![]() |
I jo pido que els lladres tornen tots els diners que estan robant davant els nassos de vostés, donya Perança. |

...
............................................................................
dilluns, 28 de maig de 2012
DIU EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T’HA FET EIXE FORAT?
El llenguatge
col·loquial no sempre s'ajusta a les estructures literàries acadèmiques; amb
freqüència, el mateix poble ha construït els seus propis glossaris i argots, bé
siga per degeneració de les paraules oficials o per aplicació de comparatius i
exageracions, més o menys gracioses. Quan oïm enmig del fragor d'una discussió
allò de: “Si no calles t'arrancaré el cap... et trencaré els nassos... t'obriré
com una magrana”, estem davant unes expressions exagerades (de mal gust, això
sí), però sense intenció d'acomplir tan acalorades amenaces. Igualment, els
afalacs –aduladors o sincers– ens porten de vegades a utilitzar ressonàncies un
tant temeràries: “Per tu donaria la vida...” “Eixa xica és una reina... una
mare de Déu...” “Eres la més guapa del món...” “Eres més alt que el campanar”.
No cal explicar que això de donar la vida és un dir... i que els campanars
estan construïts de forma que les persones no puguem tocar les campanes amb la
mà.
Durant
més de 4 anys, l’equip d’investigació de BURRERA COMPRIMIDA SA va publicar per
entregues al voltant de 500 glosses pertanyents a la fraseologia popular més
usada pels habitants de les nostres geografies més pròximes. Ho féiem amb
periodicitat mensual, en una de les revistes gratuïtes que reparteixen als
llocs públics. L’experiència va ser gratificant, i per això hem decidit usar el
nostre burribloc per ampliar aquell glossari que vam encetar fa quasi 10 anys.
En principi ho farem amb expressions, dites o aforismes que s’han creat (o
s’han posat de moda) com a conseqüència de l’ambient de crisi vergonyosa que
ara patim, però no descartem la possibilitat de reprendre la filosofia inicial,
i jugar a lexicògrafs amb qualsevol referència viva que arribe a les nostres sofertes
orelletes.
Amb
aquesta gosadia gramatical no pretenem emular la tasca dels nostres filòlegs;
no tenim espai ni coneixements suficients per a fer-ho. Simplement intentarem
divertir el lector i, al mateix temps, divulgarem una sèrie de singularitats que
poden ser d'interés, sobretot per a la gent més jove. Aclarim també que les
glosses apareixeran disposades en fila índia i per ordre de caiguda. Comencem
JA:
EL GLOSSARI DE BUCOMSA
GLOSSES DE CRISI
1a entrega
ESTAR EN CRISI. Expressió utilitzada per a referir èpoques o moments d’especial
dificultat per a les persones, animals i/o coses (normalment, les crisis
modernes solen estar produïdes per les coses que han fet alguns animals en
detriment de les persones). Una crisi pot ser individual o col·lectiva, i
s’origina per motius accidentals o per causes provocades (ex.: Si ens diuen que,
a Batiste, se li ha fet l’ou dret com un meló per culpa d’una picada d’abella,
estarem davant una crisi de salut individual motivada per un accident. Però si
ens diuen que hi ha 5.500.000 aturats (i amb pasta per a més) i un nombre
incalculable de retallats i/o reformats (i amb pasta per a molt més), cal
pensar en una crisi col·lectiva provocada per irresponsabilitats
irresponsables).
NO TINDRE UELA. Forma de referir individus
propensos a l’autodivulgació de les glòries i les virtuts que ells mateixos
s’atribueixen. Habitual en mandataris desvanits i en bufanúvols congènits.
Normalment, els “sense uela” inauguren les coses abans de començar-les, i
utilitzen els mitjans que paguem entre tots per audoadular-se. Els (des)uelats solen
culpar de les crisis les ueles dels opositors o l’abella que va picar l’ou dret
de Batiste.
SER UN DESVANIT. Confondre
l’autoestima amb l’autoenamorament. Viure en estat d’autosatisfacció de manera
continuada. Els desvanits també s’apanyen sense uela i solen pensar, al més pur
estil CR7, que tothom els enveja perquè són guapos, rics i sabuts. Per això,
suposem que cada dia es miren a l’espill per tal de carregar-se les piles, i
s’autodediquen lloances extremes de caràcter autodidacta (ex.: ¡Qué grande
eres, Ricardo!..., qué pelo tan rubio tienes, y qué ojos tan azules!). Hi ha
desvanits que no coneixen la crisi... ni la vergonya tampoc.
TRAURE PIT. Presumir importàncies
delirants. Botinflar-se amb aires putrefactes. Bufar en caldo gelat. Fer el
ridícul de manera sistemàtica. Inaugurar aeroports sense avions. Amenaçar de
matar a canonades l’abella que va picar l’ou dret de Batiste.
SER UN CORRUPTE. Referència
als funcionaris, governants o poders fàctics que practiquen il·legalitats o es
deixen subornar per les colles de lladres i/o especuladors per tal d’alimentar
les seues butxaques. Alguns corruptes han estat corromputs per corruptors
indesitjables, però altres s’han autocorromput a ells mateixos en benefici de
les seues pròpies maldats financeres. Quan els duros botaven, corruptors i
corromputs, desvanits i (des)uelats, ens venien la burra del progrés com una
gesta heroica i desinteressada sorgida de les seues capacitats, polítiques i
financeres; ara diuen que són víctimes d’un complot ordit pels envejosos per a
desprestigiar-los.
SER UN TESTAFERRO. Donar la
cara (i el cul) en favor dels corruptes i els desvanits (tinguen o no tinguen
uela). En l’argot intern del politiqueig contemporani, el testaferro és la
persona, animal o cosa que s’encarrega de fer la faena bruta (ex.: El Bigotes
va organitzar una festa d’exaltació campista i va cobrar el 400% del valor real
dels costos; però, els contractes, els va firmar Batiste abans que l’abella li
picara l’ou dret).
SER UN LLEPÓ. És com ser un
testaferro, però en versió bleda i en formes més servils. Conec llepons que han
venut per un plat de llentilles ràncies la poqueta dignitat que tenien. Els
llepons (o llepaires) més entusiastes són també coneguts com a pilotes, i els més enfebrits com a mamons.
LA BAMBOLLA IMMOBILIÀRIA. Creixement
econòmic fictici basat en l’especulació, la construcció d’immobles desmesurada
i embogida i la depredació del medi ambient. L’esmentada bambolla va portar com
a conseqüència increments anormals de preus, requalificacions irresponsables de
terrenys, la creació d’un mercat de treball insostenible i amb data de
caducitat, l’enfonsament provocat d’alguns sectors econòmics tradicionals, com
ara l’agricultura, o el podriment irreversible del mercat hipotecari (hi ha més
causes i més conseqüències, però, pel moment, ho deixem ací). La bambolla que
ara plorem i paguem entre tots (excepte els que la van provocar) va iniciar-se
l’any 97, amb governs del PP a Espanya i a València; l’any 2004 va continuar
inflant-se amb un govern del PSOE a Espanya i del PP a València, i 4 anys
després va rebentar en les mans de l’infeliç de Zapatero (amb el PP manant a
València) i s’inicià la crisi que els experts més realistes preveien des de feia
temps. Quan la referida bambolla va explotar, l’ona expansiva va escampar
pertot arreu les partícules escatològiques que havien servit per a inflar-la;
per això, ara tot fa oloreta de merda (perdó) de caca.
SAQUEJAR. Robar en un lloc, a mans
plenes i sense cap tipus de mirament, fins no deixar estaca en paret. Durant
els temps d’inflament de la bambolla, els lladres i els corruptes, amb l’ajuda
inestimable dels llepons i els testaferros, van saquejar les arques d’algunes
empreses i institucions públiques, mentre els desvanits treien pit i nodrien
amb autobombos els seus deliris de grandesa. Porca misèria!
TINDRE CÀRRECS INSTITUCIONALS.
Exercir tasques directives en empreses i/o institucions públiques. Els
mandataris de guàrdia, siguen o no siguen desvanits, trien a dit els càrrecs
públics, els quals, també a base de ditades, nomenen els executius que regeixen
i administren les tals empreses. Ara han vingut les maresmeues, i els càrrecs institucionals diuen que ells no són
responsables dels saquejos perquè no estaven preparats per a ser directius i,
per tant, desconeixien les malifetes dels empleats corruptes. Per a controlar i
analitzar no estaven preparats, però per a fixar-se dietes astronòmiques,
honoraris vergonyosos i pensions insultants, eren autèntics experts.
DIR EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT? Metàfora macabra usada per comparar dos individus de la mateixa condició o
les mateixes tendències. Aquesta dita és antiquíssima, però ara s’usa molt en
les converses col·loquials per a ironitzar sobre les disputes parlamentàries
del PP i del PSOE, quan s’acusen recíprocament dels mals de la crisi i de les
solucions desesperades que cadascú ha decretat per a remeiar-les. Ningú no vol
ser el mort ni tampoc el degollat, però sembla que tots dos estan d’acord que els del populatxo
paguem el forat produït per l’explosió de la bambolla que havien inflat amb merda (perdó)
amb caca.
TINDRE ESPERANÇA. Confiar en un futur millor per a tots, sense mandataris mediocres i sense
desvanits que no tenen uela, sense bambolles immobiliàries ni abelles que
piquen l’ou dret de Batiste, on els lladres tornen els diners que han robat i els
directius no preparats vagen a tirar pedres al riu. Pel moment, l’única
esperança que tenim es diu Esperança Aguirre, i eixa classe d’esperances no
alimenten les nostres devocions.
Ho deixem per ara i per hui. En la pròxima entrega continuarem glossant
aquelles expressions relacionades amb la crisi que la saviesa popular ha volgut
que formen part del llenguatge col·loquial de manera més o menys pejorativa.
Queda molta tela per rascar (i nosaltres volem rascar-la) a partir de les dites
sorgides dels processos judicials, de les escoltes telefòniques i de les
barbaritats sorprenents que brollen de l’ambient tragicòmic que ens afecta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20

*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
LA FAULA DE LES PILOTES
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »
LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »
.
BURRÍCULUM COMPANYIA:
>Burrera Comprimida SA (cliquen)
INTÈRPRETS EN ACTIU:
>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)
>Enric Murillo, músic (cliquen)
>Cristina Martí, músic (cliquen)
>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)
ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:
>Maria Josep Escrivà (cliquen)
ASSESSORIA ESPIRITUAL:
>Pasqual Molina, ponències (cliquen)
>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)
>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)
PERSONATGES DE FICCIÓ:
>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)
>Profeta Makok (no disponible)
MÉS BURRÍCULUMS:
>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)
BURRERA FALLERA
Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.
.

(cliiic) |
.
BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................

.................................................

...
.......................................................................
-
►
2017
(7)
-
►
de novembre
(1)
- ► de nov. 20 (1)
-
►
de setembre
(1)
- ► de set. 15 (1)
-
►
de juliol
(1)
- ► de jul. 25 (1)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 31 (1)
-
►
de març
(2)
- ► de març 31 (1)
- ► de març 03 (1)
-
►
de gener
(1)
- ► de gen. 17 (1)
-
►
de novembre
(1)
-
►
2016
(6)
-
►
de juliol
(1)
- ► de jul. 07 (1)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 16 (1)
-
►
de març
(1)
- ► de març 15 (1)
-
►
de febrer
(1)
- ► de febr. 13 (1)
-
►
de juliol
(1)
-
►
2015
(11)
-
►
de desembre
(1)
- ► de des. 29 (1)
-
►
de novembre
(1)
- ► de nov. 12 (1)
-
►
de juliol
(1)
- ► de jul. 31 (1)
-
►
de juny
