...

............................................................................

dijous, 24 de febrer del 2011

QUI T'HA VIST I QUI NO ET VEU

#sensesenyal


#SENSESENYAL


"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions" 


Joan Fuster 





Aquesta imatge i aquest ocurrent aforisme de Joan Fuster presideixen, des de fa una dies, La línia de Wallace (cloc), un bloc molt interessant que comanda l'amic Josep Nebot. Ens ha paregut una bona manera d'encapçalar aquesta publicació, i per això ho hem copiat sense rubor ni remordiment, però amb la seguretat que Pep no tindrà cap inconvenient a compartir amb nosaltres les seues ben pensades intencions.

Al pas que anem, qualsevol dia inventaran
una marca d'aigua de bambolletes que es
denominarà "Vichy Valencian"
Ja ho saben vostés: han tallat la senyal de TV3 i han deixat als valencians sense possibilitats de veure-la. Nosaltres i vosaltres sabem per què ho han fet. Ells també ho saben, però confien que el "gran públic" consumidor habitual del fum de canyot que contínuament ens venen es creurà també les excuses de mal pagador que donaran per a justificar aquesta nova malifeta política. També confien-ells-que les protestes i els manifestos contra aquesta nova cacicada duraran quatre dies. Després es perdran entre els realitys sows propis de la crisi, les reboliques dels països àrabs o la campanya electoral que ja toca la porta, i que aquesta vegada es presenta tan mediocre com sempre i més desagradable que mai.

Mas vol demanar a Camps que rectifique.
Per cert... a la foto sembla estar a Canal 9, no?
Algunes institucions, entre elles la Generalitat de Catalunya, han anunciat que tractaran de convéncer el Sr. Camps-Don Francisco-per tal que rectifique aquesta decisió i torne les coses a la normalitat, però tots sabem que l'Honorable no baixarà del burro, perquè s'ha aferrat al poder de mala manera i està disposat a mantenir-lo siga com siga. Lògicament, una tele que, en qualitat, en quantitat i en dignitat li pega cent patades al Canal 9 que li paguem entre tots, no interessa que estiga a l'abast de la massa electoral valenciana.

València. Dilluns, 21 de febrer de 2011
Sempre hem dit que si la llei electoral limitara el temps dels mandats dels polítics, almenys per als càrrecs més importants, tal vegada evitaríem situacions com aquesta, amb una persona abraçada al seu propi ego i envoltada d'una clac enfebrida i disposada a fer el que faça falta per tal d'impedir el relleu del seu protector (la qual cosa podria comportar la pèrdua de la situació privilegiada que ara gaudeixen). Amb independència dels resultats i les conseqüències de la seua gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana, el Sr. Camps ha estat, durant les dues legislatures que porta sent president, lliurant batalles alienes a les funcions pròpies de la institució que representa; primer amb la brega que va mantenir amb el seu antecessor i coreligionari Eduardo Zaplana (que ja és dir) per guanyar el lideratge polític d'aquestes terres, després amb els addictes al propi Don Eduardo que van aconseguir aferrar-se als càrrecs i pretenien defenestrar-lo, i ara amb els problemes que comporta veure's implicat en un cas com el Gürtel, que no sabem com s'acabarà, però sembla que la cosa va per a llarg.

Haurà begut "Vichy Catalan"? 
Entre unes coses i altres, Don Francisco Camps sembla ara mateix una persona fora de context, que diu i fa coses estranyíssimes per damunt la barrera del ridícul; que no contesta cap pregunta, ni als periodistes, ni als membres de l'oposició ni a ningú que no estiga disposat a alçar-li les pilotes; que s'amaga quan no li convé donar la cara; que sembla patir constantment ataquets d'ansietat que provoquen les seues actituds infantils; que viu recelós de tot allò que no controla ni domina, i sembla sentir-se perseguit per tot aquell que qüestiona o discrepa del valencianisme que ell s'ha inventat, i que alimenta a base d'autobombos i deliris de grandesa. Per tot això, que hem expressat en format molt breu, pensem que el Senyor Camps hauria de retirar-se de la política. Seria bo per a tots, fins i tot per a la seua salut i per a refrescar una mica els aires del partit que està a punt de proclamar-lo de nou candidat a la presidència de la Generalitat. (Què qui sóc jo per a donar-los consells... a ells?... i qui són ells per a impedir que jo veja TV3 a ma casa?).

