En
un dels comentaris que honoren el darrer soliloqui serafínic burripublicat al nostre grup de Facebook, l'amic Raül Hernàndez es va espolsar una dissertació
d'eixes de tronar i fer ploure, on referia el paladí Serafí com "LO TIGRE
DE BENISSANÓ". La frase em va alegrar el cos i em va divertir l'ànima;
per això he tingut a bé emprar la parida a Raül, i he tingut a mal
utilitzar-la per intitular aquesta tercera entrega dels SOLILOQUIS AMB
SERAFÍ; una sèrie inventada per a recopilar i republicar (verb transitiu) les
cosconelles literàries que venim inserint al burrigrup de Facebook amb
certa regularitat, elaborades amb gramàtiques festives, i dedicades a
descobrir tants casos d'analfabetisme funcional com ens envolten.
 |
| Foto
extreta del Twitter oficial de Serafí, on es publiquen, en castellà de pedania, les seues
activitats com a Delegat del Govern. En aquest cas, la referència twitterina diu: "En la procesión en honor a Santa Bárbara, patrona de Casinos". Amén. |
Hui
els ofrenem quatre gracietes literàries que foren publicades entre
finals de 2013 i principis de 2014. Aleshores encara pegàvem els parells
de coces en formats més estrambòtics (paràboles, farses, faules,
bravates...), però ja començava a notar-se la nostra vocació
soliloquística i la nostra debilitat cap a qui llavors era el principal
portaveu del valencianisme troglodita: LO TIGRE DE BENISSANÓ.
---------------------------------
El primer es basava en realitats històriques, i està escrit per a bons entenedors (per això ningú no es va donar per al·ludit):
FOC A LA BARRACA!
(paràbola)
23/12/2013
Diuen que un dia, un savi va dir: "Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte". I els que llavors manaven van acusar el savi de ser un antisistema i un independentista. Però en un moment inesperat, els deixebles del savi demonitzat van exclamar: "FOC A LA BARRACA!"... I llavors es va armar la de Déu.Molts anys després, els que manaven van tornar a perdre la vergonya i els que obeïen els havien perdut el respecte. Els manaires, que ja ho havien fet tot pols, no volien anar-se'n a casa i amenaçaven a continuar remenant el merder que ells mateixos havien creat. I si un dia els deixebles del savi exclamaren de nou: "FOC A LA BARRACA", les conseqüències podrien ser imprevisibles.
Llavors..., qui tindria la culpa? Els que haurien perdut el respecte o els que ja feia temps que havien perdut la vergonya?
Paràbola que dediquem a l'amic Joan Femenia.
---------------------------------
El dia dels Sants Innocents de 2013, vàrem fer una ressenyeta basada en la celebració de la tal efemèride, i la vam il·lustrar amb una genial troballa de l'amiga Isabel Cunyat, dama de l'Horta:
LA FARSA DELS PRESUMPTES INNOCENTS
28/12/2013
Diuen que hui és el dia dels Innocents (no sabem si dels sants o dels presumptes). La gent sol gastar bromes que se solen considerar "innocentades". Nosaltres passarem d'aquesta data, perquè ja fa molts anys que vivim immersos en una permanent innocentada que alguns justifiquen invocant les urnes (emparats per una llei electoral que, al seu torn, és també una altra innocentada). I les bromes que no són gracioses, a nosaltres, no ens fan cap gràcia.
Il·lustrem aquesta proclama amb una estampa de Chappatté que hem afanat de la finestra facebooquera que regenta la dama Isabel Cunyat. Açò no és una innocentada; és, senzillament, una genialitat.
 |
| Un betlem en femení, Serafí. |
---------------------------------
L'any
2014 ja vam començar amb les salutacions sistemàtiques a Serafí des del
País Valencià. Encara que la breu ressenya periodística que republiquem
a continuació refereix una de les al·lucinacions enfebrides de Pepe
Trola, el final ja marca el camí que seguiran els futurs soliloquis
serafínics:
BON DIA PEL MATÍ, SERAFÍ!
23/01/2014
Els de la banda de l'empastre afirmen que ja s'ha acabat la crisi (gràcies a ells, clar). Mariano el de les troles i Cospedal de la Manxa diuen que "Una vez superada la crisis, ha llegado el momento de empezar a crear empleo i a recuperar la economía". Aleshores —pregunte jo— si han esperat que s'acabara la crisi per a començar la recuperació..., com era la crisi quan encara no s'havia acabat?, rebordonida o diferida?
Disculpen la foto que il·lustra aquest comentari, però anit vaig tenir un malson i necessitava fer una comprovació. Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí.
---------------------------------
I per acabar aquesta entrega, republiquem una faula molt coneguda que nosaltres vam relatar amb gramàtica salvatge. La tal faula parla per si sola i, per tant, considerem que explicar-ne el significat podria ser una ofensa contra la intel·ligència dels nostres lectors. De nou, el final és una declaració d'intencions:
I per acabar aquesta entrega, republiquem una faula molt coneguda que nosaltres vam relatar amb gramàtica salvatge. La tal faula parla per si sola i, per tant, considerem que explicar-ne el significat podria ser una ofensa contra la intel·ligència dels nostres lectors. De nou, el final és una declaració d'intencions:
L'HAQUETA DEL RETOR
11/02/2014
11/02/2014
Conta la faula que un retor molt devot tenia una haqueta faenera que alegrava amb els seus renills els repics de les campanes del campanar, i adobava amb les seues bonyigues l'acurat jardí de la casa abadia.
Com que l'haqueta tenia el defecte de menjar tots els dies, el tal retor va decidir acostumar-la a no menjar, i va programar una sèrie de reformes de quadra i algunes retallades de subministrament que li permeteren aconseguir el seu propòsit. Així, va convertir la pallissa en un magatzem de ciris; va reduir el pessebre tant que el morro de l'haqueta no cabia dins; va suprimir la dotació de garrofes i va restringir de tal manera les racions de palla, que l'animal va perdre per complet l'apetit. I, quan l'haqueta ja estava acostumada a no menjar, doncs... ES VA MORIR!! El retor va plorar desconsolat tan dolorosa pèrdua, però mai no va arribar a entendre per què havia estirat la pota aquell animalet al qual tant li havia costat d'ensenyar a viure sense menjar. (Clique ACÍ per a llegir la faula sencera).
Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Per on passem hui el rotovato?
---------------------------------
I ací ho deixem per hui. Entre aquest capítol que acabem d'acabar i els dos que hem publicat anteriorment, hem recopilat les gramàtiques atrevides que donaren peu a la consolidació de la sèrie que marcarà un abans i un després en la història de la literatura burra. La pròxima entrega ja s'endinsarà per complet en la realitat d'aquests SOLILOQUIS AMB SERAFÍ.
Capítols anteriors:
