAR!

(SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol cinqué)

L'audiovisual que il·lustra aquesta entradeta només dura 37 segons, però són suficients per a resumir una de les misèries que conformen la nostra realitat actual. Tants anys garbellant aigua amb un problema lingüístic que van inventar per a alimentar ignoràncies, tant de temps rebufant valencianies imaginàries basades en les pròpies frustracions, tantes proclames èpiques contra els enemics quixotescos que brollen de les seues fantasies i tants etcèteres argumentats sobre les més ridícules teories es resumeixen en només 37 segons. Si encara no ho han fet, miren i jutgen:

                     

Aquest minivídeo és un fragment del documental "Una relació sense senyal", de TV3 (ja saben... eixa televisió que el Sr. Camps no vol que vegem). Algú ha tingut la bona idea de pujar a Youtube un petit tràiler sota el títol "L'autoodi elevat al més gran dels ridículs". Inserim a continuació un enllaç per si volen veure el documental sencer:


Repetim que el detallet que els acabem d'oferir és tan sols una petita mostra de la nostra trista realitat. Ara estem patint una campanya electoral tan mísera i pobra com s'esperava. El 22 de maig votarem i s'iniciarà una nova legislatura que es preveu plena d'altercats, de judicis inacabables, de recursos i contrarecursos, de burles i de cacicades. I si a partir del dia 23 no comencem els pobres de la societat civil a eixir de l'ostracisme, segurament d'ací quatre anys ens trobarem amb un panorama tan desolador com l'actual i, si cap, més lamentable encara.

Qui perd els orígens
perd identitat (Raimon)
No negarem que nosaltres tenim les nostres preferències ideològiques (faltaria més!), però ací no estem parlant d'això, sinó de dignificar la vida social i recuperar els valors mínims exigibles en qualsevol estat de dret. I perquè això passe és necessari que els partits polítics es consciencien que el cicle actual ja està esgotat, que cal obrir les finestres institucionals per a propiciar l'entrada d'aire fresc, que cal apartar els mediocres dels càrrecs importants, que cal tornar a la ciutadania el protagonisme que li han afanat, i que cal encetar noves maneres de fer política. I els que, com diria el bo de Pep Nebot, estem instal·lats en les penombres de la resistència, possiblement també necessitem alçar el cul de la cadira.

Com diu la cançó de Raimon, qui perd els orígens perd identitat. El mal és que ací hi ha molta gent que ha perdut també la vergonya.

Articles anteriors d'aquesta secció:






Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.