...

............................................................................

dimarts, 4 de novembre del 2014

EN OLOR DE SANTEDAT. Soliloquis amb Serafí (capítol 4)

Mentre escric aquestes lletres, el personal pul·lula pertot arreu clamant contra la vergonyosa corrupció que ens trau a ballar a diari. Les cadenes de ràdio i de televisió se'n fan ressò sorollosament (en alguns casos en format reality show), dels escàndols que apareixen entre ombres i tenebres, i s'acumulen a tiri i baldiri com si volgueren llevar-se entre si els respectius protagonismes. I, com no!, els politicastres de guàrdia ara es desfan entre perdons i promeses de regenerar democràcies, i renillen en favor de purificar el merder que s'ha produït a l'empar de les seues irresponsabilitats, les seues ineptituds i, en molts casos, les seues complicitats.

En olor de multituds!
L'estampa és patètica, però és el que hi ha, Serafí. 

I si el desastre general que afecta l'Estat de les espanyes profundes ha provocat un ambient irrespirable, pel que fa als valencians, el caos clama tots els cels i part dels inferns de la galàxia. El desmembrament del búnquer barraqueta que va iniciar la massacre fa quasi 20 anys, ha derivat en aquesta espècie d'exèrcit de Panxo Villa que capitaneja un personatge sinistre, manipulable, desproveït de gràcia i sense cap tipus de capacitat ni preparació ("moniato" per a molts, "pobre bleda" per a mi). I ara intenten utilitzar les despulles del seu fracàs desastrós (en molts aspectes, presumptament delictiu) per fabricar noves ferides que els permeten mantenir-se en el poder a l'empar de la fal·làcia i la manipulació, i s'han inventat noves estafes, com ara la Ley de señas, que atempta contra el propi estatut d'autonomia vigent i, possiblement, contra eixa Constitució desfasada que tant els agrada invocar quan no saben per on eixir. No tenen ni puta idea, i damunt estan desesperats. Recomanem a qui corresponga que no els en deixen passar ni una.

En olor de santedat!
Presidir processons és una de les principals activitats
del paladí Serafí. No se'n perd ni una.

Segons diu al seu twitter, aquesta és la de Sant Miguel de Lliria
("Sant" en valencià, "Miguel" en castellà i "Llíria" sense accent).

Un dels iniciadors de l'actual etapa de burrera lingüística fou el personatge que 
dóna nom als nostres soliloquis: el paladí Serafí, conegut en alguns àmbits com "Lo tigre de Benissanó". El referit paladí era llavors Conseller de Governació i un dels principals portaveus de les bravates oficials; ara és Delegat del Govern i ja no parla tant com abans, però continua fent el seu paper d'expert en estupideses institucionals i en presidències devotes. Ara està patint persecució a causa de la justícia (la fiscalia investiga si va afavorir de manera irregular el seu company de caceres); per tant, d'ell és el reino de los sielos
El 8 de setembre, el nostre heroi copresidia amb un general
la processó de "la Virgen del Fundamento"; l'endemà es desplaçà
a Benaguasil per a presidir la de "la Virgen de Montiel".
I tot això després de passar el dia visitant comissaries,
reunint-se amb personalitats, parlant per telèfon amb
dignataris i inaugurant alegries públiques.
Què seria de nosaltres sense un delegat del govern?

Iniciem aquesta 4a recopilació dels nostres "Soliloquis amb Serafí" amb una perleta que vam publicar fa 8 mesos al burrigrup, la qual s'il·lustrava amb un vídeo extret d'una tertúlia de televisió on es pot veure com, durant 50 segons, els tertulians es burlen sense miraments de les ridiculeses lingüístiques que intenten oficialitzar els catetos majors del peperisme valencià. La cosa té encara més gràcia si tenim en compte que ni els comentaristes burletes ni el canal que va emetre el programa poden titlar-se de catalanistes extremats... o sí?:


A QUI ES BURLA, EL DIMONI EL FURGA
12/02/2014

Bon dia pel matí, Serafí. Si et ve de gust, pega una miradeta a aquest vídeo (només són 50 segons). Si no fóra diria que estan burlant-se d'algú (a Intereconomia també). On tens hui al "ciuaano"? demanant almoina a Madrid? Ànims! amb un altre esforcet acabareu de fer-ho tot pols!

Des del País valencià, salutacions a tothom. 





Miren quina cosa més curiosa: el 24 de febrer passat, es va espantar el galliner durant unes hores quan s'alçà la sospita que un tal Granados (els sona?) podria tenir comptes a Suïssa. Lògicament, el tal personatge va eixir pegant punyades damunt la taula en favor de la seua innocència, i els cínics caporals peperils van adormir el problema mirant cap a un altre costat. Huit mesos després, s'ha despertat la criatura entre crits de malson. 

