...

............................................................................

dimarts, 19 de juny del 2018

I Certamen de Poesia Satírica de Pego


Per Salvador Bolufer

L'any 1979 se celebraven a l'Estat espanyol les primeres eleccions municipals per sufragi universal després de la dictadura franquista. La major part dels aproximadament 8.000 municipis on es convocaven els comicis poblaren els seus respectius ajuntaments de cares noves, de perfils diferents als dels anteriors mandataris locals. Eren temps d'il·lusió i esperança, però també d'escepticisme i desconcert. Hi havia ganes de fer coses noves, però en molts casos no se sabia quines podrien ser les novetats ni com es podrien portar a terme. 

Les regidories de Cultura naixien tímidament, encara sota la influència dels conceptes elitistes que sobre aquesta matèria s'heretaren del franquisme. Durant els primers anys començaren a crear-se, modernitzar-se o actualitzar-se biblioteques públiques, i molts municipis van habilitar centres culturals; començaren també a programar activitats de manera més o menys regular i, fins i tot, els més avançats instauraren certamens, concursos, jornades o altres esdeveniments de convocatòria periòdica relacionats amb la matèria. Moltes d'aquestes iniciatives van quedar-se en el camí, bé per falta de convenciment o de voluntat política, o bé pels efectes devastadors de la crisi econòmica –l'estafa– provocada pel l'esclafit de la bombolla immobiliària de la primera dècada del segle.
La Taronja Satírica és el logo del certamen.
És obra de David Mengual.

Malgrat tot, continua existint una bona quantitat de premis literaris en les modalitats més tradicionals (narrativa, poesia, investigació, assaig...), alguns d'ells de reconegut prestigi i/o amb dotacions econòmiques considerables, i això aconsella prudència a l'hora d'encetar noves iniciatives d'aquest estil amb possibilitats d'èxit. L'Ajuntament de Pego ha tingut en compte eixa circumstància i ha apostat per un gènere insòlit en aquesta classe de convocatòries: la poesia satírica.

La susdita modalitat ha estat tradicionalment associada pels valencians als entorns fallers, però és una pràctica bastant habitual pertot arreu del nostre àmbit lingüístic. Amb aquesta iniciativa es pretén, entre altres coses, donar oportunitats d'expansió a la gent que fins ara només ha escrit poesia satírica per a falles, i també facilitar noves plomes satíriques a les comissions falleres interessades en ampliar el catàleg de col·laboradors i col·laboradores en la matèria poètica que ens ocupa. 



La permissibilitat de la sàtira en l'ús del llenguatge col·loquial ha propiciat que determinats pseudopoetes, ofrenòlegs o gent amb poca gràcia aprofitara certes conjuntures per a publicar rebles infumables i renills gramaticals (quan no doctrinaris) sense criteris poètics ni qualitat literària, i això ha provocat que la poesia satírica haja estat moltes vegades subestimada en àmbits culturals i lingüístics. Però també és cert que hi ha cada vegada més gent que practica aquesta especialitat a bon nivell, i pense que el certamen de Pego que ara es convoca contribuirà a dignificar un gènere que pot aportar coses molt positives al conjunt de la nostra literatura. 



Per tal que la iniciativa no pareguera un simple rampell d'entusiasme edilici, la Regidora de Cultura, Laura Castellà, ha volgut envoltar-se de personal expert en la matèria i coneixedor d'aquesta classe d'activitats. Per això s'ha creat una comissió formada per Josep Bernabeu, Carmen Alemany, Tomàs Llopis i Elvira Cambrils, a més de l'Arxiver Municipal, Joan Miquel Almela, la regidora abans referida i jo mateix, servidor de ningú. El treball guanyador serà publicat per Edicions del Bullent; una editorial d'arrel pegolina que també s'ha implicat amb força en el projecte, així com altra gent del món de les lletres que està donant a la causa un suport encoratjador que agraïm profundament. Amb aquest ambient d'alegries i complicitats, la primera edició del certamen ha arrancat de la millor de les maneres. 


Cliquen ací per a consultar les bases


A títol personal vull agrair a Laura Castellà la seua confiança. La poesia satírica és la meua manera d'expressar els meus sentiments, les meues reivindicacions, les meues manies i les meues maneres de veure la vida i de viure la mort. Des de fa molts anys vinc conreant aquesta especialitat literària i em sent molt ben tractat en els espais on he desenvolupat la meua obra. He rebut ajudes imprescindibles de persones que formen part del meu patrimoni d'estimes i ara m'il·lusiona la idea de poder ajudar altra gent que ho puga necessitar. En aquesta primera edició formaré part del jurat i, per tant, no podré presentar-me al concurs ni optar a guanyar-lo (faig l'aclariment ací per evitar suspicàcies i malabarismes mentals sobre un premi de la meua especialitat que convoca l'ajuntament del meu poble). Amb molt de gust compartiré la tasca amb la poeta i gestora cultural Alba Fluixà i amb el professor i president de l'Associació d'Estudis Fallers Jesús Peris, ambdós persones de contrastada qualitat professional i humana.

Resultat d'imatges de dario fo
Dario Fo
Com deia el gran Dario Fo «La sàtira es l'arma més eficaç contra el poder: el poder no soporta l'humor, ni tan sols els governants que presumeixen de democràtics, perquè la rialla allibera les persones de les seues pors».

I, com deia també el susdit dramaturg, «Quan un poble no sap riure, es torna perillós».


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................