Mentre escric aquestes lletres, el personal pul·lula pertot arreu clamant contra la vergonyosa corrupció que ens trau a ballar a diari. Les cadenes de ràdio i de televisió se'n fan ressò sorollosament (en alguns casos en format reality show), dels escàndols que apareixen entre ombres i tenebres, i s'acumulen a tiri i baldiri com si volgueren llevar-se entre si els respectius protagonismes. I, com no!, els politicastres de guàrdia ara es desfan entre perdons i promeses de regenerar democràcies, i renillen en favor de purificar el merder que s'ha produït a l'empar de les seues irresponsabilitats, les seues ineptituds i, en molts casos, les seues complicitats.
I si el desastre general que afecta l'Estat de les espanyes profundes ha provocat un ambient irrespirable, pel que fa als valencians, el caos clama tots els cels i part dels inferns de la galàxia. El desmembrament del búnquer barraqueta que va iniciar la massacre fa quasi 20 anys, ha derivat en aquesta espècie d'exèrcit de Panxo Villa que capitaneja un personatge sinistre, manipulable, desproveït de gràcia i sense cap tipus de capacitat ni preparació ("moniato" per a molts, "pobre bleda" per a mi). I ara intenten utilitzar les despulles del seu fracàs desastrós (en molts aspectes, presumptament delictiu) per fabricar noves ferides que els permeten mantenir-se en el poder a l'empar de la fal·làcia i la manipulació, i s'han inventat noves estafes, com ara la Ley de señas, que atempta contra el propi estatut d'autonomia vigent i, possiblement, contra eixa Constitució desfasada que tant els agrada invocar quan no saben per on eixir. No tenen ni puta idea, i damunt estan desesperats. Recomanem a qui corresponga que no els en deixen passar ni una.
Un dels iniciadors de l'actual etapa de burrera lingüística fou el personatge que dóna nom als nostres soliloquis: el paladí Serafí, conegut en alguns àmbits com "Lo tigre de Benissanó". El referit paladí era llavors Conseller de Governació i un dels principals portaveus de les bravates oficials; ara és Delegat del Govern i ja no parla tant com abans, però continua fent el seu paper d'expert en estupideses institucionals i en presidències devotes. Ara està patint persecució a causa de la justícia (la fiscalia investiga si va afavorir de manera irregular el seu company de caceres); per tant, d'ell és el reino de los sielos.
Iniciem aquesta 4a recopilació dels nostres "Soliloquis amb Serafí" amb una perleta que vam publicar fa 8 mesos al burrigrup, la qual s'il·lustrava amb un vídeo extret d'una tertúlia de televisió on es pot veure com, durant 50 segons, els tertulians es burlen sense miraments de les ridiculeses lingüístiques que intenten oficialitzar els catetos majors del peperisme valencià. La cosa té encara més gràcia si tenim en compte que ni els comentaristes burletes ni el canal que va emetre el programa poden titlar-se de catalanistes extremats... o sí?:
 |
| En olor de multituds! L'estampa és patètica, però és el que hi ha, Serafí. |
I si el desastre general que afecta l'Estat de les espanyes profundes ha provocat un ambient irrespirable, pel que fa als valencians, el caos clama tots els cels i part dels inferns de la galàxia. El desmembrament del búnquer barraqueta que va iniciar la massacre fa quasi 20 anys, ha derivat en aquesta espècie d'exèrcit de Panxo Villa que capitaneja un personatge sinistre, manipulable, desproveït de gràcia i sense cap tipus de capacitat ni preparació ("moniato" per a molts, "pobre bleda" per a mi). I ara intenten utilitzar les despulles del seu fracàs desastrós (en molts aspectes, presumptament delictiu) per fabricar noves ferides que els permeten mantenir-se en el poder a l'empar de la fal·làcia i la manipulació, i s'han inventat noves estafes, com ara la Ley de señas, que atempta contra el propi estatut d'autonomia vigent i, possiblement, contra eixa Constitució desfasada que tant els agrada invocar quan no saben per on eixir. No tenen ni puta idea, i damunt estan desesperats. Recomanem a qui corresponga que no els en deixen passar ni una.
 |
| En olor de santedat! Presidir processons és una de les principals activitats del paladí Serafí. No se'n perd ni una. Segons diu al seu twitter, aquesta és la de Sant Miguel de Lliria ("Sant" en valencià, "Miguel" en castellà i "Llíria" sense accent). |
Un dels iniciadors de l'actual etapa de burrera lingüística fou el personatge que dóna nom als nostres soliloquis: el paladí Serafí, conegut en alguns àmbits com "Lo tigre de Benissanó". El referit paladí era llavors Conseller de Governació i un dels principals portaveus de les bravates oficials; ara és Delegat del Govern i ja no parla tant com abans, però continua fent el seu paper d'expert en estupideses institucionals i en presidències devotes. Ara està patint persecució a causa de la justícia (la fiscalia investiga si va afavorir de manera irregular el seu company de caceres); per tant, d'ell és el reino de los sielos.
