...

............................................................................

dissabte, 12 de març del 2011

ARQUITECTÒNICAMENT DONA

Entre les múltiples i variades activitats que en els últims dies s’han organitzat al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, va programar el dia 3 un recital poètic, dintre de les sessions periòdiques d’Escriptors al Terrat. En aquest cas, amb la participació de Christelle Enguix, Maria Fullana, Begonya Pozo, Pepa Úbeda, i Maria Josep Escrivà. Els blocs de Francesc Mompó (clic) i de Mercè Climent (clac) en van deixar constància gràfica i escrita.


Aclarim que aquest “terrat” és una acollidora sala coberta, a la part més alta de l’edifici Octubre CCC de València, des d’on s’albiren unes vistes precioses sobre el Miquelet, la catedral i el Barri del Carme. Aquella nit, un tel blanquinós cobria teulats i cúpules, i la ciutat tenia una aparença molt més benèvola sota la pluja. Les escriptores recitaren textos aliens, com ara de la russa Akhmàtova; de la malaguanyada Nadià Anjoman, afganesa; de la romanesa Denisa Comanescu; de l’enyorada Maria-Mercè Marçal, imprescindible.


Entre les poetes més recents, Begonya Pozo, premiada a l’última convocatòria del Senyoriu d’Ausiàs March, va atraure l’atenció, i l’emoció, de l’auditori (sala plena de gom a gom, per cert) amb un poema titulat “En construcció” que fa: “Ni puta/ ni bruixa/ ni monja/ ni mare/ dona sóc/ senzillament/ dona/ i també puta/ i bruixa/ i monja/ i mare/ totes/ em fan/ dona/ casualment/ dona/ possiblement/ dona/ arquitectònicament/ dona” 

La també escriptora, i organitzadora de l’acte, Isabel Robles, fou l’encarregada d’introduir el recital poètic, i de contextualitzar molt oportunament aquesta celebració de caràcter reivindicatiu que enguany, precisament, arriba al seu centenari: “aquell Women’s International Day que la Internacional Socialista de Dones, reunida a Copenhaguen, va encunyar el 1910, i el qual es va celebrar per primera vegada en la història l’any 1911. 

La Internacional [són paraules d’Isabel Robles] va elegir com a fita històrica la impressionant manifestació a l’East Side de Nova York, el 8 de març de 1909, amb motiu dels triomfs recents de les obreres, majoritàriament del tèxtil, després d’una dura vaga de tretze setmanes; alhora que es reivindicaven els drets laborals pendents, entre els quals hi havia el final del treball dels xiquets, així com el vot i l’accés a l’educació que les sufragistes allí presents demanaven per a les dones.”

Després d’algunes altres puntualitzacions històriques precises, Isabel va entonar el constant i necessari desig col·lectiu d’igualtat pràctica i real entre homes i dones, i també la denúncia inevitable. Finalment, va conduir cap al terreny concret de l’escriptura el motiu central de l’acte: «I, en tant que escriptores, ho fem a la nostra manera, des de l’escriptura. Sense instal·lar-nos còmodament en una torre d’ivori [...], i amb Virginia Woolf, pensem que l’escriptora, “la dona extraordinària (,) està en funció de la dona corrent. Sols quan sabem quines són les circumstàncies en les quals viu la dona normal (...), sols quan podem mesurar la forma de vida i les experiències vitals a les quals pot accedir la dona corrent, podem explicar l’èxit o el fracàs de la dona extraordinària, com a escriptora». Totalment d’acord. Per això, ens sembla oportú transportar també fins a aquestes línies, unes altres paraules de la mateixa autora anglesa, pionera feminista, quan en unes notes dels seus diaris apuntava:

“L’ocupació és essencial. I ara, no sense un cert plaer, m’adone que són les set; i que he de preparar el sopar. Llobarro i carn de salsitxa. Crec que, realment, una adquireix una mica de domini sobre la carn de salsitxa i sobre el llobarro gràcies a fer-los constar per escrit.”


Tan extraordinària, la dona corrent, com la que reivindica Carmelina Sánchez-Cutillas (cloc) (Madrid, 1927-València, 2009), escriptora agosarada en una època en què els ecos revolucionaris europeus a penes aconseguien contaminar la nostra rància atmosfera franquista: “Torcar la pols cada matí/ és el cilici que portem/ sobre la carn, i ens dol vivíssim/ I molt aspre. I jo per consolar-me,/ només per consolar-me, pense/ que també podria ésser el ferm/ motiu de la nostra rebel·lió”. 


No podem negar que som de les qui preferiríem compartir reivindicacions, tothom assegut a la mateixa taula (no parlem de gastronomies), els homes i les dones. Ací i allà, en tots els espais i en tots els àmbits. També reconeixem, i lamentem, la utilització frívola i banal que alguns sectors, col·lectius, organismes o institucions, fan d’aquesta data de caràcter social, combatiu i progressista. Encara no ens hem recuperat del xoc que ens va produir un cartellet enganxat a la paret d’un bar de poble −digníssim ell, el poble−, on una associació de mestresses de casa anunciava les activitats previstes per a commemorar la reivindicativa data marçal. Allà, s’hi tenia en compte que, a més del 8, internacional socialista, l’endemà, és a dir el 9, era “Dimecres de cendra”, i per tant, convocatòria preceptiva, per a elles: “Totes a missa”.

 Una sortosa compensació, artística, subtil, suggeridora metàfora visual, podria ser la que, des de fa uns anys, il·lustra les programacions que, amb motiu de cada 8 de març, publica l’Ajuntament de Torís. L’autora de les imatges, incondicional de la bona poesia, és una altra poeta: Consol Martínez Bella, d’una sensibilitat exquisida.


Al claustre de Sant Roc de la Biblioteca Central de Gandia, deshabitat ara de pregàries, s’ha inaugurat una exposició fotogràfica amb imatges de dones de la Safor. Són instantànies d’aquelles que conformen la vida real, transformades en art per obra i gràcia dels qui les han sabudes mirar, i ensenyar, des d’un objectiu particular. Entre d’altres: Anna Amesti, Joan Franco, Suso Morant, Maite Sastre o Bruno Watineaux. És una exposició de l’Associació Fotogràfica de la Safor que Dones en Bloc Safor-Valldigna ha volgut incorporar a la seua particular celebració del Women’s International Day, en clau de proximitat, i comarcal.

Adela: pintora. Foto: Maite Sastre

Una altra cara de potències humanes amb arquitectures de dona, possiblement la més saludable sorpresa de la setmana, ha estat el gest irreverent d’un potent braç femení fent butifarra (ja saben..., allò que en la llengua de Camilo Sesto es diu un “corte de mangas”) a l’indoblegable president Camps. Ara la imatge acompanya el manifest que un grup de senyores que diuen estar fins als nassos (a sant de què, col·legues...?) han titulat «Les dones diem prou a Camps» (cliiic), al més pur estil antiberlusconià. 

Apresta't, cavaliere... Van a per tu!

No cal dir que el Burribloc de Bucomsa aplaudeix la iniciativa i s'adhereix a la causa de manera irrevocable. 


Salut, coratge, i TV3


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................