El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden encara blocs que es mantenen actius, però sense la freqüència ni la regularitat d'antany.
Durant uns anys, nosaltres vam fer servir aquest instrument de manera molt intensa. Últimament havíem reduït bastant l'activitat, encara que sempre hem procurat mantenir visibles i actualitzades les matèries que havíem emmagatzemat i les pàgines informatives que havíem creat, com ara LA CARTELLERA AMIGA, sempre present i vigent. Però, segons les estadístiques internes que ens facilita el servei de Blogger, les dependències del Burribloc segueixen comptabilitzant un nombre considerable de visites i això ens ha animat a continuar alimentant aquesta casa de pobres, si no amb la intensitat d'altres temps, si almenys a un ritme que permeta conservar l'interès amb les cosetes que fem i custodiar-les de manera ordenada.
un ambient tan exaltat
miraven per un forat
les misèries que bullien
d’aquell món destarotat...
Així doncs, comencem hui la susdita tasca amb la burripublicació del volantí astrològic que he aportat al Calendari dels Brillants de 2024: EL MÓN PER UN FORAT. Es tracta d'un experiment de caire apocalíptic, però amb un final feliç com el de les pel·lícules on el xic acabava amb tots els pistolers malcarats de les praderes. Inserim a continuació l'enllaç al vídeo on podran escoltar els auguris dels bruixots, escrits amb la meua gramàtica salvatge i recitats magníficament per Salvador Bolufer Sendra, qui s'ha encarregat també del muntatge de l'àudio. Ja saben que, des que em van ferir la veu per un contratemps a les cordes vocals, és un honor i un gran al·licient per a mi sentir-me recitat pel meu fill major.
Anem allà. Primer el vídeo i després els versos escrits:
EL MÓN PER
UN FORAT
El cantar de la galàxia
Vells astròlegs afirmaven
que, en els temps més ancestrals,
els profetes siderals
ja predeien i auguraven
els futurs que amenaçaven
les espècies terrenals.
Els primers bruixots astrals
pensaven que el món seria
un edèn en fantasia
d’alegries celestials,
de paratges naturals,
de noblesa i d’harmonia.
Mes llavors ningú sabia
ni s’hauria imaginat
que aquell espai encantat
molt prompte es convertiria
en un niu de puteria
corromput i adulterat.
I amb la tal realitat
que aleshores descobrien,
els oracles advertien
la vilesa i la maldat
de la mala voluntat
que les faunes posseïen.
...I els profetes que patien
un ambient tan exaltat
miraven per un forat
les misèries que bullien
d’aquell món destarotat,
on els burros se’n fugien
del corral rebolicat,
el gos i el gat discutien
barallant-se amb el trellat,
les gallines perseguien
el pollastre escarotat,
les muntanyes s’encenien
per desídia i crueltat,
i els cabdills que conduïen
les ovelles del ramat
s’insultaven... s’agredien...
s’atacaven... es ferien...
es mataven... es morien...
Els sicaris destruïen
els paisatges dels indrets,
els cacics els adquirien
almoinant quatre gallets,
i els llepons s’ho divertien
rebufats i satisfets...
Els pronòstics més inquiets
auguren que seguiran
produint-se grans desfets
que els fanàtics promouran
per interessos concrets.
Els malvats persistiran
reclutant analfabets,
els tirans ressorgiran
i damunt augmentaran
els bramaires indiscrets
i les colles de negrets
que voten el Ku Klux Klan.
Voldria entendre els qui estan,
per quimera o per despit,
afalagant els que van
sembrant odi maleït;
però veure un oprimit
adulant un opressor
inspira molta tristor
i és un gran contrasentit.
És com si un cuc volador,
una mosca o un mosquit
buscaren el baf del flit
per a calmar el dolor.
Mes l’auguri previsor
més dolent i més pragmàtic
parla del canvi climàtic
i assegura, a tot rigor,
el caràcter destructor
d’un afer molt problemàtic.
Eixe anunci tan dogmàtic
del futur que esdevindrà
assegura en to dramàtic
que en el dia del demà
la terra s’escalfarà
entre els fums de les pudors;
el gel es desgelarà
al caliu de les calors;
la mar contraatacarà
amb deliris invasors...
I amb els zels arrasadors
del clamor de les tronades,
plorarem entre riuades
i entre bufs de calentors
els instints devastadors
que amenacen, venjadors,
els indicis malfactors
de nostres pròpies burrades.
Amb aquestes retronades
de rimetes mesurades
en caigudes tremendistes,
donarem per acabades
les predites predicades
pels vidents més pessimistes.
