EL REPELENTE NIÑO VICENTE

Segons diuen les enquestes, la classe política està perdent popularitat i prestigi a marxes forçades. Als habituals excessos de protocol desficiós, batalles de campanar i populismes convencionals que moltes vegades rebenten la barrera del ridícul, ara s'han afegit els escàndols de corrupció que estan apareixent pertot arreu, i els efectes d'una crisi econòmica que ja comença a fer oloreta de pudent.

Però ells - els polítics - sembla ser que no es donen per al·ludits i, lluny de prendre mesures per a recuperar la confiança de la gent, continuen amb els seus comportaments poc exemplars i amb els seus arguments camaleònics per a justificar els despropòsits més injustificables, per no parlar de les habituals reaccions d'intolerància contra qui qüestiona o discrepa de les seues actituds - les dels polítics - que moltes vegades han derivat en represàlies obsessives o en venjances irresponsables. No estan massa lluny els temps dels abusos urbanístics que molts dirigents incentivaven o consentien, quan les veus crítiques eren silenciades o acusades d'estar contra eixe "progrés" de fantasia que ens ha conduït al penós moment que ara estem vivint. "Qui vinga darrere que rasque" - deien els bufanúvols-; doncs bé, ja estem ací els que hi havíem de venir darrere. On més hem de rascar?

No tenim cap dubte que - més o menys - totes les formacions polítiques compten amb persones plenament conscients i preocupades per aquesta realitat, però tenim la sensació que això des de fora no es nota, i per tant, el gran públic opina cada vegada amb més força que "tots són iguals". Clar està que si els principals dirigents no prenen les decisions que haurien de prendre excusant-se amb presumpcions d'innocència interpretades de qualsevol manera, o acorden pactes antitransfuguisme que ells mateixos s'encarreguen d'incomplir (per posar alguns exemples), no han d'estranyar-se que la gent acabe perdent-se entre núvols de polseguera bruta, on es mesclen els bons, els dolents, i un bon grapat de mediocres que busquen un refugi on pasturar les seues misèries.

Amb aquesta nova secció que hui encetem, la qual hem tingut a mal intitular "L'ALTRA BURRERA", no pretenem analitzar amb profunditat els orígens ni les conseqüències del panorama que acabem d'exposar - no tenim suficients mitjans, infraestructura ni capacitats per a fer-ho -. Simplement volem oferir un espai que siga capaç de mostrar-los - en clau d'humor - algunes xicotetes anècdotes documentades en audiovisuals, que, malgrat haver ocorregut en espais de debat públic, estan molt lluny de poder ser divulgades a través d'eixa televisió que paguem entre tots. Les prestacions que ens brinden els invents tecnològics moderns, com ara Youtube, i la gentilesa de les persones que saben utilitzar-los amb generositat ens dóna la possibilitat de poder comprovar que, de vegades, la realitat supera la ficció. 

Hem titulat aquest primer capítol "El repelente niño Vicente" en memòria del personatge de còmic homònim que va crear RAFAEL AZCONA als anys 50 per a LA CODORNIZ (recorden allò de "La revista más audaz para el lector más inteligente"?). Una de les frases que podran escoltar al vídeo que il·lustra aquest article és: "Vengo reñido de casa", i com que la tal parida és molt pròpia d'eixe xiquet de ficció, precoç, pedant i impertinent que va fabricar el mestre Azcona, hem considerat ideal emprar aquest títol. 

La minipel·lícula en qüestió va ser rodada durant un acte celebrat a les Corts Valencianes. Compta amb tres protagonistes principals (la resta hi actuen com a "extres"):

MÒNICA OLTRA - Diputada pel grup Compromís. Està en l'ús de la paraula quan un senyor comença a esgarrar paperets. Per la seua forma d'actuar contundent, directa i moltes vegades divertida, la senyora Oltra s'ha convertit en una llumeta d'esperança per a molta gent, i en una espècie de granet al cul que els ha eixit als representants del partit que actualment està en el poder autonòmic, posats a sobreviure a base de fanfàrries, autobombos i envaniments. Les intervencions i les preguntes de Mònica Oltra solen ser contestades amb boicots, rabinades infantils i extravagàncies ridícules, quan no amb insults i menyspreus a la seua persona i a la seua ideologia política. Per això, els avancem que la referida diputada protagonitzarà alguns capítols de la secció que ara estem iniciant.