Ells ara diuen que no sospitaven per a res d'aquest individu... que tot els ha vingut de nou... i tot això, i allò. Però nosaltres, llavors, ja li preguntàvem, a Marià, per l'element en qüestió. Miren, miren:

SOLILOQUI PREMONITORI
24/02/2014

Hui m'ha pegat per pensar. I pensant pensant he pensat que a Síria no s'arreglaran les coses mentre no se'n vaja Bashar al-Asad. També he pensat que en alguns llocs, com ara Líbia o Ucraïna, les coses no haurien sigut tan dramàtiques si els respectius mandataris hagueren pegat a fugir abans que els tiraren. Tu què trobes d'això, Mariano? 

A propòsit... què em dius del tal Granados? Mecatxis! No patisques, que uns darrere els altres, d'ací a 100 anys, tots calbs. 

A tu no et dic res, Alberto. Tu vius encara en el "limbo de los justos" i no entens d'eixes coses. 

Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Vas de mascletà? Hui també dines a la salut del populatxo? Com portes això dels consells jurídics i les Haca-dèmies?


El tal Granados, entre altres personalitats, inaugurant
la presó d'Estremera, lloc on ara roman empresonat.
Mecatxis!

El mateix mes de febrer, el nostre Pepe Trola es va espolsar un discurs digne del mateix Groucho Marx. Nosaltres saludàvem el paladí Serafí des del País Valencià, i dedicàvem el soliloqui a enlairar la figura del caporal major del regne, responsable al cap i a la fi de la trista representació de paladins que ens han portat a la ruïna: 

SOLILOQUI MARIÀ
27/02/2014

Ell
Des del País Valencià, tinguem bon dia, Marià. Despús-ahir vaig escoltar una bona part de la farsa que representares a cals diputats i, com bé ha publicat al burrigrup el nostre Ignasi Moreno, la tens més dura que un sac de sellos (la cara, dic). No tens vergonya, Marià?... Entre tu i jo: et vas fer dues copetes abans d'eixir a parlar?... Et vas fumar algun porret, o és que t'has afluixat una miqueta i t'ha pujat la fluixedat al cap? Vas començar venent la dignitat del teu càrrec per un plat de llentilles, però això era un problema teu i del teu partit; ara estàs subhastant la dignitat del populatxo, i això ja ens afecta a tots, fins i tot als que mai no hem sigut enganyats per les teues pífies seductores.

No pretenc que et sentes insultat per aquestes afirmacions, Marià; nosaltres ens sentim indignats, estafats... o enganyats (segons casos), per tu i per tota la teua colla de cataferros, però no ens sentim insultats, perquè l'insult és una malesa que fabriquen les antipaties personals i jo no tinc res personal contra tu. Només pretenc que te'n vages a casa, que t'emportes amb tu tot el podriment que haveu creat durant els darrers lustres i que, si pot ser, convences de que faça la mateixa cosa el caporal del partit rival amb qui comparteixes complicitats bipartidistes. La història vos ho agrairà, i la gent jove, més capacitada que vosaltres per a sanejar els respectius partits i ajudar a redimir el merder que haveu creat, possiblement també.

Salut, Marià. I cuida't l'ull esquerre!... Tens una espècie de tic que se t'activa entre mentida i mentida, i et provoca un parpelleig semielèctric que em preocupa. Només tinc por que, en lloc de créixer-te el nas, se't quede un ull de peix al babord del teu indolent careto.

Bon dia pel matí, Serafí! Nosaltres, bé. I voatros?


El paladí Serafí i el seu equip de col·laboradors visiten les dunes del Saler.
Heus-los a la foto caminant per damunt l'arena amb la corbata penjant,
 sabates de xarol, calcetins de punt i jaqueta de dignatari...

Com si jo visitara les Corts amb un tanga de filets. 

I acabarem per hui republicant (del verb republicar) una perleta telegràfica que dedicàrem al paladí el diumenge de carnestoltes:

A RITME DE CARNESTOLTES
2/03/2014

Diumenge de Carnestoltes. Bon dia pel matí, Serafí. Estàs de ressaca hui?...o has anat a prendre Andalusia amb els teus quefes? Et vas disfressar ahir? De Consell Jurídic Consultiu o de braç incorrupte de Sant Vicent? Cuida't, Serafí, que les canyes estan tornant-se llances!... Escolta els poms-poms de concòrdia que repica el mestre Llopis, i cuida't dels tams-tams de guerra que s'acosten sigil·losament amb cara de pocs amics. Des del País Valencià, un somriure matutí, Serafí...

Pròximament veurà la llum una nova recopilació dels nostres SOLILOQUIS AMB SERAFÍ. Serà el capítol 5, i portarà per títol: L'ESCOPETA RECHONAL. 

Salut i País. Sense lladres, clar. 






En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................