 |
| El 8 de setembre, el nostre heroi copresidia amb un general la processó de "la Virgen del Fundamento"; l'endemà es desplaçà a Benaguasil per a presidir la de "la Virgen de Montiel". I tot això després de passar el dia visitant comissaries, reunint-se amb personalitats, parlant per telèfon amb dignataris i inaugurant alegries públiques. Què seria de nosaltres sense un delegat del govern? |
Iniciem aquesta 4a recopilació dels nostres "Soliloquis amb Serafí" amb una perleta que vam publicar fa 8 mesos al burrigrup, la qual s'il·lustrava amb un vídeo extret d'una tertúlia de televisió on es pot veure com, durant 50 segons, els tertulians es burlen sense miraments de les ridiculeses lingüístiques que intenten oficialitzar els catetos majors del peperisme valencià. La cosa té encara més gràcia si tenim en compte que ni els comentaristes burletes ni el canal que va emetre el programa poden titlar-se de catalanistes extremats... o sí?:
A QUI ES BURLA, EL DIMONI EL FURGA
12/02/2014
Bon dia pel matí, Serafí. Si et ve de gust, pega una miradeta a aquest vídeo (només són 50 segons). Si no fóra diria que estan burlant-se d'algú (a Intereconomia també). On tens hui al "ciuaano"? demanant almoina a Madrid? Ànims! amb un altre esforcet acabareu de fer-ho tot pols!
Des del País valencià, salutacions a tothom.
Ells ara diuen que no sospitaven per a res d'aquest individu... que tot els ha vingut de nou... i tot això, i allò. Però nosaltres, llavors, ja li preguntàvem, a Marià, per l'element en qüestió. Miren, miren:
SOLILOQUI PREMONITORI
24/02/2014
Hui m'ha pegat per pensar. I pensant pensant he pensat que a Síria no s'arreglaran les coses mentre no se'n vaja Bashar al-Asad. També he pensat que en alguns llocs, com ara Líbia o Ucraïna, les coses no haurien sigut tan dramàtiques si els respectius mandataris hagueren pegat a fugir abans que els tiraren. Tu què trobes d'això, Mariano?
A propòsit... què em dius del tal Granados? Mecatxis! No patisques, que uns darrere els altres, d'ací a 100 anys, tots calbs.
A tu no et dic res, Alberto. Tu vius encara en el "limbo de los justos" i no entens d'eixes coses.
Des del País Valencià, bon dia pel matí, Serafí. Vas de mascletà? Hui també dines a la salut del populatxo? Com portes això dels consells jurídics i les Haca-dèmies?
 |
| El tal Granados, entre altres personalitats, inaugurant la presó d'Estremera, lloc on ara roman empresonat. Mecatxis! |
El mateix mes de febrer, el nostre Pepe Trola es va espolsar un discurs digne del mateix Groucho Marx. Nosaltres saludàvem el paladí Serafí des del País Valencià, i dedicàvem el soliloqui a enlairar la figura del caporal major del regne, responsable al cap i a la fi de la trista representació de paladins que ens han portat a la ruïna:
SOLILOQUI MARIÀ
27/02/2014
 |
| Ell |
No pretenc que et sentes insultat per aquestes afirmacions, Marià; nosaltres ens sentim indignats, estafats... o enganyats (segons casos), per tu i per tota la teua colla de cataferros, però no ens sentim insultats, perquè l'insult és una malesa que fabriquen les antipaties personals i jo no tinc res personal contra tu. Només pretenc que te'n vages a casa, que t'emportes amb tu tot el podriment que haveu creat durant els darrers lustres i que, si pot ser, convences de que faça la mateixa cosa el caporal del partit rival amb qui comparteixes complicitats bipartidistes. La història vos ho agrairà, i la gent jove, més capacitada que vosaltres per a sanejar els respectius partits i ajudar a redimir el merder que haveu creat, possiblement també.
Salut, Marià. I cuida't l'ull esquerre!... Tens una espècie de tic que se t'activa entre mentida i mentida, i et provoca un parpelleig semielèctric que em preocupa. Només tinc por que, en lloc de créixer-te el nas, se't quede un ull de peix al babord del teu indolent careto.
Bon dia pel matí, Serafí! Nosaltres, bé. I voatros?
 |
| El paladí Serafí i el seu equip de col·laboradors visiten les dunes del Saler. Heus-los a la foto caminant per damunt l'arena amb la corbata penjant, sabates de xarol, calcetins de punt i jaqueta de dignatari... Com si jo visitara les Corts amb un tanga de filets. |
I acabarem per hui republicant (del verb republicar) una perleta telegràfica que dedicàrem al paladí el diumenge de carnestoltes:
A RITME DE CARNESTOLTES
2/03/2014
Diumenge de Carnestoltes. Bon dia pel matí, Serafí. Estàs de ressaca hui?...o has anat a prendre Andalusia amb els teus quefes? Et vas disfressar ahir? De Consell Jurídic Consultiu o de braç incorrupte de Sant Vicent? Cuida't, Serafí, que les canyes estan tornant-se llances!... Escolta els poms-poms de concòrdia que repica el mestre Llopis, i cuida't dels tams-tams de guerra que s'acosten sigil·losament amb cara de pocs amics. Des del País Valencià, un somriure matutí, Serafí...
Pròximament veurà la llum una nova recopilació dels nostres SOLILOQUIS AMB SERAFÍ. Serà el capítol 5, i portarà per títol: L'ESCOPETA RECHONAL.
Salut i País. Sense lladres, clar.
Capítols anteriors:
SOLILOQUIS AMB SERAFÍ (1). Diligències prèvies.