LA SENYORA PRESIDENTA - Presideix i "modera" el debat. No dubtem de les seues capacitats per a exercir les susdites tasques, però està clar que el dia "d'autos" no va tenir el seu dia.

MISTER X - Hem referit així el protagonista masculí de la pel·lícula perquè desconeixem el seu nom i la seua funció en la Càmera; només sabem que és diputat (i per tant cobra un sou de l'erari públic) i que esgarra paperets quan parla Mònica Oltra.

Heus ací el vídeo anunciat. Només dura 2 minuts i 47 segons, però podran comprovar que són molt intensos. Aquest document porta unes poques setmanes penjat a la xarxa, i a hores d'ara ha tingut aproximadament 66.600 entrades. Confiem que aquesta publicació ajudarà a incrementar la xifra esmentada:  

   

                   

Tinc la curiositat de saber si els papers que esgarrava Mister X tenien alguna cosa escrita o eren fulls en blanc. Vostés què troben?

EL PREMI "BERNAT CAPÓ" I BURRERA COMPRIMIDA: DOTZE ANYS D'HISTÒRIA

El proper divendres, 26 de novembre, se celebrarà al Teatre Auditori del Centre Social de Dénia el lliurament del 12é Premi Bernat Capó. L'acte començarà a les 20,30 h d'acord amb el programa que més avall hem inserit.

Aquest premi va ser iniciat l'any 1999 per EDICIONS DEL BULLENT. L'immortal JOAN PELLICER fou el primer guanyador  amb el seu especial Costumari botànic; magnífic tret d'eixida per a un esdeveniment cultural que se celebra amb caràcter anual, i que porta el nom de l'entranyable escriptor de Benissa BERNAT CAPÓ, gran amic nostre i de la Burrera Comprimida, i un autèntic referent per als amants de les lletres i la cultura popular de la nostra comarca. 

Conduirà l'acte MARIA JOSEP POQUET i hi actuaran els companys de LA SONORA DEL MAURÀ, que ens presentaran el seu nou espectacle MÚSICA D'OMBRALL: 

L'any 1999 passarà a la història d'Edicions del Bullent per dos fets transcendentals: La creació del Premi Bernat Capó i la publicació del poemari satíric Burrera Comprimida, de S. Bolufer. Pròximament incorporarem una secció al bloc que ara tenen a la vista on contarem aquesta curiositat que, per manies del destí, s'ha convertit en el naixement del projecte Bucomsa que encara portem entre mans. Amb això, comprendran de seguida per què Bullent, Bucomsa, Bernat Capó i tota la gent que ens envolta romandrem per sempre agafadets de la maneta per entre les aures venturoses de la mateixa galàxia. 

Bernat Capó (Benissa, 1928) és escriptor i periodista. Home d'una exemplar trajectòria cívica i humanista, ha participat en moltes empreses culturals, com ara la fundació del Diari de Valencia o de Noticias al Día, alhora que col·laborava amb els seus escrits al redreçament del País Valencià, amb articles publicats a El Temps, Saó,Mediterráneo, Levante o als mitjans ja esmentats, entre d'altres.

Com a escriptor s'ha interessat per la cultura popular, tema que ha tractat en llibres narratius, Espigolant pel rostoll morisc (1980) o assagístics, Costumari valencià (1992-94). Durant els últims temps ha estat homenatjat al seu poble, que ha posat el nom de Bernat Capó a la Biblioteca Municipal de Benissa, mentre els escriptors catalans li van fer també l'any 2001 un homenatge pel conjunt de la seva obra. L'editorial Bullent va crear l'any 1999 el Premi de Cultura Popular Bernat Capó.


NOTA DE LA REDACCIÓ:


Molt prompte encetarem l'anunciada secció "L'altra burrera" amb el primer capítol que es titularà: EL REPELENTE NIÑO VICENTE 

VICENT A. ESTELLÉS. El fill del forner, que feia versos.

