Aquest burribloc sol tenir a mal dedicar parells de coces i ràfegues de literatura agressiva contra els convencionalismes rancis i contra les hipocresies més hipòcrites. Però això no resta per a res ni una ganya de respecte cap a la bona pràctica de les tradicions més tradicionals. Per eixe motiu, nosaltres també ens apuntem al bon costum de dirigir-nos al nostre respectable públic per felicitar-los les festes que se celebren aquests dies de Nadal, Cap d'Any, Reis o, fins i tot, el solstici d'hivern, per als qui no desitgen vincular-se a qüestions religioses.
FELICITACIÓ EXPERIMENTAL
 |
| Com que aquesta estampa del naixement tenia, en principi, bouet i burreta, i ja saben que el Papa de Roma ara diu que els referits animalets no eren al pessebre, algú va voler segregar-los i va estropellar la tarja. Nosaltres la vam rescatar de la paperera i intentàrem restaurar-la: hi vam repondre el burret utilitzant-ne un que hi ha penjat a la xarxa i, com que el ministre Wert va dir que ell era com un bou taurí que es creixia amb el castic, vam provar a veure com quedava..., sense massa èxit, la veritat. Després hi vam incloure un patrocinador (açò és una idea per a arreplegar diners, fins i tot aplicable al Butlletí Oficial de l'Estat). Vam inserir també un àngel anunciador i uns adornets emblavits (per si en Serafí passa revista). Al final, la restauració s'ha quedat una mica estrambòtica, però hem decidit deixar-la estar així per veure si tenim la mateixa sort que la senyora que va restaurar l'Ecce-Homo de Borja, principal atracció turística de 2012. |
També volem aclarir que només pretenem felicitar i desitjar tota classe de bones ventures a la bona gent, que és la majoria, i sobretot als benfactors que breguen per compartir bondats, alegries i savieses amb els menys afavorits. Els egoistes, els bufanúvols i les males persones... que s'apanyen! A més, el mateix catecisme de quan jo era menudet ja demanava pau en la terra, però només a les persones de bona voluntat... I qui menteix, atropella, inquireix, malbarata, roba i/o arruïna no pot ser persona de bona voluntat.
I com que, a nosaltres, ens agrada fer les coses a la nostra manera, la nostra felicitació d'enguany abastarà diverses vessants. Abans hem començat amb una d'experimental, i la que ve a continuació és preciosa:
EL BETLEM DE LA SRA. PEPITA VIDAL
Magnífic reportatge muntat al Rebost de Bucomsa per la nostra Maria Josep Escrivà, on ens conta (amb vistoses il·lustracions fotogràfiques) algunes singularitats de l'impressionant betlem que la seua senyora mare instal·la des que era una xiqueta:
 |
| Una de les fotos que il·lustra el reportatge de Maria Josep. |
LA DELICÀ DE GANDIA
La delicà de Gandia és un poema que m'ha donat sempre moltes satisfaccions, però aquesta sorpresa m'ha resultat un tant especial. El xiquet Pau Peris i Pastor es va presentar a un concurs de recitaires infantils, a la ciutat de València, i va utilitzar la peça esmentada per a mostrar les seues excel·lents qualitats interpretatives.
Gràcies, Pauet. M'ha fet molta il·lusió, i la vull compartir amb la ben trobada concurrència que visitarà aquests dies el nostre humil burribloc.
El xiquet Pau Peris i Pastor recitant La delicà de Gandia.
BETLEM VIVENT
(sense bou, però amb burret)
 |
| Estampa del betlem vivent que fou emés en directe, el Nadal de 2001, al programa de TV La sonata de la pecata minuta, de Burrera Comprimida SA. Com que el Jesuset era un impostor, la cosa es va acabar com Camot. Al reportatge de l'esmentat programa que dedicàrem al grup AL TALL s'inclou una part de l'escena es qüestió: Talls d'AL TALL (cliiic). |
FELICITACIÓ DE MÒNICA OLTRA
En poc més de dos minuts, la diputada Mònica Oltra va felicitar el col·lectiu de senyories que hi havia en aquell moment a l'hemicicle. La reacció dels dignataris felicitats no sembla massa entusiasta, però en fi... ja se sap que mai no plou a gust de tots.
Una curiositat: a hores d'ara (24/12/2012, a les 9 h 15 m) aquest vídeo ha rebut al voltant de 33.000 visites, i el que ha publicat el sr. Cotino, President de les Corts, on en 46 segons felicita tot aquell que es pose per davant, ha rebut unes 60 visites.
En poc més de dos minuts, la diputada Mònica Oltra va felicitar el col·lectiu de senyories que hi havia en aquell moment a l'hemicicle. La reacció dels dignataris felicitats no sembla massa entusiasta, però en fi... ja se sap que mai no plou a gust de tots.
Una curiositat: a hores d'ara (24/12/2012, a les 9 h 15 m) aquest vídeo ha rebut al voltant de 33.000 visites, i el que ha publicat el sr. Cotino, President de les Corts, on en 46 segons felicita tot aquell que es pose per davant, ha rebut unes 60 visites.
Mònica Oltra, en plena acció felicitadora.
L'any
2003, el trobador oficiós d'aquesta santa casa, Salvador Bolufer, va
felicitar el personal amb un poemeta titulat "Llagrimetes de plorar",
inspirat per la força d'allò que enteníem que era l'esperit de Nadal. Ho féu per correu electrònic, ja que aleshores no existien facebooks ni burriblocs, i això d'escanejar i
penjar vídeos o fotografies estava encara lluny del nostre abast.
Des
de llavors ençà han canviat moltes coses: la ploma del trobador ara és
més agressiva i desconfiada, i hem arribat al convenciment que això de l'esperit de Nadal no és més que fum d'hipocresia referit en formes
poètiques. Malgrat tot, hem volgut recuperar per un instant la candidesa
que encobria la poesia boluferiana en aquells anys, quan els duros botaven i les canyes encara no s'havien convertit en llances:
Tots els anys, quan note l'aura d'aquests dies
m'apeteix
felicitar el personal;
i entre
presses i corruixes (i manies),
investigue
en desiguals filosofies
certes
formes de mostrar-me original.
No sóc hàbil en matèria digital
ni sé
com escanejar fotografies;
no tinc
traça fent dibuixos de Nadal
ni conec
les més recents tecnologies
que
promulguen fabuloses teories
dels
dominis de la imatge virtual...,
ni els
arxius d'intel·ligència artificial
amb les
seues diferents categories.
Sóc tan sols un buscador de fantasies
barallat
amb el bon gust de dibuixar,
que al
compàs de sorolloses poesies
brinda
brolls d'afectuoses energies
i unes
quantes llagrimetes de plorar.
Brolls de pau per a poder-nos estimar,
brolls
de música temprant les harmonies,
brolls
de força i de vigor per a lluitar,
i entre
brolls de benaurança popular
un
sentir que brolla en brolls de simpaties.
Per a un broll d'emocionades alegries...
basten
quatre llagrimetes de plorar!
Així doncs, un brindis per vosaltres i per nosaltres. A ells, no els desitgem cap mal. Només volem que tornen prompte a casa seua; que siguen feliços amb els seus, pasturant les misèries que ens han deixat per herència; que gaudisquen un banc d'aliments com el que ara nosaltres compartim i que no tornen en la puta vida a clavar les urpes als lloc públics on es posa en joc el futur i la dignitat de les persones.
