...

............................................................................

diumenge, 22 de maig del 2011

LA LLUM DE L'ESPERANÇA

BUCOMSA ESTÀ D'ACAMPADA
Sí, senyors i senyores. El passat dijous, després d'assistir a l'emotiu homenatge que es va retre al recordat Pere Inza, vam incorporar l'esperit del burribloc al clam popular que ha esclatat contra la degradació del sistema democràtic i contra la situació insostenible que estem patint en tots els sentits. Pertot arreu de l'Estat Espanyol s'han instal·lat campaments. Lògicament, nosaltres hem situat la nostra ubicació virtual en qualsevol plaça negra del País Valencià, que podríem dir  Plaça del 15 de maig, com la que algú ha tingut l'encert de batejar simbòlicament. De moment, només comptem amb un modest cresol per a il·luminar la referida negror, però al cap i a la fi és una llumeta que ens deixa entreveure l'esperança.

Hem abandonat per unes hores la concentració per tal d'anar a votar, i hem triat el nostre vot entre les raquítiques possibilitats que ara se'ns ofereixen i en favor de qui, al nostre parer, pot haver entés millor el missatge d'aquesta moguda que ja es coneix com a 15m, però ho hem fet també amb la confiança que a les properes eleccions les coses seran molt distintes. Una de les pancartes que han circulat entre les concentracions fa referència al lamentable fet d'haver de votar el "menys dolent" per tal d'evitar el pitjor.   


La moguda nasqué a Madrid el 15 de maig. Les consignes resaven totes en favor de la democràcia (la "real", clar està) i en contra de la classe política (sobretot els principals partits) i els poders fàctics. Hi havia un fotimer de pancartes, moltes d'elles enginyoses, i cap no mostrava referències anticatalanistes ni invocava batalles de campanar, ni molt menys atemptava contra les llengües, ni les cultures ni les idiosincràsies d'altres pobles. Això ens fa pensar també que les polítiques basades en patriotismes barats comencen a fer oloreta de ranci.
Un fragment de l'article que publicàvem el passat 8 de maig en aquest mateix buribloc deia així:

"El 22 de maig votarem i s'iniciarà una nova legislatura que es preveu plena d'altercats, de judicis inacabables, de recursos i contrarecursos, de burles i de cacicades. I si a partir del dia 23 no comencem els pobres de la societat civil a eixir de l'ostracisme, segurament d'ací quatre anys ens trobarem amb un panorama tan desolador com l'actual i, si cap, més lamentable encara.

No negarem que nosaltres tenim les nostres preferències ideològiques (faltaria més!), però ací no estem parlant d'això, sinó de dignificar la vida social i recuperar els valors mínims exigibles en qualsevol estat de dret. I perquè això passe és necessari que els partits polítics es consciencien que el cicle actual ja està esgotat, que cal obrir les finestres institucionals per a propiciar l'entrada d'aire fresc, que cal apartar els mediocres dels càrrecs importants, que cal tornar a la ciutadania el protagonisme que li han afanat, i que cal encetar noves maneres de fer política."

El dia 15 de maig ens vam acabar de convéncer que no som els únics que pensem així.

Bé. Ara tornem al campament. Continuarem en contacte, val?









En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.