LA BURRERA INVOCA... I EVOCA (capítol 1)


Hem inclòs en aquest burribloc un nou apartat que hem volgut referir d'eixa manera: "LA BURRERA INVOCA... I EVOCA" (pel moment l'hem ubicat al final de les caselles on se situen la resta de les seccions). Amb aquesta nova incorporació pretenem incloure enllaços que contenen referències audiovisuals on apareixen grans personatges valencians, admirats per molts, ignorats per alguns, silenciats per uns altres... però recordats per tots. 

I hem volgut començar amb l'enllaç d'un vídeo de TV3 on el programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs,  entrevistava,  l'1 de març del 1987, Vicent Andrés Estellés.

Coneixíem l'existència d'aquesta entrevista que fou emesa sis anys abans de morir Estellés, però ha sigut enguany quan hem descobert el vídeo, penjat a la xarxa per TV3 (què pensaven?... que l'havia penjat Canal 9?... homeeee!)

El pas dels anys, i també l'escassa matèria audiovisual que es conserva sobre Vicent, han propiciat que el vídeo que ara recomanem s'haja convertit en un document de gran vàlua. Podran veure i escoltar aquell home humil de Burjassot, que fou acomiadat de mala manera del diari on treballava i que, malgrat les ofenses i el menyspreu dels que pasturen misèries, s'ha convertit en un dels principals referents de la poesia catalana del segle XX.

  

ESTELLÉS A TV3 (cliqueu ací per a accedir al vídeo)

 També podeu clicar sobre el triangle de la següent imatge:
 

Aprofitem per a anunciar la imminent apertura d'una nova secció, que tindrem a bé intitular: L'ALTRA BURRERA. Ja els contarem, ja!!

LA BURRERA I EL CAP DE SETMANA

Tal i com sol succeir cada divendres, hui comença un nou cap de setmana per a tothom, un espai de temps adequat per a la pràctica de l'oci, el descans i les activitats lúdiques.

Però el caràcter actiu i prolífic de la gent bucomsa ens obliga a mantenir  els nostres serveis oberts al públic de manera permanent, perquè no volem decebre les persones que ja han fet d'aquest bloc el seu dietari de capçalera.

Ahir ja vam anunciar la celebració d'un important acte que coordina la nostra assessora lingüística, i hui farem la mateixa cosa amb dues activitats d'aquest cap de setmana on participen components de la nostra organització:

Divendres, 19 de novembre - 22,30 h

CENTRE CULTURAL DE BENISSA 

BUTACA TEATRE presenta

DUBTE RAONABLE

(Basat en el guió de la pel·lícula "Dotze homes sense pietat")

Obra dirigida pel nostre dramaturg en cap, Cèsar Monzonís, on intervé, amb altres actors amics, el Professor Tomàs Llopis. Qui no conega encara aquest excel·lent treball, té una nova oportunitat per a gaudir-lo.

Divendres, 19 de novembre - 20,30 h

TEATRE MUNICIPAL - PEGO

X ANIVERSARI DONES CABAL 

Un grup d'escriptors i escriptores locals i comarcals (on s'inclou el trobador oficial de Bucomsa, S. Bolufer) acompanyaran aquest col·lectiu de dones en un acte que serà arredonit amb una representació teatral excel·lent. 

També hi ha prevista la participació de Belén Esteban en diversos actes de cap de setmana, però la burrera d'aquesta "princesa del pueblo" no està encara comprimida i, per tant, no és de la nostra incumbència.

Salut

BURRERA COMPRIMIDA, S.A.

Bucomsa

EL PROPER DISSABTE SE CELEBRARÀ A GANDIA EL XIV HOMENATGE A LA PARAULA

Maria Josep Escrivà ens ha enviat invitació per a l'acte referit, i ens ha demanat ajuda en la difusió de tan important esdeveniment.


La filòloga i poeta esmentada és, amb el professor Tomàs Llopis, assessora lingüística de la nostra reputada (1) associació, i és també l'encarregada de coordinar aquest "Homenatge a la Paraula" que se celebra a Gandia des de fa catorze anys. Tot seguit transcrivim íntegrament el text que ens ha remés la nostra amiga i col·laboradora, a qui felicitem amb gust i amb gana pel treball que ha portat a terme per tal que es poguera programar un acte tan potent i  tan important: 


(1) - Cal entendre això de "reputada" en el millor sentit de la paraula. No siguen vostés malpensats, recaram!!

