MOLTA CORBATA I MOLT POCA VERGONYA

 Per Salvador Bolufer

Cap a finals de l'any 2020, encara en temps de pandèmia, em vaig trobar a les xarxes un vídeo amb un petit fragment d'un programa de debat que aleshores emetia la televisió autonòmica À Punt. El motiu de l'acarnissada tertúlia que s'observa a l'audiovisual em va semblar una autèntica parida, però el fet que apareguera una frase de LA GOSSA SORDA alimentant la discordança entre dos dels tertulians em va semblar divertit i vaig guardar el vidiet en qüestió només per gust, sense cap intenció d'aprofitar-lo. Però ara, amb l'èxit apoteòsic del retorn de la Gossa 10 anys després del seu comiat, i amb la lamentable sensació que continuen provocant determinats debats de les cavernes mediàtiques, m'ha vingut al cap aquell vídeo i he pensat de recordar-lo i apuntar alguns detalls sobre els comentaris que llavors feia un dels tertulians, visiblement enfurit.

Apoteòsic retorn de LA GOSSA SORDA 10 anys després del comiat

Pel que es veu, al programa abans esmentat discutien acaloradament sobre l'ètica i l'estètica de la vestimenta dels polítics. Durant la breu gravació que tot seguit podran visualitzar, el tertulià enfurit es mostrava com un fidel defensor de Donald Trump, a qui definia com "l'home més valent del món per a portar una corbata fins als peus" (???) i, amb l'èmfasi propi del seu estil i una mescla rebordonida de valencià/castellà, arremetia contra els que portaven trages que a ell no li agradaven: ""pórta" un traje que da pena", deia de no sé qui. De sobte, un altre tertulià més calmat i no tan primmirat va referir La Gossa Sorda citant la famosa frase de la cançó Senyor pirotècnic: "Molta corbata i molt poca vergonya", a la qual cosa va replicar de nou l'home enfurit qüestionant amb sorna si la Gossa Sorda seria "el grup que més ven a tot lo món", acusant al contertulià discrepant de tenir com a referent un grup nacionalista local. Aclarim que el referit grup musical ja feia quatre anys que s'havia acomiadat dels escenaris, però les seues lletres continuaven plenes de vida.

Heus ací el susdit audiovisual. Dura només 50 segons. Peguen una ullada si els ve de gust i després els comentaré els detallets que abans els referia: 

    

"Pórta un traje que da pena", deia el tertulià enfurit

Els detallets que volia comentar-los són només petites curiositats que responen d'alguna manera la bravata del tertulià enfurit que qüestionava la repercussió social de les cançons de La Gossa. Ja saben que la xarxa YouTube és la més potent del món en la difusió de vídeos de tota classe. Nosaltres hem fet una comparativa estadística entre Camals Mullats (La Gossa Sorda), Himno de España (Marta Sánchez) i el Peraofrenar  (Francisco) i heus ací el resultat: 

Camals Mullats és un dels temes més emblemàtics de La Gossa. A YouTube apareixen diverses versions d'aquesta cançó, totes elles amb milers de visualitzacions, però la més visitada és l'original, amb l'àudio del disc "Saó", la qual sobrepassa els quatre milions i mig de reproduccions. Una barbaritat, i més si tenim en compte que és una peça en valencià i que la imatge del vídeo és estàtica (apareix solament la caràtula del disc). 

L'Himno de España cantat per Marta Sánchez és una peça llançada a bombo i platerets pertot arreu del planeta. A diferència de Camals Mullats, aquest sí que és un videoclip amb imatges de la vocalista interpretant la cançó. Lògicament, la lletra és en castellà i el vídeo en qüestió supera els dos milions vuit-centes noranta mil reproduccions, una xifra important, però representa un milió sis-centes quaranta-nou mil visualitzacions menys que el de la Gossa Sorda.

El vídeo amb l'himne del mestre Serrano interpretat per Francisco en un escenari de luxe, amb un nodrit acompanyament musical, cors i coreografies falleres a més de l'esmentat cantant mudat com un margalló emetent trèmolos emocionats, computa més d'un milió dues-centes vuitanta mil reproduccions, una xifra també considerable, però molt inferior a la de Camals Mullats que en computa tres milions dues-centes cinquanta mil més.

És cert que les estadístiques són només simples curiositats que no donen de menjar, però de vegades resulten molt aclaridores (a més, per uns poquets milions dalt o baix de reproduccions d'un vídeo tampoc no anem a discutir). Ignorem si el senyor enfurit i la resta de tertulians d'aquell programa s'han aclarit ja amb les vestimentes dels polítics, però, amb la imatge vergonyosa que estan donant un bon grapat de "presumptes" servidors públics que haurien de donar exemple, el que sí que tenim clar és que aquella famosa frase de La Gossa Sorda —Molta corbata i molt poca vergonya— està encara en plena vigència. 

Vídeo de YouTube amb la cançó Camals Mullats, de La Gossa Sorda, amb 4.541.634 reproduccions el dia de la publicació d'aquest article.