...

............................................................................

dimecres, 18 d’abril del 2012

L'HOME DEL CAPELL DE PALLA. Una il·lusió feta de paraules, arena i música

Per Maria Josep Escrivà

Avise que aquesta serà una entrada de burribloc sense cap ni una paraula de burrera. Aquesta és la història d’una complicitat gestada al voltant d’una idea artística. El punt de partida és Cristina Martí, músic i amiga −a parts iguals− com la copa de les sequoies, que és dir més que com la copa d’un pi.

Un detall de l’story-board d’Amadeu Vives, l’artista plàstic del projecte.

Cristina em va telefonar fa ja alguns mesos amb la intenció d’involucrar-me en un projecte col·lectiu que havia de consistir en la combinació de música de piano (Àlex Velázquez) i de dolçaina (la de la pròpia Cristina Martí) amb una animació plàstica amb arena (en mans d’Amadeu Vives), projectada sobre una pantalla. Tot això executat a partir d’un fil narratiu conductor: el d’un text literari contat en viu, que era l’aportació personal que se’m requeria per a la causa artística. Així, música, plàstica i literatura s’havien d’harmonitzar sobre un escenari, amb un objectiu estètic, lúdic i, a més a més, solidari. Perquè l’execució del projecte, a l’Espai de Cultura de Pedreguer, perseguia la finalitat de recaptar fons destinats a una sèrie d’associacions d’ajuda a persones amb diferents tipus de discapacitat.

Cristina Martí (dolçainera), Àlex Velázquez (pianista), Amadeu Vives (artista de l’arena) i M. J. Escrivà (mare de l’Home del Capell de Palla), tractant d’aclarir punts foscos en un dels assajos. Foto: Mar Martí Morell

La convocatòria va partir del club Rotary de Xàbia. Una associació d’abast internacional que persegueix la sempre lloable i beatífica intenció −segons declaracions extretes de la seua pàgina web, que traduïm del castellà− de “promoure la bona voluntat, la pau i brindar serveis humanitaris, així com fomentar l’aplicació d’elevades normes d’ètica en totes les ocupacions”. Els rotaris −que així se’n coneixen els membres− es declaren “apolítics, no sectaris, i estan oberts a totes les cultures, races i credos.” Qui escriu ara mateix recela bastant més de les bondats i els apoliticismes del món, però la bona qüestió és que, en el meu cas, hi va prevaler la curiositat de veure quins suggeriments literaris funcionarien per provocar la fusió entre un relat de factura quasi poètica amb la música i la intervenció estètica sobre l’arena. La realització en directe −una actuació de mitja hora, amable, dolça, emotiva− sembla que va ser aprovada −i fins i tot diríem que amb entusiasme− per les vora 400 persones que omplien la sala de gom a gom. Gràcies!

Ací encara ens embadalíem amb l’encís de les paraules, de les notes i dels dits d’Amadeu. Però, a l’hora de la veritat, cada cosa va anar al seu lloc.  Foto: M. M. M. 

Vam voler dedicar la nostra història de l’Home del Capell de Palla a tota la gent que fa art, i fa cultura, i fa llibres, i treballa educant sensibilitats i consciències en nom del dret a ser més lliures i més humans. Sempre, però més encara en aquests temps en què la deriva del món desenvolupat sembla que ens vol fer creure que tot això són futilitats, valors a la baixa. Per la creació i per l’art. Per a tota la gent que li dóna suport. I perquè no perdem mai la capacitat de somniar, que és una porta oberta, que ens pertany, cap a la felicitat.

Transcrivim a continuació un petit fragment del conte. Poden accedir al text complet, i a algunes de les il·lustracions fetes amb arena per Amadeu Vives, clicant ací. La música, interpretada a partir d’algunes peces originals del dolçainer Xavier Richart, o de la hipnòtica Mareta, a mi, encara em ressonen per dintre. Vostès, si les volen sentir, hauran d’acompanyar-nos a la pròxima actuació. Tant de bo!


L’Home del Capell de Palla sap que només existeix en els somnis dels altres, i cada nit espera que algú el somnie, damunt de la seua bicicleta de ferro. El seu aspecte pot ser el d’un home al voltant dels vint-i-cinc anys, encara que ningú no sabria calcular quina garbera en duu, vivint de somni en somni.

Té la pell color de fulla seca, i uns ulls castanys que les amples ales del capell no deixen veure amb comoditat, però que, de qualsevol manera, transmeten la serenor dels bancals en guaret. Són els ulls d’una persona humil, que se sent a gust amb la vida perquè sap que només pot habitar somnis plàcids. Vesteix amb pantalons curts, perquè cal dir que l’Home del Capell de Palla sempre viu en estiu. El seu capell d’ales amples, amplíssimes, fa un fru-fru aspre quan el vent el toca. I els que més s’hi han fixat asseguren que, igual que alguns enganxen una orquídia al trau de la camisa, l’Home del Capell de Palla hi duu una ploma blanca que s’estova amb el pedaleig com si fos un núvol petit.

EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/20
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................