...

............................................................................

dimecres, 2 de maig del 2012

L'HAQUETA DEL RETOR

Conta la faula que un dia, en un poble qualsevol d'un país qualsevulla, hi havia un retor molt devot que tenia una haqueta tan fidel com faenera. L'animalet repartia somriures entre els feligresos que el visitaven a diari i alegrava amb els seus renills els repics de les campanes del campanar; damunt, adobava amb les seues bonyigues l'acurat jardí que adornava la casa abadia.

Però, segons l'esmentat retor, l'haqueta tenia el defecte de menjar tots els dies, la qual cosa representava un autèntic trastorn per al capellà que la governava. Per això, el tal retor va decidir acostumar l'èquid a no menjar, i va programar una sèrie de reformes de quadra i retallades de subministrament que li permeteren aconseguir el seu propòsit. Així, va convertir la pallissa en un magatzem de ciris; va reduir el pessebre tant, que el morro de l'haqueta no cabia dins; va suprimir la dotació de garrofes i va restringir de tal manera les racions de palla, que l'animal va perdre per complet l'apetit.

I, quan l'haqueta ja estava acostumada a no menjar, doncs... ES VA MORIR!! El retor va plorar desconsolat tan dolorosa pèrdua, però mai no va arribar a entendre els motius pels quals va morir aquell animalet al qual tant li havia costat d'ensenyar a viure sense menjar. 

Sóc conscient que molts de vostés pensaran que he contat aquesta faula per tal de metaforitzar els retalls i les reformes que els governants ens dediquen de manera quotidiana, però creguen-me si els dic que sols he pretés introduir aquesta entrega de burribreus amb gramàtiques amenes. A més, estic convençut que, malgrat la monomania d'alguns dirigents a considerar-nos com haquetes de retors, l'instint de supervivència ens farà reviscolar abans que ens deixen la grípia sense garrofes i el pessebre sense palla. Temps al temps.

I, dit açò, començaré el burribreueig sense més dilació. I ho faré amb una referència francesa, en honor al 2 de maig que se celebra aquesta setmana:


L'ENFANT TERRIBLE. L'ínclit Nicolas Sarkozy està de campanya electoral. Altres alts mandataris europeus (de diversos colorets polítics) ja han perdut els seus càrrecs, víctimes de la pantanada eurofinancera que entre tots ells han creat, i sembla que el franxute correrà la mateixa sort. Però aquest enfant terrible s'agafa a un clau encés per tal d'anivellar l'avantatge que donen les enquestes al socialista Hollande. Primer va voler fer por als francesos advertint que, si no guanyava ell, França viuria en el futur la dramàtica situació que ara viu Espanya (com si ells estigueren per a tirar coets) i, una vegada consumats (feliçment) els vaticinis de la primera volta, afronta la segona amb les proclames pròpies d'un fatxa reaccionari, per tal d'afanar els vots de l'extrema dreta que comanda Marine Le Pen.


Si cliquen ací (cliiic) veuran l'enfant terrible, en un acte
públic, borratxo com una cuba (49 segons)

Recordem que, l'any 2002, el patriarca del Lepenisme va clavar el morro a la segona volta, i tota l'esquerra francesa va perdre el cul votant la dreta de Jacques Chirac (coreligionari de Sarkozy) per evitar un govern de marca feixista, i ara, el referit monsieur, vol rapinyar, siga com siga, els vots que el mantinguen en el poder. Confiem que li torne a eixir el tir per la culata, i així, almenys políticament, que les enfants de la patrie li facen pagar la seua complicitat en el desastre que a tots ens afecta. 

Per cert: diuen les males llengües que l'anterior campanya del monsieur fou finançada per Moammar al-Gaddafi. En Nicolàs s'ha fet com un bou, i ha amenaçat a demandar tots aquells que donen credibilitat al rumor. Amor amb amor es paga, senyoret. Visquen les enfants de la patrie!


PEPE GOTERA I OTILIO (chapuzas a domicilio). El sr. Rajoy ha anunciat que, durant tota la legislatura, cada divendres hi haurà una nova ració de reformes (com aquell que, inexcusablement, acostuma a jugar cada dissabte la partida de dominó). Ja m'ho veig vindre: Mariano!, demà què reformem? El que tu vulgues, Soraya... Has preguntat al Lluís i a la Báñez?... Què et pareix si retallem la burrera eixa del Facebook i després donem la culpa a la llei Sinde dels sociates?Bona idea! Això qui ho porta, Fernández o José Ignacio? Igual té un que l'altre. Si no, que ho faça el fraret de Montoro, que ell això ho entén. Ok, Mariano; eres un crack!

Pepe Gotera i Otilio,
mestres en solucions impossibles.
Encara que ho parega, aquest burribreu tampoc no ha estat inspirat en la faula de l'haqueta del retor, sinó en les historietes de Pepe Gotera (personatge de còmic que va crear el mestre F. Ibáñez), ja que el tal Pepe era capaç d'omplir el Manzanares a poalades amb aigua de la Mediterrània, amb l'ajuda inestimable del seu assalariat, Otilio.

