(SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol cinqué)
L'audiovisual que il·lustra aquesta entradeta només dura 37 segons, però són suficients per a resumir una de les misèries que conformen la nostra realitat actual. Tants anys garbellant aigua amb un problema lingüístic que van inventar per a alimentar ignoràncies, tant de temps rebufant valencianies imaginàries basades en les pròpies frustracions, tantes proclames èpiques contra els enemics quixotescos que brollen de les seues fantasies i tants etcèteres argumentats sobre les més ridícules teories es resumeixen en només 37 segons. Si encara no ho han fet, miren i jutgen:
Aquest minivídeo és un fragment del documental "Una relació sense senyal", de TV3 (ja saben... eixa televisió que el Sr. Camps no vol que vegem). Algú ha tingut la bona idea de pujar a Youtube un petit tràiler sota el títol "L'autoodi elevat al més gran dels ridículs". Inserim a continuació un enllaç per si volen veure el documental sencer:
Repetim que el detallet que els acabem d'oferir és tan sols una petita mostra de la nostra trista realitat. Ara estem patint una campanya electoral tan mísera i pobra com s'esperava. El 22 de maig votarem i s'iniciarà una nova legislatura que es preveu plena d'altercats, de judicis inacabables, de recursos i contrarecursos, de burles i de cacicades. I si a partir del dia 23 no comencem els pobres de la societat civil a eixir de l'ostracisme, segurament d'ací quatre anys ens trobarem amb un panorama tan desolador com l'actual i, si cap, més lamentable encara.
 |
| Qui perd els orígens perd identitat (Raimon) |
No negarem que nosaltres tenim les nostres preferències ideològiques (faltaria més!), però ací no estem parlant d'això, sinó de dignificar la vida social i recuperar els valors mínims exigibles en qualsevol estat de dret. I perquè això passe és necessari que els partits polítics es consciencien que el cicle actual ja està esgotat, que cal obrir les finestres institucionals per a propiciar l'entrada d'aire fresc, que cal apartar els mediocres dels càrrecs importants, que cal tornar a la ciutadania el protagonisme que li han afanat, i que cal encetar noves maneres de fer política. I els que, com diria el bo de Pep Nebot, estem instal·lats en les penombres de la resistència, possiblement també necessitem alçar el cul de la cadira.
Com diu la cançó de Raimon, qui perd els orígens perd identitat. El mal és que ací hi ha molta gent que ha perdut també la vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada