...

............................................................................

dijous, 23 de juny del 2011

FOTOS TRAÏDORES

(SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol sisé)


D. Alfonso Rus, president
de la Diputació de València,
diu que té
las ideas claras. 
L'any 2010, la Diputació de València va censurar 10 de les fotografies que formaven part de l'exposició Fragments d'un any, organitzada pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim). L'esmentada exposició es componia de 91 imatges en les quals 38 professionals del periodisme gràfic valencià recorrien els esdeveniments més rellevants de l'any 2009, amb fotografies que havien estat publicades en diaris com El Mundo, ABC, El Periódico, Levante-EMV o El País. Tal decisió va provocar la dimissió irrevocable del llavors director del referit museu, Romà de la Calle, i va propiciar un dur comunicat de la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España), on es qualificava l'acte com a impropi d'una societat democràtica, ja que atemptava contra la llibertat d'expressió i d'informació, pilars fonamentals de qualsevol estat de dret.

Romà de la Calle, exdirector
del MUVIM, no tenia les idees
tan clares com D. Alfonso.
Per això va dimitir. 
Algunes de les fotos censurades captaven moments ingrats per als mandataris, com ara compareixences del Sr. Camps als jutjats, els plors de don Ricardo Costa el dia que fou defenestrat pel seu propi partit, o una conversa de l'ínclit Bigotes amb l'expresident de la Generalitat, don Víctor Campos. Però altres instantànies afectades no feien cap referència compromesa, la qual cosa ens motiva a pensar que foren qüestionades per temor que el seu contingut, involuntàriament còmic, provocara les rialles del populatxo més sarcàstic. Els encanta xuplar càmera, però hi ha vegades que se'n fan creus quan veuen els resultats. 



Els oferim a continuació algunes de les fotos que foren censurades sense motius aparents:

XIQUEEES, PEIX!
L'alcaldessa de València, Rita Barberá, celebra, amb el president de la Generalitat, Francisco Camps, el triomf del PP en les eleccions europees. La foto és de Carles Francesc, i està feta en un local públic de València el 7 de juny del 2009. Per tant, ací no hi ha cap trucatge ni es viola el dret a cap intimitat. És un simple entusiasme desbocat de donya Rita en un acte públic, i el fotògraf es va limitar a complir amb el seu treball. (Per cert... la foto és total. No troben?)



DOMINUS VOBISCUM
Ací tampoc no hi ha trampa ni cartró. Don Francisco Camps i l'arquebisbe de València van propiciar aquesta fotografia de Miguel Lorenzo a la capella del Palau de la Generalitat. Ells són els protagonistes d'aquestes estampes; després no s'agraden i censuren el treball dels professionals. 



LA FICCIÓ, SUPERADA PER LA REALITAT
L'expresident del Govern José María Aznar immortalitzat per Mikel Ponce en l'acte de la seua investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Cardenal Herrera CEU el 20 de gener del 2009. Comprendran que els fotògrafs no són la causa dels honors ridículs de cap doctor.  





BURLADORS BURLATS
Francisco Camps, (a la dreta), Vicente Rambla, (esquerra) i  Ricardo Costa, s'alcen a l'inici del ple d'una sessió de control en les Corts Valencianes el 30 de setembre del 2009. Sembla que només es tractava d'una acció de fanfarroneria que Vicent Bosch va captar amb la seua càmera. Ja sabem que l'estampa inspira la rialla burlanera, però quina culpa té el fotògraf de les bravates alienes?







La pàtria valenciana s'empara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana de terres de Llevant!
(fragment de l'Himne a la Coronació)

Acabarem aquesta entradeta oferint-los una fotografia que no estava inclosa a l'exposició abans referida (sembla que és posterior), però ben rebé en podria formar part. El dubte és si, donat el cas, també hagués estat censurada. Desconeixem el nom de l'autor, però l'hem trobada a la xarxa internauta:


Si volen veure aquesta mateixa foto amb una grandària més lluïda, amb adornaments adequats i amb acompanyament musical, cliquen ací: DIGUEN GLÒRIA (cliiic)


Articles anteriors d'aquesta secció:




En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.