Amics, amigues, us vull demanar un favor, així, directa al gra: voldria que m'ajudàreu en la difusió d'aquest acte.

La XIV edició de l'Homenatge a la Paraula que se celebra anualment a Gandia reconeix en aquesta ocasió la trajectòria del poeta, traductor i dramaturg Feliu Formosa.


Per aquest motiu, dissabte dia 20 tindrà lloc l'espectacle FORMOSA PER FORMOSA (Ester canta Feliu), a partir de textos de l'autor homenatjat. Componen el repartiment, a més d'Ester Formosa, Maurici Villavecchia al piano, 'Horacio Fumero al contrabaix, i Matthew Simon a la trompeta. La direcció musical és de Villavecchia.  

L'espectacle forma part dels actes programats durant la Setmana Literària de Gandia, i se celebrarà a la Sala A del teatre Serrano (paraules majors!) de Gandia.


Tenim uns quants motius de pes per recomanar-vos-hi l'assistència:

1. Perquè els temes musicals, la interpretació i els textos són d'altíssima qualitat.

2. Perquè s'obsequiarà tots els assistents amb l'antologia TOT EL TEMPS QUE ENS HEM BUSCAT, amb textos de Feliu Formosa, inclosos els de l'espectacle, amb disseny de portada de Pau Àlvarez (Edicions 96), i coordinat i editat des del CEIC Alfons el Vell i l'IMAB.

3. Perquè l'entrada és lliure, absolutament GRATUÏTA, tot i ser al Serrano.

4. Perquè ens acompanyarà Feliu, i això és un gran honor per als qui hem treballat en aquest sarau.

5. ...i perquè, sincerament, ens faria molta il·lusió que Feliu Formosa s'enduguera un record càlid de Gandia i d'aquest Homenatge a la Paraula, que compleix... 14 convocatòries!

En arxiu adjunt teniu tota la informació, ordenada i acompanyada d'una bella imatge d'Ester interpretant una de les peces de l'espectacle.

Vaja per endavant el meu agraïment, per la vostra atenció i pel vostre temps.

Salut!

Maria Josep

FELIU FORMOSA (Sabadell, 1934)

A banda d'ésser considerat un poeta clàssic contemporani, Feliu Formosa ha excel·lit com a traductor, fonamentalment de l'alemany, i s'ha dedicat intensament al món del teatre, on ha exercit d'autor, d'actor, de director i d'ensenyant.

La seua llarga i fructífera trajectòria artística ha estat reconeguda, entre altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi, per la seua tasca cultural i cívica, l'any 1988. L'any següent li va ser concedit el premi Nacional de les Arts Escèniques de Catalunya; amb el Premio Nacional de Traducción, pel conjunt de la seva obra, el 1994; o amb el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre, el 1999.

   

Concert d’Esther Formosa

«FORMOSA per FORMOSA 

(Ester canta Feliu)»

Lloc: Teatre Serrano, Gandia.

Dissabte, 20 de novembre a les 20 h.

Els assistents rebran com a obsequi

el llibre editat per a l’ocasió.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, FRANCESC

Sabíem que Francesc López escriuria sobre la nostra actuació al Micalet - ell ens ho havia anunciat - però desconeixíem que anava a fer-ho d'una manera tan càlida i efusiva. Ahir els prometíem enllaçar l’article quan es publicara, i això mateix estem fent ara. Si lligen el contingut comprendran per què estem acomplint l’esmentada promesa amb tant de gust i amb tanta gana. Pique’n... pique’n l’enllaç i ho comprovaran: 

 

'El cantar de la burrera' en un bon context: Les nits del Micalet

Francesc López escriu pràcticament a diari al seu bloc de “La comunidad/elpais.com”. Agraïments a banda, recomanem també que escodrinyen el seu contingut (VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE). Nosaltres el tenim enllaçat ací de manera permanent (La burrera i els blocs- personals, literatura i docència). El Sr. Paco escriu molt bé sobre els temes que tracta, i a més ho fa amb un ofici i una dedicació dignes de destacar.

