Confesse
que mai no he plorat de veure cremar una falla, ni m'emocionen les
ofrenes de flors ni els discursos dels mantenidors enflorats i
enfervorits. Tampoc no m'he ficat mai saragüells, ni vestits de gala, ni
bruses festeres ni estoretes velletes. No he tirat mai coets, no entenc
de juntes ni de banderins i, per no tenir, no tinc ni un mal bunyol amb
fulles de llorer que tirar-me a la cara. Amb aquest pobre bagatge, els
patriarques més puritans de les cúries falleres poden proclamar ben alt i
ben fort que, qui ara els parla per escrit, ni és faller ni té
punyetera idea de falles. No em molestaré a llevar-los la raó.
Però
també he de confessar que les meues pràctiques artístiques s'iniciaren en una falla del meu poble (Pego), on vaig descobrir l'eficàcia de les
creacions satíriques. Em vaig divertir i, alhora, vaig aprendre molt
d'aquella experiència viscuda entre les acaballes del règim franquista i
els començaments de la denominada transició.
Un temps després vaig repetir experiència a la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia),
on, entre altres col·laboracions, vaig escriure durant sis anys les
explicacions de la falla, sense censures ni manies, i amb la llibertat
que qualsevol creatiu necessita per a traure bon suc del seu treball.
Durant eixos anys vaig conéixer gent d'altres comissions i d'altres
llocs, i vaig descobrir diversos moviments en favor de recuperar
l'esperit transgressor de la festa, d'escriure correctament la llengua
que parlem i d'implicar bons artistes i bons escriptors en les tasques
falleres. Sobretot al cap i casal encara predomina el fallerio ranci
i reaccionari, però puc assegurar-los que hi ha falles i fallers --més
del que pareix-- que estan bregant molt i molt bé per tal de recuperar
l'autèntic esperit d'aquesta festa i que, com a conseqüència, s'han
convertit en el blanc de les ires d'aquells que rebufen valencianies
histèriques, escrites en castellà mal escrit, i amb arguments
anticatalanistes que comencen a fer oloreta de pudent.
Després d'escriure més de 7.000 versos per a la falla Corea (a més d'altres explicacions que havia fet per a Pego i València), vaig considerar que la meua etapa d'explicador ja estava coberta. Ho vaig deixar amb la sensació d'haver acomplit el deure amb dignitat, i amb la satisfacció de saber que seria el gran Josep Gonga l'encarregat d'encetar una nova etapa. Des de llavors ençà he continuat prestant col·laboracions a diverses falles amigues, però en formats més reduïts i amb dinàmiques no tan intenses.
Com
que aquestes publicacions només abasten els entorns de les falles que
les editen (o, com a màxim, les poblacions o barriades on s'ubiquen), el
consell d'administració d'aquesta santa casa ha decidit incloure algun
fragment al burribloc que ara tenen entre cella i cella. I començarem
mostrant-los l'auca que ha publicat El turista fallero,
creada per Bolufer, amb dibuixos de David Mengual (de 14 anys, nebot
del susdit trobador) i muntada pel nostre Josep Olaso, d'Edicions 96. És una revista urbana (tracta les falles de València i de
l'Horta), de periodicitat anual. Encara que la seua principal clientela
és el públic faller més convencional i que una gran part dels textos són
en castellà, l'actual direcció es veu molt interessada a divulgar tota
classe d'opinions i, sobretot, a promocionar els treballs satírics (les
experiències que hem tingut fins ara amb aquesta empresa són
satisfactòries). L'apartat de l'auca és un clàssic d'aquesta revista
(apareix en les 71 edicions que han vist la llum). Pel que sembla, cada
any és distinta l'autoria, i enguany ens ha tocat a nosaltres rebre la
proposta. La gent de l'Associació d'Estudis Fallers (amb la qual
compartim amistat, complicitats i confiances) ens va recomanar que
acceptàrem el repte, i nosaltres, encantats.
Hem modificat l'estructura de la pàgina per tal d'acoblar-la a l'espai del burribloc. Els deixem ja amb l'auca, però l'encapçalarem amb la mateixa boluferiana bíblica que apareix a l'última vinyeta, i ho fem perquè la susdita estrofa va ser parida perquè presidira l'invent, però, per qüestions tècniques, vam haver de relegar-la al final:
 |
| Broma coreana que il·lustrava una explicació de Bolufer. |
Després d'escriure més de 7.000 versos per a la falla Corea (a més d'altres explicacions que havia fet per a Pego i València), vaig considerar que la meua etapa d'explicador ja estava coberta. Ho vaig deixar amb la sensació d'haver acomplit el deure amb dignitat, i amb la satisfacció de saber que seria el gran Josep Gonga l'encarregat d'encetar una nova etapa. Des de llavors ençà he continuat prestant col·laboracions a diverses falles amigues, però en formats més reduïts i amb dinàmiques no tan intenses.
 |
| El turista fallero. Portada 2012. |
Hem modificat l'estructura de la pàgina per tal d'acoblar-la a l'espai del burribloc. Els deixem ja amb l'auca, però l'encapçalarem amb la mateixa boluferiana bíblica que apareix a l'última vinyeta, i ho fem perquè la susdita estrofa va ser parida perquè presidira l'invent, però, per qüestions tècniques, vam haver de relegar-la al final:
Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.