SENSE GARANTIA NI RESPONSABILITAT. La frase que acabem de reproduir sol aparéixer en els textos explicatius d'alguns productes o comunicats, per tal de curar en salut els fabricants, els comerciants o els autors de l'objecte causant de l'advertència. I no estaria gens malament que la tal advertència apareguera també en algun lloc visible dels programes electorals que els polítics elaboren; almenys així, els votants quedarien oficialment avisats que ningú no garanteix l'acompliment dels continguts i, per tant, no ha de demanar responsabilitats a qui no ha de respondre de les pròpies irresponsabilitats.

Durant la passada legislatura governaven Espanya les hosts d'en Zapatero. Després de mantenir-se 4 anys en el poder amb polítiques socials raonables (encara que discretes i descafeïnades), els va caure damunt la crisi i van iniciar una cadena de despropòsits que els va portar a un espantós ridícul electoral. Van voler capejar el temporal practicant polítiques de dretes (la qual cosa no pega gens bé a un ampli sector del seu electorat) i van acabar perdent el nord. Don Mariano va veure la possibilitat de redimir els seus dos anteriors fracassos, i va abandonar les rabinades contra l'estatut de Catalunya, contra els papers de Salamanca i contra les bodes gais per a passar a l'atac amb promeses que no pensava complir. Ara, per fi! ja governa el PP, i en poc més de 4 mesos han mostrat la seua intencionalitat a colp de decret, i amb reformes ideològiques que excusen en la puta crisi i en l'herència rebuda del PSOE. La reforma laboral que s'han arreat, no l'entenen ni els seus propis coreligionaris, i ningú no sap on està el secret que permetrà que la tal llei reactive el mercat de treball. Pel moment s'ha incrementat en vora 400.000 el nombre d'aturats inscrits (ací no es compten els petits autònoms que han tancat la paraeta), i tot fa pensar que ens podria caure un futur on els rics siguen els empresaris que repartisquen entre els pobres treball i salari, a canvi d'aborregament i servilisme (servilisme democràtic, clar està). Si cliquen ací (cliiic) podran veure i escoltar na Soraya, a la tribuna d'oradors, analitzant en poc més d'un minut la reforma laboral que va fer el PSOE. Pel que es veu, eixe dia tocava defensar els treballadors, encara que fóra sense garantia ni responsabilitat, i amb més morro que convenciment.

Perdone, don Mariano. Ja sé que aquesta proclama que vosté
va fer quan encara estava a l'oposició, l'hem publicada altres
vegades el burribloc. Però ens agrada tant!
Un altre dia tornarem a publicar allò de "Nosotros somos
humildes"; també ho va dir vosté. 

Està clar que, per a ells, les vagues són problemes d'ordre públic i les protestes són insults i difamacions. Per això contraataquen amb càrregues policials o acusant la gent que es manifesta de delinqüents. Han pujat impostos amb traïdoria; han retallat drets que van prometre mantenir; en política exterior, (que tant se li criticava a Zapatero), malgrat algunes actituds un tant lleponetes, no guanyen per a disgustos; la famosa prima de risc continua amenaçant... i damunt, la mandatària argentina els ha eixit per peteneres amb el tema Repsol; i el rei va assegurar que don Mariano coneixia la seua escapadeta al safari d'elefants. Tot un èxit!

Fuma, fuma...
VALÈNCIA, LA SUCURSAL. Malauradament, la tènue llum d'esperança que es va obrir quan n'Alberto Fabra va succeir el flamant "no culpable" està apagant-se del tot. Damunt que l'esmentat president encara no ha fet res del que alguns pensàvem que faria, el seu discurs és cada vegada més pobre, més avorrit, més incoherent i més servil (sobretot quan s'entusiasma, escanya la veu de manera desganyitada com si fos un concejal trànsfuga de pedania pobra). Canal 9 continua sent una vergonya; la cacicada de Camps amb la TV3 manté la seua vigència; segueix ocultant a l'oposició la informació que se li demana; els casos de corrupció continuen traient-lo a ballar; l'assumpte de l'accident del metro està com estava; l'empastre econòmic no hi ha Déu que l'aclarisca... Però ell s'ha  aferrat a l'estratègia dels seus patrons, i tot ho excusa tirant la culpa als socialistes, malgrat que fa quasi vint anys que la Generalitat Valenciana està (des)governada pel seu partit. Ells sempre han dit que el govern de Madrid no els donava els diners que els corresponen, i que el transvasament de l'Ebre no es feia per culpa de Zapatero, i que el Corredor Mediterrani no seria una realitat fins que manara don Mariano... I ara resulta que han eixit els pressupostos de l'Estat, i ens ha tocat en sort una vergonyosa almoina que no donarà ni per a pipes.


Mecatxis en la mar!

Però n'Alberto s'ha mostrat agraït a don Mariano, i ha dit que està molt content amb la generositat del president, i dirà que el transvasament de l'Ebre no es podrà fer per culpa dels catalans, i es conformarà amb els quatre trossos de carril que li vendran com a Corredor Mediterrani... i ofrenarà a les espanyes imperials les velles glòries de la seua més fidel sucursal: VALÈNCIA. 


I nosaltres ací estem, esperant els avions de l'aeroport de Castelló, i confiant que ens espavilarem abans que ens passe com a l'haqueta del retor. Amén. 


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................