Entre farses populistes
surten crits negacionistes
d’esperit inquisidor...
Entre fraus capitalistes
surten bojos integristes
festejant amb el terror.
Però un dia un gran clamor
sortirà d’una remor
d’energia sibil·lina,
pregonant entre el fragor
un futur encisador
de bonança genuïna...
...I el cantar del trobador
serà un eco entre el fervor
sota el cel de la Marina.
Salvador Bolufer
Trobador de la galàxia
El cantar de la galàxia
Vells astròlegs afirmaven
que, en els temps més ancestrals,
els profetes siderals
ja predeien i auguraven
els futurs que amenaçaven
les espècies terrenals.
Els primers bruixots astrals
pensaven que el món seria
un edèn en fantasia
d’alegries celestials,
de paratges naturals,
de noblesa i d’harmonia.
Mes llavors ningú sabia
ni s’hauria imaginat
que aquell espai encantat
molt prompte es convertiria
en un niu de puteria
corromput i adulterat.
I amb la tal realitat
que aleshores descobrien,
els oracles advertien
la vilesa i la maldat
de la mala voluntat
que les faunes posseïen.
...I els profetes que patien
un ambient tan exaltat
miraven per un forat
les misèries que bullien
d’aquell món destarotat,
on els burros se’n fugien
del corral rebolicat,
el gos i el gat discutien
barallant-se amb el trellat,
les gallines perseguien
el pollastre escarotat,
les muntanyes s’encenien
per desídia i crueltat,
i els cabdills que conduïen
les ovelles del ramat
s’insultaven... s’agredien...
s’atacaven... es ferien...
es mataven... es morien...
Els sicaris destruïen
els paisatges dels indrets,
els cacics els adquirien
almoinant quatre gallets,
i els llepons s’ho divertien
rebufats i satisfets...
Els pronòstics més inquiets
auguren que seguiran
produint-se grans desfets
que els fanàtics promouran
per interessos concrets.
Els malvats persistiran
reclutant analfabets,
els tirans ressorgiran
i damunt augmentaran
els bramaires indiscrets
i les colles de negrets
que voten el Ku Klux Klan.
Voldria entendre els qui estan,
per quimera o per despit,
afalagant els que van
sembrant odi maleït;
però veure un oprimit
adulant un opressor
inspira molta tristor
i és un gran contrasentit.
És com si un cuc volador,
una mosca o un mosquit
buscaren el baf del flit
per a calmar el dolor.
Mes l’auguri previsor
més dolent i més pragmàtic
parla del canvi climàtic
i assegura, a tot rigor,
el caràcter destructor
d’un afer molt problemàtic.
Eixe anunci tan dogmàtic
del futur que esdevindrà
assegura en to dramàtic
que en el dia del demà
la terra s’escalfarà
entre els fums de les pudors;
el gel es desgelarà
al caliu de les calors;
la mar contraatacarà
amb deliris invasors...
I amb els zels arrasadors
del clamor de les tronades,
plorarem entre riuades
i entre bufs de calentors
els instints devastadors
que amenacen, venjadors,
els indicis malfactors
de nostres pròpies burrades.
Amb aquestes retronades
de rimetes mesurades
en caigudes tremendistes,
donarem per acabades
les predites predicades
pels vidents més pessimistes.
Entre farses populistes
surten crits negacionistes
d’esperit inquisidor...
Entre fraus capitalistes
surten bojos integristes
festejant amb el terror.
Però un dia un gran clamor
sortirà d’una remor
d’energia sibil·lina,
pregonant entre el fragor
un futur encisador
de bonança genuïna...
...I el cantar del trobador
serà un eco entre el fervor
sota el cel de la Marina.
Per raons estratègiques, aquest experiment
astrològic inclou alguns versos d’un assaig bíblic que vaig escriure fa alguns
anys —«La Bíblia en vers»—, publicat al llibre Versos (per)versos (Edicions 96, 2017). Malauradament, passa el
temps i passen les vides, però la matxera terrenal continua present i vigent i,
damunt, ara és també una matxera digitalitzada que controlen els algorismes
d’intel·ligència artificial al servei dels interessos financers més obscurs.
Les figures més simpàtiques de l’astrologia mundial
coincideixen a dir que no es pot fer res per canviar el passat, però es pot fer
molt per canviar el futur. Que així siga, o si no, com diria algun castís, Déu
que ens pille confessats.
Salvador Bolufer
Trobador de la galàxia