(1)
- ► de juny 29 (1)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 20 (1)
-
►
de març
(2)
- ► de març 18 (1)
- ► de març 11 (1)
-
►
de febrer
(1)
- ► de febr. 10 (1)
-
►
de desembre
(1)
-
►
2014
(12)
-
►
de desembre
(1)
- ► de des. 19 (1)
-
►
de novembre
(2)
- ► de nov. 28 (1)
- ► de nov. 04 (1)
-
►
de juliol
(2)
- ► de jul. 16 (1)
- ► de jul. 07 (1)
-
►
de juny
(1)
- ► de juny 10 (1)
-
►
de març
(1)
- ► de març 11 (1)
-
►
de gener
(1)
- ► de gen. 15 (1)
-
►
de desembre
(1)
-
►
2013
(23)
-
►
de desembre
(1)
- ► de des. 31 (1)
-
►
de novembre
(3)
- ► de nov. 22 (1)
- ► de nov. 20 (1)
- ► de nov. 07 (1)
-
►
de juliol
(1)
- ► de jul. 12 (1)
-
►
de juny
(2)
- ► de juny 13 (1)
- ► de juny 06 (1)
-
►
de maig
(1)
- ► de maig 19 (1)
-
►
de març
(3)
- ► de març 30 (1)
- ► de març 17 (1)
- ► de març 05 (1)
-
►
de febrer
(2)
- ► de febr. 22 (1)
- ► de febr. 03 (1)
-
►
de gener
(3)
- ► de gen. 26 (1)
- ► de gen. 13 (1)
- ► de gen. 07 (1)
-
►
de desembre
(1)
-
▼
2012
(46)
-
►
de desembre
(4)
- ► de des. 24 (1)
- ► de des. 19 (1)
- ► de des. 10 (1)
- ► de des. 06 (1)
-
►
de novembre
(3)
- ► de nov. 22 (1)
- ► de nov. 11 (1)
- ► de nov. 02 (1)
-
►
de setembre
(3)
- ► de set. 21 (1)
- ► de set. 17 (1)
- ► de set. 01 (1)
-
►
de juliol
(4)
- ► de jul. 31 (1)
- ► de jul. 21 (1)
- ► de jul. 15 (1)
- ► de jul. 07 (1)
-
►
de juny
(4)
- ► de juny 26 (1)
- ► de juny 18 (1)
- ► de juny 11 (1)
- ► de juny 04 (1)
-
▼
de maig
(5)
- ► de maig 22 (1)
- ► de maig 13 (1)
- ► de maig 06 (1)
- ► de maig 02 (1)
-
►
de març
(4)
- ► de març 31 (1)
- ► de març 27 (1)
- ► de març 16 (1)
- ► de març 10 (1)
-
►
de febrer
(6)
- ► de febr. 29 (1)
- ► de febr. 26 (1)
- ► de febr. 22 (1)
- ► de febr. 10 (1)
- ► de febr. 08 (1)
- ► de febr. 04 (1)
-
►
de gener
(3)
- ► de gen. 30 (1)
- ► de gen. 17 (1)
- ► de gen. 12 (1)
-
►
de desembre
(4)
-
►
2011
(69)
-
►
de desembre
(5)
- ► de des. 31 (1)
- ► de des. 22 (1)
- ► de des. 16 (1)
- ► de des. 11 (1)
- ► de des. 04 (1)
-
►
de novembre
(6)
- ► de nov. 27 (1)
- ► de nov. 25 (1)
- ► de nov. 20 (1)
- ► de nov. 13 (1)
- ► de nov. 10 (1)
- ► de nov. 05 (1)
-
►
de setembre
(6)
- ► de set. 30 (1)
- ► de set. 23 (1)
- ► de set. 20 (1)
- ► de set. 15 (1)
- ► de set. 10 (1)
- ► de set. 07 (1)
-
►
de juliol
(5)
- ► de jul. 26 (1)
- ► de jul. 22 (1)
- ► de jul. 20 (1)
- ► de jul. 13 (1)
- ► de jul. 07 (1)
-
►
de juny
(6)
- ► de juny 27 (1)
- ► de juny 23 (1)
- ► de juny 16 (1)
- ► de juny 14 (1)
- ► de juny 09 (1)
- ► de juny 03 (1)
-
►
de maig
(7)
- ► de maig 28 (1)
- ► de maig 25 (1)
- ► de maig 22 (1)
- ► de maig 18 (1)
- ► de maig 14 (1)
- ► de maig 11 (1)
- ► de maig 08 (1)
-
►
de març
(8)
- ► de març 26 (1)
- ► de març 21 (1)
- ► de març 15 (1)
- ► de març 12 (1)
- ► de març 10 (1)
- ► de març 08 (1)
- ► de març 06 (1)
- ► de març 03 (1)
-
►
de febrer
(5)
- ► de febr. 24 (1)
- ► de febr. 19 (1)
- ► de febr. 13 (1)
- ► de febr. 04 (1)
- ► de febr. 03 (1)
-
►
de gener
(3)
- ► de gen. 24 (1)
- ► de gen. 19 (1)
- ► de gen. 05 (1)
-
►
de desembre
(5)
-
►
2010
(17)
-
►
de desembre
(8)
- ► de des. 26 (1)
- ► de des. 24 (1)
- ► de des. 19 (1)
- ► de des. 16 (1)
- ► de des. 12 (1)
- ► de des. 09 (1)
- ► de des. 04 (1)
- ► de des. 01 (1)
-
►
de novembre
(9)
- ► de nov. 27 (1)
- ► de nov. 24 (1)
- ► de nov. 21 (1)
- ► de nov. 19 (1)
- ► de nov. 18 (1)
- ► de nov. 15 (1)
- ► de nov. 14 (1)
- ► de nov. 11 (1)
- ► de nov. 09 (1)
-
►
de desembre
(8)