Aclarim que, fins a la nit del Micalet, nosaltres no coneixíem personalment Francesc ni ell tampoc a nosaltres. Per això pensem que la bondat escrita que ell ens ha dedicat no ha estat influenciada per res ni per ningú.  

No direm més sobre aquest tema per no donar la impressió d’estar tornant la pilota al referit autor, però deixen que acabem el comunicat de la mateixa manera que l’hem començat: MOLTÍSSIMES GRÀCIES, FRANCESC.

Burrera Comprimida, S.A.

Departament de comunicació 

EL DIA DESPRÉS

 Ja hem cantat la burrera al Micalet. Ens queda la sensació d'haver acomplit un deure i d'haver-ho fet amb la dignitat que ens havíem proposat. Pensem que no vam decebre ningú dels assistents; els que ja coneixien l'espectacle no es van penedir d'haver repetit l'experiència, i els que no ens havien vist mai es notaven molt gratament sorpresos amb el que acabaven de veure.



Pensàvem contar-los l'actuació a manera de crònica, però el senyor Francesc López ens ha anunciat la seua intenció de publicar un article al seu bloc (La comunitat/elpais.com) sobre l'assumpte referit i hem considerat més convenient que gaudisquen la seua redacció, a ben segur més imparcial i experta que la nostra. Una vegada publicat l'esmentat article (a partir de dilluns) nosaltres l'enllaçarem ací, amb permís de l'autor.

Francesc López és una persona prestigiosa i considerada en el món literari. Coneixia El cantar de la Burrera a través del CD homònim, però no havia presenciat mai l'espectacle. Serà un plaer veure'ns reflectits a través dels ulls i de la ploma del referit amic, a qui donem les gràcies pel seu interés i per les seues deferències amb nosaltres.

A manera de tasta il·lustrativa, apegarem a continuació alguns fotogrames captats per l'amiga Loles Simón durant l'espectacle:

                                                                                                                                                      

                                                                                                                                              

              Cantant, rient i plorant ...   FEM SONAR LA BURRERA

                                                                                   

     

LES VEUS DIGITALS RECOMANEN EL NOSTRE CANTAR AL MICALET

Aquests són alguns dels enllaços de blogs o webs que recomanen  l'assistència al Micalet per tal de presenciar el nostre espectacle. Nosaltres els donem les gràcies, perquè ens naix del cor, i perquè diuen que és de ben parits ser agraïts:


Francesc López- El Pais.com-La Comunitat.elpais.com
Pica'm
Laguiago.com
Luz Fallera


També volem manifestar el nostre agraïment als professionals dels mitjans de comunicació que, amb les seues plomes o amb les seues veus, malcrien els nostres treballs i ens regalen importàncies afectuoses.


Ei!!... nosaltres també ens autorecomanem!!. Serà un plaer gaudir la vostra companyia el dia 12 (divendres), a les 11 de la nit al Teatre Micalet.


Salut


Burrera Comprimida S.A.
Bucomsa

LA BURRERA CANTA AL MICALET

EL CANTAR DE LA BURRERA

UNA DATA: 12 de novembre de 2010
El dia que marcarà un abans i un després en la història de les històries

UN LLOC: Teatre Micalet
Més que un teatre

UN ESPECTACLE: El cantar de la burrera

El nostre cantar... el vostre cantar... (el d'ells, no!!)

UN OBJECTIU: Provocar emocions entre rialles

Espectacle parateatral en clau d'humor basat en l’obra satírica de Salvador Bolufer, on un trobador desvergonyit  interpreta les seues trobes al compàs de la màgia de la música i al ritme de les paròdies més insòlites.

UNA IL·LUSIÓ: Que s'òmpliga el local
Un espectacle sense públic és com un campanar sense campanes... o com un bosc sense arbres, com un arbre sense rames o com una rama sense fulles. Amén.
                                  

                       

VENDA D'ENTRADES:
Servientrada de Bancaixa a través del web o per telèfon al 96/3995577; El Corte Inglés i la taquilla del teatrede dimecres a dissabte de 19.30h a 20.30h, diumenges de 18h a 19h i el mateix dia de l'espectacle de 22h a 23h.Preu únic 10 €