Per Salvador Bolufer
Les regidories de Cultura naixien tímidament, encara sota la influència dels conceptes elitistes que sobre aquesta matèria s'heretaren del franquisme. Durant els primers anys començaren a crear-se, modernitzar-se o actualitzar-se biblioteques públiques, i molts municipis van habilitar centres culturals; començaren també a programar activitats de manera més o menys regular i, fins i tot, els més avançats instauraren certamens, concursos, jornades o altres esdeveniments de convocatòria periòdica relacionats amb la matèria. Moltes d'aquestes iniciatives van quedar-se en el camí, bé per falta de convenciment o de voluntat política, o bé pels efectes devastadors de la crisi econòmica –l'estafa– provocada pel l'esclafit de la bombolla immobiliària de la primera dècada del segle.
La Taronja Satírica és el logo del certamen.
És obra de David Mengual.
|
La susdita modalitat ha estat tradicionalment associada pels valencians als entorns fallers, però és una pràctica bastant habitual pertot arreu del nostre àmbit lingüístic. Amb aquesta iniciativa es pretén, entre altres coses, donar oportunitats d'expansió a la gent que fins ara només ha escrit poesia satírica per a falles, i també facilitar noves plomes satíriques a les comissions falleres interessades en ampliar el catàleg de col·laboradors i col·laboradores en la matèria poètica que ens ocupa.
La permissibilitat de la sàtira en l'ús del llenguatge col·loquial ha propiciat que determinats pseudopoetes, ofrenòlegs o gent amb poca gràcia aprofitara certes conjuntures per a publicar rebles infumables i renills gramaticals (quan no doctrinaris) sense criteris poètics ni qualitat literària, i això ha provocat que la poesia satírica haja estat moltes vegades subestimada en àmbits culturals i lingüístics. Però també és cert que hi ha cada vegada més gent que practica aquesta especialitat a bon nivell, i pense que el certamen de Pego que ara es convoca contribuirà a dignificar un gènere que pot aportar coses molt positives al conjunt de la nostra literatura.
Per tal que la iniciativa no pareguera un simple rampell d'entusiasme edilici, la Regidora de Cultura, Laura Castellà, ha volgut envoltar-se de personal expert en la matèria i coneixedor d'aquesta classe d'activitats. Per això s'ha creat una comissió formada per Josep Bernabeu, Carmen Alemany, Tomàs Llopis i Elvira Cambrils, a més de l'Arxiver Municipal, Joan Miquel Almela, la regidora abans referida i jo mateix, servidor de ningú. El treball guanyador serà publicat per Edicions del Bullent; una editorial d'arrel pegolina que també s'ha implicat amb força en el projecte, així com altra gent del món de les lletres que està donant a la causa un suport encoratjador que agraïm profundament. Amb aquest ambient d'alegries i complicitats, la primera edició del certamen ha arrancat de la millor de les maneres.
Dario Fo |
I, com deia també el susdit dramaturg, «Quan un poble no sap riure, es torna perillós».