Com que ens hem allargat més del que preteníem amb el comentari anterior, ara ja no ens queda temps, ni paper ni burrera per a dir la nostra sobre el tema que motiva aquest escrit. Però com que afortunadament s'han publicat moltes coses-i molt bones-sobre la foscada en qüestió, apegarem tot seguit els enllaços d'alguns articles que han arribat a la nostra redacció. No estan tots els que són, però són tots els que estan:

ACCIÓ CULTURAL DEL PV (clic). Conté vídeo amb roda de premsa sobre el tancament de TV3 al País Valencià, concentracions previstes, accions convocades per la societat civil, declaracions i diversos sobre l'assumpte.

EL PAÍS DE MAI MÉS (clac). Magnífic comentari de Xavier Aliaga, periodista independent i escriptor. Ho diu amb poques paraules, però molt bones.

MANIFEST PERSONAL DE MANUEL BAIXAULI (claaac). Publicat al bloc Tirant al cap. Clar i concís, com correspon a un escriptor de la talla del suecà Baixauli.

SENSE SENYAL. VOLEM TV3 (cliiic). Publicat a La comunitat-El País, bloc amic on Francesc López informa, divulga i opina. 

SENSE SENYAL DE TV3, A LA MARINA ALTA (cleeec). Pepa Guardiola, que mai no ha tingut pèls a la llengua ni ploma que se li resistisca, també diu la seua, en format breu, però alt i clar. Acaba oferint diversos enllaços on es parla sobre aquest tema.

FINS A QUIN (cloooc). de Josep Porcar. Clar, breu i concís. Els poetes també saben escriure prosa.  

NO ES PAÍS PARA TV3 (cloooc). Article que signen GUIONISTASVLC. Està escrit en castellà, però ens ha semblat molt interessant, emotiu i sincer, i per això hem decidit incloure'l ací. Miren el final d'aquest article:

TV3 fue, en definitiva, todo lo que Canal 9 no pudo ser, porque no se ha querido que lo fuese: un espacio de libertad y pluralidad y un verdadero motor de la industria. Por eso, cada hora de emisión era una acusación directa a los que han dejado degradarse hasta lo intolerable a nuestro medio propio. Asi pues, habia que cortar. La vamos a echar mucho de menos, porque durante más de dos décadas la TV de Catalunya nos ha traído el aire fresco que en nuestra propia casa se nos ha negado.

Oficialment ja s'ha acabat el nostre article, però, a manera de postdata, permeten-nos afegir un breu afegitó:

Aquesta xica no té res a fotre
amb TV3 ni amb l'article,
però alegra la vista, no troben?
Algun dels comentaris que podran llegir, ací o allà, conviden a reflexionar sobre aquesta classe de cacicades i a suggerir la necessitat de mamprendre accions encaminades a evitar-les, és a dir, que açò no es quede en un simple pataleo dels  que solen acabar en trista resignació. Possiblement (ho dic perquè ha passat altres vegades) els "pregoners oficials del regne" titlaran els referits manifestos d'antidemocràtics, de no respectar les institucions o qualsevol cosa per l'estil... o empraran alguna genialitat com la de Blasco, i ho apanyaran dient que som uns sinvergüenses. I com que són tan reconstitucionals, invocaran que estan allí perquè les urnes així ho han volgut. Però quan a ells els toquen les castanyes, no tenen cap pudor d'arremetre contra el primer que se'ls pose per davant, siga la policia quan investiga els múltiples casos de corrupció, siguen els contraris que, segons diuen, munten complots i tracten de manipular el poder judicial, o siga un jutge que intentava jutjar els crims del franquisme.

Ànims, Don Esteban...
Foc a la barraca!!
Un dels articles que hem enllaçat abans ("El país de mai més", de Xavier Aliaga) reprodueix un dels darrers entusiasmes verbals de l'ínclit González Pons-Don Esteban-quan empentava els ciutadans valencians a omplir les places, com a Egipte, exigint un canvi de règim. Xavier acaba dient "Es referia a ZP, és clar. Però gràcies per la idea".

I això diem nosaltres també, Don Esteban, gràcies per la idea. Perquè si vosté proposa als ciutadans mobilitzar-se contra ZP serà perquè això és legal, i per tant, nosaltres també podem proposar accions cíviques contra les barbaritats de CMPS, no troba?. 


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................